Crònica de la presentació a Barcelona del llibre “Etty Hillesum, un ungüent per a tantes ferides”

8 06 2011

L’OBRA PÒSTUMA D’ADRIÀ CHAVARRIA DÓNA A CONÉIXER LA FIGURA DE L’ESCRIPTORA JUEUA HOLANDESA, ETTY HILLESUM.

Lorena Fuster, Emilia Bea, Fina Birulés, Maria Dolors Curto i Josefa Contijoch

L’acte se celebrà a l’Espai Mallorca. No podia ser d’altra manera. Era el marc en el qual Adrià Chavarria presentava, cada mes, el programa de l’AELC «Poesia i copes» en el qual un poeta consagrat donava a conéixer un altre novell. Era també el marc on en desembre del 2009, setmanes després del seu traspàs, se li tributà un homenatge pòstum. Josefa Contijoch fou l’amfitriona de la presentació, acuradament preparada per Abigaïl Monells, de l’Espai Mallorca.

La mare d’Adrià, Maria Dolors Curto, saludà i agraí la presència dels assistents, subratllant la dimensió de germanor cultural entre Catalunya, València i Mallorca que revestia l’acte: «Adrià, un escriptor català, veu publicada la seua obra pòstuma en una editorial valenciana, Denes, en un acte que se celebra aquí en l’Espai Mallorca, de tan grat record per al meu fill». L’àmbit cultural d’Adrià no es recloïa al Principat, ans es perllongava en tot el domini lingüístic, sentint una especial simpatia per Mallorca i pel País Valencià. Maria Dolors Curto agraí Emilia Bea, la curadora de l’obra, que poguera haver dut a terme «l’últim afany d’Adrià: rescatar la veu transcendent, per tant de temps silenciada, i encara a hores d’ara desconeguda, d’Etty Hillesum».

Tot seguit prengué la paraula Lorena Fuster, qui va recordar el tremp d’Adrià: «davant les apories, ell no plegava veles sinó que rescabalava els tresors amagats en els galions naufragats». També recordà que, en precipitar-se la malaltia, Adrià actuà de la mateixa manera que Etty Hillesum a l’hora de deixar per escrit el seu testimoni en el clima de barbàrie i persecució nazi: «la certesa de la mort urgeix l’escriptura». Adrià, com Etty, fa una escriptura poètica i concreta; una escriptura que davant la circumstància adversa, no té por; una escriptura que és capaç d’afirmar «i malgrat tot, la vida és bella».

Fina Birulés subratllà el paper decisiu que ha cobrat en les últimes dècades la literatura del testimoni. En eixe sentit afirmà que el llibre Etty Hillesum, un ungüent per a tantes ferides reflecteix una gran sintonia entre l’autor i la jove escriptora jueua. «Etty Hillesum, en les planes del seu Diari crea un solc; és una dona atreta per l’excés, per la intensitat. No és una dona passiva o reactiva. Etty va a la recerca de noves paraules. No vol sentir-se segura, el que vol és estar present. Basteix una teologia de l’ajuda a Déu. Déu no és responsable de l’extermini, Déu n’és la primera víctima. Hillesum parla de la necessitat d’ajudar a Déu. Quan prega, no demana, sinó que practica un discurs amorós».

En eixa mateixa línia, Emilia Bea cità un dels fragments més emotius del diari d’Etty reproduït en el llibre: «I amb cada batec del meu cor tinc més clar que tu no ens pots ajudar, sinó que devem ajudar-te nosaltres a tu i que hem de defensar fins el final el lloc que ocupes en el nostre interior.»

«L’intent de restaurar l’ètica i la fe en un món en el que ambdues semblen clausurades –afirmà Emilia Bea– és en Etty Hillesum la seua forma de resistir al mal. Una resistència que li permet dir, pocs dies abans de ser deportada a Auschwitz, que és produeixen molts miracles al llarg d’una vida i que la seua és una successió de miracles interiors. Jo crec que l’amistat també és un miracle, i d’aquest miracle de l’amistat, naix aquest acte i el llibre que hui presentem.»





Presentació a Barcelona del llibre d’Adrià Chavarria, “Etty Hillesum, un ungüent per a tantes ferides”.

4 06 2011

DIMARTS, 7 DE JUNY, A LES 19.30 HORES, A L’ESPAI MALLORCA (C/ DEL CARME 55)

 

L’Espai Mallorca, el centre cultural on se li va retre el merescut homenatge en desembre del 2009, serà l’amfitrió de la presentació de l’obra pòstuma d’Adrià Chavarria, Etty Hillesum, un ungüent per a tantes ferides.

És coneguda la mirada atenta que Chavarria fixava sobre la literatura femenina: Maria Mercè Marçal o Helena Valentí entre les de casa, o el conjunt de dones jueues per les quals sentia debilitat: Simone Weil, Hannah Arendt, Sarah Kofman o Etty Hillesum, a qui dedicà Adrià els seus últims esforços intel·lectuals. Ara, Emilia Bea ha enllestit el llibre que, després de la presentació a València, arriba a Barcelona. Hi participaran també un bon grapat d’amigues: Josefa Contijoch, Fina Birulés i Lorena Fuster.

Vos esperem!

 

«Etty Hillesum seria una d’aquelles dones del segle xx que han pensat a contracorrent. I en aquest sentit, la seva obra hauria de tenir un lloc preponderant en una genealogia literària femenina, existent al llarg dels segles, però amagada per una “tradició” que és bàsicament masculina. Cal reivindicar aquesta genealogia i insistir en la importància de la veu espiritual de les dones, en un ambient moltes vegades hostil. Aquestes dones sabien que enfront tenien un mur patriarcal que s’havia de franquejar i esquerdar, però van intuir que hi havia alguns basaments que no eren del tot sòlids. Alguns dels basaments són estantissos, el que passa és que els homes controlen el poder. Algunes d’aquestes dones van començar a fer escletxes contra aquest mur per a intentar “infiltrar” el seu pensament. Ho van haver de fer “a la contra”, però “a favor” d’una nova humanitat.»