¡Al·leluia en la sang! ¡Dringuen campanes!
Ja clareja l’albada a la sendera
i el Miracle en les ànimes humanes
és la fe que lluitant amb boires vanes
ha capit la divina primavera.
Joan Valls, Tast d’eternitat, col·lecció Rent 12, Editorial Denes, 3a ed., 2012.
ELEGIA A UNA DONZELLA BOJA
T’he vist al carrer trist
del poble on ta mare
tingué l’estrella amarga de donar-te
la boira o la vida que et sacseja.
T’he vist entre les dàlies i els anyells
com una canèfora enlluernada,
trista sota la llum d’horabaixa,
a les pupil·les una gràcia raríssima
i al pit un batec
d’arrítmic somnambulisme.
L’ombra t’allargassava pietosament
la silueta entranyable
i com si una tendresa
et donàs nimbus de misericòrdia,
cantaves rient-te
dels peixos fugaços, de les buixqueroles,
dels núvols i els carros que corren i avancen
per les llunyanies dubtoses,
per les rutes que es perden temptant els bons somnis
que tu tens a voltes,
sota la imatge d’un Jesús Infant
al capçal del llit.
¿D’on ve el teu èxtasi, d’on ve
aqueix besllum de paraules deslligades
d’allò que es defineix com a raó concreta?
I dius:
tinc ganes d’ensenyar a resar els pollets,
o: voldria menjar-me un bon tros de lluna.
I, de sobte,
sembla que un arcàngel fueteja en l’aire
i s’encenen insectes entre el solell.
Jo em pregunte si ets una pietat abandonada
o un missatge enigmàtic de protesta,
o la trista despulla d’un vincle que consum
el seu ressò de carn i obaga forma.
T’he vist al carrer del poble que et volta.
Del poble que et té com una relíquia sense nom.
I m’oblide, en veure’t, de les cantelludes coses
que a la ciutat m’empresonen:
de les rialles conqueridores,
dels gestos domenyadors,
de les molsoses lluites,
de les mil lubricades consignes per al bé i el mal.
M’oblide, inclús, de les saludables pregoneses
que la vida ens endreça de vegades
com un sortós,
com un esplèndid premi d’inesperada herència,
i per tot açò tinc que considerar la felicitat,
l’anomenada rodona felicitat,
com un fàstic,
com una mena d’injúria a la puresa
del món que tu tens i tu sents,
de l’òrbita que et guanya
en aqueixa orla inintel·ligible
on vegetes i rius
i és la teua impecable, dolça, marginal
bogeria encantada.
Et pregue digues els mots que tu saps,
allò de: voldria ésser una branca de salze,
voldria tornar-me nina malalta,
voldria pujar als núvols
i, sobre ells, viatjar fins a Mallorca.
(El nom de l’illa el sap per una cosina
de quan li contà el seu viatge de noces
i demés trets atrevits per fer-la riure.)
¡Adéu, felicíssima donzella boja
del trist poble entre serres!
Mai no oblidaré les teues lletanies
de mots il·luminats per la ximplesa.
Il·lustració: “Àngel per a una donzella boja”, 1960. Ramon Castanyer (Alcoi, 1929 – Madrid, 2011). Font: www.pintorcastanyer.com
L’ACADÈMIC JOSEP PALOMERO DEDICA UN DELS SEUS ‘COMENTARIS LITERARIS’ AL LLIBRE DE JOAN VALLS I JORDÀ
Enric Ferrer Solivares destaca en la seua excel.lent introducció el caràcter d’itinerari espiritual que té aquest llibre del poeta alcoià, i afirma que “poques vegades en la nostra poesia del segle XX ha aparegut amb tal força una visió dramàtica i esperançada de l’home”. De fet, el principal tema de l’obra del poeta d’Alcoi és la soledat de l’home, entesa com a una situació de desarrelament, de tristesa i d’abandó i com un motiu de puresa de l’individu aïllat. Els principals símbols que utilitza Valls són Déu i l’àngel, l’illa i la rosa, la natura i la infantesa, l’amor i la poesia, els quals, aliats amb la solitud del poeta, fan possible que aquest tinga fe en i confiança en l’eternitat, així com esperança en una mort acceptada.
La lírica de Joan Valls, densa i compacta, mereix un lloc d’honor entre els poetes valencians del segle XX. La seua extensa i rica producció poètica, potser injustament oblidada i marginada per la seua condició de perifèric, es distribueix en un total de 24 títols, entre el primer, ‘La cançó de Mariola’ (1947) i l’últim, l’antologia bilingüe titulada ‘Vint poemes’ (1990).
Josep Palomero, “Cuadernos”, el Periódico Mediterráneo, 21.04.2013, p. 8.
Podeu veure la ressenya de Tast d’eternitat al minut 1,05 del vídeo següent:
EL CEIC ALFONS EL VELL I L’EDITORIAL DENES PRESENTEN A LA CASA DE CULTURA EL POEMARI DE JOAN VALLS I JORDÀ.
El dijous, 7 de març, després d’Alcoi i València, la capital de la Safor ha estat la tercera ciutat en la qual s’ha presentat el poemari de l’escriptor alcoià Joan Valls i Jordà, Tast d’eternitat, últim llibre publicat per la col·lecció Rent de l’editorial Denes. El CEIC Alfons el Vell es va fer càrrec de l’organització de l’acte, tal i com ho havia fet amb anterioritat en les presentacions d’altres dos títols de la col·lecció: l’Autobiografia espiritual i altres escrits de Marsella, de Simone Weil, i Déu entre les coses. Antologia de poesia religiosa de Vicent Andrés Estellés.
Rafael Delgado, nou president del Centre d’Estudis i Investigacions Comarcals Alfons el Vell, expressà la seua satisfacció per acollir la presentació de la tercera edició de l’obra de Valls i felicità l’editorial Denes perquè en els últims anys ha posat a l’abast del públic La cançó de Mariola (2007) i ara, Tast d’eternitat. Així mateix felicità el curador pels seus estudis literaris que ens acosten a la personalitat i l’obra dels nostres millors escriptors.
Agustí Colomer, director de la col·lecció de literatura religiosa contemporània Rent, agraí l’acollida del CEIC Alfons el Vell i explicà les característiques del catàleg de la col·lecció. Tot seguit, comentà les dos col·laboracions que ha fet el pare Enric Ferrer com a curador de l’antologia Déu entre les coses, de Vicent Andrés Estellés, i de Tast d’eternitat: «No es tracta simplement d’una lectura en clau religiosa, dins de les múltiples lectures legítimes que es poden fer de qualsevol obra, sinó de la constatació d’un element –l’espiritual, el transcendent, el religiós– que és present, de manera evident, en estos autors. Un element, a més, que no és contradictori, sinó que va de la mà d’un compromís social, d’una sensibilitat pels més dèbils (els infants, els vells, els pobres…)».
Enric Ferrer Solivares subratllà la importància del poeta Joan Valls i es mostrà molt satisfet per haver pogut fer l’estudi introductori de l’obra, tal i com va poder realitzar també en l’antologia d’Estellés. Ferrer considera Estellés i Valls com els dos poetes valencians més importants del segle XX: «Valls ha esdevingut, sens dubte, un clàssic de la nostra literatura.» Les dificultats que hagué de patir el poeta alcoià -presó, aïllament, malaltia- perfilaren una poesia molt personal, única, amb un univers propi. A continuació descriví les característiques de l’obra, divida en tres parts diferenciades, amb una estructura ascensional i plantejà al públic assistent una lectura conjunta d’un poema representatiu de cadascuna de les parts. Els poemes escollits foren «Invocació en la nit íntima» el sonet VI i «Déu entre les coses».
Entre el públic assistent figurava el regidor popular de l’Àrea de Cultura, Vicent Gregori, el regidor socialista, Vicent Mascarell, l’exdirector del CEIC Alfons el Vell, Gabriel Garcia Frasquet, i la poetessa, Maria Josep Escrivà.
MANEL RODRÍGUEZ-CASTELLÓ RECENSIONA EL LLIBRE TAST D’ETERNITAT EN ÉL NÚMERO 379 DE LA REVISTA SAÓ (FEBRER 2013).
El poeta Manel Rodríguez-Castelló, president de l’associació Amics de Joan Valls i Jordà, ha comentat l’últim títol de la col·lecció Rent en la secció «Llibres» de la revista Saó. Manel Rodríguez-Castelló celebra la publicació de Tast d’eternitat i felicita Denes, editora també l’any 2007 de La cançó de Mariola (de la qual en fou curador). Així mateix qualifica de brillant «l’extens i rigorós estudi d’Enric Ferrer i Solivares», encara que discrepa de «la lectura essencialment religiosa que l’estudiós fa de Tast d’eternitat». (Per a llegir l’article cliqueu sobre la fotografia.)
DÉU EN LA VEU DELS NOSTRES POETES
La periodista Amàlia Garrigós va traure tot el suc a la saviesa de l’escriptor Enric Ferrer Solivares, curador de Déu entre les coses i Tast d’eternitat, en una bella entrevista-presentació sobre l’antologia espiritual de Vicent Andrés Estellés i el poemari de Joan Valls, publicats a la Col·lecció Rent.
Els nostres amics i col·laboradors, reunits a l’Octubre Centre de Cultura Contemporània, gaudiren de la presentació a València d’estos dos llibres de poemes, obra de dos dels grans poetes valencians del segle XX.
L’escolapi Enric Ferrer va desgranar al ritme de les preguntes i suggerències d’Amàlia Garrigós l’obra religiosa dels poetes de Burjassot i Alcoi. A més, durant l’acte s’escoltaren alguns poemes per part dels mateixos Ferrer i Garrigós, però també hi recitaren poemes Agustí Colomer, director de Rent; Vicent Anyó, filòleg i gendre d’Estellés; el professor Francesc Aracil; i el jove Marc Martínez que tornà a llegir ‘La vida contada a un nen del veïnat’, com ja ho va fer tres anys enrere al programa de ràdio que dirigia i presentava Amàlia Garrigós.
26 DE FEBRER, A LES 19.00 h, AL CENTRE DE CULTURA CONTEMPORÀNIA OCTUBRE.Tenim el goig d’anunciar-vos que el pròxim dimarts, 26 de febrer, a les 19.00 h, al Centre de Cultura Contemporània Octubre, tindrà lloc l’acte “Déu en la veu dels nostres poetes”, presentació dels llibres Tast d’eternitat, de Joan Valls, i Déu entre les coses, de Vicent Andrés Estellés. Hi intervindran la periodista Amàlia Garrigós i el crític literari Enric Ferrer Solivares, curador de les obres.
El periòdic Ciudad de Alcoy es va fer ressò de l’acte de presentació de Tast d’eternitat, que es va celebrar a la casa on va nàixer Joan Valls, i en la qual van participar Agustí Colomer, director de la Col·lecció Rent, i Enric Ferrer, autor de la introducció al llibre.
Ciudad de Alcoy, 3 de febrer del 2013
LA CASA NATALÍCIA DE JOAN VALLS ACULL LA PRESENTACIÓ DE L’ÚLTIM TÍTOL EDITAT PER LA COL·LECCIÓ RENT.
El número 7 del carrer Sant Francesc d’Alcoi, on s’ubica el restaurant «La Llavor», fou la llar familiar on arribà al món el poeta alcoià Joan Valls i Jordà. Una placa commemorativa situada en la façana de l’immoble en dóna testimoni. En eixe espai tan significatiu, l’associació d’Amics de Joan Valls i l’editorial Denes presentaren el poemari Tast d’eternitat.
Agustí Colomer, director de la col·lecció Rent, va recordar que els primer llibres en valencià que van entrar a sa casa eren els de Joan Valls, poeta al qual admirava son pare. Tot seguit explicà el sentit de la col·lecció Rent, que té per objecte l’edició de les obres més significatives de la literatura religiosa contemporània, i justificà la incorporació de Valls al catàleg d’escriptors de la col·lecció entre els quals figuren noms ben significatius de la literatura del segle XX, com Vicent Andrés Estellés, Simone Weil o Ignazio Silone.
Tot seguit, intervingué Enric Ferrer Solivares, autor de la introducció a Tast d’eternitat, qui recordà les paraules dedicades a Joan Valls en la seua obra Literatura i societat. País Valencià, segle XX (Tres i Quatre, 1981) per a reflectir que, ja en vida del poeta, Joan Valls era un escriptor reconegut:
«Joan Valls, ben arrelat al seu Alcoi nadiu, és una de les veus més personalíssimes de la nostra poesia, tant pel seu llarg exercici poètic, com per la dignitat lingüística i estètica del seu ofici, sempre amatent als problemes humans i ben preocupat per la creixença del propi país, pregonament estimat.»
El pas del temps no ha vingut sinó a subratllar l’actualitat d’un autor del qual continuen editant-se les seues obres, com ho testimonien la reedició de La cançó de Mariola, a cura de Manel Rodríguez Castelló (Denes, 2007), o esta tercera edició de Tast d’eternitat.
Enric Ferrer convidà els assistents a descobrir l’estructura «ascensional» del llibre a partir de tres poemes representatius de cadascuna de les parts de l’obra. La primera, «De vida i somni», constitueix una baixada a l’infern de la condició humana caòtica, escindida entre la realitat i la il·lusió. És el temps de l’obertura al jo, al món, a Déu. Un jo que cerca l’arrelament en un món gris, dur, advers, però que també pot obrir-se a la bellesa i l’amor. Aquest món sembla un caos sense sentit, com un munt de deixalles d’algun naufragi. És per això que el poeta alçarà un crit a Déu.
La segona part del llibre, titulada «Cim de solituds», suggereix una etapa de purificació, d’interiorització de les dures experiències de la primera part. És el moment del silenci i de la solitud, de l’anàlisi, de la meditació que aspira a posar ordre en tot allò que s’ha viscut desordenadament i que ara s’hi veu des d’una nova perspectiva.
En la tercera part, «Crida del cel», el poeta juga amb el mot «besllum», que recorda que la visió directa de Déu no és total en l’home encara en camí cap al paradís o encontre definitiu. Arrelat l’home en el desig, no desapareix en el seu interior l’aspiració a la plenitud, a trobar Déu. Aquest sublim anhel, encara entre ombres, no fa desaparéixer la preocupació per la humanitat. Ara la visió de l’home és positiva, compassiva, com s’expressa en el poema «Déu entre les coses», al qual es donà lectura. Ha canviat la mirada, s’ha purificat. Ha arribat el temps de l’alegria, expressada en la naturalesa, en els ocells, en la música. És la joia del caminant que ha trobat Déu per la fe i l’ha reconegut en el convit del pa i del vi, en la gran festa de «la divina primavera» tal i com expressa el poema final, «Al·leluia en la sang», que tanca el llibre.
Entre els assistents a l’acte figuraven els familiars del poeta, el regidor de Política Lingüística de l’Ajuntament d’Alcoi, d’Esquerra Unida, Jordi Tormo; la regidora del Bloc-Compromís, Anna Serrano; l’arxiver-bibliotecari de l’Ajuntament d’Alcoi, Josep Lluís Santonja; el professor Jaume-Jordi Ferrando; i el rectors de les parròquies de Sant Maur i Sant Francesc, Vicent Balaguer, i Santa Rosa, Salvador Palomares. Vicent Romans excusà la seua participació en l’acte per raons personals sobrevingudes.
Col·lecció RENT 
You must be logged in to post a comment.