Dijous, 26 de maig, presentació a Gandia de dos treballs inèdits de Joan Fuster

L’ACTE TINDRÀ LLOC A LES 20,00 HORES A LA CASA DE CULTURA MARQUÉS DE GONZÁLEZ DE QUIRÓS (PASSEIG DE LES GERMANIES, 13).

 

L’obra de Joan Fuster continua despertant l’interés dels lectors. En dóna fe la recuperació de dos textos inèdits seus de l’any 1952. Es tracta de l’assaig Les idees religioses i l’existencialisme en el teatre modern i de la traducció de l’obra de Paul Claudel, L’Annonce faite à Marie, representada a Sueca sota el títol de La bona nova a Maria, l’11 d’octubre de 1952. Els dos escrits s’emmarquen en les festes de la coronació de la Mare de Déu de Sales, patrona de la ciutat natal de l’escriptor.

El volum que recull les obres conté un estudi introductori de Francesc Pérez i Moragón i un apèndix documental amb fotografies de la representació a Sueca i dels mecanoscrits, que revelen les nombroses correccions que va patir l’obra teatral. La bona nova a Maria ha requerit un minuciós treball dels curadors Santi Vallés i Pérez i Moragón.

Després de les presentacions a València, Sueca i l’Alcúdia, ara li toca el torn a Gandia. La Casa de la Marquesa acollirà un acte que comptarà amb la participació dels responsables de l’edició i del crític literari i membre del patronat de l’IEC Alfons el Vell, Enric Ferrer Solivares. Clouran la presentació les actrius Dolors Palonés i Joana Sales, que faran una lectura dramatitzada d’un fragment de l’acte tercer de La bona nova a Maria.

 

Foto: L’Annonce faite à Marie en polonés. Muntatge de Lembit Peterson, 2012.

Enric Ferrer parla de la poesia religiosa d’Estellés a Gandia TV

ENTREVISTAT PER SALVADOR CAUDELI AL PROGRAMA ‘CULTURÀLIA’

El pare escolapi i expert en literatura valenciana, Enric Ferrer, ha estat entrevistat pel periodista Salvador Caudeli al programa “Culturàlia” de Gandia TV. Una entrevista en profunditat on Ferrer parla de l’actualitat cultural de la capital de la Safor, els actes pel centenari de sant Francesc de Borja, l’aniversari de la Universitat jesuítica i, com no podia ser d’altra manera, de Déu entre les coses, de Vicent Andrés Estellés, obra de la qual és autor de l’estudi introductori i de l’antologia.

Clicant en la foto es pot accedir al programa complet.

La paraula que obri tots els panys

TRIBUNA DE JOSEP ALANDETE AL DIARI LEVANTE-EMV SOBRE DÉU ENTRE LES COSES, DE VICENT ANDRÉS ESTELLÉS

Pel seu interés reproduïm la tribuna publicada al diari Levante-EMV (dimarts, 6 d’abril de 2010) per Josep Alandete a propòsit de la presentació a Gandia del llibre Déu entre les coses. Antologia de poesia religiosa, de Vicent Andrés Estellés. L’autor de l’article assegura que “l’estudi d’Enric Ferrer impedix que ens conformem amb interpretacions simplificadores de l’obra estellesiana però també de la realitat”.

Alandete manté el blog Fem un pensament, on recull els articles que va publica a la premsa.

LA PARAULA QUE OBRI TOTS ELS PANYS, per Josep Alandete

L’editorial Denes ha fet un pensament i ha publicat una selecció de poemes de Vicent Andrés Estellés, Déu entre les coses. Antologia de poesia religiosa. Enric Ferrer Solivares, autor de l’estudi i la tria, hi destaca els aspectes relacionats amb la transcendència i la presència de la cultura religiosa del poeta valencià més llegit i escoltat, aspectes sovint enterbolits rere el que ha representat Estellés com a gran poeta de la quotidianitat reprimida, compromés amb el seu poble, símbol d’ una cultura popular, i valenciana, ofegada per la dictadura, si més no.

Però, sobretot, com comenta Ferrer, Estellés representa la bona literatura, la “que mostra, sense contemplacions, sense deixar de ser compassiva, la grandesa i la misèria de l’home”, la d’aquells “poetes, mestres experts en el cor humà, [que] diuen allò que no gosem dir en veu alta o allò que només està naixent en la nostra consciència” i que ens “inviten a anar més enllà del que és immediat”. I on fins i tot “l’eros insaciable mostra la profunda ferida existencial de l’home”.

L’estudi d’Enric Ferrer impedix que ens conformem amb interpretacions simplificadores de l’obra estellesiana però també de la realitat, acostumats com estem a arrenglerar-nos, políticament correctes, en dos bàndols, els meus i els altres, cadascú dels quals es creu autosuficient i posseïdor de les veritats pretesament absolutes. La vida, afortunadament, és més complexa, i rere els clixés reduccionistes amb què massa sovint ens movem, comprovem ara i adés que el món està basat en relacions de tot tipus que construïm les persones. I constatem amb Comenius que les llengües no són tanques sinó portes a la saviesa dels altres. I ens adonem que la paraula, antítesi de l’eslògan, és l’instrument amb què els enxarciadors, de manera silent i efectiva, van teixint els fils necessaris que fan qüestionar-nos els prejudicis que són la base de la banalitat existencial.

“Alguna cosa et deien les paraules./les paraules se salven de totes les catàstrofes.”, “He perdut mitja vida aprenent certes coses/que cap servei no em fan. Ara sé. Per això/calle o bé dic a penes. Vaig. Vaig on dec anar,/on vaig exactament. He aprés moltes coses.”, com diu el poeta. L’altre dia, mentre es feia la presentació del llibre en l’edifici de l’Escola Pia, seu de l’antiga universitat gandiana, m’adonava que Enric Ferrer és un d’eixos enxarciadors necessaris si volem una societat rica, desvetlada i feliç, on, com diria Macmurray, el jo que reflexiona i el jo que actua és el mateix jo. Com també ho sabia, sens dubte, el presentador infatigable, Gabriel Garcia Frasquet, director del CEIC Alfons el Vell, una de les imprescindibles institucions de la paraula, que s’enriquix dia a dia amb la reflexió i l’acció de tots dos.

Fem un pensament i oblidem la violència dels murs de la incomprensió. I com el manyà que, amb esforç, ens obri la porta espatlada, siguem un entre tants que construïx xàrcies amb paraules, des de nosaltres cap al món, a la recerca de la Pàtria que no sap de fronteres, la Pàtria de tots.

Enric Ferrer: “Estellés és el poeta de la vida”

GANDIA ACULL LA PRESENTACIÓ DE DÉU ENTRE LES COSES, EN UN ACTE ORGANITZAT PEL CEIC ALFONS, EL VELL

“Vicent Andrés Estellés és el poeta de la vida, més que el de la mort”, com a vegades s’ha dit. “El poeta de Burjassot fa una crida constant a la vida en els seus versos”.

Estes expressives paraules foren pronunciades per l’autor de la selecció de poesies i de l’estudi introductori de Déu entre les coses. Antologia de poesia religiosa. Enric Ferrer Solivares, escolapi i expert en literatura valenciana, va dedicar la seua intervenció -durant la presentació d’este llibre de la nostra col·lecció- a fer un recorregut didàctic per l’obra d’Estellés i on va analitzar alguns dels seus poemes per traure a la llum la “complexitat” dels seus versos, “perquè, Estellés és un poeta que ‘enganya’, sovint davant el seu univers lingüístic i simbòlic no ens adonem de la seua complexitat”.

Així, el pare Ferrer exposà la “gran lluita interior d’Estellés i la seua proximitat amb els més humils –els del “pelut dissabte de jornal escàs”, però també dels grans temes de la seua obra com el dolor i el sofriment. Tot i que sempre amb la busca de l’esperança.

El curador del volum va concloure la seua intervenció amb uns versos que Estellés encapçala amb una referència a sa mare i que diuen:

“Si el mar sona al caragol,

És Déu qui sona al teu cor?

No és Déu qui sona al teu cor?”

Ferrer va reiterar la grandesa d’Estellés que escriu una “poesia autèntica” i va assegurar que el poeta de Burjassot “no és solament el poeta del ‘cartell’, que tant el restringix”.

La presentació de Déu entre les coses va tindre lloc el passat 5 de març al saló d’actes de la UNED de Gandia, en un acte organitzat pel Centre d’Estudis i Investigacions Comarcals Alfons el Vell i que comptà també amb la intervenció del seu director Gabriel Garcia Frasquet que va fer un excel·lent recorregut per l’obra d’Estellés i el treball de recopilació i estudi del pare Ferrer.

Garcia Frasquet va destacar la importància d’un treball com el que ha fet Rent, per mitjà de Ferrer Solivares, perquè fa patent un visió més ampla d’Estellés que abraça tota una experiència espiritual oberta a la transcendència.

Finalment, l’acte es tancà amb la recitació, per part d’Alfred Giner, d’algunes de les poesies que recull un llibre que està obtenint una ampla acceptació de crítica i públic.

Gandia acull la presentació de “Déu entre les coses”, l’antologia de poesia religiosa de Vicent Andrés Estellés

DIVENDRES, 5 DE MARÇ, A LES 20.00 HORES, AL SALÓ D’ACTES DE LA UNED

El divendres, 5 de març, a les 20.00 hores, es presentarà al saló d’actes de la UNED de Gandia (plaça de les Escoles Pies, 7) –consulta ací com arribar-, el llibre Déu entre les coses. Antologia de poesia religiosa, de Vicent Andrés Estellés, núm. 6 de la col·lecció Rent, literatura religiosa en valencià. Hi participaran:

Gabriel Garcia Frasquet, director del Centre d’Estudis i Investigacions Comarcals Alfons el Vell.

Enric Ferrer Solivares, autor de l’antologia i de l’estudi introductori de l’obra.

L’acte es clourà amb la lectura d’alguns poemes inclosos en l’antologia.

Organitza:

Gran acollida de la col·lecció Rent a Gandia

EMILIA BEA PRESENTÀ AUTOBIOGRAFIA ESPIRITUAL I ALTRES ESCRITS DE MARSELLA EN UN ACTE ORGANITZAT PEL CEIC ALFONS EL VELL

La capital de La Safor va acollir el passat 18 de febrer, a la Casa de Cultura Marqués de González de Quirós, en un acte organitzat pel CEIC Alfons el Vell, la presentació del tercer volum de la col·lecció Rent Autobiografia espiritual i altres escrits de Marsella de Simone Weil.

La presentació va córrer a càrrec del pare Enric Ferrer Solivares i va intervindre Emilia Bea, autora de la traducció i pròleg d’este recull d’escrits de la pensadora francesa en l’any del centenari del seu naixement. Entre el públic assistent hi eren presents, entre altres, Gabriel García Frasquet, president del CEIC Alfons el Vell; Vicent Canet, de Saó; i membres del Casal Jaume I. A l’entrada de la sala el públic va poder observar i comprar esta mateixa obra i altres de Rent gràcies a la Llibreria Ferrer de Gandia.

Emilia Bea, professora de la Universitat de València, va destacar en la seua intervenció que “tot el pensament de S. Weil és un intent desesperat per formular el crit del desgraciat, i per això és un pensament essencialment compromés i compassiu”.  “La seua escriptura és la immediata transcripció d’un estat de constant tensió espiritual, d’una actitud de vigília, d’atenció i escolta”, va assegurar.

Bea va expressar que Simone Weil és d’eixos autors “estretament lligats a les circumstàncies històriques, però que saben plantejar qüestions podríem dir intemporals”. En paraules de la mateixa Simone Weil: “Caldria escriure coses eternes per a estar segurs que seran d’actualitat”.

Weil va criticar durament l’estalinisme i el feixisme, sent una de les primeres a denunciar el poder totalitari. “Al seu parer, l’opressió radica en la pròpia estructuració del sistema industrial, que determina la divisió entre treball manual i treball intel·lectual i la subordinació dels qui executen als qui coordinen”, va afegir.

Igualment, esta estudiosa de la figura i l’obra de Weil va assenyalar que escriptors com Albert Camus l’elogiaren dient que “des de Marx el pensament polític i social no havia produït a Occident res més penetrant i profètic”.

Gandia acull la presentació del llibre de Simone Weil

DIMECRES, 18 DE FEBRER, A LES 20 HORES

El CEIC Alfons el Vell ha organitzat a Gandia la presentació del llibre de Simone Weil, Autobiografia espiritual i altres escrits de Marsella. L’acte se celebrarà dimecres, 18 de febrer, a les 20.00 hores en la Casa de Cultura Marqués de González de Quirós, al passeig de les Germanies, 13.

Hi participaran el pare Enric Ferrer Solivares, en representació del CEIC Alfons el Vell, i la professora Emilia Bea, traductora i prologuista del llibre.