Joan Alfred Martínez: ‘Unitat en la diversitat: la inspiració europea del valencianisme’

ARTICLE A LA REVISTA CRESOL DEL CURADOR DEL LLIBRE DE DENIS DE ROUGEMONT, FEDERALISME, PERSONALISME, ECUMENISME. LA INSPIRACIÓ EUROPEA (Rent 8)

En 1975, en el tens tram final del tardofranquisme, davant la incertesa sobre el futur immediat, es publicà Salvació: Europa, obra del pensador suís Denis de Rougemont, en què es defenia “la unitat en la diversitat” com a idea motriu dels esforços europeistes. Hui com ahir, quan, enmig de les sufocants angúnies de la crisi socioecònomica actual, ens plantegem uns fonaments sòlids per a la democràcia, la justícia i la cohesió social, el desenvolupament econòmic i la supervivència del poble valencià com a nacionalitat històrica, estem abocats a un dilema semblant. No hi ha cap dubte. Ens movem assetjats per les amenaces involucionistes del creixent populisme ultradretà i patrioter, l’enervant escepticisme antieuropeu d’una part significativa de l’esquerra continental i les pulsions recentralitzadores dels estats nacionals, zelosos d’absorbir de nou sobirania tant del poder polític supraestatal com infraestatal.

Ara bé, per als valencianistes sincers, per als qui creuen en les bondats de l’autogovern nostrat, ja siguen nacionalistes, federalistes o fins i tot mers autonomistes, l’europeisme no pot deixar de ser una pregona i arrelada convicció, viscuda amb conscient gravetat a hores d’ara. No debades, s’hi juguem molt amb l’envit de les forces antieuropeistes.

La col·lecció ‘Rent’ a Sant Pere del Vaticà i Sant Pere de Ginebra

El proppassat 22 d’agost va ser donat a la biblioteca de la catedral de Saint-Pierre de Ginebra un exemplar del volum núm. 8 de “Rent”, Federalisme, personalisme, ecumenisme. La inspiració europea, del pensador personalista suís Denis de Rougemont (1906-1985). La iniciativa tenia una clara significació simbòlica, ja que Saint-Pierre va ser el centre des d’on la Reforma impulsada per Joan Calví (1509-1564) i adoptada per la ciutat de Ginebra s’estengué a França, Holanda, Escòcia i els EUA al llarg dels segles XVII I XVIII, i va contribuir decisivament a la gènesi de la modernitat.

A la catedral, vora la trona per a la predicació de la Paraula,  s’hi conserva la cadira on s’assentava el Reformador, que va reformular i institucionalitzar el moviment cristià protestant iniciat per Luter. Però Ginebra és també la seu del Consell Ecumènic de les Esglésies, organisme mundial constituït en 1948 i que aplega un gran nombre de comunitats cristianes d’orígens i tradicions teològiques molt diverses.

Denis de Rougemont, nascut a Neuchâtel, fou, precisament, un intel·lectual europeista de confessió reformada (calvinista) i alhora profundament ecumènic, que va saber enriquir el pensament personalista amb estes perspectives. El llibre està traduït i curat per Joan Alfred Martínez i Seguí, professor de Filosofia del Dret i Filosofia Política en la Universitat de València, que dedicà la seua tesi doctoral a la noció de “federalisme integral” de Rougemont i recentment ha sigut codirector del volum col·lectiu Soli Deo gloria, sobre Calví i la modernitat, publicat per la Universitat de València.

Per altra banda, el 19 de setembre d’enguany es complixen tres anys de l’històric viatge del papa Benet XVI a Anglaterra, l’acte central del qual va ser la beatificació de l’universitari i teòleg John Henry Newman (1801-1890), líder del Moviment d’Oxford per a la renovació de l’Església anglicana, rebut després a l’Església catòlica romana, fundador dels Oratoris anglesos i de la Universitat Catòlica de Dublín i “Pare invisible del Concili Vaticà II” (Pau VI, seguint Jean Guitton).

De manera inusual, però ben significativa, esta beatificació no tingué lloc a Roma, sinó a Birmingham (amb presència valenciana, per cert). El papa teòleg volia expressar així el seu deute intel·lectual i espiritual amb Newman, així com l’actualitat dels seus plantejaments, on l’herència reformada es fon amb el pensament dels Sants Pares d’Orient i d’Occident en una síntesi catòlica original.

Amb eixe motiu, varen ser enviats des de València a l’Oratori de Birmingham dos exemplars del volum núm. 1 de la col·lecció “Rent” (En el món, però no del món. Selecció de sermons), u per al Sant Pare mateix i l’altre per a la biblioteca de l’Oratori. Heus-ne ací les respectives dedicatòries, signades per Salvador Albert (traductor), August Monzon (curador) i Agustí Colomer (director de la col·lecció), amb data d’1 de setembre del 2010, festa de la Mare de Déu del Puig:

I

Romano Pontifici Benedicto XVI, reverente ac laeto animo, beati Ioannis Henrici cardinalis Newman spiritum sequentes, humiliter affectissimeque dicamus. (Dediquem aquest volum a Benet XVI, bisbe de Roma, seguint l’esperit del qui fou cardenal, el beat Joan-Enric Newman: amb humilitat i molt d’afecte, amb reverència i alegria).

II

For the Library of the Birmingham Oratory, with deep appreciation to Blessed John Henry Newman and warm greetings to his Santa Comunità. (Per a la Biblioteca de l’Oratori de Birmingham, amb profund agraïment al beat Joan-Enric Newman i cordials felicitacions a la seua Congregació).

*      *     *

Els escrits de John Henry Newman i de Denis de Rougemont són rent d’unitat per a totes les Esglésies. Certament, Roma i Ginebra, mestres de vida cristiana i focus de civilització, es troben cada vegada més prop, a glòria de Déu i per a servei del món.

La revista ‘Oikumene’ es fa ressò de la presentació a Barcelona de ‘Federalisme, personalisme, ecumenisme’, de Denis de Rougemont

EL NÚMERO 95 DE LA PUBLICACIÓ TRIMESTRAL DEL CENTRE ECUMÈNIC DE CATALUNYA INFORMA SOBRE L’ACTE CELEBRAT EL 27 DE MAIG PASSAT A LA LLIBRERIA CLARET

VIRTUALITATS DE LA REFORMA CALVINISTA

 

L’any 2009 es commemorà arreu del món el Vè centenari de Joan Calví (1509-1564). En part superat al nostre país el clima enrarit que estranyament no ens deixava captar les grans aportacions de la Reforma, era d’esperar que a hores d’ara un esdeveniment religiós i social d’aquesta rellevància no passaria desapercebut. I fou així, especialment a València. Gràcies a l’empenta del Grup d’investigació i cosmopolitisme del Departament de filosofia del dret, moral i política de la Universitat, durant els dies 16-18 de novembre de 2009 se celebraren en aquesta ciutat unes jornades internacionals d’alt nivell sobre “Calvinisme i Modernitat”. Com a fruit d’aquelles jornades, l’any 2010, a la col·lecció Rent, de l’editorial Denes, apareixia l’assaig “Federalisme, Personalisme, Ecumenisme – La inspiració europea”, de Denis Rougemont, cristià reformat suís, traducció, introducció i notes de Joan Alfred Martínez i Seguí, com oportunament informà Oikumene (n. 85, 2010, 10). Més endavant, el desembre d’aquest any passat, a cura del mateix Joan Alfred Martínez, d’August Monzon i d’Ana Colomer, Publicacions de la Universitat de València publicava “Soli Deo Gloria – El llegat de Joan Calví (1509-1564) i la construcció de la modernitat”, un volum de 375 pàgines que inclou, amb la introducció pertinent, les aportacions dels diversos col·laboradors de les jornades distribuïdes en sis blocs i un colofó. Finalment, d’ambdues unitats bibliogràfiques se’n féu la presentació a la sala Pere Casaldàliga de la Llibreria Claret, de Barcelona, el dia 27 de maig, amb intervencions de Joan Alfred Martínez, August Monzon, Joana Ortega i Joan Botam, com a moderador. De la Reforma en som tots hereus, digué el moderador. Per això, amb visió de present, com es desprengué de les sintonies manifestades pels presentadors, tant de bo que, fidels a les prioritats del Regne, reconciliats els uns amb els altres, els cristians siguem capaços de valorar als nostres dies les tradicions espirituals de les Esglésies.

Denis de Rougemont i el llegat de Calví a Barcelona

CRÒNICA DE LA PRESENTACIÓ DELS LLIBRES FEDERALISME, PERSONALISME, ECUMENISME I SOLI DEO GLORIA, EL LLEGAT DE JOAN CALVÍ (1509-1564) I LA CONSTRUCCIÓ DE LA MODERNITAT

Joana Ortega, Joan Botam, August Monzon i Joan Alfred Martínez Seguí

El proppassat 27 de maig, 449é aniversari del traspàs de Joan Calví, el Reformador de Ginebra, una de les figures amb influència més decisiva en la història de la cristiandat i en la configuració del món actual, foren presentats a la Sala Casaldàliga de la cèntrica llibreria Claret, de Barcelona, dos llibres sobre la Reforma calvinista editats a València: el volum col·lectiu titulat Soli Deo gloria. El llegat de Joan Calví (1509-1564) i la construcció de la modernitat, coordinat per Joan Alfred Martínez, August Monzon i Ana Colomer (Publicacions de la Universitat de València, 2012), i el recull d’escrits de l’escriptor suís Denis de Rougemont Federalisme, personalisme, ecumenisme. La inspiració europea, traduït i curat per Joan Alfred Martínez ( col·lecció “Rent”, editorial Denes, 2010).

El solc traçat per Joan Calví ha marcat profundament la gènesi i el desenvolupament de la modernitat occidental. És per això que el llibre Soli Deo gloria figuren treballs pertanyents a àrees molt diverses. Podrien destacar-se les contribucions de Samuel Escobar, una excel·lent introducció a la vida i el pensament del Reformador, o de Miquel Almenara, sobre els dissidents valencians del s. XVI, així com la rigorosa revisió que fa Bernard Coster de les tesis de Max Weber sobre la relació entre calvinisme i capitalisme. Philippe Chareyre i Robert Darrigrand s’ocupen de l’oblidat impacte polític i literari del calvinisme en el Bearn. S’hi inclouen textos significatius, com el de la Comissió Mixta reformada-catòlica romana sobre la reconciliació de la memòria (1990) o la “Carta inacabada” del germà Roger de Taizé (2005).

Al s. XX  Karl Barth, en confrontació amb el nazisme, reiterà la permanent actualitat del Soli Deo gloria de la Reforma urgint a bastir una “societat responsable”, crítica sempre enfront de qualsevol poder. És aquesta línia la que han seguit altres pensadors contemporanis de tradició reformada: Jacques Ellul, Paul Ricoeur, Denis de Rougemont… D’aquest darrer, u dels principals teòrics i difusors de la moderna idea d’Europa, el volum núm. 8 de la col·lecció “Rent” arreplega tres textos, representatius de cada una de les etapes del seu pensament: “Definició de la persona” (1934), un assaig primerenc de fonamentació del personalisme;  “La part del diable” (1942-1944), escrit durant l’exili als EUA a tall d’advertència ètica a les democràcies; finalment, enmig de la crisi multidimensional que patim, resulta ben interessant el que ell anomena “La inspiració europea”, text de maduresa (1981) que entrelliga de manera original els conceptes de personalisme, federalisme i ecumenisme i dóna títol al volum.

Els dos llibres van ser presentats per Joan Alfred Martínez i August Monzon, membres del Grup d’Investigació sobre Personalisme i Cosmopolitisme de la Universitat de València, i comentats per Joana Ortega, de l’Església Evangèlica de Catalunya, directora de Lupa protestante, i el P. Joan Botam, caputxí, president del Centre Ecumènic de Catalunya. Per als assistents, catòlics, protestants i ortodoxos, l’acte esdevingué una petita paràbola de reconciliació: col·laboració mútua i intercanvi de dons.

Entre els assistents hi eren presents Felip Carmona, pastor de l’Església Evangèlica de Catalunya; Emili Chalaux, president de l’Acció dels Cristians per l’Abolició de la Tortura; Sebastià Janeras, director del Seminari de l’Orient Cristià, de Barcelona; Maria Rosa Ocaña, membre de l’Església Ortodoxa de Barcelona; el professor Josep Oton, estudiós de Simone Weil; i el professor Miquel Calzina, director del Centre d’Estudis Jordi Pujol.

Presentació a Barcelona de l’obra de Denis de Rougemont ‘Federalisme, personalisme, ecumenisme’

LA LLIBRERIA CLARET ACOLLIRÀ L’ACTE EL PRÒXIM DILLUNS, 27 DE MAIG, A LES 19.00 HORES

 

 

La presentació del títol de Rent s’emmarca en una taula redona titulada “Virtualitats de la Reforma Calvinista”, en la qual es presentaran els llibres Federalisme, personalisme, ecumenisme, de Denis de Rougemont, editat per la col·lecció Rent de l’editorial Denes, i Soli Deo Gloria. El llegat de Joan Calví (1509-1564) i la construcció de la modernitat, editat per Publicacions de la Universitat de València.

En l’acte intervindran els professors de la Universitat de València i col·laboradors de Rent, Joan Alfred Martínez i Seguí (curador de les dos obres) i August Monzon (curador de Soli Deo Gloria) i la membre de l’Església Evangèlica de Catalunya, Joana Ortega. Moderarà l’acte Joan Botam, president del Centre Ecumènic de Catalunya.

La Fundació Nexe recomana “Federalisme, personalisme, ecumenisme”

LA SELECCIÓ DE TEXTOS DEL FILÒSOF PERSONALISTA DENIS DE ROUGEMONT MEREIX L’ATENCIÓ DE LA FUNDACIÓ CREADA PER L’ACV TIRANT LO BLANC

Els professors Joan Alfred Martínez i August Monzon en la presentació de l’obra

El 19 de gener del 2011, en Octubre, Centre de Cultura Contemporànea, es presentava el número 8 de la col·lecció Rent, Federalisme, personalisme, ecumenisme, selecció de textos de Denis de Rougemont, traduïda i curada pel professor de la Universitat de València, Joan Alfred Martínez Seguí.

En aquella ocasió, el curador inicià la seua intervenció establint un paral·lelisme entre el nonagenari escriptor, Stéphane Hessel (membre de la resistència francesa i autor del  llibret titulat Indignez-vous!) i Denis de Rougemont: “tots dos apel·len al compromís i l’acció cívica, enfront de l’immobilisme i la indiferència general. Els comentaris crítics als totalitarismes i a la comoditat burgesa de les democràcies occidentals escrits per Rougemont en 1942 i arreplegats en ‘La part del diable’, un dels escrits inclosos en l’obra que hui presentem, resulten d’una actualitat esfereïdora”. En el moment de la presentació molts dels assistents desconeixíem la figura de Hessel que, només uns mesos després, cobraria una autoritat esfereïdora arran del moviment dels indignats.

Ara, la Fundació Nexe, que té com a missió “contribuir a la millora i al progrés de la societat valenciana mitjançant la generació, la difusió i el debat d’idees”, ha recomanat el llibre de Denis de Rougemont en la seua pàgina web. La crisi europea posa de nou en el debat polític la necessitat de replantejar la Unió Europea sobre noves bases. El títol de l’obra de Rougemont, aporta tres elements claus sobre els quals es pot renovar el discurs europeïsta: el federalisme, el personalisme i l’ecumenisme. Per a llegir la recensió feu clic ací.

“El nostre primitivisme”

“Tothom sap que els hòmens primitius de la Melanèsia, víctimes dels més cèlebres estudis sociològics del segle, tenen el costum de personificar les forces malignes que els amenacen, les causes dels crims, dels accidents, de l’esterilitat o de la mort. Tant si és un fetiller, un profanador d’allò sagrat, un animal, un núvol, un tros de fusta acolorida, la causa del mal que sofreixen eixos salvatges és sempre aliena a ells mateixos, i, en conseqüència, cal que siga combatuda i aniquilada fora d’ells mateixos.

A l’inrevés, el cristianisme s’ha esforçat des de fa segles per fer-nos comprendre que el Regne de Déu està en nosaltres, i que el camp de batalla no és altre que el dels nostres cors. Aquesta ensenyança ha fracassat en bona part. Persistim en el nostre primitivisme. Sempre fem responsables dels nostres mals a les persones d’enfront o a la força de les coses. Si som revolucionaris, creiem que canviant la disposició de certs objectes –desplaçant les riqueses, per exemple– suprimirem les causes dels mals del segle. Si som capitalistes, creiem que, desplaçant cap a nosaltres aquests mateixos objectes, ho salvarem tot. Si som demòcrates audaços, inquiets o optimistes, creiem que abrasint uns quants dictadors, profanadors del dret o nigromants, restablirem la pau i la prosperitat. Seguim encara en plena mentalitat màgica. Com a xiquets enfadats, colpegem la taula amb la qual ens acabem de pegar. O com Xerxes, flagel·lem les aigües de l’Hel·lespont a força de grans discursos sobre les ones calmades.

Oblidem aquest fet fonamental: en realitat els nostres adversaris no difereixen essencialment de nosaltres. Car tot home porta en el seu cos (i en la seua ànima) els microbis de totes les malalties conegudes, i moltes més. Anihilar els indicis exteriors de l’amenaça no pot bastar per a alliberar-nos d’ella. Aquests indicis –Hitler, Stalin o els capitalistes, segons els casos, els roïns en general– personifiquen possibilitats que també existeixen en nosaltres, temptacions latents que podrien desenrotllar-se qualsevol dia, a favor de la misèria o de la fatiga, o d’algun desequilibri temporal.

Confessem, doncs, la comprometedora veritat.

Hitler no estava fora de la humanitat, sinó dins d’ella. Àdhuc, no estava solament davant de nosaltres, sinó dintre de nosaltres. Estava en nosaltres abans d’estar contra nosaltres. Primer de res fou en nosaltres mateixos on es va alçar contra nosaltres. I una vegada mort, va a posseir-nos de nou sense cap esforç si no admetem que forma part de nosaltres, que és la part del diable en els nostres cors.

L’adversari sempre està en nosaltres. I per eixe motiu crec que el verdader cristià, si existís, seria l’home que no tinguera més enemic a témer que el que s’allotja dintre seu.”

 Denis de Rougemont, Federalisme, personalisme, ecumenisme, Denes, 2010

Recensió de “Federalisme, personalisme, ecumenisme” a la revista Cresol

MARCO ANTONIO CRUZ SIGNA L’ARTICLE “PENSAMENT PERSONALISTA” EN EL NÚM. 103 DE LA REVISTA MENSUAL DE LA UNIÓ APOSTÒLICA DEL CLERO.

La secció de cultura de la revista Cresol reproduïx una recensió del llibre Federalisme, personalisme, ecumenisme. La inspiració europea de Denis de Rougemont. Esta antologia de textos de l’escriptor protestant suís és obra del professor de la Universitat de València, Joan Alfred Martínez i Seguí, qui és, alhora, autor de l’estudi introductori.

Marco Antonio Cruz evoca en l’article la millor tradició humanista cristiana d’arrel personalista: “En un temps en què la simple invocació a la racionalitat és vista gairebé com una provocació des de determinats àmbits de l’Església, resulta del tot reconfortant girar la vista enrere i comprovar com de rica, seriosa i solvent ha sigut l’activitat filosòfica duta a terme per cristians el passat segle i, sobretot, com va ser capaç de donar resposta als interrogants del seu temps, utilitzant el llenguatge i els codis del moment”.

Per a llegir l’article sencer cliqueu ací: Cresol.

Ressenya de “Federalisme, personalisme, ecumenisme” a Oikumene

EL BULLETÍ DEL CENTRE ECUMÈNIC DE CATALUNYA ES FA RESSÒ DEL LLIBRE DE DENIS DE ROUGEMONT

 

 

«D’un dels inspiradors del moviment paneuropeu, animador, entre altres, de les reunions ecumèniques del Club du Moulin Vert i col·laborador de la revista Esprit, fundada per Emmanuel Mounier, Joan Alfred Martínez i Seguí acaba de traduir i editar tres textos de màxima actualitat amb vista al moviment ecumènic. En efecte, no basta de fer ecumenisme sobre bases bíbliques i teològiques. L’ecumenisme és una espiritualitat amb implicacions temporals. Se sent més a casa amb visions federals de la societat, respectuoses amb la persona i amb les llengües, cultures i tradicions que els pobles, com a subjectes actius i passius, han generat. És de agrair que algú durant els anys trenta i quaranta del segle passat, amb la terrible amenaça dels règims dictatorials, ho fes avinent. El seu és un missatge vàlid encara.»

Oikumene, núm. 85, 2010, p. 10

Denis de Rougemont o el paradigma de la unitat en la diversitat

EL CENTRE OCTUBRE ACULL LA PRESENTACIÓ DE FEDERALISME, PERSONALISME, ECUMENISME, HUITÉ TÍTOL DE LA COL·LECCIÓ RENT DE L’EDITORIAL DENES

Joan Alfred Martínez, traductor i curador de Federalisme, personalisme, ecumenisme. La inspiració europea, inicià la seua intervenció establint un paral·lelisme entre el nonagenari escriptor, Stéphane Hessel (membre de la resistència francesa i autor d’un llibret titulat Indignez-vous!, que ha assolit mig milió d’exemplars) i Denis de Rougemont: “tots dos apel·len al compromís i l’acció cívica, enfront de l’immobilisme i la indiferència general. Els comentaris crítics als totalitarismes i a la comoditat burgesa de les democràcies occidentals escrits per Rougemont en 1942 i arreplegats en ‘La part del diable’, un dels escrits inclosos en l’obra que hui presentem, resulten d’una actualitat esfereïdora”.

Els tres textos arreplegats en el llibre -“La part del diable”, “Definició de persona” i “Federalisme, personalisme, ecumenisme”- aporten claus interpretatives de la realitat que es fonamenten en la llibertat i en la restauració del vincle comunitari. Per al curador del llibre, “el paradigma de la unitat en la diversitat, que caracteritza l’Europa de les Regions propugnada per Rougemont, pot donar molta llum a la realitat social i política valenciana davant l’intent de l’Estat-nació de recuperar protagonisme en detriment de la construcció de l’Europa Unida i dels processos de descentralització com el que s’ha produït a Espanya en les últimes dècades.”

L’al·locució de Joan Alfred Martínez va estar precedida per les paraules d’August Monzon, qui recordà als assistents que “la presentació d’este llibre -escrit per un pensador calvinista suís ben sensible a l’esperit ecumènic- s’emmarca, significativament, en la Setmana de Pregària per la Unitat dels Cristians”. El professor de la Universitat de València comentà que el personalisme característic de Denis de Rougemont es projecta en el plànol polític en el federalisme, en el plànol econòmic en el cooperativisme i en el plànol religiós en l’ecumenisme. “Denis de Rougemont -afegí Monzon- es troba entre els autors que reivindiquen les arrels cristianes d’Europa, però no des d’un enfocament nostàlgic del món premodern, sinó com un intent d’aprofundiment en allò millor de la modernitat. Compartix, així, la línia d’altres autors emblemàtics del personalisme com Jacques Maritain, Emmanuel Mounier o, actualment, Jean-Claude Guillebaud“.