‘Un bri d’esperança. Sueca, 1952’ a l’Espai Joan Fuster

2 12 2019

Sueca, la ciutat on es desenvolupa bona part de l’argument d’Un bri d’esperança, acollí la presentació d’esta novel·la divendres passat. El lloc escollit no podia ser millor: l’Espai Joan Fuster, el centre de difusió de l’obra de l’escriptor suecà ubicat en la llar del cèlebre intel·lectual valencià.

El director del centre, Salvador Ortells, mostrà la seua satisfacció per presentar una obra que recrea el muntatge de la representació teatral a Sueca de La bona nova a Maria, de Paul Claudel, l’11 d’octubre de 1952, un esdeveniment històric en la dignificació del teatre valencià de postguerra protagonitzat per Joan Fuster i dos dels seus millors amics: Francesc de Paula Burguera i Fermí Cortés. En l’acte intervingueren l’editora Núria Sendra, el director del Institut Valencià de Cultura, Abel Guarinos i l’autor, Agustí Colomer. Entre el públic assistent estaven presents els curadors de l’edició de La bona nova a Maria, Francesc Pérez i Moragón i Santi Vallés, el musicòleg Ernest Gonzàlez Fabra, el periodista Antoni Martínez Vendrell, l’exregidor de Cultura de l’Ajuntament, Vicent Baldoví, el director de la Biblioteca, Antoni Carrasquer, el director del Taller de Teatre de Sueca, Carles Royo, i les actrius Alícia Martí i Àngels Vendrell, que interpretaren els papers de Violana i Isabel en la reposició de La bona nova a Maria celebrada el 29 de desembre del 2016, seixanta-quatre anys després de la primera representació a la placeta Fonda de Sueca.

En les diferents intervencions, tant dels membres de la taula com del públic, es posà de relleu els nombrosos fruits que ha donat la troballa del mecanoscrit de La bona nova a Maria, una manifestació més de la fertilitat i perdurabilitat de la tasca intel·lectual de Joan Fuster. L’obra -que es donava per perduda- es descobrí en la Biblioteca Valenciana el 13 d’octubre del 2013. Un any després el text veia la llum en la col·lecció Rent, de l’editorial Denes, en companyia de l’assaig inèdit de Fuster, Les idees religioses i l’existencialisme en el teatre modern, i d’un estudi introductori de Francesc Pérez i Moragón. El 6 de febrer del 2016 es va celebrar en la casa Fuster l’acte de presentació a Sueca del citat volum i es realitzà una lectura dramatitzada d’un fragment de La bona nova a Maria a càrrec dels membres del Taller de Teatre de Sueca, fet que animà el seu director, Carles Royo, a preparar el muntatge de l’obra en el Nadal del 2016. Ara, tres anys després de la reposició de l’obra, l’editorial Bullent ha publicat la novel·la d’Agustí Colomer Un bri d’esperança. Sueca, 1952, guardonada amb el premi Soler i Estruch, una narració que recrea els preparatius i la representació de l’obra de Paul Claudel amb motiu de les Festes de Coronació de la Mare de Deu de Sales, patrona de la ciutat.

L’autor expressà el goig que li feia trobar-se de nou en l’Espai Fuster, ja que fou arran de la presentació a Sueca del volum de La bona nova a Maria, on es gestà la idea d’escriure una novel·la que rememorara les vicissituds que patiren Fuster, Burguera i Cortés per dur a terme la seua empresa.

Santi Vallés, Francesc Pérez i Moragón, Agustí Colomer i Ernest Gonzàlez Fabra

 





La novel·la ‘Un bri d’esperança. Sueca, 1952’ recrea la representació de ‘La bona nova a Maria’

6 04 2019

 

Fa més de dos anys de l’últim post penjat al blog de Rent. Coincidia amb la reposició a Sueca, seixanta-quatre anys després, de La bona nova a Maria, l’obra teatral de Paul Claudel traduïda per Joan Fuster i dirigida per Francesc de Paula Burguera. La versió de Fuster i un assaig inèdit seu titulat Les idees religioses i l’existencialisme en el teatre modern, precedit d’una introducció de Francesc Pérez Moragón, integren el volum 14, l’últim llibre editat de la col·lecció Rent.

Ara tenim la satisfacció d’anunciar-vos que acaba d’aparéixer la novel·la Un bri d’esperança. Sueca, 1952, escrita pel director de la nostra col·lecció, Agustí Colomer. L’obra recrea el context històric i les vicissituds que patiren els artífexs de la representació de La bona nova a Maria. La novel·la fou guardonada amb el Premi Soler i Estruch 2018, i ha sigut publicada per Edicions del Bullent.

La presentació d’Un bri d’esperança. Sueca, 1952, tindrà lloc el pròxim 16 d’abril, a les 19.00 hores, a la Llibreria Fan Set (C/ Sant Ferran, 12, València). Hi intervindran l’editora Núria Sendra, el director de l’Institut Valencià de Cultura, Abel Guarinos i l’autor.





Levante-El Mercantil Valenciano anuncia la representació de ‘La bona nova a Maria’

20 12 2016

JOAN CARLES MARTÍ PUBLICA UN AMPLI REPORTAGE SOBRE LA RECUPERACIÓ DEL TEXT I LA PRÒXIMA REPRESENTACIÓ DE LA CÈLEBRE OBRA DE PAUL CLAUDEL EN VERSIÓ DE JOAN FUSTER

la-bona-nova-a-maria

Si feu clic sobre el text podreu llegir la versió impresa. En els enllaços següents podreu accedir a la versió electrònica del diari:

http://www.levante-emv.com/cultura/2016/12/20/sueca-representa-bona-nova-maria/1506385.html

http://www.levante-emv.com/cultura/2016/12/20/obra-aparecio-biblioteca-valenciana/1506384.html

Levante-El Mercantil Valenciano, dimarts, 20 de desembre del 2016, p. 59

 





Paraules de Vicent J. Girbés en la presentació a Algemesí dels dos treballs inèdits de Joan Fuster

23 11 2016

algemesi

 

Reproduïm, tot seguit, pel seu interés, l’al·locució preliminar de Vicent Josep Girbés, a l’acte de presentació del volum 14 de la col·lecció Rent, que inclou l’assaig de Joan Fuster, Les idees religioses i l’existencialisme en el teatre modern, i l’obra de Paul Claudel traduïda per Fuster, La bona nova a Maria. L’acte, organitzat per l’associació l’Ullal Cultural, va tindre lloc el passat divendres, 18 de novembre, a la Sala Vicent Castell de la Biblioteca Pública Municipal d’Algemesí, i comptà amb les intervencions d’Agustí Colomer, director de la col·lecció Rent, Francesc Pérez i Moragón, autor de la introducció i curador del volum i Santi Vallés, curador del volum. Les actrius Carme Ferrer i Maru Ferragud (UNAM Teatre), van cloure l’acte amb la recitació d’un fragment de l’obra. Entre el públic assistent es trobava el poeta algemesinenc Vicent Nàcher, el regidor municipal Josep Bermúdez i el president de l’Ullal Cultural, Carmel Ferragud.

PRESENTACIÓ DE VICENT J. GIRBÉS

«No sé si hi estareu d’acord amb un pensament meu: Fuster (re)apareix contínuament en tot aquell que treballa incansablement pel futur de la nostra societat. Ell tingué la gran capacitat de relacionar literatura i vida social i política, cultura i literatura en el sentit més ampli, tal com veurem aquesta vesprada.

L’Ullal Cultural sempre ha tingut present l’assagista de Sueca. Només cal recordar que tot just constituïda la nostra associació l’any 2012 dedicàrem unes jornades a Joan Fuster, va ser la primera activitat que hi realitzàrem, com també cal recordar que hem presentat la Correspondència de l’escriptor a més d’una exposició ambientada en la vida i l’obra de l’autor.

I ara tenim la satisfacció de presentar a Algemesí el darrer títol de la col·lecció Rent, de pensament cristià en valencià, una publicació de l’editorial Denes. Es tracta de dues obres inèdites de Joan Fuster: l’assaig Les idees religioses i l’existencialisme en el teatre modern i la versió i traducció que Fuster també realitzà d’una obra original del dramaturg francés Paul Claudel, L’Annonce faite à Marie, traduïda per La bona nova a Maria.

Però, abans de donar pas a les intervencions dels investigadors i estudiosos que amablement ens acompanyen, permeteu-me remarcar-vos breument quatre aspectes que m’han cridat l’atenció a partir de la lectura del llibre:

  • En primer lloc, podem parlar d’un jove Fuster –tenia 30 anys quan va escriure les obres que presentem–, incipient crític literari, per l’aproximació tan exhaustiva que realitza en l’assaig Les idees religioses de l’obra de Paul Claudel, Jean Paul Sartre i Albert Camus. Fuster ja se’ns mostra com a un gran lector, interessat en els difícils anys quaranta per l’existencialisme francés i la literatura religiosa del moment. Per exemple, escriu: “El text original és d’una gran bellesa literària i d’una profundidat doctrinal i lírica preciosa. Amb uns diàlegs, que no són tals diàlegs sinó monòlegs entrecreuats, extensíssims, els personatges van dient els característics versicles claudelians, plens de reminiscències bíbliques i d’al·lusions dogmàtiques, fins a un extrem realment fatigós […] Les paraules no ixen de la boca dels personatges com una lliçó apresa o com un adornament superflu, sinó com una necessitat inexorable de la pròpia situació dramática.

Llegeix la resta d’aquesta entrada »





Paul Claudel i Joan Fuster a Gandia

11 06 2016

CRÒNICA DE LA PRESENTACIÓ A GANDIA (26.v.2016) DE L’ÚLTIM VOLUM DE LA COL·LECCIÓ RENT AMB DOS TREBALLS INÈDITS DE JOAN FUSTER: L’ASSAIG LES IDEES RELIGIOSES I L’EXISTENCIALISME EN EL TEATRE MODERN I LA TRADUCCIÓ I ADAPTACIÓ DE LA BONA NOVA A MARIA, DE PAUL CLAUDEL.

 

P1670696 (2)

Francesc Pérez i Moragón, Enric Ferrer Solivares i Santi Vallés

“Cabalós, forçut, implacable”. Així defineix Fuster, en Figures de temps, la personalitat de Paul Claudel. “Hi ha, als seus escrits, i en primer lloc, una efusió lingüística absolutament irreductible, esclat brutal de les repressions seculars de la llengua francesa -‘una peça meua traduïda’, afirmava, ‘és com una òpera sense música’-. I després, li basta un toc estremit sobre una escena o una imprecació, per a fer reviure, per un instant, la glòria ingènua d’una França de retaule o de miniatura”.

Eixa tendència a l’excés, eixa voluntat d’extremar les situacions al límit en la lluita entre el bé i el mal fou descrita magistralment pel pare Enric Ferrer Solivares. En la presentació de Gandia es va subratllar especialment l’empremta de la cultura francesa en Joan Fuster. L’assaig Les idees religioses i l’existencialisme en el teatre modern n’és un bon exemple: no només per l’atenció especial i profunda que Fuster dedica a Claudel, Sartre o Camus, sinó també per les citacions pertinents d’altres autors com els filòsofs Mounier o Marcel, o els escriptors Maurois, Bernanos o Mauriac. I aquesta familiaritat amb la cultura de l’altra banda dels Pirineus és perceptible ja en el jove Fuster quan escriu aquests treballs en  l’estiu-tardor de 1952, a punt de cumplir els trenta anys, en un moment històric gens procliu a la permeabilitat amb la literatura europea contemporània.

Francesc Pérez i Moragón, director de l’Espai Joan Fuster i autor de l’estudi introductori que precedeix el volum, va il·lustrar el clima de repressió cultural de l’època i la voluntat decidida de Fuster i els seus amics suecans, Fermí Cortés i Paco Burguera, per evitar la censura franquista i fer present el valencià com a llengua de cultura. Les festes de la coronació de la Mare de Déu de Sales, patrona de Sueca, van oferir als tres jóvens valencianistes una excel·lent oportunitat de dignificar la llengua. Paul Claudel, un autor gens sospitós als ulls del règim, els serví d’escut protector a l’hora de poder representar en públic, l’11 d’octubre de 1952 a la placeta Fonda de Sueca, La bona nova a Maria, potser l’obra més reeixida de l’escriptor gal.

Santi Vallés, curador amb Moragón del volum, explicà minuciosament les dificultats de l’edició del mecanoscrit de La bona nova a Maria, un text “de batalla”, escrit per a ser representat en un poble analfabet en la seua llengua, usat com a llibret pels actors i el director en els assajos i esmenat cal·ligràficament, si més no, per cinc mans diferents. Un text escrit a corre cuita, però que complí perfectament la seua missió, com ho testimonia la satisfacció de Fuster per la reacció del públic, conforme li ho confessà per carta al seu amic Vicenç Riera Llorca. Vallés finalitzà el seu parlament amb una explicació breu de l’argument de La bona nova a Maria i de les escenes precedents a l’acte tercer, aquell que s’encapçala amb l’emotiu i cru diàleg entre les dos germanes, Mara i Violana, narrat de manera excel·lent per les actrius Joana Sales i Dolors Palonés.

 

P1670708 (2)

Joana Sales i Dolors Palonés

 





Dijous, 26 de maig, presentació a Gandia de dos treballs inèdits de Joan Fuster

22 05 2016

L’ACTE TINDRÀ LLOC A LES 20,00 HORES A LA CASA DE CULTURA MARQUÉS DE GONZÁLEZ DE QUIRÓS (PASSEIG DE LES GERMANIES, 13).

 

Acte_III_Bona_NovaL’obra de Joan Fuster continua despertant l’interés dels lectors. En dóna fe la recuperació de dos textos inèdits seus de l’any 1952. Es tracta de l’assaig Les idees religioses i l’existencialisme en el teatre modern i de la traducció de l’obra de Paul Claudel, L’Annonce faite à Marie, representada a Sueca sota el títol de La bona nova a Maria, l’11 d’octubre de 1952. Els dos escrits s’emmarquen en les festes de la coronació de la Mare de Déu de Sales, patrona de la ciutat natal de l’escriptor.

El volum que recull les obres conté un estudi introductori de Francesc Pérez i Moragón i un apèndix documental amb fotografies de la representació a Sueca i dels mecanoscrits, que revelen les nombroses correccions que va patir l’obra teatral. La bona nova a Maria ha requerit un minuciós treball dels curadors Santi Vallés i Pérez i Moragón.

Després de les presentacions a València, Sueca i l’Alcúdia, ara li toca el torn a Gandia. La Casa de la Marquesa acollirà un acte que comptarà amb la participació dels responsables de l’edició i del crític literari i membre del patronat de l’IEC Alfons el Vell, Enric Ferrer Solivares. Clouran la presentació les actrius Dolors Palonés i Joana Sales, que faran una lectura dramatitzada d’un fragment de l’acte tercer de La bona nova a Maria.

 

Foto: L’Annonce faite à Marie en polonés. Muntatge de Lembit Peterson, 2012.





Dos libros inéditos de temática religiosa de Fuster se publican 64 años después (Levante-EMV. La Ribera. 08.02.2016)

12 02 2016

EL ESCRITOR E INVESTIGADOR ALCUDIANO SANTI VALLÉS CONSIGUE EDITAR EL ORIGINAL, PROLOGADO POR MORAGÓN.

 

libros-ineditos

A. Colomer, F. Pérez i Moragón i Santi Vallés

Eva Melero. Sueca.

Más de sesenta años después de que Joan Fuster (Sueca, 1922-1992) escribiera el ensayo «Les idees religioses i l’existencialisme en el teatre modern» y tradujera y adaptara la obra teatral «La bona nova a Maria», de Paul Claudel, ambos trabajos han pasado a formar parte de la letra impresa. Los textos del intelectual que entonces contaba con 30 años, inéditos hasta ahora, los ha reunido la colección Rent de la Editorial Denes.

«Son dos obras que coinciden en el tiempo, escritas en 1952 para la celebración de la Coronación de la Mare de Déu de Sales de Sueca», recuerda Santi Vallés, coeditor de ambas piezas. El trabajo editorial, prologado por Francesc Pérez Moragón, se presentó el pasado viernes en el Espai Joan Fuster de la capital de la Ribera Baixa de la mano del propio Vallés y Agustí Colomer, director de la mencionada colección dedicada a literatura religiosa. El acto se celebró dentro de las «Tertúlies a ca Fuster» que organiza la Concejalía de Cultura del Ayuntamiento de Sueca.

Fuster había escrito un ensayo en castellano con el mismo título, «Las ideas religiosas y el existencialismo en el teatro moderno», con la finalidad crematística de ganar un premio instituido por el registrador de la propiedad y el Colegio de Notarios de Sueca. La versión valenciana no llegó a publicarse, afirma Vallés. «No tiene nada que ver con el del título en castellano, que está escrito a favor de las ideas en la línea del régimen de la época», observa. En cambio «este es un ensayo de reflexión crítica sobre las diferentes tendencias del teatro de base religiosa; más que de base religiosa, de la condición humana», aclara.

Por otro lado, con la traducción y adaptación de «La bona nova a Maria», de Paul Claudel, Fuster pretendía «poder representar teatro que fuera más allá del sainete». Para ello, eligió una obra de gran importancia en aquel momento. Se representó en la Placeta Fonda, en octubre de 1952, ante todas las autoridades locales.

«Ambos textos se retroalimentan», según el coeditor. «Por una parte el ensayo, sin pretenderlo Fuster, sirve de marco interpretativo de todas las corrientes existentes del mundo del teatro y del pensamiento, y que avanzan algunas ideas de lo que posteriormente Fuster expuso en otros libros como ‘El descrèdit de la realitat’, ‘Diccionari per a ociosos’, o todas las entradas que escribe en la ‘Literatura catalana contemporània’, sobre la reflexión de la crítica literaria», matizó.

Localización de los originales

«La obra de teatro es un mecanoscrito, del cual sabemos que no se escribió con la máquina de Fuster», explicó Vallés. Contiene anotaciones de cuatro manos diferentes, y ninguna corresponde al autor suecano. Estuvieron buscándola a instancia de Agustí Colomer, que ya hacía tiempo intentaba recuperarla. El propio Vallés intentó localizarla a partir de las pistas del Epistolari Joan Fuster-Vicenç Riera i Llorca. «Pudimos saber que se había hecho una grabación, se había representado en radio, pero no conseguimos localizar la cinta», recordó.

Finalmente apareció mientras buscaban una carta en el fondo de Agustí Alaman, en la Biblioteca Valenciana. Respecto al ensayo, hay una copia en la Casa Fuster, y otra que Manel Chaqués localizó en los años 70 en un mercadillo. «A partir de esas copias se pudo realizar la versión más íntegra de la obra», según Vallés.