¡Al·leluia en la sang!

5 04 2015

Resurrezzione. Pericle Fazzini. Aula Nervi. Vaticà

 

¡Al·leluia en la sang! ¡Dringuen campanes!

Ja clareja l’albada a la sendera

i el Miracle en les ànimes humanes

és la fe que lluitant amb boires vanes

ha capit la divina primavera.

 

Joan Valls, Tast d’eternitat, col·lecció Rent 12, Editorial Denes, 3a ed., 2012.





“Elegia a una donzella boja”. Joan Valls i Jordà (‘Tast d’eternitat’)

30 08 2013
 9donzella
 
 
ELEGIA A UNA DONZELLA BOJA
 
 
T’he vist al carrer trist
del poble on ta mare
tingué l’estrella amarga de donar-te
la boira o la vida que et sacseja.
T’he vist entre les dàlies i els anyells
com una canèfora enlluernada,
trista sota la llum d’horabaixa,
a les pupil·les una gràcia raríssima
i al pit un batec
d’arrítmic somnambulisme.
L’ombra t’allargassava pietosament
la silueta entranyable
i com si una tendresa
et donàs nimbus de misericòrdia,
cantaves rient-te
dels peixos fugaços, de les buixqueroles,
dels núvols i els carros que corren i avancen
per les llunyanies dubtoses,
per les rutes que es perden temptant els bons somnis
que tu tens a voltes,
sota la imatge d’un Jesús Infant
al capçal del llit.
 
¿D’on ve el teu èxtasi, d’on ve
aqueix besllum de paraules deslligades
d’allò que es defineix com a raó concreta?
I dius:
tinc ganes d’ensenyar a resar els pollets,
o: voldria menjar-me un bon tros de lluna.
I, de sobte,
sembla que un arcàngel fueteja en l’aire
i s’encenen insectes entre el solell.
Jo em pregunte si ets una pietat abandonada
o un missatge enigmàtic de protesta,
o la trista despulla d’un vincle que consum
el seu ressò de carn i obaga forma.
 
T’he vist al carrer del poble que et volta.
Del poble que et té com una relíquia sense nom.
I m’oblide, en veure’t, de les cantelludes coses
que a la ciutat m’empresonen:
de les rialles conqueridores,
dels gestos domenyadors,
de les molsoses lluites,
de les mil lubricades consignes per al bé i el mal.
M’oblide, inclús, de les saludables pregoneses
que la vida ens endreça de vegades
com un sortós,
com un esplèndid premi d’inesperada herència,
i per tot açò tinc que considerar la felicitat,
l’anomenada rodona felicitat,
com un fàstic,
com una mena d’injúria a la puresa
del món que tu tens i tu sents,
de l’òrbita que et guanya
en aqueixa orla inintel·ligible
on vegetes i rius
i és la teua impecable, dolça, marginal
bogeria encantada.
Et pregue digues els mots que tu saps,
allò de: voldria ésser una branca de salze,
voldria tornar-me nina malalta,
voldria pujar als núvols
i, sobre ells, viatjar fins a Mallorca.
(El nom de l’illa el sap per una cosina
de quan li contà el seu viatge de noces
i demés trets atrevits per fer-la riure.)
 
¡Adéu, felicíssima donzella boja
del trist poble entre serres!
Mai no oblidaré les teues lletanies
de mots il·luminats per la ximplesa.    
 

Il·lustració: “Àngel per a una donzella boja”, 1960. Ramon Castanyer (Alcoi, 1929 – Madrid, 2011). Font: www.pintorcastanyer.com





Ressenya de ‘Tast d’eternitat’ al diari Mediterráneo

9 07 2013

logotipo

L’ACADÈMIC JOSEP PALOMERO DEDICA UN DELS SEUS ‘COMENTARIS LITERARIS’ AL LLIBRE DE JOAN VALLS I JORDÀ

Enric Ferrer Solivares destaca en la seua excel.lent introducció el caràcter d’itinerari espiritual que té aquest llibre del poeta alcoià, i afirma que “poques vegades en la nostra poesia del segle XX ha aparegut amb tal força una visió dramàtica i esperançada de l’home”. De fet, el principal tema de l’obra del poeta d’Alcoi és la soledat de l’home, entesa com a una situació de desarrelament, de tristesa i d’abandó i com un motiu de puresa de l’individu aïllat. Els principals símbols que utilitza Valls són Déu i l’àngel, l’illa i la rosa, la natura i la infantesa, l’amor i la poesia, els quals, aliats amb la solitud del poeta, fan possible que aquest tinga fe en i confiança en l’eternitat, així com esperança en una mort acceptada.

La lírica de Joan Valls, densa i compacta, mereix un lloc d’honor entre els poetes valencians del segle XX. La seua extensa i rica producció poètica, potser injustament oblidada i marginada per la seua condició de perifèric, es distribueix en un total de 24 títols, entre el primer, ‘La cançó de Mariola’ (1947) i l’últim, l’antologia bilingüe titulada ‘Vint poemes’ (1990).

Josep Palomero, “Cuadernos”, el Periódico Mediterráneo, 21.04.2013, p. 8.

 

 





‘Tast d’eternitat’ a TV3

8 04 2013
LA TELEVISIÓ DE CATALUNYA ES FA RESSÒ DE L’ÚLTIM TÍTOL DE LA COL·LECCIÓ RENT
 
«Signes dels temps» és un magazín d’actualitat sobre la religió. L’espai, dirigit i presentant per Francesc Rosaura. combina entrevistes i reportatges sobre les activitats de l’Església catòlica i dóna veu a tots els grups i moviments. Però també ofereix informacions ecumèniques i interreligioses.
 
El programa es va estrenar a Televisió de Catalunya l’any 1986 i des de llavors s’ha mantingut 26 anys en antena de manera continuada. S’ha convertit en un dels espais més veterans de la cadena, amb més de 1.100 programes emesos.
 
En l’emissió del diumenge 7 d’abril del 2013 es va informar l’edició de l’obra de Joan Valls i Jordà, Tast d’eternitat, en la secció «Idees», informatiu cultural del programa. Anteriorment, «Signes dels temps» també va donar compte de la publicació de l’obra de Simone Weil, Autobiografia espiritual i altres escrits de Marsella.
 

Podeu veure la ressenya de Tast d’eternitat al minut 1,05 del vídeo següent:

tv3OK





Gandia acull la presentació de ‘Tast d’eternitat’

9 03 2013

EL CEIC ALFONS EL VELL I L’EDITORIAL DENES PRESENTEN A LA CASA DE CULTURA EL POEMARI DE JOAN VALLS I JORDÀ.

Colomer, Delgado i Ferrer

El dijous, 7 de març, després d’Alcoi i València, la capital de la Safor ha estat la tercera ciutat en la qual s’ha presentat el poemari de l’escriptor alcoià Joan Valls i Jordà, Tast d’eternitat, últim llibre publicat per la col·lecció Rent de l’editorial Denes. El CEIC Alfons el Vell es va fer càrrec de l’organització de l’acte, tal i com ho havia fet amb anterioritat en les presentacions d’altres dos títols de la col·lecció: l’Autobiografia espiritual i altres escrits de Marsella, de Simone Weil, i Déu entre les coses. Antologia de poesia religiosa de Vicent Andrés Estellés.

Rafael Delgado, nou president del Centre d’Estudis i Investigacions Comarcals Alfons el Vell, expressà la seua satisfacció per acollir la presentació de la tercera edició de l’obra de Valls i felicità l’editorial Denes perquè en els últims anys ha posat a l’abast del públic La cançó de Mariola (2007) i ara, Tast d’eternitat. Així mateix felicità el curador pels seus estudis literaris que ens acosten a la personalitat i l’obra dels nostres millors escriptors.

Agustí Colomer, director de la col·lecció de literatura religiosa contemporània Rent, agraí l’acollida del CEIC Alfons el Vell i explicà les característiques del catàleg de la col·lecció. Tot seguit, comentà les dos col·laboracions que ha fet el pare Enric Ferrer com a curador de l’antologia Déu entre les coses, de Vicent Andrés Estellés, i de Tast d’eternitat: «No es tracta simplement d’una lectura en clau religiosa, dins de les múltiples lectures legítimes que es poden fer de qualsevol obra, sinó de la constatació d’un element –l’espiritual, el transcendent, el religiós– que és present, de manera evident, en estos autors. Un element, a més, que no és contradictori, sinó que  va de la mà d’un compromís social, d’una sensibilitat pels més dèbils (els infants, els vells, els pobres…)».

Enric Ferrer Solivares subratllà la importància del poeta Joan Valls i es mostrà molt satisfet per haver pogut fer l’estudi introductori de l’obra, tal i com va poder realitzar també en l’antologia d’Estellés. Ferrer considera Estellés i Valls com els dos poetes valencians més importants del segle XX: «Valls ha esdevingut, sens dubte, un clàssic de la nostra literatura.» Les dificultats que hagué de patir el poeta alcoià -presó, aïllament, malaltia- perfilaren una poesia molt personal, única, amb un univers propi. A continuació descriví les característiques de l’obra, divida en tres parts diferenciades, amb una estructura ascensional i plantejà al públic assistent una lectura conjunta d’un poema representatiu de cadascuna de les parts. Els poemes escollits foren «Invocació en la nit íntima» el sonet VI i «Déu entre les coses».

Entre el públic assistent figurava el regidor popular de l’Àrea de Cultura, Vicent Gregori, el regidor socialista, Vicent Mascarell, l’exdirector del CEIC Alfons el Vell, Gabriel Garcia Frasquet, i la poetessa, Maria Josep Escrivà.

Públic assistent 1Públic assistent 2





‘Davant l’enigma de l’amor’

9 03 2013

MANEL RODRÍGUEZ-CASTELLÓ RECENSIONA EL LLIBRE TAST D’ETERNITAT EN ÉL NÚMERO 379 DE LA REVISTA SAÓ (FEBRER 2013).

ArticleSaóValls

El poeta Manel Rodríguez-Castelló, president de l’associació Amics de Joan Valls i Jordà, ha comentat l’últim títol de la col·lecció Rent en la secció «Llibres» de la revista Saó. Manel Rodríguez-Castelló celebra la publicació de Tast d’eternitat i felicita Denes, editora també l’any 2007 de La cançó de Mariola (de la qual en fou curador). Així mateix qualifica de brillant «l’extens i rigorós estudi d’Enric Ferrer i Solivares», encara que discrepa de «la lectura essencialment religiosa que l’estudiós fa de Tast d’eternitat». (Per a llegir l’article cliqueu sobre la fotografia.)





Els poemes de Vicent Andrés Estellés i Joan Valls ressonaren a l’Octubre CCC

27 02 2013

DÉU EN LA VEU DELS NOSTRES POETES

La periodista Amàlia Garrigós va traure tot el suc a la saviesa de l’escriptor Enric Ferrer Solivares, curador de Déu entre les coses i Tast d’eternitat, en una bella entrevista-presentació sobre l’antologia espiritual de Vicent Andrés Estellés i el poemari de Joan Valls, publicats a la Col·lecció Rent.

Els nostres amics i col·laboradors, reunits a l’Octubre Centre de Cultura Contemporània, gaudiren de la presentació a València d’estos dos llibres de poemes, obra de dos dels grans poetes valencians del segle XX.

L’escolapi Enric Ferrer va desgranar al ritme de les preguntes i suggerències d’Amàlia Garrigós l’obra religiosa dels poetes de Burjassot i Alcoi. A més, durant l’acte s’escoltaren alguns poemes per part dels mateixos Ferrer i Garrigós, però també hi recitaren poemes Agustí Colomer, director de Rent; Vicent Anyó, filòleg i gendre d’Estellés; el professor Francesc Aracil; i el jove Marc Martínez que tornà a llegir ‘La vida contada a un nen del veïnat’, com ja ho va fer tres anys enrere al programa de ràdio que dirigia i presentava Amàlia Garrigós.

RENTFerrer-Amalia RENTAgustí RENTMarc RENTAñó RENTAgustí02 RENTPaco RENTPublicRENTdarreraRENTFerrer-Amalia02