‘Crist ha ressuscitat! Realment ha ressuscitat!’

31 03 2013

 

Risurrezione. Piero della Francesca. S. XV. Sansepolcro

 

“[…] Sobre un fondo de blau matiner i un paisatge pròxim de muntanyoles i arbredes, Crist, resurrecte, està sortint del sepulcre amb un majestuós silenci, el mateix silenci amb què s’obre un capoll o floreix un ametler; és un Crist de majestuós hieratisme, de vigorosa anatomia, no gosarem dir atlètica –el Miquelàngel de la Sixtina volà més baix– perquè pertany a estadis superiors als olímpics. Encara li mig cobreix el cos un blanc sudari, de rítmics plecs, caient-li del muscle i arreplegat per la mà esquerra, una mà blanca i foradada, mentre amb la dreta empunya l’asta del banderí del triomf –drap blanc creuat per dues barres vermelles– i el tòrax ens mostra, ja un poc seca, la ferida del costat. El peu esquerre està ja afermat damunt del cornisat vorell del sepulcre de marbre, rectangular com un dels nostres altars de dir Missa, el genoll cobert pel sudari, prompte al salt sense esforç. Quatre soldats dormen junt al sepulcre, asseguts en terra amb una dramàtica pesantor. Dos, els dels extrems, no es deixen veure el rostre: un amagant-lo entre les mans; l’altre, d’esquena. Els altres dos, un de cara, l’altre de perfil, recolzen la seua formidable dormida sobre el propi sepulcre, fent més fort el contrast dels seus ulls carregats de son fondíssima –son de cos de guàrdia– amb els ulls del Crist, que s’han obert fa poc però que ja mai sentiran son, eternament oberts, victòria sobre la mort, diürnitat sense nit del cos gloriós […]”

 Martí Domínguez, “Sansepolcro”, fragment del llibre Itàlia fora mà, inèdit.

Anuncis




“La gran llum que albirà llunyaníssima Isaïes, la veren de prop, damunt d’ells, els pastors”

25 12 2011

 

“Les tenebres que voltaven els pastors de la nit de Nadal eren simplement físiques. Però, ¿per què no, imatge material de les altres tenebres del món: les morals? I potser els pastors també anaren un poc, espiritualment, en tenebres: les de la ignorància, les d’una simplicitat extrema, pròpia dels qui viuen al ras. I el Messies venia per a evangelitzar-los a tots: en primer lloc als voltats per grans i complexes tenebres. Però també als senzills. Que no és cosa fàcil; tant, que l’Evangeli dóna com a signe de cosa molt extraordinària (més encara que tot allò de que els cecs veuen, i els coixos boten i els morts ressusciten, i que siguen sanat els mesells), el fet que ‘els pobres són evangelitzats’.

Les tenebres dels pastors no eren al·ludides per Isaïes, per Zacaries i Sant Lluc; eren, a més de gent senzilla, religiosa, com ho demostra que després de veure a Maria a Josep i al nadó gitadet en el pessebre, ‘se’n tornaren glorificant i lloant Déu’. Les tenebres, no. Però la llum sí. La gran llum que albirà llunyaníssima Isaïes, la veren de prop, damunt d’ells, els pastors. I l’alegria també; l’alegria que es traslluïx en eixes lloances dels pastors en el camí. L’alegria que pinta el profeta quan diu allò que hem vist abans: ‘Has multiplicat la seua alegria, has fet esclatar el seu goig; un goig davant de Tu, com els qui arrepleguen la collita…’

¡Com els que arrepleguen la collita! Les lloances dels pastors eren com cançons de batre, com càntics de verema. I és que, de veres, venien de la primera sega de blat de la Nova Llei; de la primera verema venien.”

Martí Domínguez, Isaïes, profeta de Nadal, col. Rent núm. 2, Editorial Denes, 2008.





La presentació de ‘Lo foc sagrat de la fe’, a Las Provincias, diari fundat per Teodor Llorente

9 06 2011

El diari Las Provincias -rotatiu valencià fundat per Teodor Llorente en 1866- recull en la seua edició de hui, en un breu, una foto notícia de la presentació de Lo foc sagrat de la fe. Antologia de poesia religiosa. A la imatge es veu al bisbe de Menorca, Salvador Giménez, i al curador de l’obra, Rafael Roca, i Agustí Colomer, Director de la Col·lecció Rent, abans de començar l’acte.

Es dóna la circumstància que la Col·lecció Rent ha editat llibres de dos dels seus directors més recordats. A més, de les poesia de Teodor Llorente, també ha publicat una obra inèdita de Martí Domínguez i Barberà, que fou director d’este diari del 1949 al 1958, quan li va costar el càrrec per fer un discurs valencianista arran de la riuà del 57.





“Una verge concebrà i parirà un fill, que tindrà per nom Emmanuel”

24 12 2010

«Ja prop de Nadal, en la missa del quart diumenge d’Advent, a la Comunió, es llig açò: “Heus ací que una verge concebrà i parirà un fill, que tindrà per nom Emmanuel”.

Molts anys hauré escoltat o llegit aquestes paraules. No sabria dir, però, per què no mai m’han impressionat com ara. Al marge del text veig en el meu missal, en tipografia menuda, la procedència bíblica: “Isaïes 7, 14.”

Isaïes és una veu que la sentim de molt lluny… però què clara!, quant forta i penetrant!

¿Per què, de sobte, una veu llunyana comença a tindre un so més intens, més pròxim? ¿Serà que ella s’acosta a nosaltres? ¿Serà o serem nosaltres els qui, endinsant-nos en els segles, ens acostem a ella?»

Martí Domínguez, Isaïes, profeta de Nadal

El vídeo del fragment el podeu veure ací.





“Menyspreat com aquell a qui tots li giren la cara…”

1 12 2010

«Segles ans que Pilat mostrara al Fill de l’home, dient al populatxo “Ecce homo“, el gran profeta l’havia mostrat ja, amb pinzellades fortament vermelles, rojos, ben rojos els vestits, com aquell que ha xafat -ell a soles- tot el raïm del cup; tot ell fet mal paréixer, sense una miqueta de formosor, rebuig d’home, baró de dolors, coneixedor de totes les tortures, menyspreat com aquell a qui tots li giren la cara…»

Martí Domínguez. Isaïes, profeta de Nadal.





“Martí Domínguez: la dignitat d’un periodista”

13 11 2010

ARTICLE DE JORDI BORT A ELPERIODIC.COM, PERIÒDIC DIGITAL DE LA COMUNITAT VALENCIANA

 

Jordi Bort és l’actual director de la revista Buris-Ana, editada des del 1956 per l’Agrupació Borrianenca de Cultura. Ha sigut també el coordinador del llibre Vicent Enrique i Tarancon, un cardenal per a la llibertat. En el present article evoca la figura de Martí Domínguez Barberà, del qual hem publicat la seua obra inèdita Isaïes, profeta de Nadal (núm. 2 de la col·lecció Rent).

 

MARTÍ DOMÍNGUEZ: LA DIGNITAT D’UN PERIODISTA

 

“Martí Domínguez i Barberà, un gran escriptor, periodista i home de bé, compromès amb la justícia i la llibertat, va ser un home lliure que va saber alçar la seua veu en defensa de la dignitat del nostre Poble.

El 1924, amb 16 anys, començà la carrera de Dret a València. El 1928 publicà el seu primer llibre de versos en castellà, titulat “Versos de juventud” Home emprenedor, lletraferit i entusiasta de la literatura, el 1931 va fundar a la seua ciutat nadiua el setmanari Llevant, del qual fou el seu director. Va col·laborar amb la Dreta Regional Valenciana de Lluís Lúcia. El 1934 obtingué el Premi Extraordinari dels Jocs Florals d’Algemesí, amb el poema Arròs. Posteriorment, en esclatar la guerra civil, ell que era un home d’una gran religiositat, hagué d’amagar-se per tal de fugir dels escamots republicans. L’any 1939 es convertí en redactor de Avance, alhora que participà en la creació del diari Levante. El 1941 escriví i preparà l’edició de Mont, el monte musical, que no es va publicar. Escrigué també Alma y tierra de Valencia. El 1949 fou nomenat director del diari Las Provincias. El 1955 guanyà la Flor Natural dels Jocs Florals de València, amb el Poema Arbres, que Martí Domínguez dedicà “a la memòria de Teodor Llorente, poeta de València” El diari Las Provincias el publicà sencer, el dia 7 d’agost d’aquell mateix any. En este poema, Martí Domínguez feia un elogi de la llengua dels valencians:

“La llengua és a la Pàtria
lo que a la terra els arbres:
l’arrelam que l’apreta,
els troncs que l’ennobleixen,
les branques que s’eixamplen
per donar-li son ombra
i a la volta son fruit.”

Llegeix la resta d’aquesta entrada »





“La flama d’Isaïes”

5 07 2010

 

“Tot Isaïes està ple de l’Esperit. Eixes són les aus del bosc; eixes, les flames del colossal incendi que dura segles… És l’ànima d’Isaïes ardent enmig del seu poble; és l’Esperit de Déu que espurneja com fogonades de claredat i salvació enmig de les idolatries i dels pecats de Jerusalem. Mentre Jerusalem dure, ja es diga Sió o Roma, Alexandria o Cartago, París o Nova York, Moscou o Buenos Aires, Londres o Singapur, viles grans o llocs menuts, la flama d’Isaïes continuarà espurnejant, plena d’actualitat.”

Martí Domínguez, Isaïes, profeta de Nadal