‘Dos inèdits de Fuster’, crítica de Ramon Pla i Arxé al setmanari ‘El Temps’

El crític literari Ramon Pla i Arxé es fa ressò de l’últim llibre editat de la col·lecció Rent a la secció «Galeria» del setmanari El Temps (9.06.2015). Per a Pla, Les idees religioses i l’existencialisme en el teatre modern és un assaig «certament recomanable per dues raons: perquè permet conèixer -idees, cultura, anàlisi- el millor Fuster, però, sobretot, perquè és una valuosa immersió en la cultura de la postguerra europea. Qui el llegeixi no només entendrà què hi passava sinó, sobretot, coneixerà com ho vivien intel·ligències perspicaces i lliures com la de Fuster. La cultura i, alhora, la recepció de la cultura d’una sola tacada.

El text s’inicia amb una anàlisi del panorama cultural de la postguerra: s’havia arraconat l’avantguardisme al calaix de les boutades, diu, i havia retornat un art que mostrava, cada escriptor des de la seva perspectiva, què era l’home i com era el món en què vivia. Fuster distingeix entre dues propostes: la d’arrel marxista que ell liquida perquè “està subjecta a una disciplina que, pràcticament, és un servilisme”, i la que ell anomena “literatura de la condició humana”, que vol “inculcar a l’home una consciència concreta de la seua condició”. I precisa: “en catòlics, protestants, existencialistes o inclassificables, els camins per què discorre l’afany de remoció moral són, en realitat, els mateixos”. Fuster, que analitza l’obra de tres escriptors de matriu cristiana -Claudel, Bernard Shaw i Eliot- i dos d’afins a l’existencialisme i rodalia com Albert Camus i Jean-Paul Sartre. Fuster es revela com un home excepcionalment informat i com un analista minuciós. I conclou: “L’home, miserable i gran alhora, si ha de triomfar de les esclavituds que l’amenacen [‘l’Estat, l’opressió classista, les morals deficients o metafísiques, la pròpia degradació de l’home’]- serà per haver recobrat la força que dóna el coneixement de la seva pròpia condició”. Sintonia.»

Si voleu llegir la crítica completa feu clic ací.

 

Especial dedicat a Martí Domínguez al setmanari El Temps

Cal comprar i guardar el número del 24 de juny -el que fa 1.254 ja- del setmanari El Temps. Les pàgines de Cultura recullen un magnífic especial sobre Martí Domínguez Barberà, a propòsit de la commemoració el passat 21 de juny del centenari del naixement d’este il·lustre valencià. El Temps recull sengles articles del professor Biel Sansano i del director de la col·leció Rent Agustí Colomer. A més a més, inclou diversos fragments en primícia d’un altre inèdit de Martí Domínguez titulat Itàlia fora mà.

EL TEMPS / CULTURA 24 juny 2008

UN VALENCIÀ GENUÏNAMENT VALENCIÀ, per Biel Sansano.

El 21 de juny de 1908 naixia a Algemesí Martí Domínguez Barberà. Amb el cor ferit per l’idioma i els costums valencians, a través de la fe, arribà a la fidelitat lingüística. La seva obra ha resistit el pas del temps.

UNA LITERATURA ARRELADA I TRANSCENDENT, per Agustí Colomer.

La valencianitat i el cristianisme amaren la vida i l’obra de Martí Domínguez Barberà (1908-1984). És un escriptor religiós, en el sentit etimològic de la paraula. Ho demostra amb el llibre Isaïes, profeta de Nadal, editat pòstumament.

VISIONS INÈDITES D’ITÀLIA.

Martí Domínguez Barberà va deixar inèdit el llibre Itàlia fora mà, fet de records dels itineraris que l’escriptor i periodista va fer per la península. El Temps en dóna a conèixer diversos fragments, en primícia. La selecció és d’Agustí Colomer.

Apareix un inèdit de Martí Domínguez Barberà, una recreació literària de l’esperit profètic d’Isaïes, per Lluís Bonada

EL TEMPS / CULTURA 3 juny 2008

L’escriptor i periodista Martí Domínguez Barberà (Algemesí, 1908-València, 1984) era valencià, profundament valencià, i cristià, profundament cristià. A mitjan anys 60, superat el trauma de la dolorosa substitució del diari Las Provincias, i impulsat per la necessitat d’elevar el nivell cultural del laïcat, i fer-ho en vernacle, va escriure la narració Isaïes, profeta de Nadal, un diàleg entre fe i cultura que transmet la profunditat de l’esperit profètic de l’anomenat primer profeta major. Tot l’esforç literari de l’autor s’adreça a commoure el lector amb la figura gegantina del profeta. Però no va poder assolir aquest objectiu perquè el text restà inèdit. Fins ara. Finalment, Isaïes, profeta de Nadal acaba de ser publicat.

L’editorial Denes ha inclós l’obra en una col·lecció dedicada a l’espiritualitat, “Rent Col·lecció”, que s’ha estrenat amb dos títols, el llibre de Domínguez i En el món, però no del món, una selecció de sermons de John Henry Newman (1801-1890), considerat el pare invisible del concili Vaticà II. La dirigeix Agustí Colomer, precisament la persona que ha tingut cura de l’edició del llibre de Domínguez Barberà.

Les pàgines d’Isaïes, profeta de Nadal, són, considera el curador del volum, riques en imatges. L’autor sintonitza amb el llenguatge simbòlic propi de la profecia per recrear i donar plasticitat al missatge del poeta. I també amb paradoxes, que reforcen la percepció del caràcter insòlit del cristianisme –un Déu que regna des de la creu- i que contribueixen a donar ritme a la narració.

Quan l’autor escrivia el relat dedicat a Isaïes es trobava, recorda Agustí Colomer, al pròleg, a l’inici d’una nova etapa de la seva vida, que coincidia amb uns moments històrics que li resultaven especialment pròxims. D’una banda, la celebració del concili Vaticà II i, d’una altra, la consolidació de l’experiència reeixida del Mercat Comú. Dels progressos i de les aspiracions a la integració europea donaran compte els seus articles a València fruits.

La celebració del concili Vaticà II influirà sens dubte, escriu Agustí Colomer, en l’aprofundiment de la consciència de l’Església com a poble de Déu, en la necessitat d’elevar el nivell cultural del laïcat i en la presència de les llengües vernacles en la litúrgia. Els seglars es van moure i van demanar una litúrgia en valencià. Així, el 1965, Vicent Miquel i Diego publica el llibre L’Església valenciana i l’ús de la llengua vernacla, i 20.000 valencians, encapçalats per noms il·lustres com el de l’autor, signen el manifest a favor de l’ús del valencià en la litúrgia. En “eixe estol de creativitat” i amb una finalitat pedagògica de formació dels seglars s’enmarca Isaïes, profeta de Nadal, “un text que traspua esperança”, diu Colomer.

Aquesta joia, com la qualifica Agustí Colomer, veu la llum en el centenari del naixement de l’autor i en el cinquantenari del cèlebre discurs “Valencia, la gran silenciada”, que li costà la pèrdua de la direcció de Las Provincias i el buit de les autoritats i de bona part de la burgesia valenciana.

Lluís Bonada