‘Déu, som nosaltres qui t’hem d’ajudar’

 

 

La darrera carta que envia a Christine van Nooten, el 7 de setembre de 1943, ens permet conèixer la data exacta de la deportació d’Etty amb la seva família. La mort a Auschwitz és datada el dia 30 novembre del mateix any. En aquesta carta de comiat, que comença amb una frase de la Bíblia que diu trobar a l’atzar: «El Senyor és el meu espai sagrat», continua dient: «Estic asseguda en un atapeït tren de mercaderies. El pare, la mare i Mischa estan en uns vagons més enllà. L’avís de la nostra deportació ha arribat de manera inesperada; ordre sobtada emesa des de la Haia. Ordre de la qual érem els únics i exclusius destinataris. Hem deixat el campament cantant.»

El testimoniatge d’Hillesum es relliga sempre a la presència de Déu en la seva vida, més el leitmotiv que «testifica» que la vida és bella, i l’assumpció clara que «Ell» no és el responsable d’aquest infern dantesc: «Estic disposada a tot, me n’aniré a qualsevol lloc del món, on Déu m’envie, i estic disposada a testificar, a cada situació i fins a la mort, que la vida és bella, que té sentit i que no és culpa de Déu, sinó nostra, que tot hagi arribat fins aquest punt.»

Podem dir que Hillesum, sense ser-ne conscient, fa uns raonaments de l’actitud de Déu en la història que s’assemblen als que emprarà després la teologia del «post extermini». Déu ha deixat de ser el «demiürg ordinador» de la història; ja no és un Déu amb un poder imparable, sinó que contempla més que mai la llibertat de les seves creatures. No ens trobem amb una teodicea de l’omnipotència divina, ans al contrari, una teodicea basada en la radical llibertat de les accions de l’home, malgrat que siguin accions assassines. Davant l’extermini dels éssers creats «a semblança seva» (Gènesi 1, 27) Déu se sent impotent i no actua. Ell ha creat per amor, aleshores nosaltres li hem de retornar amor, no destrucció. Això comporta una nova mirada sobre l’home i les seves accions. Si Déu ens va crear lliures pot intervenir en els nostres afers polítics? Em penso que no. És per això que Hillesum, de manera tranquil·la i sense cap mena de rancúnia, li diu a Déu que ell no té cap culpa de l’extermini. Déu no ha d’assumir la responsabilitat de les accions dels homes, que durant aquells anys es declinen a través d’una matança com mai no havia passat en la història. Déu no ens deurà cap explicació d’«allò» inenarrable que està passant, en tot cas, serem nosaltres qui haurem de retre-li compte de les nostres accions. Per això escriu: «I amb cada batec del meu cor tinc més clar que tu no ens pots ajudar, sinó que devem ajudar-te nosaltres a tu i que hem de defensar fins el final el lloc que ocupes en el nostre interior.» Si els homes han abandonat Déu, serà deure dels creients cercar-li una cabana perquè «Ell» hi pugui fer residència:

«A voltes, les persones em semblen cases amb les portes obertes. Entre, deambulo pels corredors i les habitacions. Cada casa està organitzada d’una manera un poc diferent i, tot i això, s’assemblen. Cada casa hauria de convertir-se en un habitatge dedicat a tu, Déu meu. I et prometo, et prometo que cercaré per a tu un estatge i una empara en la major part de cases que em sigui possible, Senyor […] N’hi ha tantes de buides, t’allotjaré en elles com un hoste d’honor. Perdona aquesta imatge gens subtil.»

Etty sap que ja mai tindrà ajuda o refugi dels altres, puix que els altres són indefensos, febles i fràgils com ella. Aquí comença a reconèixer que Déu també està sol i que nosaltres l’hem d’estimar. És un alt signe de maduresa en una noia de vint-i-vuit anys. Jo això ho he pensat als trenta-cinc, quan s’ha acabat la meva joventut.

Adrià Chavarria, Etty Hillesum, un ungüent per a tantes ferides, Rent 10, Denes, 2010.

‘Qüestions de vida cristiana’ es fa ressò del llibre d’Adrià Chavarria sobre Etty Hillesum

AUGUST MONZON RECENSIONA ETTY HILLESUM, UN UNGÜENT PER A TANTES FERIDES EN EL NÚM. 242 DE LA PRESTIGIOSA REVISTA EDITADA PER PUBLICACIONS DE L’ABADIA DE MONTSERRAT I LA FUNDACIÓ JOAN MARAGALL

Adrià Chavarria, Etty Hillesum. Un ungüent per a tantes ferides. Edició i pròleg d’Emilia Bea, Denes, Paiporta, 2011 (col·lecció «Rent», núm. 10), ps. 96.

Aquesta bella aproximació a Etty Hillesum, jueua holandesa morta a Auschwitz el 1943, als vint-i-nou anys, és obra pòstuma del també jove poeta, crític literari i assagista Adrià Chavarria (1972-2009), en la qual va treballar amb entusiasme durant els seus darrers mesos, quan la seua vinculació amb el judaisme s’anava fent més profunda. L’Adrià havia simpatitzat amb el projecte de «Rent», que es proposa donar a conéixer la literatura religiosa dels ss. xix i xx, i des de València recordem amb afecte la seua bonhomia i infància espiritual, que el feia ser lliure respecte de les modes i refractari als poders.

L’escriptor tortosí havia descobert en els escrits d’Etty Hillesum la màxima expressió de «l’autoritat femenina desarmada» al bell mig de la violència totalitària més monstruosa. Al llarg d’un itinerari vital gens convencional ni modèlic, la jove jueua es deixa trobar pel Déu de la Bíblia, un Déu desarmat i impotent –«som nosaltres qui t’hem d’ajudar»– que tanmateix la fa assumir lliurement el destí del seu poble, viure l’infern dels camps sense odi ni ressentiment –àdhuc celebrant la bellesa de la vida– i escriure els seus diaris com un acte de resistència anamnètica. Emilia Bea ha reeixit a fer-nos arribar aquest llegat impagable, en prologar-lo i editar-lo acuradament i amb tanta estima.

 August Monzon i Arazo – Universitat de València

Qüestions de vida cristiana núm. 242, abril 2012, pp. 146-147

La Biblioteca de la Deportación incorpora “Etty Hillesum, un ungüent per a tantes ferides”

La Biblioteca de la Deportación és una associació andalusa sense ànim de lucre, que té com a finalitat obtindre, conservar i transmetre tots aquells objectes (llibres, cartes, documents, etc.), que estiguen relacionats, directa o indirectament, amb la deportació de persones durant l’ocupació i domini nazi d’Europa.

El president de l’associació, Pablo García Gutiérrez, es va posar en contacte amb l’editorial Denes interessant-se pel llibre d’Adrià Chavarria, Etty Hillesum, un ungüent per a tantes ferides, núm. 10 de la col·lecció Rent, de literatura religiosa contemporània en valencià. El director de l’editorial Francesc Ferrer Escrivà va fer donació d’un exemplar de l’obra a esta associació.

La Biblioteca de la Deportació manté un interessant blog (http://bibliotecadeladeportacion.blogspot.com.es)  en el qual es pot accedir a una notable bibliografia agrupada en diferents temes: Auschwitz. Centro de exterminio; Bergen-Belsen, el último destino; Guettos: vida en la frontera de la muerte; Mauthausen-Gusen. Campo español; Buchenwald en la colina d’Ettersberg; Breendonk. la fosa de arena; Adolf Hitler: el rostro del mal; Cómplices de Hitler: entre la colaboración y la culpa; Iglesia y holocausto. Renacer de las cenizas; Dibujar el horror. El holocausto a través del trazo. El blog manté també un apartat en el qual dóna a conéixer les donacions i últimes novetats de la biblioteca. Etty Hillesum, un ungüent per a tantes ferides figura entre estes últimes, així com en l’apartat dedicat a Auschwitz.

La revista francesa “Cahiers Simone Weil” es fa ressó del llibre d’Adrià Chavarria

L’OBRA ETTY HILLESUM, UN UNGÜENT PER A TANTES FERIDES APAREIX CITADA EN LA PUBLICACIÓ DE «L’ASSOCIATION POUR L’ÉTUDE DE LA PENSÉE DE SIMONE WEIL».

«Etty Hillesum, un ungüent per a tantes ferides [Paiporta (València), Editorial Denes, 2011, ISBN: 978-84-92768-63-9 (Col·lecció Rent), 93 p.] est unes ouvrage inachevé et posthume d’Adrià Chavarria, consacré en langue catalane à Etty Hillesum. Emilia Bea a établi le texte avec compétence, rigueur, émotion et dévouement, et elle l’a préfacé. Simone Weil ne pouvait qu’être présente dans ce livre, fût-ce dans la discrétion. C’est comme témoin du judéocide que l’auteur aborde la personne et l’oeuvre de Hillesum. D’où, par rapport à S. Weil, une certaine prévalance d’autres figures fémenines juives, telles que Hannah Arendt, Sarah Kofman et dans une moindre mesure Irène Nemirovski et Rachel Bespaloff. Simone Weil aurait-elle pris une plus grande place dans la partie du livre -la plus importante- que sa mort l’a empêché d’écrire? Nous ne le saurons jamais. Tout juste glisse-t-il (p. 81) sur une sitation de S. Weil qui fait réferénce à la décréation -“Dieu m’a donné l’être pour que je le lui rende” (OC VI 3, p. 184)- pour lui opposer sur ce point la théologie de la création de Etty Hillesum, usant par ailleurs d’une terminologie platonicienne familière à S. Weil: le gros animal (p. 86) et metaxu (p. 89). Quoi qu’il en soit, quoi qu’il aurait pu en être, le livre est riche déjà de se vouloir essentiellement centré sur la vocation de témoin qui fut, à tous les niveaux de l’humain comme à celui qui les trascende, celle de Etty Hillesum.»

Cahiers Simone Weil, Tome XXXIV, núm. 4, decembre 2011, p. 467.

Si voleu llegir la traducció en valencià feu clic ací baix:

“Etty Hillesum, un ungüent per a tantes ferides” entre els llibres recomanats del 2011

EL LLIBRE D’ADRIÀ CHAVARRIA, NÚMERO 10 DE LA COL·LECCIÓ RENT (EDITORIAL DENES), SELECCIONAT PER DIVERSES BIBLIOTEQUES

Ens complau comunicar a tots els amics de Rent, que el penúltim títol publicat en la nostra col·lecció, Etty Hillesum, un ungüent per a tantes ferides, obra pòstuma d’Adrià Chavarria (1972-2009), en edició a cura d’Emilia Bea, ha sigut seleccionat entre les 60 millors obres de narrativa de l’any 2011 per la Biblioteca Pública de València (La biblioteca pública sugiere: narrativa selección 2011). Així mateix, la Guia de lectura sobre Teologia Feminista, desembre del 2011, de la Biblioteca Horta-Can Mariner, de Barcelona, ha incorporat l’obra d’Adrià Chavarria en l’apartat “Biografies”.

Etty Hillesum, un ungüent per a tantes ferides, és el primer llibre que apareix en la nostra llengua sobre la jove escriptora jueua holandesa. En l’ambient terrible de persecució antisemita durant l’ocupació alemanya en la Segona Guerra Mundial, Etty Hillesum  (Middelburg, 1914 – Auschwitz, 1943) reflecteix, a través de les planes del seu Diari i de les seues cartes, un procés ben singular de creixement espiritual que, sense ignorar l’horror nazi, encara és capaç de contemplar i gaudir de la bellesa del món. Adrià Chavarria ens deixà com a últim llegat intel·lectual el seu assaig sobre Etty Hillesum, un estudi que revela la profunditat espiritual i la sensibilitat cap a la literatura femenina característiques de l’escriptor tortosí.

“Raíces. Revista judía de cultura” es fa ressò del llibre d’Adrià Chavarria

LA PUBLICACIÓ MÉS REPRESENTATIVA DE LA VIDA CULTURAL JUEUA EN EL MÓN HISPÀ, FUNDADA FA 25 ANYS, PUBLICA EN EL NÚMERO 87 UNA RESSENYA D’ETTY HILLESUM, UN UNGÜENT PER A TANTES FERIDES

Adrià Chavarria: Etty Hillesum: Un ungüent per a tantes ferides. Prólogo de Emilia Bea. Valencia: Editorial Denes, 2011. 96 páginas.

Adrià Chavarria, buen amigo del Espai Mallorca, donde presentaba la actividad “Poesía y copas” de la AELC, murió a la edad de 36 años, cuando estaba redactando este ensayo sobre Etty Hillesum (1914-1943). En el libro, la joven judía holandesa se muestra como una de esas mujeres del siglo XX que han pensado a contracorriente – «en contra» del sistema pero «a favor» de una nueva humanidad- y ​​han producido una obra que merece tener un lugar preponderante en una genealogía literaria femenina. Para el autor, la lección más importante del sorprendente proceso espiritual de Etty Hillesum será la capacidad de percibir la belleza de la vida en medio del dolor y del mal extremo. Un proceso que tiene como escenarios la ciudad de Ámsterdam y el campo de Westerbork durante la ocupación alemana, donde asume el destino común de su pueblo. Amistat Judeo-Cristiana y Editorial Denes presentaron este libro el pasado mes de mayo en Valencia, y el 7 de junio en Espai Mallorca, de Barcelona.

Per a accedir a la pàgina web, cliqueu ací: Raíces. Revista judía de cultura.

‘Etty Hillesum’, recensió de Teresa Costa-Gramunt

L’ESCRIPTORA CATALANA, AUTORA DEL BLOG LITERARI «EL VEL D’HARMONIA», ES FA RESSÒ DE L’ÚLTIM TREBALL D’ADRIÀ CHAVARRIA A L’ECO DE SITGES (3.6.2011) 

 

«Hi ha llibres que ens arriben a les mans amb un calor especial, un escalf que procedeix d’una sensibilitat que s’estén més enllà de la lletra perquè és la mateixa lletra que conté aquesta sensibilitat. Aquest llibre és Etty Hillesum. Un ungüent per a tantes ferides (Denes editorial), l’autor del qual és Adrià Chavarria Curto, nascut a Tortosa el 1972, i a qui vam perdre tan aviat, el novembre de 2009, ocupat encara, tot i la greu malaltia, en la redacció d’aquest assaig.

Crònica de la presentació a Barcelona del llibre “Etty Hillesum, un ungüent per a tantes ferides”

L’OBRA PÒSTUMA D’ADRIÀ CHAVARRIA DÓNA A CONÉIXER LA FIGURA DE L’ESCRIPTORA JUEUA HOLANDESA, ETTY HILLESUM.

Lorena Fuster, Emilia Bea, Fina Birulés, Maria Dolors Curto i Josefa Contijoch

L’acte se celebrà a l’Espai Mallorca. No podia ser d’altra manera. Era el marc en el qual Adrià Chavarria presentava, cada mes, el programa de l’AELC «Poesia i copes» en el qual un poeta consagrat donava a conéixer un altre novell. Era també el marc on en desembre del 2009, setmanes després del seu traspàs, se li tributà un homenatge pòstum. Josefa Contijoch fou l’amfitriona de la presentació, acuradament preparada per Abigaïl Monells, de l’Espai Mallorca.

La mare d’Adrià, Maria Dolors Curto, saludà i agraí la presència dels assistents, subratllant la dimensió de germanor cultural entre Catalunya, València i Mallorca que revestia l’acte: «Adrià, un escriptor català, veu publicada la seua obra pòstuma en una editorial valenciana, Denes, en un acte que se celebra aquí en l’Espai Mallorca, de tan grat record per al meu fill». L’àmbit cultural d’Adrià no es recloïa al Principat, ans es perllongava en tot el domini lingüístic, sentint una especial simpatia per Mallorca i pel País Valencià. Maria Dolors Curto agraí Emilia Bea, la curadora de l’obra, que poguera haver dut a terme «l’últim afany d’Adrià: rescatar la veu transcendent, per tant de temps silenciada, i encara a hores d’ara desconeguda, d’Etty Hillesum».

Tot seguit prengué la paraula Lorena Fuster, qui va recordar el tremp d’Adrià: «davant les apories, ell no plegava veles sinó que rescabalava els tresors amagats en els galions naufragats». També recordà que, en precipitar-se la malaltia, Adrià actuà de la mateixa manera que Etty Hillesum a l’hora de deixar per escrit el seu testimoni en el clima de barbàrie i persecució nazi: «la certesa de la mort urgeix l’escriptura». Adrià, com Etty, fa una escriptura poètica i concreta; una escriptura que davant la circumstància adversa, no té por; una escriptura que és capaç d’afirmar «i malgrat tot, la vida és bella».

Fina Birulés subratllà el paper decisiu que ha cobrat en les últimes dècades la literatura del testimoni. En eixe sentit afirmà que el llibre Etty Hillesum, un ungüent per a tantes ferides reflecteix una gran sintonia entre l’autor i la jove escriptora jueua. «Etty Hillesum, en les planes del seu Diari crea un solc; és una dona atreta per l’excés, per la intensitat. No és una dona passiva o reactiva. Etty va a la recerca de noves paraules. No vol sentir-se segura, el que vol és estar present. Basteix una teologia de l’ajuda a Déu. Déu no és responsable de l’extermini, Déu n’és la primera víctima. Hillesum parla de la necessitat d’ajudar a Déu. Quan prega, no demana, sinó que practica un discurs amorós».

En eixa mateixa línia, Emilia Bea cità un dels fragments més emotius del diari d’Etty reproduït en el llibre: «I amb cada batec del meu cor tinc més clar que tu no ens pots ajudar, sinó que devem ajudar-te nosaltres a tu i que hem de defensar fins el final el lloc que ocupes en el nostre interior.»

«L’intent de restaurar l’ètica i la fe en un món en el que ambdues semblen clausurades –afirmà Emilia Bea– és en Etty Hillesum la seua forma de resistir al mal. Una resistència que li permet dir, pocs dies abans de ser deportada a Auschwitz, que és produeixen molts miracles al llarg d’una vida i que la seua és una successió de miracles interiors. Jo crec que l’amistat també és un miracle, i d’aquest miracle de l’amistat, naix aquest acte i el llibre que hui presentem.»

Presentació a Barcelona del llibre d’Adrià Chavarria, “Etty Hillesum, un ungüent per a tantes ferides”.

DIMARTS, 7 DE JUNY, A LES 19.30 HORES, A L’ESPAI MALLORCA (C/ DEL CARME 55)

 

L’Espai Mallorca, el centre cultural on se li va retre el merescut homenatge en desembre del 2009, serà l’amfitrió de la presentació de l’obra pòstuma d’Adrià Chavarria, Etty Hillesum, un ungüent per a tantes ferides.

És coneguda la mirada atenta que Chavarria fixava sobre la literatura femenina: Maria Mercè Marçal o Helena Valentí entre les de casa, o el conjunt de dones jueues per les quals sentia debilitat: Simone Weil, Hannah Arendt, Sarah Kofman o Etty Hillesum, a qui dedicà Adrià els seus últims esforços intel·lectuals. Ara, Emilia Bea ha enllestit el llibre que, després de la presentació a València, arriba a Barcelona. Hi participaran també un bon grapat d’amigues: Josefa Contijoch, Fina Birulés i Lorena Fuster.

Vos esperem!

 

«Etty Hillesum seria una d’aquelles dones del segle xx que han pensat a contracorrent. I en aquest sentit, la seva obra hauria de tenir un lloc preponderant en una genealogia literària femenina, existent al llarg dels segles, però amagada per una “tradició” que és bàsicament masculina. Cal reivindicar aquesta genealogia i insistir en la importància de la veu espiritual de les dones, en un ambient moltes vegades hostil. Aquestes dones sabien que enfront tenien un mur patriarcal que s’havia de franquejar i esquerdar, però van intuir que hi havia alguns basaments que no eren del tot sòlids. Alguns dels basaments són estantissos, el que passa és que els homes controlen el poder. Algunes d’aquestes dones van començar a fer escletxes contra aquest mur per a intentar “infiltrar” el seu pensament. Ho van haver de fer “a la contra”, però “a favor” d’una nova humanitat.»

Crònica de la presentació a València del llibre “Etty Hillesum, un ungüent per a tantes ferides”

NOMBROSA ASSISTÈNCIA DE PÚBLIC EN LA PRESENTACIÓ DE L’ASSAIG PÒSTUM D’ADRIÀ CHAVARRIA

 

El Centre de Cultura Contemporània Octubre va acollir el passat dimarts, 24 de maig, la presentació de l’últim títol de la col·lecció Rent, Etty Hillesum. Un ungüent per a tantes ferides, obra de l’escriptor tortosí Adrià Chavarria.

El nombrós públic assistent a la presentació restà commogut per les reflexions recollides per Etty Hillesum (1914-1943) a les planes del seu diari, un dels cims de la literatura holandesa contemporània. La jove escriptora holandesa jueua morta a Auschwitz ens ha llegat una literatura de testimoni en estat pur, actes de resistència davant la manifestació del mal radical del nazisme. Etty Hillesum ens sorprén a l’hora de reflectir el seu creixement espiritual en un clima de barbàrie que no li impedeix percebre la bellesa de la vida enmig del dolor i del patiment; la plenitud de la realitat reservada a qui es lliura a l’altre amb amor.

Etty Hillesum, un ungüent per a tantes ferides ens arriba de la mà d’un jove escriptor recentment traspassat: Adrià Chavarria. L’assaig que es presentava era la seua obra pòstuma. Una obra que reflectia el seu interés per la literatura femenina contemporània i per la sensibilitat religiosa en el món modern. La mort d’Adrià als 36 anys i els seus lligams amb València feien especialment emotiu l’acte. Un bon grapat d’amics hi eren presents. L’escriptor i traductor Gustau Muñoz i la curadora del llibre, Emilia Bea, donaren compte en les seues intervencions, de la biografia intel·lectual d’Adrià Chavarria i de la importància de la literatura en Etty Hillesum com a instrument de resistència de l’autoritat femenina desarmada davant l’horror antisemita.

L’amfitrió de l’acte, Francesc Fontana, president d’Amistat Judeo-Cristiana, donà també la paraula a Catherine De Bos Roos, que narrà la dramàtica història patida per sa mare -una adolescent jueua holandesa  supervivent de l’extermini- que presencià la deportació de la seua família i la mort al camp d’Auschwitz, tal i com li passà a la pròpia Etty Hillesum i tota la seua família.

Per últim, Maria Dolors Curto, mare d’Adrià Chavarria, traslladà el seu agraïment a tots els assistents i afirmà que l’ambient viscut en la presentació constatava les bones amistats que el seu fill havia pogut conrear a la seua estimada València. La lectura del salm 130 (De profundis), que ella mateixa havia recitat en el primer aniversari del traspàs d’Adrià i que constitueix un nexe de germanor entre jueus i cristians, clogué un acte ple d’intensa emotivitat.

 

El pròxim dimarts, 7 de juny, a les 19.30 hores, l’Espai Mallorca  (C/ del Carme 55) acollirà a Barcelona la presentació d’Etty Hillesum, un ungüent per a tantes ferides, amb la participació de Josefa Contijoch, Fina Birulés, Lorena Fuster i Emilia Bea.