ARA PODEU ADQUIRIR QUALSEVOL TÍTOL DE RENT EN LA BOTIGA VIRTUAL I REBRE’L CÒMODAMENT EN CASA SENSE CAP DESPESA ADDICIONAL
L’editorial Denes oferix un nou servici als seus clients: la «botiga on line». Qualsevol obra del catàleg editorial de Denes pot adquirir-se telemàticament. El comprador rebrà en sa casa els llibres sense cap cost addicional per la tramesa.
Esta iniciativa s’inscriu en la línia de renovació encetada fa un any mitjançant el disseny d’una nova pàgina web multimèdia (amb àudios i vídeos), que dóna compte de la vitalitat de la nostra editorial.
El nou servici de l’editorial Denes ja ha estat incorporar al nostre blog en l’apartat «compra on line». També podeu accedir als llibres de Rent en la «botiga on line» fent clic sobre la icona:
El número 46 (gener 2009) de la revista Caràcters, que edita la Universitat de València, s’ocupa de Rent i d’altres col·leccions de vàries editorials en la nostra llengua que recullen assaig. L’article d’Eduard Ramírez -“Reptes del pensament nostrat”- també inclou unes declaracions d’Agustí Colomer, director de la col·lecció Rent. Pel seu interés reproduïm l’article sencer més avall.
Igualment, en este mateix número de Caràcters es pot llegir una interessant ressenya sobre el llibre “Temps d’Acció”, estudi del director de la col·lecció Rent Agustí Colomer sobre el partit Acció Nacionalista Valenciana (1933-1936). Ací es pot llegir l’article.
REPTES DEL PENSAMENT NOSTRAT
Eduard Ramírez
Recentment han sorgit iniciatives editorials que comparteixen la voluntat d’ assortir la nostra cultura de materials per al pensament i el debat. Vol dir això que vivim un bon moment per a l’assaig? L’editor Lleonard Muntaner respon amb contundència: «una època que es caracteritza, entre altres coses, per la banalitat i per anar contra la intel·ligència, és magnífica per fomentar l’assaig». Llegeix la resta d’aquesta entrada »
L’escriptor Vicent Josep Escartí lamenta -a la secció “A peu de pàgina” que escriu cada mes a la revista Saó (núm. 333)- que València haja oblidat per complet el record de qui la va defendre en un moment tan delicat com la riuada de 1957: el periodista Martí Domínguez Barberà, del qual s’hauria d’haver recordat en 2008 el centenari del seu naixement, en un any ple de commemoracions i aniversaris (Jaume I, Alfons el Magnànim…).
Al seu article Escartí titulat “El record de Martí Domínguez Barberà” assegura que “només el llibre preparat per Agustí Colomer, en la col·lecció Rent, de Denes, l’ajuntament d’Algemesí i l’Associació Cultural Joan Girbés, se n’han recordat”. “Sempre en quedem uns quants per a lluitat contra l’amnèsia”, conclou l’escriptor de La Ribera.
A la tribuna, Escartí recorda la figura de Martí Domínguez:
“El 2008 també hauríem d’haver recordat la figura de Martí Domínguez Barberà, el qual va nàixer a Algemesí el 21 de juny de 1908. Llicenciat en Dret a la Universitat de València, després de la guerra de 1936-39, va col·laborar en la fundació del Levante i, afecte al règim, entre 1941 i el 43 va ser regidor ponent de Cultura de l’Ajuntament de València, des d’on impulsà la creació de l’Orquestra Municipal i on posà al capdavant a Lamotte de Grignon, la qual cosa li comportà alguns enfrontaments amb l’oligarquia franquista, atés que es tractava d’un músic represaliat. Dedicat a l’escriptura de papers més o menys erudits, fa de conferenciant amb èxit i arriba a estrenar Les Malaenes (1947), una peça en valencià que per primera vegada superava l’estadi del sainet en el teatre valencià”.
Vicent Josep Escartí, a la dreta, el dia que Algemesí va commemorar el centenari del naixement de Martí Domínguez i Barberà.
“El 1949, després d’uns quants anys com a sotsdirector, passà a dirigir Las Provincias, càrrec que ocupà fins que el 1958 –50 anys fa ara-pronuncià el discurs de mantenidor de la fallera mjor del cap-i-casal, que s’arribà a publicar i tot: Valencia, la gran silenciada, Cuando enmudecen los hombres… hablan las piedras! Allà Martí Domínguez, entre altres coses, com la unitat de la llengua, que quedava explícita en més d’una ocasió, reivindicava l’atenció i l’ajuda a València, la qual acabava de patir la devastació de la riuada, per part del govern de Franco. L’èxit del discurs va ser extraordinari i el poble valencià s’entusiasmà. A Martí Domínguez, per aquella seua oposició al règim, li va tocar dimitir com a director de Las Provincias, en resposta a la pressió que exerciren els polítics sobre l’empresa propietària del rotatiu”.
Vídeo de la presentació d’Isaïes, profeta de Nadal a Picassent (desembre 2008).
“Després, dedicat a la cultura, al teatre i a la literatura, encara arribà a ser director del setmanari Valencia-Fruits, pels anys 60. El 1972 publicà la novel·la Els horts i és l’autor d’algunes obres com Els nostres menjars (1978) i Els Borja (1980-82). Morí el 1984 i crec que la ciutat de València no li ha dedicat mai cap homenatge, a don Martí. Ni tan sols un carrer en algun polígon industrial poc freqüentat. És comprensible, quan tants carrers hi ha a la capital, dedicats a personatges que poc o gens tenen a veure amb nosaltres –i que em mereixen tots els meus respectes-. Per exemple, l’Ángel del Alcázar o l’Hernán Cortés. Paciència, una vegada més”.
Efectivament, el propi Escartí va participar en la commemoració del centenari de Martí Domínguez que es va celebrar al seu poble natal, Algemesí, on es va presentar el llibre inèdit Isaïes, profeta de Nadal.
També cal recordar que el passat mes de desembre Picassent també va acollir una presentació d’esta mateixa obra. La crònica de la qual es pot seguir al canal que la col·lecció Rent té a Youtube.
El passat dia 6 de novembre tingué lloc a la ciutat d’Alacant la presentació de la col·lecció Rent. Fou a la Seu Universitària que la Universitat d’Alacant te a la ciutat, i en el context del cicle d’actes que organitza anualment la Comissió Diocesana per al diàleg fe-cultura.
Des de l’inici de les activitats públiques d’aquesta Comissió, la majoria d’actes es fan en l’edifici que la universitat alacantina té en el mateix centre de la ciutat, davant mateix del port, al Passeig de Canalejas, cosa que és possible gràcies a l’actitud de col·laboració i bon enteniment que existeix entre la diòcesi i la institució universitària en el sentit de cercar espais d’aproximació i diàleg en l’àmbit de la cultura, de la qual és una exemple la Càtedra Arquebisbe Lloaces, en la que participen ambdues institucions alacantines, i que patrocina directament les activitats d’aquesta Comissió diocesana.
El present curs 2008-2009, i per segona vegada, la Comissió diocesana proposa a la societat alacantina les seues activitats sota el títol interrogatiu “Quina imatge dóna l’Església?”. La presentació de la col·lecció Rent era la segona de las conferències programades (la primera va ser la pronunciada una setmana abans pel subsecretari del Pontifici Consell de Cultura), i contà amb l’assistència d’una trentena de persones. L’acte de presentació va estar a càrrec de Francesc Aracil, professor i col·laborador de la Comissió per al diàleg fe-cultura.
El responsable de la presentació fou August Monzon i Arazo, prevere, religiós de la Congregació de Sant Felip Neri i director espiritual de la família filipona a València. Monzón és professor de Filosofia del Dret de la Universitat de València-Estudi General, investigador i difusor del personalisme i està també implicat en el treball eclesial a favor de l’ecumenisme. Monzon està directament implicat en aquesta nova col·lecció perquè que és l’autor de la introducció i les notes del primer volum: En el món, però no del món, de John Henry Newman.
En la seua intervenció el presentador va parlar de les diferents activitats editorials actuals en l’àmbit de la cultura religiosa valenciana, i en eixe context va situar la iniciativa de l’editorial Denes d’oferir al nostre públic obres de contingut religiós d’autors contemporanis, incloent-hi autors valencians, editades en valencià, i amb un sentit ecumènic pel fet que s’hi inclouran també autors no catòlics. El religiós filipó parlà sobre la figura del cardenal Newman, a qui qualificà d’inspirador llunyà del Concili Vaticà II i model del cristià que cal en els temps actuals, quan és tan necessari establir ponts de comunicació amb tantes realitats de la nostra societat que estan allunyades del missatge cristià.
En la conversa amb el públic que seguí a la intervenció d’August Monzon es va evidenciar la necessitat dels cristians de tenir a l’abast les bones aportacions que es produeixen en el camp de la teologia i la cultura religiosa cristiana actual.
El públic pogué adquirir els volums publicats gràcies a la col·laboració de la Llibreria San Jorge (Avda General Marvá4, 03004Alacant – Tel. 965 202 402) que es va fer present amb una parada de llibres. En esta llibreria de la ciutat d’Alacant es poden adquirir exemplars de tota la col·lecció Rent.
NOTA: Les fotografies que il·lustren esta crònica s’han extret de la web d’AECA.
La primera quinzena de novembre serà mogudeta per a la Col·lecció Rent. A la imminent eixida del tercer volum de la col·lecció, dedicat a la pensadora francesa Simone Weil, es sumen les dos presentacions que tindran lloc, pròximament, a Alacant (dijous, 6) i a Barcelona (dissabte, 15).
ALACANT
Dijous, 6 novembre / 20:00 hores
Lloc: Seu Ciutat d’Alacant. Universitat d’Alacant
c/ Ramon y Cajal, 4 Com arribar-hi?
Conferència: Literatura religiosa valenciana i en valencià: la col·lecció Rent.
Intervendrà: El prevere August Monzon, professor de la Universitat de València i autor de la introducció i notes del primer volum En el món però no del món, del cardenal Newman.
L’acte s’emmarca en el cicle Quina imatge dóna l’Església?, organitzat per la Comissió de Cultura de la Diòcesi d’Oriola-Alacant.
BARCELONA
Dissabte, 15 novembre / 20:00 hores
Lloc: Oratori de Sant Felip Neri de Gràcia
c/ del Sol, 8 (metro Fontana) Com arribar-hi?
Conferència: John Henry Newman, Simone Weil: recerca de la veritat i santedat amb geni.
Intervendrà: Emilia Bea, professora de la Universitat de València i autora de la traducció i cura d’Autobiografia espiritual i altres escrits de Marsella, de S. Weil.
Organitza: Congregació de l’Oratori de Sant Felip Neri de Gràcia, Oratori seglar de Sant Felip Neri de València, Editorial Denes.
Emili Marín entrevista a Saó, la revista degana del País Valencià escrita en la nostra llengua –32 anys ja-, a l’editor Francesc Ferrer, director de l’Editorial Denes, amb motiu de la recent aparició de la col·lecció Rent. El número del mes de juny de Saó duu molt de Rent. A més d’esta entrevista també es poden llegir dos articles sobre els dos primers llibres de la col·lecció.
De moment, reproduïm la part de l’entrevista on Emili Marín i Paco Ferrer parlen de Rent. En els propers dies penjarem també els dos articles dedicats als llibres de Newman i Martí Domínguez.
SAÓ / ENTREVISTA juny 2008
—Darrerament s’ha produït un esdeveniment molt important en el món de l’edició. L’empresa que vosté dirigeix ha encetat una col·lecció, Rent, de caràcter religiós. Com pot imaginar, des de Saó ens hem alegrat moltíssim, perquè un país sense creences és un país condemnat al fracàs.
—Sí, per a nosaltres també era just fer l’intent; veritablement hi ha una possible demanda, també cal dir-ho. És un projecte que estava en la recambra feia ja dos anys, des que Agustí Colomer ens va fer la proposta, però estàvem esperant el moment oportú, perquè, per a llançar aquests projectes no només calen diners, sinó un equip de treball que hi done suport. Ens hem trobat amb Agustí i amb moltíssima gent que hi col·labora, que han fet possible els dos primers llibres i que hi haja quatre més per a traure. Hem creat la col·lecció com a just homenatge i perquè el poble valencià veritablement tinga una eina per a retrobar-se amb ell mateix. Els esforços que es van realitzar en els anys 70 no permeteren la comunió amb l’Església oficial perquè facilitara la normalització: jo conec testimonis que conten que al seminari no es deixava parlar en valencià, als rectors d’origen valencià se’ls enviava a parròquies castellanoparlants, i als d’origen castellà a parròquies valencianoparlatns. Era estratègia o disciplina? Com que el mestratge espiritual en el nostre poble no es deixa que es faça en la nostra llengua, aquesta és una de les coses que falta per tal que la societat gaudisca en la seua plenitud de la llibertat de poder triar entre diferents opcions. Eixa és la vertadera raó que ens ha portat a emprendre aquesta col·lecció. També, i açò és una novetat i una primícia, estem preparant algun material per a xiquets. Hi ha un equip que està treballant en aquesta línia.
—Es pot dir que hi ha una certa identificació entre aquesta nova col·lecció i aquella del Principat que s’anomena Clàssics del cristianisme?
—Sí, és un esquema paregut. Volem reflectir el pensament cristià, amb autors con Newman, Simone Weil… És una línia moderna, coherent i oberta, com pot ser la que has comentat.
[…]
—Ànim Paco, per les complicitats que sempre hem tingut i que ara s’han consolidat, encara més, amb la publicació d’aquesta nova col·lecció, sàpies que pots comptar amb Saó per a tot. Ens sentirem orgullosos d’ajudar a la difusió d’aquestos textos.
—De segur que eixirà una bona col·laboració.
L’escriptor Vicent Josep Escartí lamenta -a la secció “A peu de pàgina” que escriu cada mes a la revista Saó (núm. 333)- que València haja oblidat per complet el record de qui la va defendre en un moment tan delicat com la riuada de 1957: el periodista Martí Domínguez Barberà, del qual s’hauria d’haver recordat en 2008 el centenari del seu naixement, en un any ple de commemoracions i aniversaris (Jaume I, Alfons el Magnànim…).
Col·lecció RENT 
You must be logged in to post a comment.