‘La bona nova a Maria’ en imatges, per Juan Gabriel Sanz

2 01 2017

FOTOGRAFIES DE LA REPRESENTACIÓ PEL TALLER DE TEATRE DE SUECA, DIRIGIT PER CARLES ROYO, DE LA BONA NOVA A MARIA, DE PAUL CLAUDEL, EN TRADUCCIÓ I VERSIÓ DE JOAN FUSTER. SUECA, 29 DE DESEMBRE DEL 2016.

 

3_la-meua-unica-muller-sera-eixa-esglesia

Pere de Craon (Vicent Baldoví) i Violana (Alícia Martí)

«La meua única muller serà eixa església, que trauré de la meua costella, com una Eva de pedra, en el son del dolor.»

 

4_adeu-pere

«Adéu, Violana! Quantes coses he fet ja! Quantes coses em queden per fer i quantes coses per imaginar, a l’ombra de Déu!»

 

5_estic-cansat-de-ser-felic

Annàs (Félix González) i Isabel (Àngels Vendrell)

«Estic cansat de ser feliç.»

 

9_jo-no-faig-mal-a-ningu-volent-vos

Violana (Alícia Martí)

«Ah, que gran és el món i que a soles que hi som.»

 

16_es-el-seu-cos-tan-suau

Mara (Sandra Gisbert) i Violana (Alícia Martí)

«Ah, Violana! El meu fill! La meua xiqueta! És el seu cos tan suau! El seu cos petit!»

 

17_pren-mara

«Pobra germana! Plora! Plora! També ella ha tingut moltes penes! Pren, Mara!»

 

18_tot-el-gran-dolor-del-mon

Violana (Alícia Martí), Annàs (Félix González) i Jaume (Adam Rubio)

«Tot el gran dolor del món, i l’Església partida en dos, i França, per la que Joana fon cremada viva, tot aquest gran dolor ella el va vore! I per això va besar en la boca aquell leprós, sabent lo que feia.»

 

20_vull-morir-en-bracos-de-mon-pare

Jaume (Adam Rubio), Annàs (Félix González) i Violana (Alícia Martí)

«Vull morir en braços de mon pare.»

 

21_actors-saludant

Vicent Baldoví, Fèlix González, Alícia Martí, Sandra Gisbert, Àngels Vendrell i Adam Rubio

 

Anuncis




‘Estic cansat de ser feliç’

30 12 2016

la-bona-nova-a-maria-29-12-2016

Rafa Colomar, Adam Rubio, Alícia Martí, Sandra Gisbert, Vicent Baldoví, Carles Royo, Santi Vallés, Agustí Colomer, Àngels Vendrell, Félix González i Martí Aguilar

 

Hi ha frases que condensen tot un món. Havia llegit en diverses ocasions el text de La bona nova a Maria, de Paul Claudel, però mai havia parat l’atenció en eixa frase: «Estic cansat de ser feliç». Ahir, a Sueca, en sentir-la en directe per boca de l’actor Félix González (Annàs), vaig caure en el compte que és una de les claus de l’obra, de l’autor i d’aquella «literatura de la condició humana» que reivindicava Joan Fuster en l’assaig Les idees religioses i l’existencialisme en el teatre modern. Una literatura que es rebel·la contra el conformisme burgés. En paraules de Fuster, «hi ha, en tota ella, un impuls ètic, redemptorista: i aquest és el millor senyal del seu revolucionarisme».

L’afany de redempció és el que impulsa Annàs a deixar-ho tot i peregrinar a Jerusalem, és el que anima el mestre d’obres Pere de Craon a construir una catedral, és el que impulsa Violana a besar al leprós Pere de Craon o a insuflar l’alé de vida a un cos inert. Les ferides del món convuls en el qual es desplega l’argument de La bona nova a Maria són la Guerra dels Cent Anys que assola França, el Cisma d’Occident que esgarra la Cristiandat i el mal infamant de la lepra. Aquella llunyana Edat Mitjana ens resulta, però, ben pròxima. I la insatisfacció dels personatges del drama de Claudel ens convida a prendre part davant dels drames que assolen el nostre món, com el clam dels refugiats d’Idomeni.

Fuster desvetla la profunditat de l’obra i el seu caràcter subversiu: «la vella doctrina catòlica, quan apareix algú capaç de llevar-li la crosta que la desídia i el confusionisme burgés li han deixat al damunt, recobra, amb la seua puresa essencial, un colpidor poder ofensiu. És curiós que els catòlics acomodaticis pretenguen silenciar o abandonar a l’oblit les veus feridores dels nous apòstols literaris de la religió. En definitiva, no hi ha res més revolucionari que l’Evangeli.»

Fa seixanta-quatre anys que Fuster redactà estes línies. Els mateixos anys que traduí i adaptà l’obra de Claudel, representada a Sueca per les festes de la Coronació de la Mare de Déu. Estes festes de Nadal, gràcies als esforços del director Carles Royo i el Taller de Teatre de Sueca, hem pogut fruir de nou amb la representació de l’obra. El Centre Bernat i Baldoví aplegà centenars de persones que ens commoguérem amb un muntatge sobri i digne. El llenguatge poètic profund i intens de Claudel arribà als espectadors amb una naturalitat que mereix de ser subratllada, imputable tant a la traducció de Fuster com a la interpretació dels actors. L’escenografia austera, el joc de llums i la selecció musical de caire popular medieval defugí de la grandiloqüència i optà per la senzillesa. Tot un encert. L’atenció requeia en els intèrprets: Alícia Martí (Violana), Vicent Baldoví (Pere de Craon), Sandra Gisbert (Mara), Àngels Vendrell (Isabel), Félix González (Annàs) i Adam Rubio (Jaume). S’agraïa també la contenció gestual dels actors, sàviament modulada, que evitava la desmesura. La direcció de Carles Royo, molt treballada, captà magistralment l’essència del text i centrà la representació en la força poètica dels diàlegs claudelians.

El Taller de Teatre de Sueca ha fet una magnífica labor de rescat. Aquell text que la censura franquista impedí representar a València i emetre per la Cadena SER, aquell text que s’extravià i que hem pogut editat en la col·lecció Rent de Denes, ha pogut tornar-se a representar a Sueca seixanta-quatre anys després. Un rescat que és mereixedor de donar-se a conéixer en altres indrets.

En nom de l’editor Francesc Ferrer, dels curadors de l’obra, Francesc Pérez i Moragón i Santi Vallés, i de tots els que fem possible Rent, vull agrair a l’Ajuntament de Sueca, al Taller de Teatre, a Abel Guarinos i, de manera especial, a Carles Royo, els esforços per dur a terme esta empresa. Tant de bo -com Annàs- no ens resignem a ser feliços i peregrinem a la recerca de nous reptes.

Agustí Colomer





Dijous 29 de desembre, representació a Sueca de ‘La bona nova a Maria’

26 12 2016

cartell-de-la-bona-nova-a-maria





Levante-El Mercantil Valenciano anuncia la representació de ‘La bona nova a Maria’

20 12 2016

JOAN CARLES MARTÍ PUBLICA UN AMPLI REPORTAGE SOBRE LA RECUPERACIÓ DEL TEXT I LA PRÒXIMA REPRESENTACIÓ DE LA CÈLEBRE OBRA DE PAUL CLAUDEL EN VERSIÓ DE JOAN FUSTER

la-bona-nova-a-maria

Si feu clic sobre el text podreu llegir la versió impresa. En els enllaços següents podreu accedir a la versió electrònica del diari:

http://www.levante-emv.com/cultura/2016/12/20/sueca-representa-bona-nova-maria/1506385.html

http://www.levante-emv.com/cultura/2016/12/20/obra-aparecio-biblioteca-valenciana/1506384.html

Levante-El Mercantil Valenciano, dimarts, 20 de desembre del 2016, p. 59

 





Paraules de Vicent J. Girbés en la presentació a Algemesí dels dos treballs inèdits de Joan Fuster

23 11 2016

algemesi

 

Reproduïm, tot seguit, pel seu interés, l’al·locució preliminar de Vicent Josep Girbés, a l’acte de presentació del volum 14 de la col·lecció Rent, que inclou l’assaig de Joan Fuster, Les idees religioses i l’existencialisme en el teatre modern, i l’obra de Paul Claudel traduïda per Fuster, La bona nova a Maria. L’acte, organitzat per l’associació l’Ullal Cultural, va tindre lloc el passat divendres, 18 de novembre, a la Sala Vicent Castell de la Biblioteca Pública Municipal d’Algemesí, i comptà amb les intervencions d’Agustí Colomer, director de la col·lecció Rent, Francesc Pérez i Moragón, autor de la introducció i curador del volum i Santi Vallés, curador del volum. Les actrius Carme Ferrer i Maru Ferragud (UNAM Teatre), van cloure l’acte amb la recitació d’un fragment de l’obra. Entre el públic assistent es trobava el poeta algemesinenc Vicent Nàcher, el regidor municipal Josep Bermúdez i el president de l’Ullal Cultural, Carmel Ferragud.

PRESENTACIÓ DE VICENT J. GIRBÉS

«No sé si hi estareu d’acord amb un pensament meu: Fuster (re)apareix contínuament en tot aquell que treballa incansablement pel futur de la nostra societat. Ell tingué la gran capacitat de relacionar literatura i vida social i política, cultura i literatura en el sentit més ampli, tal com veurem aquesta vesprada.

L’Ullal Cultural sempre ha tingut present l’assagista de Sueca. Només cal recordar que tot just constituïda la nostra associació l’any 2012 dedicàrem unes jornades a Joan Fuster, va ser la primera activitat que hi realitzàrem, com també cal recordar que hem presentat la Correspondència de l’escriptor a més d’una exposició ambientada en la vida i l’obra de l’autor.

I ara tenim la satisfacció de presentar a Algemesí el darrer títol de la col·lecció Rent, de pensament cristià en valencià, una publicació de l’editorial Denes. Es tracta de dues obres inèdites de Joan Fuster: l’assaig Les idees religioses i l’existencialisme en el teatre modern i la versió i traducció que Fuster també realitzà d’una obra original del dramaturg francés Paul Claudel, L’Annonce faite à Marie, traduïda per La bona nova a Maria.

Però, abans de donar pas a les intervencions dels investigadors i estudiosos que amablement ens acompanyen, permeteu-me remarcar-vos breument quatre aspectes que m’han cridat l’atenció a partir de la lectura del llibre:

  • En primer lloc, podem parlar d’un jove Fuster –tenia 30 anys quan va escriure les obres que presentem–, incipient crític literari, per l’aproximació tan exhaustiva que realitza en l’assaig Les idees religioses de l’obra de Paul Claudel, Jean Paul Sartre i Albert Camus. Fuster ja se’ns mostra com a un gran lector, interessat en els difícils anys quaranta per l’existencialisme francés i la literatura religiosa del moment. Per exemple, escriu: “El text original és d’una gran bellesa literària i d’una profundidat doctrinal i lírica preciosa. Amb uns diàlegs, que no són tals diàlegs sinó monòlegs entrecreuats, extensíssims, els personatges van dient els característics versicles claudelians, plens de reminiscències bíbliques i d’al·lusions dogmàtiques, fins a un extrem realment fatigós […] Les paraules no ixen de la boca dels personatges com una lliçó apresa o com un adornament superflu, sinó com una necessitat inexorable de la pròpia situació dramática.

Llegeix la resta d’aquesta entrada »





El divendres, 18 de novembre, Algemesí acollirà la presentació de dos treballs inèdits de Joan Fuster

11 11 2016

L’ACTE, ORGANITZAT PER L’ULLAL CULTURAL, TINDRÀ LLOC A LA BIBLIOTECA PÚBLICA MUNICIPAL, A LES 19.00 HORES.

invitacio_algemesi

 

La publicació recent de dos treballs inèdits de Joan Fuster redactats l’any 1952 ha despertat l’interés del públic. Algemesí se suma a València, Sueca, l’Alcúdia i Gandia, ciutats on s’han organitzat actes de presentació del volum número 14 de la col·lecció Rent, que recull l’assaig Les idees religioses i l’existencialisme en el teatre modern i la traducció valenciana de L’Annonce faite à Marie, de Paul Claudel, representada a Sueca l’11 d’octubre de 1952 sota el títol de La bona nova a Maria. Dos treballs desconeguts d’un jove Fuster que ja revelava un domini notable de l’assaig literari i un ferm compromís valencianista que l’animava a posar a l’abast del públic en valencià obres mestres de la literatura universal com la de l’escriptor francés Paul Claudel.

Aquesta és la segona ocasió que Algemesí exerceix d’amfitrió de la nostra col·lecció. L’any 2008 es presentà el número 2 de Rent, que editava també un assaig inèdit –Isaïes, profeta de Nadal- redactat l’any 1964 pel gran escriptor algemesinenc Martí Domínguez Barberà. Si cliqueu ací podreu llegir la crònica d’aquell acte.





‘El poble és menys idiota del que ells creuen’

5 07 2016

Placeta Fonda de Sueca 11 octubre de 1952

 

«La representació es féu a l’aire lliure, en una placeta del poble, sobre un cadafal de dos estatges i un decorat sintètic; li posàrem il·lustracions musicals de Bach, Händel i cançons populars catalanes. El resultat, llevat d’alguna falla del micròfons (ens foteren una escena), fou discret. El públic s’”empassà” l’obra i no mostrà cap estranyesa davant el llenguatge literari emprat pels actors. Açò últim, sobretot, és el que més content m’ha deixat. Tots els mercachifles del teatre valencià, que tant de mal han fet a la dignificació de l’escena vernacla i a la puresa de la llengua (jo no sé si és cert que el madrileñismo és conseqüència del género chico, però la corrupció lingüística i el descrèdit del valencià es deuen, en alguna dosi apreciable, al tracte que donen a la llengua els autors teatrals valencians), tots aquests senyors, dic, els hauria volgut veure jo a Sueca aquella nit: el poble “entra” dins la seua llengua dignificada naturalment; el poble és menys idiota del que ells creuen; li han donat sempre plebeisme, com si no fos capaç de res mes… Perdona tot açò: t’escric com si fosses un valencià que està al corrent dels prejuïns i de les estupideses del nostre ambient. El que t’he escrit quasi sense voler pot donar-te peu a imaginar com està el pati… A la representació de La bona nova, vingueren uns quants amics de València, alguns crítics teatrals, etc. Els actors (aficionats d’un Teatro de cámara incipient) s’han animat i és possible que encara facen alguna altra obra en valencià. És una llàstima que a València-ciutat no hi haja mitjans (un local i unes poques pessetes que ve a costar) per emprendre una petita campanya teatral a base d’un repertori selecte. La nostra obsessió és fer veure a la gent que “també” en valencià es poden veure coses “així”.»

 

Fragment de la carta de Joan Fuster a Vicenç Riera Llorca, Sueca, 25 d’octubre de 1952. Epistolari Joan Fuster-Vicenç Riera Llorca, ed. J. Pujadas i J. Ferrer, Curial, Barcelona, 1993