Rent presenta “Severina”, d’Ignazio Silone, a la Fira del Llibre

26 04 2010

LA COL·LECCIÓ ‘GERMANA’ DE RENT “PREGAR AMB ELS FILLS I ELS NÉTS” VEU LA LLUM AMB ELS DOS PRIMERS TÍTOLS

El passat 23 d’abril, Sant Jordi i Dia del Llibre, l’Editorial Denes va presentar en el marc de la Fira del Llibre les últimes novetats de la Col·lecció Rent: Pensaments per a Giulia. Antologia, de Giuseppe Capograssi; Déu entre les coses. Antologia de poesia religiosa, de Vicent Andrés Estellés; i el primer llibre d’enguany, Severina, una novel·la d’Ignazio Silone. A més, es va presentar la col·lecció “germana” de Rent “Pregar amb els fills i els néts”, llibres il·lustrats per a llegir amb els més xicotets de la casa. Durant l’acte, també es presentaren els volums més recents d’”Edicions de la Guerra”, la col·lecció de poesia de Denes que obté tanta acceptació per part del públic i crítica.

Severina, d’Ignazio Silone -pseudònim de Secondino Tranquilli (Pescina, 1900-Ginebra, 1978)-, un dels escriptors italians més llegits i traduïts del segle XX, és una novel·la que esdevé el testament literari d’este gran novel·lista. La traducció és de Joaquim Juan-Mompó, que la va presentar en l’acte de la Fira, i la part introductòria és obra dels professors Giulia P. Di Nicola i Attilio Danese.

En esta obra, Silone evoca en la protagonista de l’obra –inconformista, desconfiada del poder, tenaç i fraternal- la seua admiració per la filòsofa francesa Simone Weil. En Severina, els temes lligats al cristianisme –semnpre presents en el gran novel·lista- esdevenen centrals a la llum entre el dilema entre obediència i consciència. Severina és l’esperança en una revolució moral capaç de renovar i salvar la humanitat.

Per a Silone, l’esperança és el principal vestigi cristià en un món que ha perdut la fe i ha renegat de la caritat; una virtut de resistència, que apareix com el moment religiós de la consciència laica.

Ignazio Silone als 17 anys inicia l’activitat política en les files socialistes i contribueix a fundar en 1921 el Partit Comunista. Sota el feixisme, esdevé un activista clandestí, tant a Itàlia com a l’estranger. En 1930, en l’època de les porgues stalinistes, abandona el partit i passa a estar sota sospita tant dels comunistes com dels feixistes. L’allunyament del comunisme li fa repensar la seua identitat com a “cristià sense Església i socialista sense partit”. Refugiat a Suïssa escriu, entre altres, l’assaig L’escola dels dictadors i les novel·les Fontamara o Pa i vi, que li reportaran fama internacional com a escriptor compromés. En la seua fructífera activitat literària dels últims anys destaquen El secret de Luca, Eixida d’emergència, L’aventura d’un pobre cristià i Severina.

Abans, Agustí Colomer, director de la Col·lecció Rent va presentar els dos llibres anteriors -5 i 6 de la col·lecció- Pensaments per a Giulia i Déu entre les coses. L’acte va contar amb la intervenció de l’editor Francesc Ferrer.

COL·LECCIÓ “PREGAR AMB ELS FILLS I ELS NÉTS”

Amb l’expressiu títol “Pregar amb els fills i els néts”, el professor Francesc Aracil -il·lustrador, pintor i gravador- va presentar eixe mateix dia la nova col·lecció de l’editorial Denes dedicada a llibres per a xiquets. “Llibres il·lustrats a tot color per als més xicotets de la casa, llibres per a ser contats per part dels pares o dels iaios”, va especificar Aracil, que els ha il·lustrat. Els textos són obra del prevere Vicent Cardona.

És tracta d’una important iniciativa, excel·lent eina per a la transmissió de la fe en valencià, uns llibres molts atractius i senzills per educar cristianament els infants.

Els dos primers llibres de la nova col·lecció i que ja es troben al carrer porten per títol Gràcies per tantes coses i Els amics de Jesús (El senyal de la creu). Els propers estaran dedicats al Parenostre (Jesús m’ensenya a resar!) i a l’Avemaria (Maria, la mare).

Els llibres estan pensats, tal i com va dir l’il·lustrador, per a repassar en companyia dels xiquets i les xiquetes, comentar les il·lustracions, explicar què diuen els diferents personatges, “per ajudar-los en la iniciació del viure cristià”.

Anuncis




Presentació dels llibres de Gonçal Vinyes i Giuseppe Capograssi a la llibreria Paulinas

24 09 2009

SEMBRANT LA VIDA I PENSAMENTS PER A GIULIA, QUART I QUINT TÍTOL DE RENT

El dimecres 23 de setembre la llibreria Paulinas acollí la presentació dels dos últims títols de Rent (Denes). El director de la col·lecció, Agustí Colomer, i els curadors de les edicions, Antoni López i Manuel Lanusse, intervingueren en l’acte. Agustí Colomer subratllà els paral·lelismes existents entre els dos autors, que començaren a escriure en el període d’entreguerres, un moment especialment convuls de la història europea. “En eixe clima convuls, Vinyes i Capograssi no perden mai ni la serenitat ni l’esperança. Són hòmens de fe i confien, a pesar de les dificultats. La consciència de perill del propi Vinyes, que morirà màrtir, és explícita en algun dels seus poemes –“sent la gelor mortífera al meu voltant /eixe fred que a les ànimes va anquilosant”. Colomer enumerà els paral·lelismes existents entre el canonge de Xàtiva i el filòsof de Sulmona: “Els dos autors compartixen molts aspectes: la fe, l’amor a la cultura, la sensibilitat social i la inquietud literària. En tots dos, a més, la seua circumstància local -Xàtiva en Vinyes i Sulmona i Roma en Capograssi-, esdevenen paradigmes d’un missatge universal”.

colomer+2

Tot seguit va prendre la paraula el professor de la Universitat de València, mossén Antoni López Quiles, que es congratulà de l’evolució positiva dels estudis sobre la literatura religiosa de la Renaixença als nostres dies. “Arran d’un monogràfic que férem a la revista montserratina Qüestions de vida cristiana, l’any 1994, dedicat a l’Església i la cultura valenciana, un grup d’investigadors valencians encetàrem un procés de revisió ben interessant, que posava en valor la literatura religiosa del segle XX, tant per la seua importància sociolingüística –en mantindre la llengua en temps adversos-, com per la qualitat que assolixen alguns autors. Els noms de Xavier Casp, Martí Domínguez, Joan Valls o Vicent Andrés Estellés en són una bona mostra. Però també la nòmina de clergues ha fet aportacions significatives: Sorribes, Moscardó o Monçó són noms cabdals en la postguerra. I, mereixen una especial atenció l’anomenat grup de “poetes de l’esperança”, conjunt de preveres que compartixen uns mateixos referents estètics i un pensament comú que lliga valors cristians i valencianitat. Joaquim Garcia Girona, Francesc Martínez Miret, Eduard Genovés o Gonçal Vinyes són els caps visibles d’aquest grup”. Tot seguit Antoni López analitzà la singularitat de Vinyes, “que sobre una matriu romàntica d’arrel verdegariana incorpora elements parnassianistes i convertix la seua Xàtiva natal, en paradigma històric de la plenitud cristiana i nacional del poble valencià”. Finalitzada la seua intervenció, Francesc Aracil llegí el poema “La cançó de les aigües”.

aracilllig

A continuació, el jurista Manuel Lanusse, realitzà un esbós biogràfic de Giuseppe Capograssi, una personalitat de primera línia del catolicisme italià de la qual només coneixíem la seua important obra filosoficojurídica. Amb la publicació de l’antologia Pensaments per a Giulia, se’ns mostra el Capograssi més íntim i literari, que deixa transpuar també les seues idees socials i polítiques. “El filòsof de Sulmona, defensor com Jacques Maritain de l’equació cristianisme-democràcia, mai no simpatitzà amb les maneres feixistes ni assumiria cap compromís amb aquest règim totalitari.” Tot seguit, Manuel Lanusse explicà les característiques peculiars de l’obra, una antologia de les 1951 cartes que diàriament enviava a la seua promesa Giulia Ravaglia: “Capograssi, gairebé bloquejat en l’encontre directe amb Giulia, sobretot en allò tocant a l’amor, emprarà aquesta peculiar forma de comunicació amb Giulia a fi de trobar un canal per a l’expressió d’aquells sentiments i pensaments, no per alliberar-se’n, sinó per donar-los forma i precisar-los i, amb això, transmetre’ls a la persona estimada, amb el propòsit d’aconseguir un enriquiment mutu i de crear un espai de meditació comuna.” En acabar la seua alocució, Antoni Martínez va llegir el pensament escrit el 7 de maig de 1919.

publicdrdarrera





Rent presenta les novetats a la Fira del Llibre de València

25 04 2009

presentacio1

La col·lecció Rent ha presentat les dos últimes novetats a la Fira del Llibre de València (23 abril-3 maig) -als Jardins de Vivers- junt a altres col·leccions de l’Editorial Denes.

D’esta manera, Agustí Colomer, director de la col·lecció, ha presentat l’últim dels volums publicats. Es tracta com ja havíem avançat Sembrant la vida, recull de poesies i altres escrits del màrtir valencià Gonçal Vinyes (Xàtiva, 1883-Vallés, 1936), a cura d’Antoni López.

emilia

Igualment, la professora de la Universitat de València, Emilia Bea, autora de la traducció i estudi introductori del llibre Autobiografia espiritual i altres escrits de Marsella, de Simone Weil, ha presentat este mateix llibre, que ha tingut una gran acollida entre la crítica.

totos

En este mateix acte, l’editorial Denes també ha presentat altres col·leccions, amb la presència de Vicent Berenguer, director de Poesia Edicions de la Guerra, i Carme Manuel, traductora i autora del pròleg de l’obra de Gerald Vizenor, Quasi en terra, en eixa mateixa col·lecció.





Marató de presentacions

19 04 2009

En un mes, del 23 d’abril al 23 de maig, la col·lecció Rent es presentarà en quatre ciutats. Onda serà la primera localitat que acollirà la presentació de Rent el pròxim dia 23 d’abril, festa de Sant Jordi i diada del llibre, a les 19.00 hores, en la casa de la Cultura. L’endemà, en la Fira del Llibre de València, tindrà lloc una presentació conjunta de les novetats de les col·leccions de l’editorial Denes, “Edicions de la Guerra”, Calabria” i “Rent”, a les 18.00 hores.

Ja en maig, en el marc de la Fira del Llibre de Xàtiva, es presentarà el llibre de Gonçal Vinyes, Sembrant la vida. Poesia i compromís, el divendres dia 8 a les 20.00 hores, en la Casa de la Cultura. Per últim, a Borriana, l’Agrupació Borrianenca de Cultura acollirà la presentació de l’Autobiografia espiritual i altres escrits de Marsella, de Simone Weil, el 23 de maig a les 17.00 hores.

Totes estes presentacions se sumen a les realitzades a València, Algemesí, Alacant, Barcelona, Picassent i Gandia, i mostren la decidida voluntat de la col·lecció RENT, LITERATURA RELIGIOSA EN VALENCIÀ, de fer-se present en tot el nostre domini lingüístic.





Especial dedicat a Martí Domínguez al setmanari El Temps

26 06 2008

Cal comprar i guardar el número del 24 de juny -el que fa 1.254 ja- del setmanari El Temps. Les pàgines de Cultura recullen un magnífic especial sobre Martí Domínguez Barberà, a propòsit de la commemoració el passat 21 de juny del centenari del naixement d’este il·lustre valencià. El Temps recull sengles articles del professor Biel Sansano i del director de la col·leció Rent Agustí Colomer. A més a més, inclou diversos fragments en primícia d’un altre inèdit de Martí Domínguez titulat Itàlia fora mà.

EL TEMPS / CULTURA 24 juny 2008

UN VALENCIÀ GENUÏNAMENT VALENCIÀ, per Biel Sansano.

El 21 de juny de 1908 naixia a Algemesí Martí Domínguez Barberà. Amb el cor ferit per l’idioma i els costums valencians, a través de la fe, arribà a la fidelitat lingüística. La seva obra ha resistit el pas del temps.

UNA LITERATURA ARRELADA I TRANSCENDENT, per Agustí Colomer.

La valencianitat i el cristianisme amaren la vida i l’obra de Martí Domínguez Barberà (1908-1984). És un escriptor religiós, en el sentit etimològic de la paraula. Ho demostra amb el llibre Isaïes, profeta de Nadal, editat pòstumament.

VISIONS INÈDITES D’ITÀLIA.

Martí Domínguez Barberà va deixar inèdit el llibre Itàlia fora mà, fet de records dels itineraris que l’escriptor i periodista va fer per la península. El Temps en dóna a conèixer diversos fragments, en primícia. La selecció és d’Agustí Colomer.





Apareix un inèdit de Martí Domínguez Barberà, una recreació literària de l’esperit profètic d’Isaïes, per Lluís Bonada

4 06 2008

EL TEMPS / CULTURA 3 juny 2008

L’escriptor i periodista Martí Domínguez Barberà (Algemesí, 1908-València, 1984) era valencià, profundament valencià, i cristià, profundament cristià. A mitjan anys 60, superat el trauma de la dolorosa substitució del diari Las Provincias, i impulsat per la necessitat d’elevar el nivell cultural del laïcat, i fer-ho en vernacle, va escriure la narració Isaïes, profeta de Nadal, un diàleg entre fe i cultura que transmet la profunditat de l’esperit profètic de l’anomenat primer profeta major. Tot l’esforç literari de l’autor s’adreça a commoure el lector amb la figura gegantina del profeta. Però no va poder assolir aquest objectiu perquè el text restà inèdit. Fins ara. Finalment, Isaïes, profeta de Nadal acaba de ser publicat.

L’editorial Denes ha inclós l’obra en una col·lecció dedicada a l’espiritualitat, “Rent Col·lecció”, que s’ha estrenat amb dos títols, el llibre de Domínguez i En el món, però no del món, una selecció de sermons de John Henry Newman (1801-1890), considerat el pare invisible del concili Vaticà II. La dirigeix Agustí Colomer, precisament la persona que ha tingut cura de l’edició del llibre de Domínguez Barberà.

Les pàgines d’Isaïes, profeta de Nadal, són, considera el curador del volum, riques en imatges. L’autor sintonitza amb el llenguatge simbòlic propi de la profecia per recrear i donar plasticitat al missatge del poeta. I també amb paradoxes, que reforcen la percepció del caràcter insòlit del cristianisme –un Déu que regna des de la creu- i que contribueixen a donar ritme a la narració.

Quan l’autor escrivia el relat dedicat a Isaïes es trobava, recorda Agustí Colomer, al pròleg, a l’inici d’una nova etapa de la seva vida, que coincidia amb uns moments històrics que li resultaven especialment pròxims. D’una banda, la celebració del concili Vaticà II i, d’una altra, la consolidació de l’experiència reeixida del Mercat Comú. Dels progressos i de les aspiracions a la integració europea donaran compte els seus articles a València fruits.

La celebració del concili Vaticà II influirà sens dubte, escriu Agustí Colomer, en l’aprofundiment de la consciència de l’Església com a poble de Déu, en la necessitat d’elevar el nivell cultural del laïcat i en la presència de les llengües vernacles en la litúrgia. Els seglars es van moure i van demanar una litúrgia en valencià. Així, el 1965, Vicent Miquel i Diego publica el llibre L’Església valenciana i l’ús de la llengua vernacla, i 20.000 valencians, encapçalats per noms il·lustres com el de l’autor, signen el manifest a favor de l’ús del valencià en la litúrgia. En “eixe estol de creativitat” i amb una finalitat pedagògica de formació dels seglars s’enmarca Isaïes, profeta de Nadal, “un text que traspua esperança”, diu Colomer.

Aquesta joia, com la qualifica Agustí Colomer, veu la llum en el centenari del naixement de l’autor i en el cinquantenari del cèlebre discurs “Valencia, la gran silenciada”, que li costà la pèrdua de la direcció de Las Provincias i el buit de les autoritats i de bona part de la burgesia valenciana.

Lluís Bonada





Rent fa present el diàleg fe-cultura

17 04 2008

ENRIC FERRER SOLIVARES, AGUSTÍ COLOMER I FRANCESC FERRER PRESENTEN LA COL·LECCIÓ A VALÈNCIA AMB UN GRAN ÈXIT DE PÚBLIC

“Rent naix amb l’ànim de fer present el diàleg fe-cultura en l’àmbit de la literatura, un diàleg que pot resultar molt enriquidor”, són paraules d’Agustí Colomer, director de la col·lecció de l’editorial Denes que es presentà el passat dimecres, 16 d’abril, dedicada a la literatura religiosa en valencià. Un acte que va aplegar nombroses persones i que va deixar xicoteta la sala del centre Octubre de València, lloc on va transcórrer l’acte.

L’editor, Francesc Ferrer, de Denes, i l’escolapi i crític literari Enric Ferrer participaren també en la presentació que captà l’atenció dels reunits i augmentà les ganes per introduir-se en planes tan belles com les de John Henry Newman i les del testimoni personal d’un llibre inèdit de Martí Domínguez, autors dels dos primeres llibres de la col·lecció. Una col·lecció que traurà tres llibres cada any, alternant escriptors valencians i grans noms de la literatura universal contemporània.

Els dos primers llibres que han vist la llum són En el món, però no del món. Selecció de sermons, de John Henry Newman -traducció de Salvador Albert i introducció i notes d’August Monzon– i Isaïes, profeta de Nadal, de Martí Domínguez Barberà -edició a cura d’Agustí Colomer.

Entre les persones que acudiren a la presentació es trobaven el bisbe emèrit Rafael Sanus; el pare provincial dels Escolapis, Francisco Montesinos; el degà de la Facultat de Teologia, Juan Miguel Díaz Rodelas; el canonge Francisco Gil Gandía; filòlegs com Antoni Ferrando i Abelard Saragossà; el fill de Martí Domínguez Barberà; professors i estudiants de les universitats valencianes i persones interessades en la proposta que concreta la col·lecció d’unir religiositat feta en la llengua dels valencians, així com traductors, curadors i col·laboradors de Rent.

És cert, com es digué, que no hi ha consolidada una mínima cultura religiosa en valencià a la nostra terra ni tampoc massa interès des de la intel·lectualitat autòctona envers el fet religiós, apuntà Colomer. Tanmateix, “encara que agosarada, l’aposta de Rent no es pot qualificar de temerària”, digué. Perquè no es parteix del no-res.

“Som hereus d’una sensibilitat valencianista i cristiana”, continuà el director de la nova col·lecció. El nom de Rent remet al butlletí que publicava l’associació La Paraula Cristiana. A més a més, Rent naix al si l’editorial que va fundar Francesc Ferrer Pastor, el primer autor valencià publicat és Martí Domínguez i el pare Enric Ferrer, que la va presentar els dos primers llibres, tots tres, també formaven part d’esta associació que a tants va acollir preocupats per arrelar el cristianisme al nostre poble. “El rent que hui presentem és hereu del rent de La Paraula Cristiana”, afegí Colomer.

La col·lecció és interdisciplinar i conrea tots els gèneres: homilètica, assaig, poesia, teatre, novel·la… I es defineix com una col·lecció de literatura contemporània, la compresa entre els segles XIX i l’actualitat. Igualment, el director va explicar que té un afany de divulgació, on en cada llibre es contextualitza l’autor i la seua obra amb estudis introductoris.

ENRIC FERRER PRESENTA ELS DOS PRIMERS LLIBRES
Per la seua banda, l’escolapi Enric Ferrer Solivares presentà els dos primers llibres d’una iniciativa que qualificà com “semblant a la que va fer Newman al 1833 amb els seus companys per buscar les arrels”. “Nosaltres també volem connectar amb uns autors massa desconeguts, des de la nostra perspectiva del segle XXI”, incidí.

L’escolapi assegurà que amb Rent “volem obrir altres perspectives, perquè la vida de l’home és molt complexa, i així és la col·lecció, com un joc d’espills –amb autors propis i de fora- que permeten vore noves perspectives que no s’esgoten en el nostre poble”.

Enric Ferrer parlà de l’esperit de Newman, de com s’aproxima a l’home i entra en els problemes dels que escolten els seus sermons. “Amb profunditat de la vivència religiosa que dóna sentit, perquè en Newman desemboca tot amb l’adhesió a Jesucrist”, digué. L’oient dels sermons de llavors, el lector d’ara, hi veu en Newman un esperit necessari d’obertura i llibertat.

Ferrer Solivares contà l’anècdota personal quan a la seua infantesa va escoltar un discurs del conegut periodista i escriptor valencià. “Un discurs que, recorde, em va agradar, tot i que no vaig entendre massa; i que en alguna ocasió posterior li ho vaig dir, fou un gran orador”.

Domínguez prové d’una “possessió pacífica de la fe, viscuda a través de la missa, la litúrgia,la lectura dels textos…”. “En temps de concili, en un temps canviant i de tensions Domínguez vol dir la seua i usa un estil assagístic d’expressió del sentiment”, assegurà Ferrer.

Per a l’autor valencià, “el designi de Déu és aproximar-se a l’home per salvar-lo, assumir la misèria humana per salvar la humanitat des de dintre”, explicà. “I Martí Domínguez es referix a una expressió que hui en dia és molt més comuna que no a la seua època en parlar de l’evangelització dels pobres, dels que no tenen rellevància social”.

A Isaïes, profeta de Nadal apareix també, segons l’escolapi, el sentit franciscà, en l’epíleg dedicat al bou i la mula del pessebre: “la predilecció per les coses senzilles, humils, amb una profunda fe”.

“Ha estat un gran encert haver començat la col·lecció amb un autor tan nostre”, conclogué.

D’altra banda, durant la presentació d’ambdós llibres, l’editor Francesc Ferrer va comentar la necessitat que els cristians valencians tinguen textos en la seua llengua i l’alegria que tindria son pare, Francesc Ferrer Pastor, al vore com l’editorial que fundà dedicà una col·lecció de llibres a uns àmbits tan estimats per ell.

En definitiva, una iniciativa “agosarada” que tindrà una gran recompensa –que es pot comprovar ja amb la gran acollida que ha rebut- per posar a l’abast dels valencians textos que en algun dels casos no han estat traduïts a cap de les llengües de l’estat espanyol i pel descobriment d’obra religiosa i inèdita d’autors nostres.

A Newman i Domínguez els seguiran altres escriptors com Simone Weil, Gonçal Vinyes, Giuseppe Capograssi o Vicent Andrés Estellés, entre altres.

Technorati Profile