Dijous 29 de desembre, representació a Sueca de ‘La bona nova a Maria’

26 12 2016

cartell-de-la-bona-nova-a-maria





‘El poble és menys idiota del que ells creuen’

5 07 2016

Placeta Fonda de Sueca 11 octubre de 1952

 

«La representació es féu a l’aire lliure, en una placeta del poble, sobre un cadafal de dos estatges i un decorat sintètic; li posàrem il·lustracions musicals de Bach, Händel i cançons populars catalanes. El resultat, llevat d’alguna falla del micròfons (ens foteren una escena), fou discret. El públic s’”empassà” l’obra i no mostrà cap estranyesa davant el llenguatge literari emprat pels actors. Açò últim, sobretot, és el que més content m’ha deixat. Tots els mercachifles del teatre valencià, que tant de mal han fet a la dignificació de l’escena vernacla i a la puresa de la llengua (jo no sé si és cert que el madrileñismo és conseqüència del género chico, però la corrupció lingüística i el descrèdit del valencià es deuen, en alguna dosi apreciable, al tracte que donen a la llengua els autors teatrals valencians), tots aquests senyors, dic, els hauria volgut veure jo a Sueca aquella nit: el poble “entra” dins la seua llengua dignificada naturalment; el poble és menys idiota del que ells creuen; li han donat sempre plebeisme, com si no fos capaç de res mes… Perdona tot açò: t’escric com si fosses un valencià que està al corrent dels prejuïns i de les estupideses del nostre ambient. El que t’he escrit quasi sense voler pot donar-te peu a imaginar com està el pati… A la representació de La bona nova, vingueren uns quants amics de València, alguns crítics teatrals, etc. Els actors (aficionats d’un Teatro de cámara incipient) s’han animat i és possible que encara facen alguna altra obra en valencià. És una llàstima que a València-ciutat no hi haja mitjans (un local i unes poques pessetes que ve a costar) per emprendre una petita campanya teatral a base d’un repertori selecte. La nostra obsessió és fer veure a la gent que “també” en valencià es poden veure coses “així”.»

 

Fragment de la carta de Joan Fuster a Vicenç Riera Llorca, Sueca, 25 d’octubre de 1952. Epistolari Joan Fuster-Vicenç Riera Llorca, ed. J. Pujadas i J. Ferrer, Curial, Barcelona, 1993

 

 

 





Dos libros inéditos de temática religiosa de Fuster se publican 64 años después (Levante-EMV. La Ribera. 08.02.2016)

12 02 2016

EL ESCRITOR E INVESTIGADOR ALCUDIANO SANTI VALLÉS CONSIGUE EDITAR EL ORIGINAL, PROLOGADO POR MORAGÓN.

 

libros-ineditos

A. Colomer, F. Pérez i Moragón i Santi Vallés

Eva Melero. Sueca.

Más de sesenta años después de que Joan Fuster (Sueca, 1922-1992) escribiera el ensayo «Les idees religioses i l’existencialisme en el teatre modern» y tradujera y adaptara la obra teatral «La bona nova a Maria», de Paul Claudel, ambos trabajos han pasado a formar parte de la letra impresa. Los textos del intelectual que entonces contaba con 30 años, inéditos hasta ahora, los ha reunido la colección Rent de la Editorial Denes.

«Son dos obras que coinciden en el tiempo, escritas en 1952 para la celebración de la Coronación de la Mare de Déu de Sales de Sueca», recuerda Santi Vallés, coeditor de ambas piezas. El trabajo editorial, prologado por Francesc Pérez Moragón, se presentó el pasado viernes en el Espai Joan Fuster de la capital de la Ribera Baixa de la mano del propio Vallés y Agustí Colomer, director de la mencionada colección dedicada a literatura religiosa. El acto se celebró dentro de las «Tertúlies a ca Fuster» que organiza la Concejalía de Cultura del Ayuntamiento de Sueca.

Fuster había escrito un ensayo en castellano con el mismo título, «Las ideas religiosas y el existencialismo en el teatro moderno», con la finalidad crematística de ganar un premio instituido por el registrador de la propiedad y el Colegio de Notarios de Sueca. La versión valenciana no llegó a publicarse, afirma Vallés. «No tiene nada que ver con el del título en castellano, que está escrito a favor de las ideas en la línea del régimen de la época», observa. En cambio «este es un ensayo de reflexión crítica sobre las diferentes tendencias del teatro de base religiosa; más que de base religiosa, de la condición humana», aclara.

Por otro lado, con la traducción y adaptación de «La bona nova a Maria», de Paul Claudel, Fuster pretendía «poder representar teatro que fuera más allá del sainete». Para ello, eligió una obra de gran importancia en aquel momento. Se representó en la Placeta Fonda, en octubre de 1952, ante todas las autoridades locales.

«Ambos textos se retroalimentan», según el coeditor. «Por una parte el ensayo, sin pretenderlo Fuster, sirve de marco interpretativo de todas las corrientes existentes del mundo del teatro y del pensamiento, y que avanzan algunas ideas de lo que posteriormente Fuster expuso en otros libros como ‘El descrèdit de la realitat’, ‘Diccionari per a ociosos’, o todas las entradas que escribe en la ‘Literatura catalana contemporània’, sobre la reflexión de la crítica literaria», matizó.

Localización de los originales

«La obra de teatro es un mecanoscrito, del cual sabemos que no se escribió con la máquina de Fuster», explicó Vallés. Contiene anotaciones de cuatro manos diferentes, y ninguna corresponde al autor suecano. Estuvieron buscándola a instancia de Agustí Colomer, que ya hacía tiempo intentaba recuperarla. El propio Vallés intentó localizarla a partir de las pistas del Epistolari Joan Fuster-Vicenç Riera i Llorca. «Pudimos saber que se había hecho una grabación, se había representado en radio, pero no conseguimos localizar la cinta», recordó.

Finalmente apareció mientras buscaban una carta en el fondo de Agustí Alaman, en la Biblioteca Valenciana. Respecto al ensayo, hay una copia en la Casa Fuster, y otra que Manel Chaqués localizó en los años 70 en un mercadillo. «A partir de esas copias se pudo realizar la versión más íntegra de la obra», según Vallés.





Paul Claudel ressona a l’Espai Fuster

10 02 2016

CRÒNICA DE LA PRESENTACIÓ A SUECA DE DOS TREBALLS INÈDITS DE JOAN FUSTER: L’ASSAIG LES IDEES RELIGIOSES I L’EXISTENCIALISME EN EL TEATRE MODERN I LA TRADUCCIÓ LA BONA NOVA A MARIA, DE PAUL CLAUDEL

11actriusOK

Quan Alícia Martí i Sandra Gisbert s’acostaren als faristols, el silenci envaí l’Espai Fuster. En un tres i no res les actrius del Taller de Teatre de Sueca deixaren les cadires del públic i ens transportaren al bosc frondós de Chevroche, als temps de la lluita que enlairà Joana d’Arc com una “bandera alçada en mig de França”.

Mara: Sóc jo, Violana.

Violana: Oh veu no sentida des de fa tant de temps! Sou vós, mare meua?

Al carrer de Sant Josep ressonaren de nou les veus que en un llunyà 11 d’octubre del 1952 declamaren el text de Paul Claudel, en versió de Joan Fuster, a la placeta Fonda de Sueca. Entre els assistents a les Tertúlies de ca Fuster del passat divendres, 5 de febrer, més d’un havia presenciat la representació històrica amb motiu de les festes de la coronació de la Mare de Déu de Sales. Seixanta anys després avivaren el record amb la lectura dramatitzada d’un fragment de l’acte tercer de La bona nova a Maria.

Mara: Sóc jo, Violana.

Violana: És la vostra veu, i pareix una altra. Deixeu-me atiar el foc, que fa molt de fred.

12publicaplaudix

Fou només un breu tast de l’obra, cinc minuts a tot estirar. Però les actrius aconseguiren introduir-nos, des del primer diàleg, en la bellesa i profunditat del text de Paul Claudel. En acabar la lectura, un llarg aplaudiment tancà l’acte de les Tertúlies de ca Fuster dedicat a la presentació del volum núm. 14 de la col·lecció Rent de l’editorial Denes, que inclou dos treballs inèdits de Fuster: l’assaig Les idees religioses i l’existencialisme en el teatre modern i la traducció de l’obra de Paul Claudel, La bona nova a Maria.

04Agustí

El poeta Salvador Ortells presentà l’acte. Tot seguit, Agustí Colomer, director de Rent, i Santi Vallés, cocurador de l’obra amb Francesc Pérez i Moragón, explicaren amb detall diferents aspectes de l’edició d’aquests treballs, com ara les vicissituds que travessaren la recerca dels dos texts editats i l’interés per publicar-los en aquesta col·lecció de literatura religiosa contemporània; la importància de l’assaig Les idees religioses…, que anticipa moltes qüestions que tractarà posteriorment Fuster; les dificultats d’edició del text de La bona nova a Maria; o la transcendència d’aquesta obra en la dignificació del teatre valencià de la postguerra. La lectura dramatitzada tancà brillantment l’acte de presentació d’un llibre que ens ajuda a conéixer la lucidesa i profunditat d’un jove Joan Fuster, i recupera la memòria d’un fet ben singular en la història del teatre valencià com el que es va esdevindre a Sueca l’any 1952.

Entre el nombrós públic assistent, figurava, entre altres, l’alcaldessa de Sueca, Raquel Tamarit, el regidor de Cultura, Vicent Baldoví, el director de l’Espai Fuster, Francesc Pérez i Moragón, el cronista oficial de Sueca, Antoni Carrasquer, el director del Taller de Teatre de Sueca, Carles Royo, i el coordinador del Circuït Teatral de la Comunitat Valenciana, Abel Guarinos.

02Boro08Santiexplica06Agustí05public13santifirma10actriuscurt (2)





La poesia religiosa d’Estellés ressona a ca Fuster

12 05 2010

ENRIC FERRER VA PRESENTAR DÉU ENTRE LES COSES, EN EL MARC DE LES TERTÚLIES QUE ES CELEBREN A LA CASA DE L’ASSAGISTA SUECÀ

El joc d’espills que acompanya la nostra col·lecció des del seu naixement, ara fa dos anys, va tindre una altra estació el passat divendres, 7 de maig, a Sueca, en el marc de les Tertúlies de ca Fuster. L’escolapi Enric Ferrer Solivares, expert en literatura valenciana i autor de l’estudi introductori i del recull de l’antologia de la poesia religiosa de Vicent Andrés Estellés, va presentar Déu entre les coses a la casa annexa on vivia Joan Fuster a Sueca, i que ara forma part del complex de la Biblioteca Suecana, espai on es celebren nombrosos actes culturals.

Enric Ferrer, amic del propi Vicent Andrés i Estellés, va recordar que també mantenia relació amb l’assagista de Sueca –de fet, guanyà un premi de la revista Serra d’Or amb un treball sobre Fuster. Igualment, August Monzon, autor de l’estudi que obri el primer llibre de Rent –En el món, però no del món, del cardenal Newman– presentà al seu mestre i amic, Enric Ferrer, recordant la correspondència que es creuaven anys arrere; unes cartes que reflectien les inquietuds per la recuperació de la llengua, en especial, al si de l’Església.

“La poesia de Vicent Andrés Estellés és un riu immens i exuberant”, va afirmar Enric Ferrer, “amb nombrosa obra publicada i, també, inèdita”. “És un poeta profundament humà”, que escriu sobre totes les dimensions de la vida, des de les més carnals a les esferes més íntimes, com ho és l’espiritual.

Ferrer va assegurar que “Estellés troba Déu en la vida real” i que respon a les preguntes més fonamentals de l’home, “a l’igual que els clàssics”. També es va referir a la compassió cap els més humils –virtut profundament cristiana- , “posant-se en el lloc dels que sofreixen en la vida”. “A través de les experiències, Estellés s’obri a les portes del misteri”, va afegir.

L’expert, que mostra amb Déu entre les coses la vessant espiritual del poeta, ha recordat els tres elements presents en els versos d’Estellés: el món, l’home i Déu. Ferrer, mitjançant un itinerari format per 8 poemes, va desgranar gran part dels temes presents a la seua poesia.

Prèviament, Monzon va qualificar al pare Enric Ferrer com un “símbol” de la “millor tradició cristiana”, que segueix el lema dels escolapis: “pietat i lletres”. Un bon representant -va concloure Monzon- del que abans es deia “humanisme devot”. Per últim, va alertar tant de l’irracionalisme religiós com dels prejudicis laïcistes.

Josep Navarro, regidor de Cultura de l’Ajuntament de Sueca, va participar també a l’acte, a l’igual que moltes altres persones interessades en conéixer esta faceta del gran poeta valencià. En acabar la presentació, els ponents i diversos assistents continuaren la tertúlia en un sopar celebrat  a un restaurant del centre de la ciutat.

A continuació es pot vore el vídeo (minut 4:45) de l’informatiu que va emetre Sueca TV.





Presentació a Sueca de l’antologia d’Estellés

3 05 2010

DÉU ENTRE LES COSES A LES TERTÚLIES DE CA FUSTER

   

 

Ca Fuster, seu de la Biblioteca Suecana (S. Josep, 8) acollirà el pròxim divendres, dia 7 de maig, a les 20.00 hores la presentació de l’antologia de poesia religiosa de Vicent Andrés Estellés, Déu entre les coses. La casa del gran assagista valencià servirà de marc per a donar a conéixer un llibre que rescata de l’oblit la dimensió religiosa del poeta. Fuster i Estellés, dos noms cabdals de la nostra literatura, units en esta interessant iniciativa cultural de l’Ajuntament de Sueca: “les tertúlies a Ca Fuster”.

En l’acte intervendran Enric Ferrer Solivares, crític literari i autor de la selecció i introducció a l’antologia Déu entre les coses i August Monzon Arazo, professor de la Universitat de València i curador de l’obra de John H. Newman, En el món, però no del món.