‘Un bri d’esperança. Sueca, 1952’ a l’Espai Joan Fuster

Sueca, la ciutat on es desenvolupa bona part de l’argument d’Un bri d’esperança, acollí la presentació d’esta novel·la divendres passat. El lloc escollit no podia ser millor: l’Espai Joan Fuster, el centre de difusió de l’obra de l’escriptor suecà ubicat en la llar del cèlebre intel·lectual valencià.

El director del centre, Salvador Ortells, mostrà la seua satisfacció per presentar una obra que recrea el muntatge de la representació teatral a Sueca de La bona nova a Maria, de Paul Claudel, l’11 d’octubre de 1952, un esdeveniment històric en la dignificació del teatre valencià de postguerra protagonitzat per Joan Fuster i dos dels seus millors amics: Francesc de Paula Burguera i Fermí Cortés. En l’acte intervingueren l’editora Núria Sendra, el director del Institut Valencià de Cultura, Abel Guarinos i l’autor, Agustí Colomer. Entre el públic assistent estaven presents els curadors de l’edició de La bona nova a Maria, Francesc Pérez i Moragón i Santi Vallés, el musicòleg Ernest Gonzàlez Fabra, el periodista Antoni Martínez Vendrell, l’exregidor de Cultura de l’Ajuntament, Vicent Baldoví, el director de la Biblioteca, Antoni Carrasquer, el director del Taller de Teatre de Sueca, Carles Royo, i les actrius Alícia Martí i Àngels Vendrell, que interpretaren els papers de Violana i Isabel en la reposició de La bona nova a Maria celebrada el 29 de desembre del 2016, seixanta-quatre anys després de la primera representació a la placeta Fonda de Sueca.

En les diferents intervencions, tant dels membres de la taula com del públic, es posà de relleu els nombrosos fruits que ha donat la troballa del mecanoscrit de La bona nova a Maria, una manifestació més de la fertilitat i perdurabilitat de la tasca intel·lectual de Joan Fuster. L’obra -que es donava per perduda- es descobrí en la Biblioteca Valenciana el 13 d’octubre del 2013. Un any després el text veia la llum en la col·lecció Rent, de l’editorial Denes, en companyia de l’assaig inèdit de Fuster, Les idees religioses i l’existencialisme en el teatre modern, i d’un estudi introductori de Francesc Pérez i Moragón. El 6 de febrer del 2016 es va celebrar en la casa Fuster l’acte de presentació a Sueca del citat volum i es realitzà una lectura dramatitzada d’un fragment de La bona nova a Maria a càrrec dels membres del Taller de Teatre de Sueca, fet que animà el seu director, Carles Royo, a preparar el muntatge de l’obra en el Nadal del 2016. Ara, tres anys després de la reposició de l’obra, l’editorial Bullent ha publicat la novel·la d’Agustí Colomer Un bri d’esperança. Sueca, 1952, guardonada amb el premi Soler i Estruch, una narració que recrea els preparatius i la representació de l’obra de Paul Claudel amb motiu de les Festes de Coronació de la Mare de Deu de Sales, patrona de la ciutat.

L’autor expressà el goig que li feia trobar-se de nou en l’Espai Fuster, ja que fou arran de la presentació a Sueca del volum de La bona nova a Maria, on es gestà la idea d’escriure una novel·la que rememorara les vicissituds que patiren Fuster, Burguera i Cortés per dur a terme la seua empresa.

Santi Vallés, Francesc Pérez i Moragón, Agustí Colomer i Ernest Gonzàlez Fabra

 

La novel·la ‘Un bri d’esperança. Sueca, 1952’ recrea la representació de ‘La bona nova a Maria’

 

Fa més de dos anys de l’últim post penjat al blog de Rent. Coincidia amb la reposició a Sueca, seixanta-quatre anys després, de La bona nova a Maria, l’obra teatral de Paul Claudel traduïda per Joan Fuster i dirigida per Francesc de Paula Burguera. La versió de Fuster i un assaig inèdit seu titulat Les idees religioses i l’existencialisme en el teatre modern, precedit d’una introducció de Francesc Pérez Moragón, integren el volum 14, l’últim llibre editat de la col·lecció Rent.

Ara tenim la satisfacció d’anunciar-vos que acaba d’aparéixer la novel·la Un bri d’esperança. Sueca, 1952, escrita pel director de la nostra col·lecció, Agustí Colomer. L’obra recrea el context històric i les vicissituds que patiren els artífexs de la representació de La bona nova a Maria. La novel·la fou guardonada amb el Premi Soler i Estruch 2018, i ha sigut publicada per Edicions del Bullent.

La presentació d’Un bri d’esperança. Sueca, 1952, tindrà lloc el pròxim 16 d’abril, a les 19.00 hores, a la Llibreria Fan Set (C/ Sant Ferran, 12, València). Hi intervindran l’editora Núria Sendra, el director de l’Institut Valencià de Cultura, Abel Guarinos i l’autor.

Levante-El Mercantil Valenciano anuncia la representació de ‘La bona nova a Maria’

JOAN CARLES MARTÍ PUBLICA UN AMPLI REPORTAGE SOBRE LA RECUPERACIÓ DEL TEXT I LA PRÒXIMA REPRESENTACIÓ DE LA CÈLEBRE OBRA DE PAUL CLAUDEL EN VERSIÓ DE JOAN FUSTER

Si feu clic sobre el text podreu llegir la versió impresa. En els enllaços següents podreu accedir a la versió electrònica del diari:

http://www.levante-emv.com/cultura/2016/12/20/sueca-representa-bona-nova-maria/1506385.html

http://www.levante-emv.com/cultura/2016/12/20/obra-aparecio-biblioteca-valenciana/1506384.html

Levante-El Mercantil Valenciano, dimarts, 20 de desembre del 2016, p. 59

 

Paraules de Vicent J. Girbés en la presentació a Algemesí dels dos treballs inèdits de Joan Fuster

 

Reproduïm, tot seguit, pel seu interés, l’al·locució preliminar de Vicent Josep Girbés, a l’acte de presentació del volum 14 de la col·lecció Rent, que inclou l’assaig de Joan Fuster, Les idees religioses i l’existencialisme en el teatre modern, i l’obra de Paul Claudel traduïda per Fuster, La bona nova a Maria. L’acte, organitzat per l’associació l’Ullal Cultural, va tindre lloc el passat divendres, 18 de novembre, a la Sala Vicent Castell de la Biblioteca Pública Municipal d’Algemesí, i comptà amb les intervencions d’Agustí Colomer, director de la col·lecció Rent, Francesc Pérez i Moragón, autor de la introducció i curador del volum i Santi Vallés, curador del volum. Les actrius Carme Ferrer i Maru Ferragud (UNAM Teatre), van cloure l’acte amb la recitació d’un fragment de l’obra. Entre el públic assistent es trobava el poeta algemesinenc Vicent Nàcher, el regidor municipal Josep Bermúdez i el president de l’Ullal Cultural, Carmel Ferragud.

PRESENTACIÓ DE VICENT J. GIRBÉS

«No sé si hi estareu d’acord amb un pensament meu: Fuster (re)apareix contínuament en tot aquell que treballa incansablement pel futur de la nostra societat. Ell tingué la gran capacitat de relacionar literatura i vida social i política, cultura i literatura en el sentit més ampli, tal com veurem aquesta vesprada.

L’Ullal Cultural sempre ha tingut present l’assagista de Sueca. Només cal recordar que tot just constituïda la nostra associació l’any 2012 dedicàrem unes jornades a Joan Fuster, va ser la primera activitat que hi realitzàrem, com també cal recordar que hem presentat la Correspondència de l’escriptor a més d’una exposició ambientada en la vida i l’obra de l’autor.

I ara tenim la satisfacció de presentar a Algemesí el darrer títol de la col·lecció Rent, de pensament cristià en valencià, una publicació de l’editorial Denes. Es tracta de dues obres inèdites de Joan Fuster: l’assaig Les idees religioses i l’existencialisme en el teatre modern i la versió i traducció que Fuster també realitzà d’una obra original del dramaturg francés Paul Claudel, L’Annonce faite à Marie, traduïda per La bona nova a Maria.

Però, abans de donar pas a les intervencions dels investigadors i estudiosos que amablement ens acompanyen, permeteu-me remarcar-vos breument quatre aspectes que m’han cridat l’atenció a partir de la lectura del llibre:

• En primer lloc, podem parlar d’un jove Fuster –tenia 30 anys quan va escriure les obres que presentem–, incipient crític literari, per l’aproximació tan exhaustiva que realitza en l’assaig Les idees religioses de l’obra de Paul Claudel, Jean Paul Sartre i Albert Camus. Fuster ja se’ns mostra com a un gran lector, interessat en els difícils anys quaranta per l’existencialisme francés i la literatura religiosa del moment. Per exemple, escriu: “El text original és d’una gran bellesa literària i d’una profundidat doctrinal i lírica preciosa. Amb uns diàlegs, que no són tals diàlegs sinó monòlegs entrecreuats, extensíssims, els personatges van dient els característics versicles claudelians, plens de reminiscències bíbliques i d’al·lusions dogmàtiques, fins a un extrem realment fatigós […] Les paraules no ixen de la boca dels personatges com una lliçó apresa o com un adornament superflu, sinó com una necessitat inexorable de la pròpia situació dramática.

Paul Claudel i Joan Fuster a Gandia

CRÒNICA DE LA PRESENTACIÓ A GANDIA (26.v.2016) DE L’ÚLTIM VOLUM DE LA COL·LECCIÓ RENT AMB DOS TREBALLS INÈDITS DE JOAN FUSTER: L’ASSAIG LES IDEES RELIGIOSES I L’EXISTENCIALISME EN EL TEATRE MODERN I LA TRADUCCIÓ I ADAPTACIÓ DE LA BONA NOVA A MARIA, DE PAUL CLAUDEL.

 

Francesc Pérez i Moragón, Enric Ferrer Solivares i Santi Vallés

“Cabalós, forçut, implacable”. Així defineix Fuster, en Figures de temps, la personalitat de Paul Claudel. “Hi ha, als seus escrits, i en primer lloc, una efusió lingüística absolutament irreductible, esclat brutal de les repressions seculars de la llengua francesa -‘una peça meua traduïda’, afirmava, ‘és com una òpera sense música’-. I després, li basta un toc estremit sobre una escena o una imprecació, per a fer reviure, per un instant, la glòria ingènua d’una França de retaule o de miniatura”.

Eixa tendència a l’excés, eixa voluntat d’extremar les situacions al límit en la lluita entre el bé i el mal fou descrita magistralment pel pare Enric Ferrer Solivares. En la presentació de Gandia es va subratllar especialment l’empremta de la cultura francesa en Joan Fuster. L’assaig Les idees religioses i l’existencialisme en el teatre modern n’és un bon exemple: no només per l’atenció especial i profunda que Fuster dedica a Claudel, Sartre o Camus, sinó també per les citacions pertinents d’altres autors com els filòsofs Mounier o Marcel, o els escriptors Maurois, Bernanos o Mauriac. I aquesta familiaritat amb la cultura de l’altra banda dels Pirineus és perceptible ja en el jove Fuster quan escriu aquests treballs en  l’estiu-tardor de 1952, a punt de cumplir els trenta anys, en un moment històric gens procliu a la permeabilitat amb la literatura europea contemporània.

Francesc Pérez i Moragón, director de l’Espai Joan Fuster i autor de l’estudi introductori que precedeix el volum, va il·lustrar el clima de repressió cultural de l’època i la voluntat decidida de Fuster i els seus amics suecans, Fermí Cortés i Paco Burguera, per evitar la censura franquista i fer present el valencià com a llengua de cultura. Les festes de la coronació de la Mare de Déu de Sales, patrona de Sueca, van oferir als tres jóvens valencianistes una excel·lent oportunitat de dignificar la llengua. Paul Claudel, un autor gens sospitós als ulls del règim, els serví d’escut protector a l’hora de poder representar en públic, l’11 d’octubre de 1952 a la placeta Fonda de Sueca, La bona nova a Maria, potser l’obra més reeixida de l’escriptor gal.

Santi Vallés, curador amb Moragón del volum, explicà minuciosament les dificultats de l’edició del mecanoscrit de La bona nova a Maria, un text “de batalla”, escrit per a ser representat en un poble analfabet en la seua llengua, usat com a llibret pels actors i el director en els assajos i esmenat cal·ligràficament, si més no, per cinc mans diferents. Un text escrit a corre cuita, però que complí perfectament la seua missió, com ho testimonia la satisfacció de Fuster per la reacció del públic, conforme li ho confessà per carta al seu amic Vicenç Riera Llorca. Vallés finalitzà el seu parlament amb una explicació breu de l’argument de La bona nova a Maria i de les escenes precedents a l’acte tercer, aquell que s’encapçala amb l’emotiu i cru diàleg entre les dos germanes, Mara i Violana, narrat de manera excel·lent per les actrius Joana Sales i Dolors Palonés.

 

Joana Sales i Dolors Palonés

 

Dijous, 26 de maig, presentació a Gandia de dos treballs inèdits de Joan Fuster

L’ACTE TINDRÀ LLOC A LES 20,00 HORES A LA CASA DE CULTURA MARQUÉS DE GONZÁLEZ DE QUIRÓS (PASSEIG DE LES GERMANIES, 13).

 

L’obra de Joan Fuster continua despertant l’interés dels lectors. En dóna fe la recuperació de dos textos inèdits seus de l’any 1952. Es tracta de l’assaig Les idees religioses i l’existencialisme en el teatre modern i de la traducció de l’obra de Paul Claudel, L’Annonce faite à Marie, representada a Sueca sota el títol de La bona nova a Maria, l’11 d’octubre de 1952. Els dos escrits s’emmarquen en les festes de la coronació de la Mare de Déu de Sales, patrona de la ciutat natal de l’escriptor.

El volum que recull les obres conté un estudi introductori de Francesc Pérez i Moragón i un apèndix documental amb fotografies de la representació a Sueca i dels mecanoscrits, que revelen les nombroses correccions que va patir l’obra teatral. La bona nova a Maria ha requerit un minuciós treball dels curadors Santi Vallés i Pérez i Moragón.

Després de les presentacions a València, Sueca i l’Alcúdia, ara li toca el torn a Gandia. La Casa de la Marquesa acollirà un acte que comptarà amb la participació dels responsables de l’edició i del crític literari i membre del patronat de l’IEC Alfons el Vell, Enric Ferrer Solivares. Clouran la presentació les actrius Dolors Palonés i Joana Sales, que faran una lectura dramatitzada d’un fragment de l’acte tercer de La bona nova a Maria.

 

Foto: L’Annonce faite à Marie en polonés. Muntatge de Lembit Peterson, 2012.

Dos libros inéditos de temática religiosa de Fuster se publican 64 años después (Levante-EMV. La Ribera. 08.02.2016)

EL ESCRITOR E INVESTIGADOR ALCUDIANO SANTI VALLÉS CONSIGUE EDITAR EL ORIGINAL, PROLOGADO POR MORAGÓN.

 

A. Colomer, F. Pérez i Moragón i Santi Vallés

Eva Melero. Sueca.

Más de sesenta años después de que Joan Fuster (Sueca, 1922-1992) escribiera el ensayo «Les idees religioses i l’existencialisme en el teatre modern» y tradujera y adaptara la obra teatral «La bona nova a Maria», de Paul Claudel, ambos trabajos han pasado a formar parte de la letra impresa. Los textos del intelectual que entonces contaba con 30 años, inéditos hasta ahora, los ha reunido la colección Rent de la Editorial Denes.

«Son dos obras que coinciden en el tiempo, escritas en 1952 para la celebración de la Coronación de la Mare de Déu de Sales de Sueca», recuerda Santi Vallés, coeditor de ambas piezas. El trabajo editorial, prologado por Francesc Pérez Moragón, se presentó el pasado viernes en el Espai Joan Fuster de la capital de la Ribera Baixa de la mano del propio Vallés y Agustí Colomer, director de la mencionada colección dedicada a literatura religiosa. El acto se celebró dentro de las «Tertúlies a ca Fuster» que organiza la Concejalía de Cultura del Ayuntamiento de Sueca.

Fuster había escrito un ensayo en castellano con el mismo título, «Las ideas religiosas y el existencialismo en el teatro moderno», con la finalidad crematística de ganar un premio instituido por el registrador de la propiedad y el Colegio de Notarios de Sueca. La versión valenciana no llegó a publicarse, afirma Vallés. «No tiene nada que ver con el del título en castellano, que está escrito a favor de las ideas en la línea del régimen de la época», observa. En cambio «este es un ensayo de reflexión crítica sobre las diferentes tendencias del teatro de base religiosa; más que de base religiosa, de la condición humana», aclara.

Por otro lado, con la traducción y adaptación de «La bona nova a Maria», de Paul Claudel, Fuster pretendía «poder representar teatro que fuera más allá del sainete». Para ello, eligió una obra de gran importancia en aquel momento. Se representó en la Placeta Fonda, en octubre de 1952, ante todas las autoridades locales.

«Ambos textos se retroalimentan», según el coeditor. «Por una parte el ensayo, sin pretenderlo Fuster, sirve de marco interpretativo de todas las corrientes existentes del mundo del teatro y del pensamiento, y que avanzan algunas ideas de lo que posteriormente Fuster expuso en otros libros como ‘El descrèdit de la realitat’, ‘Diccionari per a ociosos’, o todas las entradas que escribe en la ‘Literatura catalana contemporània’, sobre la reflexión de la crítica literaria», matizó.

Localización de los originales

«La obra de teatro es un mecanoscrito, del cual sabemos que no se escribió con la máquina de Fuster», explicó Vallés. Contiene anotaciones de cuatro manos diferentes, y ninguna corresponde al autor suecano. Estuvieron buscándola a instancia de Agustí Colomer, que ya hacía tiempo intentaba recuperarla. El propio Vallés intentó localizarla a partir de las pistas del Epistolari Joan Fuster-Vicenç Riera i Llorca. «Pudimos saber que se había hecho una grabación, se había representado en radio, pero no conseguimos localizar la cinta», recordó.

Finalmente apareció mientras buscaban una carta en el fondo de Agustí Alaman, en la Biblioteca Valenciana. Respecto al ensayo, hay una copia en la Casa Fuster, y otra que Manel Chaqués localizó en los años 70 en un mercadillo. «A partir de esas copias se pudo realizar la versión más íntegra de la obra», según Vallés.

Paul Claudel ressona a l’Espai Fuster

CRÒNICA DE LA PRESENTACIÓ A SUECA DE DOS TREBALLS INÈDITS DE JOAN FUSTER: L’ASSAIG LES IDEES RELIGIOSES I L’EXISTENCIALISME EN EL TEATRE MODERN I LA TRADUCCIÓ LA BONA NOVA A MARIA, DE PAUL CLAUDEL

Quan Alícia Martí i Sandra Gisbert s’acostaren als faristols, el silenci envaí l’Espai Fuster. En un tres i no res les actrius del Taller de Teatre de Sueca deixaren les cadires del públic i ens transportaren al bosc frondós de Chevroche, als temps de la lluita que enlairà Joana d’Arc com una “bandera alçada en mig de França”.

Mara: Sóc jo, Violana.

Violana: Oh veu no sentida des de fa tant de temps! Sou vós, mare meua?

Al carrer de Sant Josep ressonaren de nou les veus que en un llunyà 11 d’octubre del 1952 declamaren el text de Paul Claudel, en versió de Joan Fuster, a la placeta Fonda de Sueca. Entre els assistents a les Tertúlies de ca Fuster del passat divendres, 5 de febrer, més d’un havia presenciat la representació històrica amb motiu de les festes de la coronació de la Mare de Déu de Sales. Seixanta anys després avivaren el record amb la lectura dramatitzada d’un fragment de l’acte tercer de La bona nova a Maria.

Mara: Sóc jo, Violana.

Violana: És la vostra veu, i pareix una altra. Deixeu-me atiar el foc, que fa molt de fred.

Fou només un breu tast de l’obra, cinc minuts a tot estirar. Però les actrius aconseguiren introduir-nos, des del primer diàleg, en la bellesa i profunditat del text de Paul Claudel. En acabar la lectura, un llarg aplaudiment tancà l’acte de les Tertúlies de ca Fuster dedicat a la presentació del volum núm. 14 de la col·lecció Rent de l’editorial Denes, que inclou dos treballs inèdits de Fuster: l’assaig Les idees religioses i l’existencialisme en el teatre modern i la traducció de l’obra de Paul Claudel, La bona nova a Maria.

El poeta Salvador Ortells presentà l’acte. Tot seguit, Agustí Colomer, director de Rent, i Santi Vallés, cocurador de l’obra amb Francesc Pérez i Moragón, explicaren amb detall diferents aspectes de l’edició d’aquests treballs, com ara les vicissituds que travessaren la recerca dels dos texts editats i l’interés per publicar-los en aquesta col·lecció de literatura religiosa contemporània; la importància de l’assaig Les idees religioses…, que anticipa moltes qüestions que tractarà posteriorment Fuster; les dificultats d’edició del text de La bona nova a Maria; o la transcendència d’aquesta obra en la dignificació del teatre valencià de la postguerra. La lectura dramatitzada tancà brillantment l’acte de presentació d’un llibre que ens ajuda a conéixer la lucidesa i profunditat d’un jove Joan Fuster, i recupera la memòria d’un fet ben singular en la història del teatre valencià com el que es va esdevindre a Sueca l’any 1952.

Entre el nombrós públic assistent, figurava, entre altres, l’alcaldessa de Sueca, Raquel Tamarit, el regidor de Cultura, Vicent Baldoví, el director de l’Espai Fuster, Francesc Pérez i Moragón, el cronista oficial de Sueca, Antoni Carrasquer, el director del Taller de Teatre de Sueca, Carles Royo, i el coordinador del Circuït Teatral de la Comunitat Valenciana, Abel Guarinos.

“Sobta llegir en Fuster, tot defensant la literatura catòlica i el seu ‘colpidor poder ofensiu’, que ‘no hi ha res més revolucionari que l’Evangeli'”

JOAQUIM JUAN-MOMPÓ RESSENYA EL VOLUM 14 DE RENT AL NÚMERO 252 DE QÜESTIONS DE VIDA CRISTIANA.

 

Aquest llibre, editat a cura de Santi Vallés i Francesc Pérez Moragón (que també l’introdueix i aporta unes oportunes referències bibliogràfiques), recull dos textos inèdits de Joan Fuster, complementats amb 13 fotografies vàries, totes entranyables. Els uneix, com reconeix Pérez, una certa relació temàtica. I és que Fuster va aprofitar el badall que se li obria amb la celebració, l’octubre de 1952, d’unes festivitats literàries per la coronació de la Mare de Déu de Sales, patrona de Sueca, per a propiciar la traducció i representació de l’obra L’Annonce faite à Marie, de Paul Claudel, amb el títol de La bona nova a Maria, el mecanoscrit de la qual, extraviat fins fa poc, s’ha pogut localitzar a la Biblioteca Valenciana. A més, Fuster va guanyar el premi d’erudició amb l’assaig Las ideas religiosas y el existencialismo en el teatro moderno. El propòsit d’aquests dos textos era distint: amb Las ideas religiosas… –un «atac frontal contra l’existencialisme i una defensa exaltada de la religió catòlica»– aspirava a la modesta remuneració econòmica que comportava, però amb La bona nova… pretenia mostrar, davant l’auditori suecà, les possibilitats del teatre en valencià, que ultrapassaven les del pertinaç sainet. No han de patir, tanmateix, els lectors, car l’assaig que ressenyem no té res a veure amb Las ideas religiosas…; potser el treball premiat nasqué com a substitut de Les idees religioses i l’existencialisme en el teatre modern, intuint Fuster –o sabent-ho– que aquest escrit, poc ortodox i massa discrepant del pensament oficial, no complauria el jurat.

L’assaig Les idees religioses i…, datat el 25-IX-1952, tracta de la deshumanització de les arts i de la resposta subsegüent del teatre modern; l’home, per a Fuster, «no ha estat mai tan en perill com ara […] en la seua grandesa i en la seua misèria», amenaçat per «les depravacions dels poders socials», «la massificació», «la robotització», per la submissió a la tècnica i la ciència deslligades del control moral; heus ací per què Fuster acaba les seues paraules donant la benvinguda «a tots aquells que vénen en el nom de l’home». Amb eixe objectiu, ha repassat prèviament la nòmina d’autors i títols teatrals que tenen en comú –siguen pròxims o llunyans del cristianisme– la implicació en el que ell anomena la «literatura de la condició humana», en oposició als escriptors marxistes «d’obediència soviètica»: Claudel i L’Annonce; Sartre i Les mains sales, Les mouches, Le diable et le bon Dieu, Morts sans sépulture i La putain respectueuse; Shaw i Saint Joan; Eliot i Murder in the Cathedral; i Camus i Caligula, Les justes i L’Homme révolté; i encara hi hauria afegit S. de Beauvoire i G. Marcel. Sobta llegir en Fuster, tot defensant la literatura catòlica i el seu «colpidor poder ofensiu», que «no hi ha res més revolucionari que l’Evangeli». I meravella el coneixement de la producció i la crítica literàries i filosòfiques europees que, des de la Sueca de llavors, podia assolir un home tan jove.

Quant a La bona nova a Maria, exemple de teatre catòlic, tracta el tema d’elecció i la redempció. Fuster hi va veure la possibilitat d’oferir als seus veïns el drama més perfecte –i també el menys teatral, més lectura que representació– dels produïts per Claudel. Ja hem dit què es proposava amb aquesta iniciativa. Diverses vegades intentà portar-la a escena fora del seu poble, però la censura franquista ho va frustrar.

 Joaquim Juan-Mompó

‘Dos inèdits de Fuster’, crítica de Ramon Pla i Arxé al setmanari ‘El Temps’

El crític literari Ramon Pla i Arxé es fa ressò de l’últim llibre editat de la col·lecció Rent a la secció «Galeria» del setmanari El Temps (9.06.2015). Per a Pla, Les idees religioses i l’existencialisme en el teatre modern és un assaig «certament recomanable per dues raons: perquè permet conèixer -idees, cultura, anàlisi- el millor Fuster, però, sobretot, perquè és una valuosa immersió en la cultura de la postguerra europea. Qui el llegeixi no només entendrà què hi passava sinó, sobretot, coneixerà com ho vivien intel·ligències perspicaces i lliures com la de Fuster. La cultura i, alhora, la recepció de la cultura d’una sola tacada.

El text s’inicia amb una anàlisi del panorama cultural de la postguerra: s’havia arraconat l’avantguardisme al calaix de les boutades, diu, i havia retornat un art que mostrava, cada escriptor des de la seva perspectiva, què era l’home i com era el món en què vivia. Fuster distingeix entre dues propostes: la d’arrel marxista que ell liquida perquè “està subjecta a una disciplina que, pràcticament, és un servilisme”, i la que ell anomena “literatura de la condició humana”, que vol “inculcar a l’home una consciència concreta de la seua condició”. I precisa: “en catòlics, protestants, existencialistes o inclassificables, els camins per què discorre l’afany de remoció moral són, en realitat, els mateixos”. Fuster, que analitza l’obra de tres escriptors de matriu cristiana -Claudel, Bernard Shaw i Eliot- i dos d’afins a l’existencialisme i rodalia com Albert Camus i Jean-Paul Sartre. Fuster es revela com un home excepcionalment informat i com un analista minuciós. I conclou: “L’home, miserable i gran alhora, si ha de triomfar de les esclavituds que l’amenacen [‘l’Estat, l’opressió classista, les morals deficients o metafísiques, la pròpia degradació de l’home’]- serà per haver recobrat la força que dóna el coneixement de la seva pròpia condició”. Sintonia.»

Si voleu llegir la crítica completa feu clic ací.