Gandia acull la presentació de ‘Tast d’eternitat’

9 03 2013

EL CEIC ALFONS EL VELL I L’EDITORIAL DENES PRESENTEN A LA CASA DE CULTURA EL POEMARI DE JOAN VALLS I JORDÀ.

Colomer, Delgado i Ferrer

El dijous, 7 de març, després d’Alcoi i València, la capital de la Safor ha estat la tercera ciutat en la qual s’ha presentat el poemari de l’escriptor alcoià Joan Valls i Jordà, Tast d’eternitat, últim llibre publicat per la col·lecció Rent de l’editorial Denes. El CEIC Alfons el Vell es va fer càrrec de l’organització de l’acte, tal i com ho havia fet amb anterioritat en les presentacions d’altres dos títols de la col·lecció: l’Autobiografia espiritual i altres escrits de Marsella, de Simone Weil, i Déu entre les coses. Antologia de poesia religiosa de Vicent Andrés Estellés.

Rafael Delgado, nou president del Centre d’Estudis i Investigacions Comarcals Alfons el Vell, expressà la seua satisfacció per acollir la presentació de la tercera edició de l’obra de Valls i felicità l’editorial Denes perquè en els últims anys ha posat a l’abast del públic La cançó de Mariola (2007) i ara, Tast d’eternitat. Així mateix felicità el curador pels seus estudis literaris que ens acosten a la personalitat i l’obra dels nostres millors escriptors.

Agustí Colomer, director de la col·lecció de literatura religiosa contemporània Rent, agraí l’acollida del CEIC Alfons el Vell i explicà les característiques del catàleg de la col·lecció. Tot seguit, comentà les dos col·laboracions que ha fet el pare Enric Ferrer com a curador de l’antologia Déu entre les coses, de Vicent Andrés Estellés, i de Tast d’eternitat: «No es tracta simplement d’una lectura en clau religiosa, dins de les múltiples lectures legítimes que es poden fer de qualsevol obra, sinó de la constatació d’un element –l’espiritual, el transcendent, el religiós– que és present, de manera evident, en estos autors. Un element, a més, que no és contradictori, sinó que  va de la mà d’un compromís social, d’una sensibilitat pels més dèbils (els infants, els vells, els pobres…)».

Enric Ferrer Solivares subratllà la importància del poeta Joan Valls i es mostrà molt satisfet per haver pogut fer l’estudi introductori de l’obra, tal i com va poder realitzar també en l’antologia d’Estellés. Ferrer considera Estellés i Valls com els dos poetes valencians més importants del segle XX: «Valls ha esdevingut, sens dubte, un clàssic de la nostra literatura.» Les dificultats que hagué de patir el poeta alcoià -presó, aïllament, malaltia- perfilaren una poesia molt personal, única, amb un univers propi. A continuació descriví les característiques de l’obra, divida en tres parts diferenciades, amb una estructura ascensional i plantejà al públic assistent una lectura conjunta d’un poema representatiu de cadascuna de les parts. Els poemes escollits foren «Invocació en la nit íntima» el sonet VI i «Déu entre les coses».

Entre el públic assistent figurava el regidor popular de l’Àrea de Cultura, Vicent Gregori, el regidor socialista, Vicent Mascarell, l’exdirector del CEIC Alfons el Vell, Gabriel Garcia Frasquet, i la poetessa, Maria Josep Escrivà.

Públic assistent 1Públic assistent 2

Anuncis




La presentació de ‘Tast d’eternitat’ al Ciudad de Alcoy

4 02 2013

El periòdic Ciudad de Alcoy es va fer ressò de l’acte de presentació de Tast d’eternitat, que es va celebrar a la casa on va nàixer Joan Valls, i en la qual van participar Agustí Colomer, director de la Col·lecció Rent, i Enric Ferrer, autor de la introducció al llibre.

Notícia Ciudad

Ciudad de Alcoy, 3 de febrer del 2013





‘Tast d’eternitat’ a la llar del poeta

1 02 2013

LA CASA NATALÍCIA DE JOAN VALLS ACULL LA PRESENTACIÓ DE L’ÚLTIM TÍTOL EDITAT PER LA COL·LECCIÓ RENT.

 

Vista general 1

 

El número 7 del carrer Sant Francesc d’Alcoi, on s’ubica el restaurant «La Llavor», fou la llar familiar on arribà al món el poeta alcoià Joan Valls i Jordà. Una placa commemorativa situada en la façana de l’immoble en dóna testimoni. En eixe espai tan significatiu, l’associació d’Amics de Joan Valls i l’editorial Denes presentaren el poemari Tast d’eternitat.

Agustí Colomer, director de la col·lecció Rent, va recordar que els primer llibres en valencià que van entrar a sa casa eren els de Joan Valls, poeta al qual admirava son pare. Tot seguit explicà el sentit de la col·lecció Rent, que té per objecte l’edició de les obres més significatives de la literatura religiosa contemporània, i justificà la incorporació de Valls al catàleg d’escriptors de la col·lecció entre els quals figuren noms ben significatius de la literatura del segle XX, com Vicent Andrés Estellés, Simone Weil o Ignazio Silone.

Tot seguit, intervingué Enric Ferrer Solivares, autor de la introducció a Tast d’eternitat, qui recordà les paraules dedicades a Joan Valls en la seua obra Literatura i societat. País Valencià, segle XX (Tres i Quatre, 1981) per a reflectir que, ja en vida del poeta, Joan Valls era un escriptor reconegut:

«Joan Valls, ben arrelat al seu Alcoi nadiu, és una de les veus més personalíssimes de la nostra poesia, tant pel seu llarg exercici poètic, com per la dignitat lingüística i estètica del seu ofici, sempre amatent als problemes humans i ben preocupat per la creixença del propi país, pregonament estimat.»

El pas del temps no ha vingut sinó a subratllar l’actualitat d’un autor del qual continuen editant-se les seues obres, com ho testimonien la reedició de La cançó de Mariola, a cura de Manel Rodríguez Castelló (Denes, 2007), o esta tercera edició de Tast d’eternitat.

 Vista general 2

Enric Ferrer convidà els assistents a descobrir l’estructura «ascensional» del llibre a partir de tres poemes representatius de cadascuna de les parts de l’obra. La primera, «De vida i somni», constitueix una baixada a l’infern de la condició humana caòtica, escindida entre la realitat i la il·lusió. És el temps de l’obertura al jo, al món, a Déu. Un jo que cerca l’arrelament en un món gris, dur, advers, però que també pot obrir-se a la bellesa i l’amor. Aquest món sembla un caos sense sentit, com un munt de deixalles d’algun naufragi. És per això que el poeta alçarà un crit a Déu.

La segona part del llibre, titulada «Cim de solituds», suggereix una etapa de purificació, d’interiorització de les dures experiències de la primera part. És el moment del silenci i de la solitud, de l’anàlisi, de la meditació que aspira a posar ordre en tot allò que s’ha viscut desordenadament i que ara s’hi veu des d’una nova perspectiva.

En la tercera part, «Crida del cel», el poeta juga amb el mot «besllum», que recorda que la visió directa de Déu no és total en l’home encara en camí cap al paradís o encontre definitiu. Arrelat l’home en el desig, no desapareix en el seu interior l’aspiració a la plenitud, a trobar Déu. Aquest sublim anhel, encara entre ombres, no fa desaparéixer la preocupació per la humanitat. Ara la visió de l’home és positiva, compassiva, com s’expressa en el poema «Déu entre les coses», al qual es donà lectura. Ha canviat la mirada, s’ha purificat. Ha arribat el temps de l’alegria, expressada en la naturalesa, en els ocells, en la música. És la joia del caminant que ha trobat Déu per la fe i l’ha reconegut en el convit del pa i del vi, en la gran festa de «la divina primavera» tal i com expressa el poema final, «Al·leluia en la sang», que tanca el llibre.

Entre els assistents a l’acte figuraven els familiars del poeta, el regidor de Política Lingüística de l’Ajuntament d’Alcoi, d’Esquerra Unida, Jordi Tormo; la regidora del Bloc-Compromís, Anna Serrano; l’arxiver-bibliotecari de l’Ajuntament d’Alcoi, Josep Lluís Santonja; el professor Jaume-Jordi Ferrando; i el rectors de les parròquies de Sant Maur i Sant Francesc, Vicent Balaguer, i Santa Rosa, Salvador Palomares. Vicent Romans excusà la seua participació en l’acte per raons personals sobrevingudes.

 Salvador Palomares i Vicent Balaguer

 

 





‘Tast d’eternitat’, de Joan Valls i Jordà, nou títol de la col·lecció Rent

7 12 2012

EL POEMARI VA PRECEDIT D’UN ACURAT ESTUDI DE L’ESCRIPTOR I CRÍTIC LITERARI ENRIC FERRER SOLIVARES

Joan VallsL’escriptor alcoià Joan Valls i Jordà (Alcoi, 1917-1989) és, sens dubte, un dels poetes valencians més destacats del segle XX. S’inicià en el conreu poètic en valencià amb La cançó de Mariola (1947), títol que fou reeditat l’any 2007 per l’editorial Denes en la col·lecció Edicions de la Guerra. Ara, la mateixa editorial acaba de publicar el poemari Tast d’eternitat (1960) en la col·lecció Rent, dedicada a la literatura religiosa contemporània.

L’escriptor i crític literari, Enric Ferrer Solivares -curador de l’antologia de poesia religiosa de Vicent Andrés Estellés, Déu entre les coses (Rent, 6)-, és l’autor d’un exhaustiu estudi introductori en el qual subratlla la personalitat de Valls: «Poques vegades en la nostra poesia del segle XX ha aparegut amb tal força una visió dramàtica i alhora esperançada de l’home. No s’hi tracta d’una antropologia còmoda, sinó en tensió: afirmació del jo, descobriment de la lluita interior, recerca de l’harmonia i  pau, tot viscut des d’una radical soledat.»

Per a Enric Ferrer, «el llibre té el caràcter d’itinerari, com un viatge interior, una potent introspecció sobre la condició humana, que no defuig la realitat social, amb un sentit ascensional que portarà a la glorificació, al breu tast de plenitud». L’ascensió, però, no és una evasió: «El poeta, en la seua “recerca de Déu”, assumeix la veu dels hòmens, dels més humils (nens, ancians, treballadors) com una expressió de fraternitat humana i cristiana».

Amb Tast d’eternitat, la col·lecció Rent, creada en l’any 2008, arriba  al número 12. Joan Valls s’incorpora així al catàleg d’autors on trobem noms ben significatius com Estellés, Teodor Llorente, Martí Domínguez, Ignazio Silone o Simone Weil.

L’obra ja ha sigut distribuïda entre els subscriptors de la col·lecció. En les pròximes setmanes arribarà a les llibreries i s’anunciaran els actes de presentació a celebrar a València i Alcoi. Els lectors interessats poden adquirir Tast d’eternitat a través del sistema de compra on line de l’editorial Denes.





Dos clàssics del segle XX -Estellés i Silone- a Benifaió

14 04 2011

LA COL·LECCIÓ RENT ENCETA LA PROGRAMACIÓ CULTURAL DE LA BIBLIOTECA PÚBLICA MUNICIPAL DE BENIFAIÓ

El passat dimecres, 13 d’abril, les noves instal·lacions de la Biblioteca Pública Municipal de Benifaió acolliren el primer acte de la programació cultural del centre. Entre el públic assistent, que omplia la planta baixa de l’edifici, es trobava l’alcaldessa de Benifaió, Amparo Arcís, la regidora de Cultura, Mercedes Gómez, i representants dels tres grups municipals (PP, PSOE i Bloc). El bibliotecari municipal, Francesc Fort, assenyalà que, amb la presentació d’estos dos llibres de l’editorial Denes, la biblioteca encetava una línia d’actuació que expressa la voluntat d’obrir les portes i acollir qualsevol iniciativa que afavorisca el foment de la lectura. Tot seguit presentà els tres participants en l’acte.

Agustí Colomer, director de la col·lecció Rent, agraí a la regidoria de Cultura de l’Ajuntament -i especialment a Francesc Fort- la receptivitat i l’interés que han tingut en l’organització de la presentació de l’antologia de poesia religiosa d’Estellés, Déu entre les coses,  i de la novel·la d’Ignazio Silone, Severina: “hui presentem ací dos primeres figures de la literatura italiana i valenciana per als quals l’element religiós esdevé fonamental. Tanmateix, de vegades passa, com en el cas d’Estellés, que, sorprenentment, es desconeix este aspecte. Però si fem una lectura atenta del poeta de Burjassot ens adonarem que el gran poeta de la pàtria, el gran poeta de l’amor carnal, és també un excel·lent poeta religiós”.

El professor Abelard Saragossà subratllà l’interés lingüístic de la poesia de Vicent Andrés Estellés, que aconseguix arribar a la síntesi d’un valencià digne i popular alhora. Tot seguit recità una selecció de poemes de Déu entre les coses, parant l’atenció en aspectes com l’originalitat de les imatges que fa servir el poeta de Burjasssot: “Amic, Déu és una sèquia / Quin goig capbussar-se en Déu”. “Davant la Seu”, “Crepuscle” o el conegut “A sant Vicent Ferrer” foren alguns dels poemes escollits pel professor Saragossà. També recità el poema “Jo he amat els meus pares, he amat els meus germans”, que es clou amb el vers “He amat la Mort perquè ella m’ha fet amar molt més”, sobre el qual comenta Enric Ferrer, curador de l’antologia: “la pregunta sobre la mort és, en definitiva, la pregunta sobre el sentit de la vida. Amor i Mort van plegats: voldríem que la persona estimada no morira mai. L’amor postula un més enllà de la mort.”

Per últim, Joaquim Juan-Mompó, traductor de Severina, féu un esbós biogràfic de la figura del novel·lista i polític italià, Ignazio Silone, que patí moltes dificultats al llarg de la vida. Orfe arran d’un terratrèmol, fou acollit per don Orione, un capellà amb una forta sensibilitat social. La consciència de les injustícies que patien els llauradors del mezzogiorno italià al principi del segle XX, acostaren Silone al socialisme, esdevenint un dels fundadors del Partit Comunista. Tanmateix, el coneixement directe de l’estalinisme el fan abandonar el partit. Refugiat a Suïssa per la impossibilitat de tornar a la Itàlia feixista de Mussolini i aïllat dels seus antics companys comunistes fa servir la literatura per a expressar, a través dels personatges de les seues novel·les, la denúncia de les injustícies, en la línia d’un socialisme d’inspiració cristiana: “sóc un cristià sense Església i un socialista sense partit”. Juan-Mompó va explicar que “el personatge de Severina -una monja que abandona la vida monàstica per fidelitat a la pròpia consciència-  representa la soledat de les persones que, com el mateix Silone, abandonen les institucions per fidelitat a la pròpia consciència. Tanmateix, Silone no és un escriptor pessimista. I això és percep en l’argument de la novel·la: si unes portes es tanquen, se n’obrin unes altres. De fet, el títol original de l’obra és ben significatiu: L’esperança de sor Severina“. Per últim, Joaquim Juan-Mompó va comentar els criteris de la traducció i recomanà al públic assistent la lectura d’esta novel·la pòstuma d’un dels més grans novel·listes italians del segle XX. 





“Déu entre les coses” a la llar del poeta

25 02 2011

PRESENTACIÓ A BURJASSOT DE L’ANTOLOGIA DE POESIA RELIGIOSA DE VICENT ANDRÉS ESTELLÉS

La veua càlida i penetrant de l’actor Enric Esteve encetà l’acte amb el poema de l’antologia titulat “Goig del carrer”, dedicat a la seua dona Isabel: “… la vida ens era una sorpresa, / una granota viva a la butxaca…” Tot seguit, Nathalie Torres, responsable de l’Oficina de Promoció Lingüística de l’Ajuntament de Burjassot, explicà la significació de l’acte i presentà els oradors.  

Vicent Anyó, membre del patronat de la Fundació Vicent Andrés Estellés i gendre del poeta, va expressar en el seu parlament el reconeixement a la labor duta a terme per Enric Ferrer a l’hora d’enllestir una antologia que ompli un buid en l’estudi de l’escriptor: la seua faceta religiosa. En la seua interessant al·locució informà que anys arrere una editorial catalana va contactar amb la família per a incorporar Estellés en una antologia de poesia religiosa; concretament el poema que es volia incloure era aquell emotiu poema que comença “Ara Senyor, només ara…” El projecte, lamentablement, no quallà, però ara, amb Déu entre les coses, ha pogut eixir a la llum una temàtica tan important en Estellés com ho és la religiosa. Anyó va comentar també la paradoxa que es produeix entre la popularitat d’Estellés -els poemes del qual són recitats en bodes, musicats per grups de rock o donen peu a pel·lícules i espectacles teatrals i les mancances que encara té l’estudi de la seua vida (a hores d’ara, per exemple, encara no es disposa d’una biografia acurada) i de molts aspectes de la seua obra.

Enric Ferrer va posar de manifest la satisfacció que sentia per presentar el llibre en el poble natal del poeta i envoltat per tota la família d’Estellés. Va recordar l’amistat que conreà amb el poeta i evocà els anys en els quals impartia classes al seu fill Vicent en el col·legi dels escolapis del carrer Misser Mascó de València. Tot seguit convidà el públic assistent a anar fent un itinerari iniciàtic de la cosmovisió estellesiana, a través de la lectura i comentari a huit poemes de l’escriptor. Finalitzà el seu parlament amb la lectura del poema que clou l’antologia, “Crepuscle”.

Després de la intervenció de Ferrer, prengué la paraula la regidora María José  Cortés qui afirmà que l’acte li havia evocat les millors lliçons rebudes a la Facultat de Filologia i mostrà la seua satisfacció per haver pogut comemmorar el dia de la llengua materna presentant l’antologia de poesia religiosa d’Estellés.





Enric Ferrer parla de la poesia religiosa d’Estellés al programa Alta Fidelitat (Ràdio 9)

22 02 2011

ENTREVISTA AL CURADOR DE DÉU ENTRE LES COSES, PER LA PRESENTACIÓ DEL LLIBRE A BURJASSOT, CIUTAT NATAL DEL POETA

Una vegada més, com ja va fer l’any passat en publicar-se el llibre, Ràdio 9, la ràdio pública valenciana, s’ha ocupat de l’obra Déu entre les coses. Antologia de poesia religiosa.

En esta ocasió, ha estat a propòsit de la presentació que es va fer del llibre que recull la poesia més espiritual de Vicent Andrés Estellés al seu poble natal, Burjassot, el passat 21 de febrer.

Així, Enric Ferrer Solivares, el curador de l’obra, ha estat entrevistat a Alta fidelitat, el programa informatiu diari sobre l’actualitat cultural que dirigeix Amàlia Garrigós i que condueix junt a Pau Vendrell.

Ara, pots tornar a escoltar l’entrevista, si no vas tenir l’oportunitat de fer-ho en directe. A més, el programa recull dramatitzacions d’algunes poesies que recull el llibre.

CLICA ACÍ PER ESCOLTAR L’ENTREVISTA (MIN. 6)