“Pel camí tornarem a trobar Crist, que és la veritat”

31 12 2011

«Jo pense», prosseguí sor Severina, «que no cal témer el dolor. Hi ha un dolor inevitable, inherent a la condició humana, i aquest cal saber combatre’l i convertir-lo en amic. No cal témer, pense, ni tan sols la desesperació; fins i tot Jesús, a l’inici de la seua interminable agonia, de l’agonia que encara dura, es cregué abandonat i tingué un instant de desànim. És humà, si l’Evangelista conta la veritat, és fins i tot diví desesperar-se, si és sincerament, seriosament i per coses fonamentals. Però no he perdut l’esperança que de qualsevol manera es puguen crear noves formes d’heroisme, de santedat, de devoció, de consagració a les universals veritats humanes».

«Què podem fer, doncs?», preguntà don Gabriele.

«No perdre mai la nostra indignació moral enfront de la injustícia. No abandonar mai la recerca de la veritat, ni tan sols enmig de la ‘nit fosca’. Pel camí tornarem a trobar Crist, que és la veritat.»

Ignazio Silone, Severina, col·lecció Rent núm. 7, Editorial Denes, 2010, p. 64.

Anuncis




Dos clàssics del segle XX -Estellés i Silone- a Benifaió

14 04 2011

LA COL·LECCIÓ RENT ENCETA LA PROGRAMACIÓ CULTURAL DE LA BIBLIOTECA PÚBLICA MUNICIPAL DE BENIFAIÓ

El passat dimecres, 13 d’abril, les noves instal·lacions de la Biblioteca Pública Municipal de Benifaió acolliren el primer acte de la programació cultural del centre. Entre el públic assistent, que omplia la planta baixa de l’edifici, es trobava l’alcaldessa de Benifaió, Amparo Arcís, la regidora de Cultura, Mercedes Gómez, i representants dels tres grups municipals (PP, PSOE i Bloc). El bibliotecari municipal, Francesc Fort, assenyalà que, amb la presentació d’estos dos llibres de l’editorial Denes, la biblioteca encetava una línia d’actuació que expressa la voluntat d’obrir les portes i acollir qualsevol iniciativa que afavorisca el foment de la lectura. Tot seguit presentà els tres participants en l’acte.

Agustí Colomer, director de la col·lecció Rent, agraí a la regidoria de Cultura de l’Ajuntament -i especialment a Francesc Fort- la receptivitat i l’interés que han tingut en l’organització de la presentació de l’antologia de poesia religiosa d’Estellés, Déu entre les coses,  i de la novel·la d’Ignazio Silone, Severina: “hui presentem ací dos primeres figures de la literatura italiana i valenciana per als quals l’element religiós esdevé fonamental. Tanmateix, de vegades passa, com en el cas d’Estellés, que, sorprenentment, es desconeix este aspecte. Però si fem una lectura atenta del poeta de Burjassot ens adonarem que el gran poeta de la pàtria, el gran poeta de l’amor carnal, és també un excel·lent poeta religiós”.

El professor Abelard Saragossà subratllà l’interés lingüístic de la poesia de Vicent Andrés Estellés, que aconseguix arribar a la síntesi d’un valencià digne i popular alhora. Tot seguit recità una selecció de poemes de Déu entre les coses, parant l’atenció en aspectes com l’originalitat de les imatges que fa servir el poeta de Burjasssot: “Amic, Déu és una sèquia / Quin goig capbussar-se en Déu”. “Davant la Seu”, “Crepuscle” o el conegut “A sant Vicent Ferrer” foren alguns dels poemes escollits pel professor Saragossà. També recità el poema “Jo he amat els meus pares, he amat els meus germans”, que es clou amb el vers “He amat la Mort perquè ella m’ha fet amar molt més”, sobre el qual comenta Enric Ferrer, curador de l’antologia: “la pregunta sobre la mort és, en definitiva, la pregunta sobre el sentit de la vida. Amor i Mort van plegats: voldríem que la persona estimada no morira mai. L’amor postula un més enllà de la mort.”

Per últim, Joaquim Juan-Mompó, traductor de Severina, féu un esbós biogràfic de la figura del novel·lista i polític italià, Ignazio Silone, que patí moltes dificultats al llarg de la vida. Orfe arran d’un terratrèmol, fou acollit per don Orione, un capellà amb una forta sensibilitat social. La consciència de les injustícies que patien els llauradors del mezzogiorno italià al principi del segle XX, acostaren Silone al socialisme, esdevenint un dels fundadors del Partit Comunista. Tanmateix, el coneixement directe de l’estalinisme el fan abandonar el partit. Refugiat a Suïssa per la impossibilitat de tornar a la Itàlia feixista de Mussolini i aïllat dels seus antics companys comunistes fa servir la literatura per a expressar, a través dels personatges de les seues novel·les, la denúncia de les injustícies, en la línia d’un socialisme d’inspiració cristiana: “sóc un cristià sense Església i un socialista sense partit”. Juan-Mompó va explicar que “el personatge de Severina -una monja que abandona la vida monàstica per fidelitat a la pròpia consciència-  representa la soledat de les persones que, com el mateix Silone, abandonen les institucions per fidelitat a la pròpia consciència. Tanmateix, Silone no és un escriptor pessimista. I això és percep en l’argument de la novel·la: si unes portes es tanquen, se n’obrin unes altres. De fet, el títol original de l’obra és ben significatiu: L’esperança de sor Severina“. Per últim, Joaquim Juan-Mompó va comentar els criteris de la traducció i recomanà al públic assistent la lectura d’esta novel·la pòstuma d’un dels més grans novel·listes italians del segle XX. 





Silone i Estellés a la Biblioteca Pública Municipal de Benifaió

7 04 2011

PRESENTACIÓ DE LA NOVEL·LA SEVERINA I DE L’ANTOLOGIA DE POESIA RELIGIOSA DÉU ENTRE LES COSES

 

El pròxim dimecres, 13 d’abril, a les 19.30 hores, les noves dependències de la Biblioteca Municipal de Benifaió (Sta. Bàrbara, 42) acolliran la presentació de dos dels títols més significatius de la col·lecció Rent, de  literatura religiosa en valencià,  que edita Denes.

Joaquim Juan-Mompó, traductor de la novel·la Severina d’Ignazio Silone,  glossarà la personalitat del cèlebre  novel·lista italià i les característiques de la versió valenciana de l’obra pòstuma de l’escriptor de l’Aquila.

Així mateix, el professor Abelard Saragossà, president de Taula de Filologia Valenciana, analitzarà l’antologia de poesia religiosa Déu entre les coses de Vicent Andrés Estellés, elaborada per l’escolapi i crític literari Enric Ferrer Solivares.

En l’acte intervendran també Francesc Fort, director de la Biblioteca Pública Municipal i Agustí Colomer, director de la col·lecció Rent.





“Veritat i bellesa havien estat sempre per a ella inseparables”

10 11 2010

 

 

«Quan arribà al pic, tota la naturalesa que l’envoltava semblava acabada de crear. Quasi hauria volgut creure en Déu per a poder-li agrair l’escena miraculosa que s’estenia pertot arreu davant dels seus ulls. Del Velino fins a la Maiella, la muntanya sagrada on en segles llunyans s’havien refugiat tants eremites, dominava la mitat dels Abruços. A l’oest podia albirar el mar Tirré, a l’est li era proper l’Adriàtic. Veritat i bellesa havien estat sempre per a ella inseparables. Encara que no haguera trobat mai una prova convincent de l’existència de Déu, li resultava obvi que eixe esplendor de cel, terra, muntanyes, mars deuria ser la creació d’alguna força sobrenatural. No podia creure en Déu només per haver pujat al Gran Sasso; però una esperança secreta, com una minúscula planteta, estava arrelant en ella.»

 

Ignazio Silone, Severina, Rent núm. 7, editorial Denes, 2010.





Recensió de la novel·la “Severina” a la revista Cresol

20 09 2010

EL PROFESSOR ISIDRO RODRÍGUEZ MARUGÁN COMENTA L’OBRA PÒSTUMA D’IGNAZIO SILONE 

 

 

La revista Cresol, editada per la Unió Apostòlica del Clero, publica una recensió de la novel·la pòstuma d’Ignazio SiloneSeverina,  núm. 7 de la col·lecció Rent. L’autor de la recensió, el professor de la Universitat Cardenal Herrera-CEU, Isidro Rodríguez, ha tornat recentment d’una estada investigadora al Centro di Ricerca Personalista de Teramo, institució dirigida pels professors Attilio Danese i Giulia Paola Di Nicola, biògrafs de Silone i autors de la introducció a l’edició valenciana de Severina.

El número 97 de Cresol també inclou un fragment d’En el món, però no del món (Rent, 1), a la manera d’homenatge al cardenal Newman amb motiu de la seua beatificació i una entrevista amb August Monzon al voltant dels textos litúrgics i la inculturació de la fe, tema central del present número. 

Cresol s’edita en paper i en format electrònic i la seua distribució és gratuïta en totes les parròquies de la diòcesi i en la llibreria Paulinas de València. Es manté per les donacions voluntàries de més de 300 subscriptors.





“Severina”: una evocació de Simone Weil

26 08 2010

LA NOVEL·LA D’IGNAZIO SILONE REFLECTEIX L’ADMIRACIÓ DE L’ESCRIPTOR ITALIÀ PER LA FILÒSOFA FRANCESA

«La novel·la continua la línia dels herois de Silone, com el Berardo Viola de Fontamara, inconformistes, desconfiats del poder, però coherents i tenaços, forjats en el patiment i fraternals. Sempre els temes lligats al cristianisme han acompanyat la producció siloniana, però en L’avventura d’un povero cristiano i en Severina esdevenen absolutament centrals a la llum del dilema entre obediència i consciència. Si en els primers escrits la prosa siloniana se centra en l’objectivitat de les situacions problemàtiques, amb el temps esdevé més atenta als drames de les persones, al seus turments interiors. Severina ja no expressa la fe en una revolució històrica, col·lectiva i política, sinó l’esperança en una revolució moral capaç de renovar i salvar la humanitat.

Realment, la novetat en Severina és que l’heroïna és una dona que es destaca sola en el centre de la novel·la, Severina és protagonista d’una manera diferent a com ho era Elvira, la primera de la galeria de dones silonianes. Totes les seues dones estan especialment dotades per a l’amor, l’abnegació, l’altruisme. Silone sempre ha mostrat el deute immens respecte a “l’etern femení”, sempre en primera línia a l’hora de pagar el preu de la dura aventura de la vida, com si es tractara d’un únic model ideal que en diverses condicions sosté el pes de la vida, de l’amor i del dolor. Però Severina es distingeix perquè no actua seguint l’impuls de l’amor pel fill, pel marit, pel company, sinó senzillament per a afirmar la veritat que no vol sacrificar per res del món.

Mentre que en les altres novel·les la dona era la que estimava i patia els contratemps de les decisions arriscades del “sant” silonià, ara la història es construeix al voltant d’ella. Tothom ha vist en Severina un retrat literari de l’admiració que Silone sentia per Simone Weil, que va conéixer gràcies a Darina, la seua esposa, com ella mateixa ha declarat: “Silone (com Simone Weil, d’altra banda, a la qual es sentia molt lligat des dels anys cinquanta quan li vaig regalar Attente de Dieu) va ser un home extra moenia, fora dels murs, que no significa, però, ‘fora de l’Església’, sinó ‘dins d’una Església més gran’, la de la consciència, la de l’autèntica i universal fraternitat, el ‘Crist més gran que l’Església’…»

Giulia Paola Di Nicola i Attilio Danese, pròleg a Ignazio Silone, Severina, col·lecció Rent, editorial Denes, 2010

 





“En ells s’ha refugiat la veritat humana”

8 06 2010

 

“Jo no ame els pobres per pietat, pare”, digué Severina, “com les dones protectores dels instituts de beneficència. Crec, en canvi, que ame els pobres, més encara que per un inexplicable sentiment de pertinença a ells, de fraternitat amb ells, principalment perquè en ells s’ha refugiat la veritat humana”.

Ignazio Silone, Severina