‘Oh tu, Verge, gavina fugitiva!’

 

 

Aquesta nit d’agost és tanta nit…

D’on ve aquest baf mig agre d’alcavor?

(El cor creix com un pa, i té una aspror

de costra a penes -cor o pa no cuit,

 

rebel al solc que li assenyala el dit…)

Pa o vida a punt, o quasi a punt, Senyor.

Colgada al fem del cos, sent la grossor

del garrofí calent de l’esperit.

 

Oh tu, Verge, gavina fugitiva!

Solques la nit amb rella fluvial,

a tant d’estiu obrint-li tant de riu.

 

Aquesta nit d’agost pels ulls m’arriba,

a l’arrel dels sentits, la vegetal

tremolor d’ésser, ara, i ésser viu.

 

 

Vicent Andrés Estellés, ‘Poc temps després de la Nit d’Alba a Elx’, Déu entre les coses, Rent 6, Denes, 2009.

Els poemes de Vicent Andrés Estellés i Joan Valls ressonaren a l’Octubre CCC

DÉU EN LA VEU DELS NOSTRES POETES

La periodista Amàlia Garrigós va traure tot el suc a la saviesa de l’escriptor Enric Ferrer Solivares, curador de Déu entre les coses i Tast d’eternitat, en una bella entrevista-presentació sobre l’antologia espiritual de Vicent Andrés Estellés i el poemari de Joan Valls, publicats a la Col·lecció Rent.

Els nostres amics i col·laboradors, reunits a l’Octubre Centre de Cultura Contemporània, gaudiren de la presentació a València d’estos dos llibres de poemes, obra de dos dels grans poetes valencians del segle XX.

L’escolapi Enric Ferrer va desgranar al ritme de les preguntes i suggerències d’Amàlia Garrigós l’obra religiosa dels poetes de Burjassot i Alcoi. A més, durant l’acte s’escoltaren alguns poemes per part dels mateixos Ferrer i Garrigós, però també hi recitaren poemes Agustí Colomer, director de Rent; Vicent Anyó, filòleg i gendre d’Estellés; el professor Francesc Aracil; i el jove Marc Martínez que tornà a llegir ‘La vida contada a un nen del veïnat’, com ja ho va fer tres anys enrere al programa de ràdio que dirigia i presentava Amàlia Garrigós.

Déu en la veu dels nostres poetes

26 DE FEBRER, A LES 19.00 h, AL CENTRE DE CULTURA CONTEMPORÀNIA OCTUBRE

.

Tenim el goig d’anunciar-vos que el pròxim dimarts, 26 de febrer, a les 19.00 h, al Centre de Cultura Contemporània Octubre, tindrà lloc l’acte “Déu en la veu dels nostres poetes”, presentació dels llibres Tast d’eternitat, de Joan Valls, i Déu entre les coses, de Vicent Andrés Estellés. Hi intervindran la periodista Amàlia Garrigós i el crític literari Enric Ferrer Solivares, curador de les obres.

“Parle per tots. Mireu-los. Hòmens, dones, infants.”

 

Parle per tots. Mireu-los. Hòmens, dones, infants.
I coses. Coses de cada dia, gastades,
suoses. Cadascú porta l’indispensable,
duu -té- l’indispensable. Oh Senyor, oh Senyor…!
Sóc ací, de genolls, quiet, com una pedra.
Despert, com una pedra, i expectant, mentre dormen.
Calle per tots. Senyor, Senyor! Plore per tots.

 

Vicent Andrés Estellés, Déu entre les coses, Col. Rent 6, Denes, 2009, p. 103.

Dos clàssics del segle XX -Estellés i Silone- a Benifaió

LA COL·LECCIÓ RENT ENCETA LA PROGRAMACIÓ CULTURAL DE LA BIBLIOTECA PÚBLICA MUNICIPAL DE BENIFAIÓ

El passat dimecres, 13 d’abril, les noves instal·lacions de la Biblioteca Pública Municipal de Benifaió acolliren el primer acte de la programació cultural del centre. Entre el públic assistent, que omplia la planta baixa de l’edifici, es trobava l’alcaldessa de Benifaió, Amparo Arcís, la regidora de Cultura, Mercedes Gómez, i representants dels tres grups municipals (PP, PSOE i Bloc). El bibliotecari municipal, Francesc Fort, assenyalà que, amb la presentació d’estos dos llibres de l’editorial Denes, la biblioteca encetava una línia d’actuació que expressa la voluntat d’obrir les portes i acollir qualsevol iniciativa que afavorisca el foment de la lectura. Tot seguit presentà els tres participants en l’acte.

Agustí Colomer, director de la col·lecció Rent, agraí a la regidoria de Cultura de l’Ajuntament -i especialment a Francesc Fort- la receptivitat i l’interés que han tingut en l’organització de la presentació de l’antologia de poesia religiosa d’Estellés, Déu entre les coses,  i de la novel·la d’Ignazio Silone, Severina: “hui presentem ací dos primeres figures de la literatura italiana i valenciana per als quals l’element religiós esdevé fonamental. Tanmateix, de vegades passa, com en el cas d’Estellés, que, sorprenentment, es desconeix este aspecte. Però si fem una lectura atenta del poeta de Burjassot ens adonarem que el gran poeta de la pàtria, el gran poeta de l’amor carnal, és també un excel·lent poeta religiós”.

El professor Abelard Saragossà subratllà l’interés lingüístic de la poesia de Vicent Andrés Estellés, que aconseguix arribar a la síntesi d’un valencià digne i popular alhora. Tot seguit recità una selecció de poemes de Déu entre les coses, parant l’atenció en aspectes com l’originalitat de les imatges que fa servir el poeta de Burjasssot: “Amic, Déu és una sèquia / Quin goig capbussar-se en Déu”. “Davant la Seu”, “Crepuscle” o el conegut “A sant Vicent Ferrer” foren alguns dels poemes escollits pel professor Saragossà. També recità el poema “Jo he amat els meus pares, he amat els meus germans”, que es clou amb el vers “He amat la Mort perquè ella m’ha fet amar molt més”, sobre el qual comenta Enric Ferrer, curador de l’antologia: “la pregunta sobre la mort és, en definitiva, la pregunta sobre el sentit de la vida. Amor i Mort van plegats: voldríem que la persona estimada no morira mai. L’amor postula un més enllà de la mort.”

Per últim, Joaquim Juan-Mompó, traductor de Severina, féu un esbós biogràfic de la figura del novel·lista i polític italià, Ignazio Silone, que patí moltes dificultats al llarg de la vida. Orfe arran d’un terratrèmol, fou acollit per don Orione, un capellà amb una forta sensibilitat social. La consciència de les injustícies que patien els llauradors del mezzogiorno italià al principi del segle XX, acostaren Silone al socialisme, esdevenint un dels fundadors del Partit Comunista. Tanmateix, el coneixement directe de l’estalinisme el fan abandonar el partit. Refugiat a Suïssa per la impossibilitat de tornar a la Itàlia feixista de Mussolini i aïllat dels seus antics companys comunistes fa servir la literatura per a expressar, a través dels personatges de les seues novel·les, la denúncia de les injustícies, en la línia d’un socialisme d’inspiració cristiana: “sóc un cristià sense Església i un socialista sense partit”. Juan-Mompó va explicar que “el personatge de Severina -una monja que abandona la vida monàstica per fidelitat a la pròpia consciència-  representa la soledat de les persones que, com el mateix Silone, abandonen les institucions per fidelitat a la pròpia consciència. Tanmateix, Silone no és un escriptor pessimista. I això és percep en l’argument de la novel·la: si unes portes es tanquen, se n’obrin unes altres. De fet, el títol original de l’obra és ben significatiu: L’esperança de sor Severina“. Per últim, Joaquim Juan-Mompó va comentar els criteris de la traducció i recomanà al públic assistent la lectura d’esta novel·la pòstuma d’un dels més grans novel·listes italians del segle XX. 

Silone i Estellés a la Biblioteca Pública Municipal de Benifaió

PRESENTACIÓ DE LA NOVEL·LA SEVERINA I DE L’ANTOLOGIA DE POESIA RELIGIOSA DÉU ENTRE LES COSES

 

El pròxim dimecres, 13 d’abril, a les 19.30 hores, les noves dependències de la Biblioteca Municipal de Benifaió (Sta. Bàrbara, 42) acolliran la presentació de dos dels títols més significatius de la col·lecció Rent, de  literatura religiosa en valencià,  que edita Denes.

Joaquim Juan-Mompó, traductor de la novel·la Severina d’Ignazio Silone,  glossarà la personalitat del cèlebre  novel·lista italià i les característiques de la versió valenciana de l’obra pòstuma de l’escriptor de l’Aquila.

Així mateix, el professor Abelard Saragossà, president de Taula de Filologia Valenciana, analitzarà l’antologia de poesia religiosa Déu entre les coses de Vicent Andrés Estellés, elaborada per l’escolapi i crític literari Enric Ferrer Solivares.

En l’acte intervendran també Francesc Fort, director de la Biblioteca Pública Municipal i Agustí Colomer, director de la col·lecció Rent.

“Déu entre les coses” a la llar del poeta

PRESENTACIÓ A BURJASSOT DE L’ANTOLOGIA DE POESIA RELIGIOSA DE VICENT ANDRÉS ESTELLÉS

La veua càlida i penetrant de l’actor Enric Esteve encetà l’acte amb el poema de l’antologia titulat “Goig del carrer”, dedicat a la seua dona Isabel: “… la vida ens era una sorpresa, / una granota viva a la butxaca…” Tot seguit, Nathalie Torres, responsable de l’Oficina de Promoció Lingüística de l’Ajuntament de Burjassot, explicà la significació de l’acte i presentà els oradors.  

Vicent Anyó, membre del patronat de la Fundació Vicent Andrés Estellés i gendre del poeta, va expressar en el seu parlament el reconeixement a la labor duta a terme per Enric Ferrer a l’hora d’enllestir una antologia que ompli un buid en l’estudi de l’escriptor: la seua faceta religiosa. En la seua interessant al·locució informà que anys arrere una editorial catalana va contactar amb la família per a incorporar Estellés en una antologia de poesia religiosa; concretament el poema que es volia incloure era aquell emotiu poema que comença “Ara Senyor, només ara…” El projecte, lamentablement, no quallà, però ara, amb Déu entre les coses, ha pogut eixir a la llum una temàtica tan important en Estellés com ho és la religiosa. Anyó va comentar també la paradoxa que es produeix entre la popularitat d’Estellés -els poemes del qual són recitats en bodes, musicats per grups de rock o donen peu a pel·lícules i espectacles teatrals– i les mancances que encara té l’estudi de la seua vida (a hores d’ara, per exemple, encara no es disposa d’una biografia acurada) i de molts aspectes de la seua obra.

Enric Ferrer va posar de manifest la satisfacció que sentia per presentar el llibre en el poble natal del poeta i envoltat per tota la família d’Estellés. Va recordar l’amistat que conreà amb el poeta i evocà els anys en els quals impartia classes al seu fill Vicent en el col·legi dels escolapis del carrer Misser Mascó de València. Tot seguit convidà el públic assistent a anar fent un itinerari iniciàtic de la cosmovisió estellesiana, a través de la lectura i comentari a huit poemes de l’escriptor. Finalitzà el seu parlament amb la lectura del poema que clou l’antologia, “Crepuscle”.

Després de la intervenció de Ferrer, prengué la paraula la regidora María José  Cortés qui afirmà que l’acte li havia evocat les millors lliçons rebudes a la Facultat de Filologia i mostrà la seua satisfacció per haver pogut comemmorar el dia de la llengua materna presentant l’antologia de poesia religiosa d’Estellés.

Enric Ferrer parla de la poesia religiosa d’Estellés al programa Alta Fidelitat (Ràdio 9)

ENTREVISTA AL CURADOR DE DÉU ENTRE LES COSES, PER LA PRESENTACIÓ DEL LLIBRE A BURJASSOT, CIUTAT NATAL DEL POETA

Una vegada més, com ja va fer l’any passat en publicar-se el llibre, Ràdio 9, la ràdio pública valenciana, s’ha ocupat de l’obra Déu entre les coses. Antologia de poesia religiosa.

En esta ocasió, ha estat a propòsit de la presentació que es va fer del llibre que recull la poesia més espiritual de Vicent Andrés Estellés al seu poble natal, Burjassot, el passat 21 de febrer.

Així, Enric Ferrer Solivares, el curador de l’obra, ha estat entrevistat a Alta fidelitat, el programa informatiu diari sobre l’actualitat cultural que dirigeix Amàlia Garrigós i que condueix junt a Pau Vendrell.

Ara, pots tornar a escoltar l’entrevista, si no vas tenir l’oportunitat de fer-ho en directe. A més, el programa recull dramatitzacions d’algunes poesies que recull el llibre.

CLICA ACÍ PER ESCOLTAR L’ENTREVISTA (MIN. 6)

Burjassot celebrarà el Dia internacional de la llengua materna amb l’antologia d’Estellés, “Déu entre les coses”

LA PRESENTACIÓ DEL LLIBRE TINDRÀ LLOC EL DILLUNS 21 DE FEBRER, A LES 19.00 HORES, A LA CASA DE LA CULTURA DE BURJASSOT

L’Ajuntament de Burjassot commemorarà el Dia internacional de la llengua materna amb la presentació de Déu entre les coses, la darrera antologia apareguda d’un dels seus fills més il·lustres, l’escriptor Vicent Andrés Estellés. De la mà del crític literari i amic personal del poeta, Enric Ferrer Solivares, podrem conéixer la dimensió religiosa de la poesia d’Estellés:

“La presència de Déu en la poesia de Vicent Andrés Estellés -diu Ferrer a la introducció de l’obra- és tan visible que no pot ser ignorada. Hi trobem actituds i conductes de caràcter religiós, suggerides per una sèrie de preguntes sobre el sentit de la vida, la presència del mal, el desig pertorbador, la mort… Preguntes a què el poeta s’enfronta esbossant uns versos que parlen de salvació, d’esperança, de pregària, de virtuts, d’amor al proïsme, és a dir, de tot allò que qüestiona l’ésser humà i el pot obrir a una realitat superior.”

L’antologia Déu entre les coses ha tingut un excel·lent acollida de públic i crítica:

“El treball, que sorprèn i emociona […] ens aporta una nova visió del poeta de Burjassot, una mirada que el situa com el que molts ja sabem que és, un gran poeta i un home preocupat per anar cercant la veritat i la puresa dels sentiments, siguin quins siguin, a travès dels seus versos.” (Jordi Cervera, Icat-FM).

“Aquesta antologia ens permet alçar la mirada i veure un Estellés diferent, un poeta descarnat però alhora condescendent, indignat però també pacient, frustrat però també esperançat en un futur que tracta d’albirar en la foscor d’una nit il·luminada per una incipient però intensa llum interior.” (Santi Vallés, Lletres Valencianes).

“En estos versos el poeta se manifiesta con la humanidad que le caracteriza. De ahí que su religiosidad se exprese sin dogmas, más bien con dudas; sin demasiada retórica, ni ritual ni solemne, sino más bien como una ‘epístola amb segell d’urgència’, que evidencia una voluntad por relacionarse con Dios, de manera personal, íntima: una religiosidad desproveida de aspectos superfluos.” (Rafa Prats, Levante-EMV).

En l’acte de presentació intervendran, Vicent Anyó, membre del patronat de la Fundació Vicent Andrés Estellés; Enric Ferrer Solivares, autor de l’antologia; i María José Cortés Majolero, regidora de Polítiques d’Igualtat i Benestar Social. Recitarà poemes de l’antologia, l’actor de doblatge Enric Esteve Ramon.

“El Déu més líric i valencià”, article de Paco Cerdà al diari Levante-EMV

L’EDITORIAL DENES RECUPERA LA POESIA RELIGIOSA DE TEODOR LLORENTE I VICENT ANDRÉS ESTELLÉS

«Catòlic só, mas la fe no m’escalfa», escrivia al segle XV un sincer i sempitern enamorat Ausiàs March. El cavaller de Beniarjó també s’adreçà a Déu en el seu immens Cant espiritual, on es mostrava preocupat per si el seu «foll amor» el condemnava a l’infern. Si el més gran poeta valencià de tots els temps es preocupava de Déu, no anaven a ser menys els dos altres rapsodes que marcaren els segles XIX i XX de la poesia valenciana: Teodor Llorente i Vicent Andrés Estellés. Ara, l’editorial Denes -a través de la seua acurada col·lecció Rent- ofereix als lectors dues breus antologies de poesia religiosa que rescata els versos divins dels dos escriptors que han marcat la poesia valenciana moderna.

El volum més recent és Lo foc sagrat de la fe, una selecció de poemes religiosos de Teodor Llorente on la fe del mestre de la Renaixença valenciana s’hi representa «com un foc encés que escalfa la llar familiar i il·lumina els moments més trascendents i intensos de la vida» i que representa «un do sagrat que es transmet de pares a fills» perquè dota a les persones d’un «espai d’eternitat», segons resumeix Rafael Roca, que ha fet la tria dels poemes i ha escrit la introducció del llibre.

En l’any del centenari de la mort de Llorente, aquest llibre dóna una excel·lent fotografia de la poesia religiosa de qui fou considerat com el poeta de la pàtria, de la fe i de l’amor. Ací va un exemple: «Mentres al sol tu blanqueges, / barraqueta valenciana, / ardirà en nostres entranyes / lo sentiment de la Pàtria. Mentres enmig de València / alce el cap lo Micalet, / ardirà en nostres entranyes / lo foc sagrat de la fe. Mentres tos ulls, valenciana, / tinguen divins resplandors, / ardirà en nostres entranyes / la dolça flama d’Amor». Pàtria, fe i amor.

Menys fe que amor i pàtria li coneix el públic general a Estellés, el poeta que va cantar els millors «rebolcons entre besos i arraps» i que va assumir la veu d’un poble per a ser poble. Però entre els seus versos -excesius, deia ell- també hi ha una destacada producció de caire religiosa. Una bona part d’ells els recull Déu entre les coses, antologat per Enric Ferrer Solivares. És una poesia religiosa menys explícita que la de Llorente, però, com diu Ferrer Solivares, mostra «una sèrie de preguntes sobre el sentit de la vida, la presència del mal, el desig pertorbador, la mort, etc., que postulen respostes que parlen de salvació, d’esperança, de pregària, de virtuts o d’amor al proïsme». «És a dir, de tot allò que qüestiona l’ésser humà i el pot obrir a una realitat superior, trascendent», agrega. Ara bé: que ningú oblide que és el poeta del pimentó torrat i que no espere d’ell una gravetat formal de teules cap amunt. Hi ha prou amb una sola mostra del llibre. «Amic, Déu és una séquia. / Quin goig capbussar-se en Déu!».

GONÇAL VINYES, UN POETA DE L’ESPERANÇA AMB UNA MORT TRÀGICA EN 1936

A banda dels dos grans poetes valencians dels segles XIX i el XX, Denes també ha rescatat els versos religiosos del beat xativí Gonçal Vinyes Masip (1883-1936) en el llibre Sembrant la vida. Poesia i compromís, a cura d’Antoni López Quiles. A banda de la seua tasca com a capellà, Gonçal Vinyes desenvolupà un treball clau en la recerca històrica -fou cronista oficial de Xàtiva-, la investigació arqueològica o el periodisme -dirigí El obrero setabense. També fou un dels anomenats «poetes de l’esperança» compromés amb el valencianisme i les reivindicacions nacionals, que esguità els seus versos amb «elements parnassianistes o impressionistes». La seua mort, narrada a la introducció del llibre, va ser tràgica. «El dijous 10 de desembre del 1936 li comunicaren que havia d’anar al molí de Vallés a fer un inventari dels béns d’un propietari considerat facciós. Així ho va creure ell, però finalment, a les cinc de la vesprada va ser afusellat vora el pont de la carretera de Vallés». L’11 de març del 2001, ara farà una dècada, el papa Joan Pau II el beatificà.

Levante-El Mercantil Valenciano, 12 de febrer del 2011, p. 34