‘Escrits de pau en temps de guerra’ a Qüestions de Vida Cristiana

10 11 2012

EMILIA BEA RECENSIONA L’ANTOLOGIA D’ARTICLES DE LA PACIFISTA NORD-AMERICANA DOROTHY DAY

Emilia Bea Pérez. Dorothy Day, Escrits de pau en temps de guerra. Traducció i edició d’Ana Colomer. «Rent», 11, Denes, Paiporta, 2011, ps. 96.

Dorothy Day (Nova York, 1897-1980) és una de les personalitats més rellevants del catolicisme nord-americà del segle xx. Filla d’un periodista esportiu, des de ben jove s’aficiona a la literatura. A l’institut se li desperta la consciència social alhora que es distancia de l’Església episcopaliana a la qual pertanyia. Quan cursa estudis superiors a la Universitat d’Illinois, comença a freqüentar els ambients intel·lectuals d’esquerres i a col·laborar en el periòdic de la universitat. Posteriorment treballa en una publicació socialista de Nova York i es vincula al moviment sufragista. És empresonada i realitza una vaga de fam. A la presó torna a acostar-se a la Bíblia.

Dorothy Day descobreix que l’Església Catòlica és l’autèntica llar dels pobres i dels immigrants i, quan naix la seua filla Tamar, pren la decisió de rebre-hi el baptisme, fet que causà la separació de la seua parella i la incomprensió de molts dels antics companys. Dorothy se sent sola i prega per poder conciliar la seua vocació social i la religiosa. Aleshores coneix Peter Maurin, un francès lligat als moviments cristians radicals, que esdevindrà referent del personalisme comunitari als EUA. Tots dos funden el periòdic The Catholic Worker el maig de 1933, en plena gran depressió. Poc després, el periòdic dóna llum al moviment Catholic Worker, que crea cases d’acollida i granges comunitàries arreu del país.

La pobresa i la pau són temes recurrents en Dorothy Day. Escrits de pau en temps de guerra recull una antologia dels articles de temàtica pacifista publicats a The Catholic Worker en què analitza conflictes com ara la guerra civil espanyola, la segona guerra mundial o la guerra del Vietnam. La seua posició compromesa en favor de la pau li causà molt problemes entre els seus compatriotes i els seus coreligionaris. Tanmateix, sempre mantingué una fidelitat insubornable a la benaurança que proclama fills de Déu els qui treballen per la pau.

Qüestions de vida cristiana núm. 243, pp. 150-151

Anuncis




‘La sang dels pobres’

22 07 2012

«Ací tenim la història de sant Ignasi de Sardenya, un caputxí que acaba de ser canonitzat el passat octubre.[1] Ignasi solia eixir del monestir amb un sac per a arreplegar diners de la gent del poble, però mai demanava a un mercader que havia construït la seua fortuna defraudant els pobres. Francino, l’home ric, bramava d’indignació cada vegada que ell passava per la seua porta, en veure’s tan ignorat (encara que açò sembla més increïble que el punt culminant de la història). La seua preocupació, però, no era perdre l’ocasió de donar almoina, sinó la por que tenia a l’opinió pública. Va anar a queixar-se a la comunitat i el superior manà sant Ignasi que demanara al mercader la propera vegada que isquera.

“Molt bé”, va dir Ignasi obedientment. “Si així ho desitgeu, pare, hi aniré, però jo no permetria als caputxins alimentar-se de la sang dels pobres.”

El mercader rebé a Ignasi amb molt d’afalagament i li donà una generosa almoina, dient-li que vinguera de nou en el futur. Però només eixir de la casa amb el sac al muscle, començaren a caure gotes de sang del sac. Es van escórrer per la porta de Francino, pel carrer i fins al monestir. Per tot arreu on Ignasi anava un fil de sang el seguia. Quan va arribar al monestir, deixà el sac als peus del superior. “¿Què és això?” exclamà el superior. “Açò”, digué sant Ignasi, “és la sang dels pobres”.»

Dorothy Day, Escrits de pau en temps de guerra, Denes, 2011.


[1] Vincenzo Peis (Laconi 1701 – Càller 1781) ingressà amb el nom d’Ignazio en el noviciat caputxí de Càller en 1721, on va professar l’any següent. Residí en diferents convents de l’illa i fou frare mendicant per tota Sardenya. La seua figura corbada i absorta en la pregària del rosari mentre mendicava pels carrers esdevingué ben popular. Centenars de persones s’acostaven al frare buscant ajuda i consell espiritual. Ja en vida adquirí fama de santedat i se li atribuïren alguns miracles. Fou canonitzat pel Papa Pius XII el 21 d’octubre de 1951. La festa litúrgica de Sant Ignasi de Laconi se celebra l’11 de maig.





L’editorial Denes a la Fira del Llibre

28 04 2012

DEL 26 D’ABRIL AL 6 DE MAIG SE CELEBRA LA 43 FIRA DEL LLIBRE DE VALÈNCIA AL JARDÍ DE VIVERS. L’HORARI DE VISITA ÉS DE 11 A 14.00 I DE 17.00 A 21.00 HORES

L’editorial Denes, com tots els anys, estarà present en la Fira del Llibre de València. A la zona de l’explanada de Vivers, en les casetes 34, 35 i 36, corresponents a les llibreries La llapissera i Bernat Fenollar, trobareu els llibres de l’editorial Denes. Enguany, l’editorial dirigida per Francesc Ferrer Escrivà presenta 31 novetats de les seues diferents col·leccions, entre les quals es troba el llibre de Dorothy Day, Escrits de pau en temps de guerra, antologia d’articles periodístics de la pacifista catòlica nord-americana preparada per Ana Colomer. El divendres, 4 de maig, de 18 a 19 hores, Ana Colomer firmarà exemplars d’Escrits de pau en temps de guerra en les casetes 34, 35 i 36 de la Fira del Llibre. La Fira del Llibre constituïx una magnífica oportunitat per a poder accedir a tots els títols de la col·lecció Rent, literatura religiosa en valencià.

D’esquerra a dreta: Agustí Colomer (director de la col·lecció “Rent”), Francesc Aracil (director de la col·lecció “Pregar amb els fills i els néts”), Francesc Ferrer (editor), Joaquim Juan-Mompó (traductor de la novel·la Severina d’Ignazio Silone), Manuel Lanusse (traductor i curador de Pensaments per a Giulia de Giuseppe Capograssi), Emilia Bea (traductora i curadora de l’Autobiografia espiritual i altres escrits de Marsella de Simone Weil i curadora  del llibre d’Adrià Chavarria, Etty Hillesum, un ungüent per a tantes ferides) i Salvador Albert (traductor de l’antologia de sermons de John Henry Newman, En el món, però no del món).





“Va carregar sobre si mateix la nostra humanitat”

6 04 2012

«Crist nostre Senyor va vindre i va carregar sobre si mateix la nostra humanitat. Ell esdevingué el Fill de l’home. Va patir fam, set, treball dur i temptació. Tot el poder era seu, però Ell va elegir lliurar-se per amor i servici als hòmens. No va forçar ningú a creure. Sant Pau parla de la llibertat de Crist. No va coaccionar ningú. S’hi va buidar i va esdevenir un servent. Va mostrar el camí del verdader lideratge venint a servir, no a ser servit. Ens va deixar el seu exemple i nosaltres hem d’imitar-lo. Ens va ensenyar que el seu regne no és d’aquest món. No necessitava pompa ni circumstància per a provar que era el Fill de Déu.»

Dorothy Day, Escrits de pau en temps de guerra, Col·lecció Rent núm. 11, Editorial Denes, 2011.





Dorothy Day en la seua llar

31 03 2012

PRESENTACIÓ A VALÈNCIA D’ESCRITS DE PAU EN TEMPS DE GUERRA

Ana Colomer, traductora i curadora d’Escrits de pau en temps de guerra

El saló d’actes de l’Institut Social del Treball-ISO –el mateix espai on s’impartien les classes de formació per als obrers valencians en els anys durs de la dictadura i on actualment es donen cursos per als immigrants– acollí el divendres, 30 de març, la presentació del llibre de Dorothy Day, Escrits de pau en temps de guerra. Era, sens dubte, el lloc idoni per a donar a conéixer l’antologia d’escrits de l’activista social i la pacifista més significativa del catolicisme nord-americà. Més encara si tenim en compte que la seu de l’ISO allotja la Casa d’Acollida «Dorothy Day» per a dones immigrants, una iniciativa que emula les cases d’acollida i les granges comunitàries fundades per Dorothy Day i Peter Maurin.

Agustí Colomer, director de Rent, expressà la seua satisfacció per la publicació del número 11 de la col·lecció Rent, un projecte nascut l’any 2008 en l’editorial Denes des de la sensibilitat per bastir el diàleg fe-cultura, a partir de la millor literatura religiosa contemporània tant dels nostres autors, com dels millors escriptors de la literatura universal. «Ens sentim orgullosos de publicar, per primera vegada a Espanya, una antologia dels articles periodístics de Dorothy Day».

El director de l’ISO i fundador de la Casa «Dorothy Day», Juan Biosca, qualificà d’excel·lent el treball d’Ana Colomer, tant per la introducció, «que condensa perfectament la biografia i l’esperit de Day», com per l’encert a l’hora de seleccionar articles colpidors com ara «Pobresa i precarietat».

Ana Colomer, traductora i curadora de l’antologia d’articles de Dorothy Day publicats en el periòdic The Catholic Worker, introduí el públic assistent en la personalitat polièdrica de la periodista nord-americana i explicà el fil conductor de l’antologia: els escrits de temàtica pacifista publicats des de la Guerra Civil Espanyola fins la del Vietnam. Un pacifisme que es troba indissolublement lligat al tema de la pobresa, l’altra gran preocupació de Dorothy Day.

En acabar les intervencions el públic va participar en el col·loqui interessant-se per diversos temes: els tres participants coincidiren a l’hora d’apreciar que l’actitud pacifista de Day –comprensible al llarg de quasi tots els conflictes bèl·lics patits en el segle xx– es feia difícil d’entendre en el cas de la Segona Guerra Mundial. També va eixir a relluir l’esperit d’independència i llibertat absoluta de la periodista respecte a la jerarquia, encara que sempre estava en comunió amb l’Església. Pel que fa a la fonamentació última del seu pacifisme, s’assenyalà que cal lligar-lo a la seua fe cristiana, tant pel que fa a la germanor derivada de la comuna paternitat de Déu, com a l’esperit evangèlic d’amor a l’enemic que es fa especialment dur i difícil en un context de guerra. Per últim, també a requeriment del públic, Biosca explicà el funcionament de la Casa d’Acollida «Dorothy Day» de València.





Divendres, 30 de març, a les 19.30 h, en l’ISO (Peu de la Creu, 17), es presenta “Escrits de pau en temps de guerra”, de Dorothy Day

24 03 2012

LA COL·LECCIÓ RENT, DE LITERATURA RELIGIOSA CONTEMPORÀNIA EN VALENCIÀ, PUBICADA PER L’EDITORIAL DENES, ARRIBA AL NÚMERO 11.

La primera antologia d’escrits periodístics de Dorothy Day publicada a Espanya serà presentada el pròxim divendres al saló d’actes de l’Institut Social del Treball-ISO. En l’acte intervendran Agustí Colomer, director de la col·lecció Rent; Juan Biosca, director de l’ISO i fundador de la Casa d’Acollida Dorothy Day; i Ana Colomer, traductora i curadora del llibre.

En la mateixa seu de l’ISO es troba la casa d’acollida “Dorothy Day”. La periodista i activista social nordamericana dóna nom a esta llar per a dones immigrants que seguix l’empremta de les cases d’acollida fundades per Dorothy Day i el moviment The Catholic Worker arran de la Depressió de 1929.

Escrits de pau en temps de guerra és una selecció dels articles més significatius de temàtica pacifista publicats en el diari The Catholic Worker. Day mostra el seu compromís insubornable en favor de la pau al llarg de la seua vida, des de la Guerra Civil Espanyola fins a la Guerra del Vietnam.

Dorothy Day (1897-1980) és una de les personalitats més significatives del catolicisme nordamericà contemporani i un dels referents principals del personalisme comunitari.

En l’acte de presentació estarà a la venda el llibre de Dorothy Day així com la resta de títols de la col·lecció Rent.





“Guarda’t l’espasa a la baina” (Jn 18, 11)

19 02 2012

 

«Les seues paraules eren difícils, ni tan sols els seus seguidors sabien el que deia, no l’entenien. Mort en la creu, semblava que la seua derrota era absoluta i que la seua causa estava definitivament perduda, però van perseverar i van pregar amb tot el fervor dels seus pobres cors amorosos fins que van ser il·luminats amb l’Esperit Sant i saberen la veritat amb una força que els capacità alhora per a patir la derrota i el martiri. Ells sabien que no seria per la força de les armes, ni de la bala o de les urnes que vencerien. Ho sabien i estaven disposats a patir la derrota, per tal de mostrar eixe gran amor que els capacitava a entregar les seues vides pels seus amics.

I ara el món sencer pensa en la “força” per a véncer. Els feixistes, de la mateixa manera que els comunistes, creuen que només mitjançant el vessament de sang poden assolir la victòria. També els catòlics creuen que el sofriment i el vessament de sang “són necessaris”, tal i com el Senyor va dir als deixebles d’Emmaús, però el que el seu ensenyament i les seues difícils paraules indiquen és que han d’estar disposats a vessar fins l’última gota de la seua sang, i no prendre la sang dels seus germans. Estar disposats a morir per la seua fe, en la creença que la sang dels màrtirs és la llavor de l’Església.

El nostre Senyor va dir: “destruïu aquest santuari, i en tres dies l’alçaré”. ¿Les seues paraules s’apliquen només a Ell com a cap de l’Església o a tots els seus membres? ¿Com pot separar-se el cap dels membres? L’Església catòlica no ha de ser destruïda ni a Espanya ni a Mèxic, però nosaltres no creiem que es puga salvar per la força. Creiem que si el nostre Senyor estiguera ara viu, diria com li digué a sant Pere: “guarda’t l’espasa a la baina”.

Els cristians, quan busquen defendre la seua fe per les armes, per la força i la violència, són com aquells que digueren al Senyor: “salva’t a tu mateix, si ets el Fill de Déu, i baixa de la creu”.

Crist no baixà de la creu. Va beure fins l’última gota d’agonia del seu patiment, i ¿no formarien part d’eixa agonia la desesperança i la poca fe dels seus deixebles?

Crist està sent crucificat hui, tots els dies. ¿Li demanarem, com el món incrèdul, que es baixe de la creu? ¿O més aïna, com a germans seus, “completarem els patiments de Crist” amb alegria?»

 
Fragment de l’article “L’ús de la força”, The Catholic Worker, nov. 1936
Dorothy Day, Escrits de pau en temps de guerra, Editorial Denes, 2012, pp. 31-32