“Lo foc sagrat de la fe” a la revista Cresol

31 01 2012

LA PUBLICACIÓ MENSUAL DE LA UNIÓ APOSTÒLICA DE VALÈNCIA INCLOU UNA RECENSIÓ A L’ANTOLOGIA DE POESIA RELIGIOSA DE TEODOR LLORENTE.

El número 106 de la revista Cresol, corresponent als mesos de gener-febrer, reprodueix una crítica de Marco Antonio Cruz a l’antologia de poesia religiosa de Teodor Llorente, a cura de Rafael RocaLo foc sagrat de la fe, número 9 de la col·lecció Rent, de literatura religiosa contemporània en valencià, publicada per l’editorial Denes.

Per a Cruz, la fe que revela la poesia de Teodor Llorente, «no és una fe abstracta i desarrelada sinó que està plenament contextualitzada i encarnada en carrers i paisatges que remeten cap a un univers simbòlic que ens resulta fàcilment recognoscible i del tot familiar: l’experiència religiosa de Teodor Llorente no té lloc a Roma, Jerusalem o en els deserts dels místics, els espais en els quals es produeix la relació amb el Misteri són “l’alqueria”, “els camps verds de la Malva-Rosa” o “la capella de la Verge del Roser que hi ha junt al Molí de Vera”. Una València que tot i que es pot dir que ja no existeix, no cal fer massa esforç per percebre-la encara pels carrers i places i que, en tot cas, roman en la memòria, l’imaginari i la tradició. És eixe un món on l’horta encara pot penetrar amb total naturalitat en el bell mig de la ciutat, on eixa interacció entre la persona, Déu i la natura es fa amb una espontaneïtat i tendresa com només es pot donar en un món premodern.»

Si voleu llegir l’article sencer, podeu fer-ho en la versió electrònica de la revista Cresol clicant ací.





“Lo foc sagrat de la fe” en el catàleg de l’exposició dedicada a Teodor Llorente

3 01 2012

VICENT JOSEP ESCARTÍ RECENSIONA L’ANTOLOGIA DE POESIA RELIGIOSA DEL PATRIARCA DE LA RENAIXENÇA VALENCIANA

Lo foc sagrat de la fe (2010)

Vicent Josep Escartí

L’editorial Denes, en la col·lecció Rent, dirigida per Agustí Colomer, publicava el 2010 un volum que porta un títol ben renaixentista: Lo foc sagrat de la fe. Antologia de poesia religiosa, a cura del professor de la Universitat de València Rafael Roca. El text conté una selecció ajustada dels versos de més inspiració religiosa escrits per Teodor Llorente al llarg de la seua vida, i és, ara com ara, la millor manera d’acostar-se al sentiment religiós d’aquell poeta. No són, però, manifestacions de regust místic o misticoide, ni esclats de devocions abrandades, sinó que, en general, presenten l’element religiós com un component fonamental, però alhora són testimoni, en molts casos, de comportaments, usos i costums socials practicats pel mateix Llorente o els seus familiars; o, encara, per personatges prototípics que, dotats de la força dramàtica del romanticisme encara romanent en la poètica llorentina i ben ambientats en aquell rerefons valencià que el fundador de Las Provincias sap donar a la seua poesia, es fan de llegir de bon grat. «Missa d’alba», «El llibre de missa de la meua mare» o «Ovelleta mansa» són composicions que, més enllà de la sensació de religiositat «antiga» que desprenen, mostren clarament alguns aspectes de la mentalitat valenciana de la segona meitat del segle xix. Són els versos que descriuen, per exemple, la religiositat de molts dels personatges presents en les novel·les valencianes –escrites en castellà, però, de Blasco Ibàñez. Per altra banda, en «A Maria Santíssima», «A la Verge de Montserrat» o els «Gojos a la Santíssima Verge Maria, Mare dels Desamparats», Llorente mostra no sols els seus sentiments devots, sinó que aquella personal manera de sentir la religió s’entronca amb les devocions més vives entre el nostre poble durant aquells anys i, cal no oblidar-ho, omnipresents al seu temps.

Acompanyats aquests i d’altres versos de l’iniciador de la Renaixença a València per un estudi ric i mesurat del millor coneixedor de la seua obra, Rafael Roca, la dimensió religiosa llorentina se’ns mostra com un component vital més del poeta. No debades el lema de la Renaixença va ser «Patria, Fe, Amor». I, com ha assenyalat el mateix Roca, «en la concepció patriarcal i espiritual de Llorente, la fe s’hi representa com un foc encés que escalfa la llar familiar i il·lumina els moments més transcendents i intensos de la vida».

Per altra banda, convé assenyalar com Rafael Roca, al pròleg inicial del volum, explica com la segona versió de goigs que, amb el títol «Goigs a Nostra Senyora dels Desamparats», afegí Lluís Guarner en el volum Poesia valenciana completa de Teodor Llorente, publicada en 1983 per l’editorial Tres i Quatre, és, en realitat, una falsa atribució que en 1973 li adjudicà la revista Mater Desertorum, i que ara Roca, amb bon criteri, restableix a la veritat. Un aspecte —aquest de les atribucions— del que no s’han lliurat els millors poetes i els més populars, i que, en última instància, confirmaria també la popularitat del renaixentista.

Finalment, la mirada sobre el vessant religiós de Llorente no sols és una manera més de tornar a posar en circulació el nom del renaixentista com a poeta eminent del moviment, sinó que aprofita, des del nostre punt de vista, per a remarcar un aspecte que llavors era viscut com un aspecte més de la vida: amb la naturalitat d’una religió «pairal» que per a aquelles gents formava part del dia a dia i que per a nosaltres, ara, segons en quins aspectes, se’ns faria pràcticament insuportable. És, per tant, aquella visió llorentina de la religió una bona manera d’aproximar-se, també, a la mentalitat d’una època dominada encara per la religió, tot i que ja començaven els primers moviments contraris a aquelles actituds supersticioses que, tanmateix, no es detecten en la poesia religiosa de Llorente. En aquest poeta, la religió sembla vista des de l’òptica de la bondat, sense estridències, i com una necessitat «natural» d’una creença en el més enllà.

Teodor Llorente, patriarca de la Renaixença, edició a cura de Rafael Roca, AVL, 2011.





L’AVL inaugura l’Any Llorente amb l’exposició “Teodor Llorente, patriarca de la Renaixença”

3 12 2011

EL PROFESSOR RAFAEL ROCA, CURADOR DE L’ANTOLOGIA LO FOC SAGRAT DE LA FE, ÉS EL COMISSARI DE LA MOSTRA

Un Llorente jove, que ens interpel·la amb una mirada directa i un rostre farcit de paraules. Amb eixa imatge trencadora, dissenyada per Victor Ballester, l’Acadèmia Valenciana de la Llengua reivindica la figura de Teodor Llorente, patriarca de la Renaixença. Eixe és el títol de l’exposició que exhibix l’AVL en la Sala Alfons Roig del Museu Valencià de la Il·lustració i la Modernitat de València (c/ Quevedo, 10) fins al 29 de gener del 2012. La mostra recull múltiples objectes personals, peces d’art (amb obres, entre altres, de Benlliure, Pinazo i Gastaldi), totes les primeres edicions de les obres de Llorente, així com les edicions recents, entre les quals es troba el número 9 de la nostra col·lecció Rent, l’antologia de poesia religiosa, Lo foc sagrat de la fe, a cura de Rafael Roca, i el seu estudi La Renaixença valenciana i el redescobriment del País, publicat també per la nostra editorial Denes.

Vos recomanem la visita a l’exposició. L’horari és de dimarts a divendres de 10 a 14 hores i de 16 a 20. Els diumenges i festius resta oberta ininterrompudament de 10 a 20 hores. Si voleu fer una visita guiada, podeu concertar-la telefonant al 620.961.330 (Fernando López). Així mateix, a partir de la segona quinzena del mes de gener, es pot sol·licitar a l’AVL una versió de l’exposició en format transportable per a instituts i cases de cultura (e-mail: navalon_mso@gva.es).





L’editorial Denes publica una obra clau per a conéixer la Renaixença

15 10 2011

LA RENAIXENÇA VALENCIANA I EL REDESCOBRIMENT DEL PAÍS. EL CENTRE EXCURSIONISTA DE LO RAT PENAT (1880-1911), ESTUDI I TRANSCRIPCIÓ DE RAFAEL ROCA

El professor de la Universitat de València, Rafael Roca i Ricart, curador de l’antologia de poesia religiosa de Teodor Llorente, Lo foc sagrat de la fe, publicada recentment en la nostra col·lecció Rent, ha estat l’autor d’un dels llibres que, amb el temps, esdevindrà un instrument fonamental per a conéixer l’impacte de la Renaixença al llarg del territori valencià. Es tracta de l’obra La Renaixença valenciana i el redescobriment del país. El Centre Excursionista de Lo Rat Penat (1880-1911), un estudi que arreplega totes les cròniques de les excursions realitzades per l’entitat mare de la Renaixença, publicades a Las Provincias i redactades pel propi Teodor Llorente. L’impacte que produïa l’arribada dels excursionistes als nostres pobles i ciutats; l’interés per descobrir la història, l’art i la cultura de les nostres viles, i la difusió del missatge renaixencista va tindre una influència decisiva en la revalencianització del país, propiciant, en molts casos, la creació d’entitats valencianistes que anaren teixint una xàrcia de persones i grups per tot el territori valencià.

Les cròniques periodístiques acompanyades amb les fotografies de l’època i el documentat estudi preliminar de Rafael Roca, han eixit publicades en la “Col·lecció d’Investigació Francesc Ferrer Pastor”, que amb esta nova obra es configura, encara més, com a capdaventera en la recuperació de la memòria històrica del valencianisme.

A tots els qui fem possible la col·lecció Rent ens enorgullix que el nostre amic i col·laborador, Rafa Roca, i la nostra editorial Denes siguen els protagonistes d’una obra clau com la que acaba d’aparéixer en les llibreries en l’any del centenari del traspàs de Teodor Llorente Olivares, el patriarca de la Renaixença.





‘Llorente per descobrir: el poeta religiós’, ressenya de Josep Enric Estrela a ‘Serra d’Or’

12 06 2011

TEODOR LLORENTE. LO FOC SAGRAT DE LA FE. ANTOLOGIA DE POESIA RELIGIOSA. INTRODUCCIÓ I SELECCIÓ DE RAFAEL ROCA, «RENT», 9, DENES, PAIPORTA, 2010

«L’editorial Denes ha editat una antologia poètica del qui fou patriarca de la Renaixença al País Valencià: Teodor Llorente, a càrrec de Rafael Roca, el màxim coneixedor de la trajectòria vital i la producció literària del prestigiós i erudit lletraferit i periodista valencià. Roca aplega dinou composicions, precedides d’un rigorós i concís estudi introductori, el qual inclou, en un primer terme, referències a la trajectòria vital i la producció literària, periodística i política de Llorente, que donen pas a uns elaborats comentaris sobre la dimensió, els motius i la fixació cronològica del corpus poètic que arreplega el volum. Com assenyala l’antòleg, Teodor Llorente confegí gran part dels poemes de temàtica religiosa durant l’època de senectut. I, en contrast amb l’alta formació intel·lectual del qui fou director de Las Provincias, aquestes composicions acostumen a tenir un aire i uns motius popularistes, i sovint presenten una estructura narrativa en la qual deambulen personatges i tipus populars, molts dels quals vinculats a l’àmbit eclesiàstic. Altrament, també hi ha poemes que palesen de manera explícita la cordial relació que mantingué amb figures literàries del moment, com Jacint Verdaguer, i la devoció del poeta valencià envers la Mare de Déu, especialment la dels Desemparats i la de Montserrat. Així mateix, tancant el volum, el lector també hi trobarà poemes en què Llorente es “despulla” espiritualment sobre el paper i, seguint els patrons d’arrel romàntica, exalta els seus patiments espirituals, o declara les últimes voluntats.»

Serra d’Or 618, juny 2011, p. 78 (510)





‘Llorente’, article de Francisco Pérez Puche en ‘Las Provincias’

11 06 2011

EL PERIODISTA I EXDIRECTOR DE LAS PROVINCIAS RECORDA EL FUNDADOR DEL DIARI AMB MOTIU DE LA PRESENTACIÓ DE L’ANTOLOGIA DE POESIA RELIGIOSA DE TEODOR LLORENTE, LO FOC SAGRAT DE LA FE

 

Francisco Pérez Puche, periodista i exdirector de Las Provincias (1999-2002), ha dedicat al patriarca de la Renaixença la columna de la seua secció “Tienda de campanya” (Las Provincias, 10.06.2011). Pérez Puche assistí a la presentació de l’antologia de poesia religiosa de Llorente, Lo foc sagrat de la fe, en companyia del besnét del poeta, Juan Teodoro Corbín Llorente. Periodista ben conegut a València, és autor de molts llibres de temàtica valenciana. Entre els seus últims títols hi destaquen Hasta aquí llegó la riada. Valencia y el Turia (1957-2007), La exposición regional valenciana de 1909 i la monografia Teodor Llorente. Amb motiu del centenari de la mort del poeta, Francisco Pérez Puche coordinarà l’homenatge de Las Provincias, bressol d’insignes escriptors, com recorda en l’article, fent memòria de Teodor Llorente, Martí Domínguez i Vicent Andrés Estellés, tres autors que figuren en la col·lecció Rent, de literatura religiosa en valencià, de l’editorial Denes.

Per a llegir l’article cliqueu damunt la imatge o accediu a l’enllaç següent de Las Provincias: “Llorente”.





El valencià Salvador Giménez, bisbe de Menorca, presenta ‘Lo foc sagrat de la fe’

10 06 2011

A VALÈNCIA, AMB LA PARTICIPACIÓ DE RAFAEL ROCA, CURADOR DE L’ANTOLOGIA DE POESIA RELIGIOSA DE TEODOR LLORENTE, I AGUSTÍ COLOMER, DIRECTOR DE LA COL·LECCIÓ RENT

“Testament”, el poema que clou Lo foc sagrat de la fe. Antologia de poesia religiosa, ha servit de fil conductor als tres participants en l’acte de la presentació a València d’esta obra de Teodor Llorente. Una preciosa peça on l’escriptor i periodista descriu com vol que siga el seu soterrar. I, atenent les seues indicacions, així es va fer l’any 1911, en morir un 2 de juliol, a l’edat de 75 anys. A pocs dies de celebrar el primer centenari de la seua mort, els participants en la presentació evocaren les últimes voluntats del patriarca de la Renaixença, reseguint el fil d’esta excel·lent poesia que reflectix l’espiritualitat del poeta.

El saló “Bona Gent” dels Dominics va acollir la presentació del llibre, número 9 de la Col·lecció Rent, on es reuniren un grapat significatiu de persones com el besnét Juan Teodoro Corbín Llorente; l’exdirector de Las ProvinciasFrancisco Pérez Puche; el president d’UDPV, Vicent Miquel; la presidenta de l’Associació Ecumènica Internacional, Carmen Sarmiento; el president de la Comissió Llorente de l’AVL, Antoni Ferrando; així com professors universitaris, preveres i persones lligades al món cultural valencià.

Monsenyor Giménez no va dubtar en assenyalar que esta obra ha ajudat a “descobrir el gran creient que fou Llorente”. Abans, però, manifestà que es va alegrar en llegir a l’estudi introductori de Rafael Roca una menció de Llorente al llavors bisbe de Menorca, antecessor seu en la tasca pastoral de l’illa.

El prelat valencià afirmà que s’havia identificat en l’espiritualitat senzilla que reflectixen els versos de Llorente, on apareixen elements com la creu, el llibret de Missa, la devoció a la Verge, l’Eucaristia, l’austeritat de vida… En definitiva unes poesies on es troba “primer de tot, la fe”. Va elogiar, així mateix, la introducció a l’obra, que “anima a llegir Teodor Llorente, a qui Jacint Verdaguer qualificà com a eminent poeta”.

Per la seua banda, Rafael Roca va desxifrar els principals aspectes biogràfics de Teodor Llorente i va desgranar el poema “Testament”, que reflectix els tres eixos temàtics de la seua obra poètica: Pàtria, Fe, Amor. Roca va descriure la fe senzilla de Llorente que impregna els seus escrits, vàlida per a persones com la seua pròpia mare, de missa diària, amb una espiritualitat popular. El professor de la Universitat de València va exposar la influència dels poetes romàntics en Llorente i el mestratge del mallorquí Marià Aguiló. També va parar l’atenció en la concepció estrictament cultural de la Renaixença valenciana, defensada per qui fóra el seu “mestre i capdavanter”, allunyant-la d’una concepció més política. En paraules de Roca, esta decisió va contribuir a mantenir-la viva durant molts anys perquè a València les coses eren diferents que a Catalunya.

“Cent anys després de la defunció de Llorente –va afirmar Roca– les seues poesies religioses continuen alenant el foc sagrat de la fe, transmetent els mateixos esperit i calidesa que els infongué el patriarca de la Renaixença valenciana”. En la concepció patriarcal i espiritual de Llorente, la fe s’hi representa com un foc encés que escalfa la llar familiar i il·lumina els moments més transcendents i intensos de la vida, des del naixement fins a la defunció. La fe es un “do sagrat que es transmet de pares a fills i que cal preservar com la penyora santa que omple d’esperança i de sentit totes i cadascuna de les accions humanes, fins i tot la mort”.

Agustí Colomer, director de la Col·lecció Rent, va encetar l’acte recitant íntegrament el poema “Testament” i va reivindicar que no es pot recloure la literatura religosa valenciana al magnífic Segle d’Or. “També tenim, de la Renaixença fins els nostres dies, un notable nombre d’escriptors contemporanis que excel·lixen en l’àmbit de la literatura religiosa. La col·leccó Rent ha tingut la satisfacció de poder publicar obres d’esta mena, eixides de la ploma de noms com Martí Domínguez -director de Las Provincias en la postguerra-, el beat i màrtir Gonçal Vinyes, Vicent Andrés Estellés o l’autor a qui hui recordem, Teodor Llorente“.