‘Fer del món eucaristia’, d’Olivier Clément, a l’Església Ortodoxa de Barcelona

24 05 2014

CRÒNICA DE LA PRESENTACIÓ DE L’OBRA DEL TEÒLEG ORTODOX A LA PARRÒQUIA DE LA PROTECCIÓ DE LA MARE DE DÉU

 

Monzon_i_Colomer

 

El dimecres, 21 de maig del 2014, després de l’ofici de vespres, es va celebrar a l’Església Ortodoxa de Barcelona la presentació de la recopilació d’escrits del pensador francés Olivier Clément editats en la col·lecció Rent sota el títol Fer del món eucaristia. L’amfitrió de l’acte, el pare Martí Puche, rector de la Parròquia de la Protecció de la Mare de Déu (Patriarcat de Sèrbia), adreçà a tots els assistents unes paraules de benvinguda. Tot seguit, Maria Rosa Ocaña, delegada d’ecumenisme de la comunitat, presentà els participants en l’acte, subratllant els vincles amb València iniciats arran de la seua participació l’any 1998, com a presidenta de l’ACAT (Acció dels Cristians per l’Abolició de la Tortura) en un seminari sobre drets humans a la Facultat de Dret de la Universitat de València.

???????????????????????????????Agustí Colomer, director de la col·lecció Rent i traductor de l’obra amb Frédéric Fasquelle, agraí l’acollida i expressà la seua satisfacció per haver editat Olivier Clément, un autor «que unix magistralment en els seus escrits i en la seua vida, acció i contemplació, el sagrament del germà i el sagrament de l’altar. Ell sap transmetre com ningú el lligam indestriable entre ambdues dimensions i ho fa, a més, a través d’un llenguatge poètic i simbòlic d’innegable bellesa.» A continuació, va descriure el procés de traducció d’un passatge de l’obra -un comentari de Clément suscitat arran de l’Evangeli de Joan, 21- i evocà com la realitat quotidiana tenia l’empremta del Crist ressuscitat: «Olivier Clément és un mestre a l’hora de fer-nos comprendre el moll de l’os de l’existència». Per últim, descriví les característiques de la col·lecció i la singularitat i dificultats del panorama de l’edició en la nostra llengua al País Valencià, tot subratllant l’aposta decidida de l’Editorial Denes per a véncer els entrebancs i establir ponts de diàleg entre la fe i la llengua i cultura autòctona.

???????????????????????????????L’autor del pròleg de Fer del món eucaristia, el prevere de l’Oratori i professor de la Universitat de València, August Monzon, va narrar la simpatia i influència de la tradició ortodoxa entre determinats cercles de cristians valencians. «La lectura del llibre Qüestions sur l’home, editat per Ediciones Encuentro (Sobre el hombre), ens descobrí l’univers ortodox a través dels ulls d’un autor nascut al recer de la cultura laica occidental. A través d’ell hem pogut conéixer molts altres autors significatius del pensament ortodox com Vladímir Losski, Pavel Evdokimov o Santa Maria de París, sobre la qual va escriure Emilia Bea el llibre Maria Skobtsov, una emigrant morta als camps de concentració nazis, traduït al castellà i a l’italià, obra que vam tindre el goig de presentar en esta mateixa església. Clément ha fet de pont entre l’Orient i l’Occident cristià i ha reforçat els ciments tant del diàleg ecumènic com del diàleg interreligiós i amb l’agnosticisme contemporani.»

???????????????????????????????Per últim, prengué la paraula el pare Joan Garcia, vicari general del Patriarcat per a Espanya i Portugal, el qual va qualificar Fer del món eucaristia com «una petita joia», en el doble sentit, d’alegria i de vàlua de l’obra, per poder tenir al nostre abast aquests escrits -molts d’ells inèdits- del singular pensador ortodox. El pare Joan contà la seua relació personal amb Clément, una relació nascuda fa més de quatre dècades amb motiu de la constitució de la comunitat ortodoxa de Barcelona, moment en el qual «el seu savi consell fou decisiu». Els contactes foren continus, tant a través de l’Institut de Teologia Ortodoxa Saint Serge de París, com en les trobades amicals a Barcelona i a la casa de Clément a Occitània. També fou recordada la seua assistència a Barcelona a l’acte de presentació, com a curador de l’obra, del número 46 de la Col·lecció Clàssic del Cristianisme, L’Església és una, d’Aleksei Khomiakov i Els fonaments espirituals de la vida, de Vladímir Soloviov.

Precisament, entre el públic assistent hi era el Dr. Sebastià Janeras, director de la col·lecció Clàssics del Cristianisme i responsable del Seminari de l’Orient Cristià de la Facultat de Teologia de Catalunya. També assistiren a l’acte el pare caputxí Joan Botam, president del Centre Ecumènic de Catalunya; el director general d’Afers Religiosos de la Generalitat de Catalunya, Enric Vendrell; el president de l’Acció dels Cristians per l’Abolició de la Tortura, Emili Chalaux; el pare claretià Anton Maria Villarubias, especialista en l’Església Copta, i l’escriptor Josep Oton, especialista en Simone Weil i autor de diferents estudis al voltant del diàleg entre el cristianisme i el món contemporani.

???????????????????????????????

 Enric Vendrell, Emili Chalaux, P. Joan Botam, Sebastià Janeras i P. Joan Garcia

???????????????????????????????

P. Martí Puche

???????????????????????????????

Maria Rosa Ocaña

Fotografies: José Santos

 

 

 





‘Fer del món eucaristia’, d’Olivier Clément, nou títol de Rent

19 12 2013

LA COL·LECCIÓ DE LITERATURA RELIGIOSA CONTEMPORÀNIA DE L’EDITORIAL DENES INCORPORA AL SEU CATÀLEG EL CÈLEBRE TEÒLEG ORTODOX FRANCÉS

Olivier Clément

Sota el títol Fer del món eucaristia la col·lecció Rent publica un conjunt de cinc articles d’Olivier Clément (1921-2009), un dels teòlegs contemporanis més suggerents, que fa servir, amb un marcat accent poètic, el llenguatge símbòlic del cristianisme oriental en un diàleg permanent amb el món modern. Olivier Clément és un autor ben estimat per tots els que fem posible la col·lecció Rent. En el pròleg del llibre, August Monzon dóna testimoni detallat d’aquesta influència que, en el nostre àmbit lingüístic i cultural, s’ha deixat sentir, de manera especial a València.

El llibre que ara s’edita recull cinc treballs de Clément (algun d’ells inèdits) de diferent naturalesa: l’article sobre el temps litúrgic de Nadal titulat «La força immensa de la Nativitat»; les anotacions de carácter personal «Notes autobiogràfiques»; els estudis teològics «La salvació hui i el problema de l’esperança» i «Fer del món eucaristia» -que dóna títol també al llibre; i, fins i tot, un de les escasses narracions escrites per l’autor: «Una nit de Nadal», al voltant d’un episodi -possiblement de carácter autobiogràfic- viscut a la Resistència.  El llibre va precedit per un estudi introductori de Michel Stavrou, professor de l’Institut de Teologia Ortodoxa Saint Serge de París, bon coneixedor de la personalitat i de l’obra de l’autor:

«Olivier Clément ha consagrat sa vida a transmetre a l’Occident, en un llenguatge renovat amb simplicitat i profunditat, les riqueses teològiques i espirituals de l’Orient cristià […] El seu paper ha estat realment crucial en la inculturació de la teologia ortodoxa a França. Va ser durant mig segle un ambaixador incansable del cristianisme oriental a nivell espiritual, cultural i teològic. Però la seua aportació brillà, més enllà de l’Ortodòxia, en el món intel·lectual occidental.»





La revista ‘Oikumene’ es fa ressò de la presentació a Barcelona de ‘Federalisme, personalisme, ecumenisme’, de Denis de Rougemont

7 07 2013

EL NÚMERO 95 DE LA PUBLICACIÓ TRIMESTRAL DEL CENTRE ECUMÈNIC DE CATALUNYA INFORMA SOBRE L’ACTE CELEBRAT EL 27 DE MAIG PASSAT A LA LLIBRERIA CLARET

Centre Ecumènic de Catalunya

VIRTUALITATS DE LA REFORMA CALVINISTA

 

L’any 2009 es commemorà arreu del món el Vè centenari de Joan Calví (1509-1564). En part superat al nostre país el clima enrarit que estranyament no ens deixava captar les grans aportacions de la Reforma, era d’esperar que a hores d’ara un esdeveniment religiós i social d’aquesta rellevància no passaria desapercebut. I fou així, especialment a València. Gràcies a l’empenta del Grup d’investigació i cosmopolitisme del Departament de filosofia del dret, moral i política de la Universitat, durant els dies 16-18 de novembre de 2009 se celebraren en aquesta ciutat unes jornades internacionals d’alt nivell sobre “Calvinisme i Modernitat”. Com a fruit d’aquelles jornades, l’any 2010, a la col·lecció Rent, de l’editorial Denes, apareixia l’assaig “Federalisme, Personalisme, Ecumenisme – La inspiració europea”, de Denis Rougemont, cristià reformat suís, traducció, introducció i notes de Joan Alfred Martínez i Seguí, com oportunament informà Oikumene (n. 85, 2010, 10). Més endavant, el desembre d’aquest any passat, a cura del mateix Joan Alfred Martínez, d’August Monzon i d’Ana Colomer, Publicacions de la Universitat de València publicava “Soli Deo Gloria – El llegat de Joan Calví (1509-1564) i la construcció de la modernitat”, un volum de 375 pàgines que inclou, amb la introducció pertinent, les aportacions dels diversos col·laboradors de les jornades distribuïdes en sis blocs i un colofó. Finalment, d’ambdues unitats bibliogràfiques se’n féu la presentació a la sala Pere Casaldàliga de la Llibreria Claret, de Barcelona, el dia 27 de maig, amb intervencions de Joan Alfred Martínez, August Monzon, Joana Ortega i Joan Botam, com a moderador. De la Reforma en som tots hereus, digué el moderador. Per això, amb visió de present, com es desprengué de les sintonies manifestades pels presentadors, tant de bo que, fidels a les prioritats del Regne, reconciliats els uns amb els altres, els cristians siguem capaços de valorar als nostres dies les tradicions espirituals de les Esglésies.





Denis de Rougemont i el llegat de Calví a Barcelona

31 05 2013

CRÒNICA DE LA PRESENTACIÓ DELS LLIBRES FEDERALISME, PERSONALISME, ECUMENISME I SOLI DEO GLORIA, EL LLEGAT DE JOAN CALVÍ (1509-1564) I LA CONSTRUCCIÓ DE LA MODERNITAT

Presentació Denis de Rougemont a Barcelona

Joana Ortega, Joan Botam, August Monzon i Joan Alfred Martínez Seguí

El proppassat 27 de maig, 449é aniversari del traspàs de Joan Calví, el Reformador de Ginebra, una de les figures amb influència més decisiva en la història de la cristiandat i en la configuració del món actual, foren presentats a la Sala Casaldàliga de la cèntrica llibreria Claret, de Barcelona, dos llibres sobre la Reforma calvinista editats a València: el volum col·lectiu titulat Soli Deo gloria. El llegat de Joan Calví (1509-1564) i la construcció de la modernitat, coordinat per Joan Alfred Martínez, August Monzon i Ana Colomer (Publicacions de la Universitat de València, 2012), i el recull d’escrits de l’escriptor suís Denis de Rougemont Federalisme, personalisme, ecumenisme. La inspiració europea, traduït i curat per Joan Alfred Martínez ( col·lecció “Rent”, editorial Denes, 2010).

El solc traçat per Joan Calví ha marcat profundament la gènesi i el desenvolupament de la modernitat occidental. És per això que el llibre Soli Deo gloria figuren treballs pertanyents a àrees molt diverses. Podrien destacar-se les contribucions de Samuel Escobar, una excel·lent introducció a la vida i el pensament del Reformador, o de Miquel Almenara, sobre els dissidents valencians del s. XVI, així com la rigorosa revisió que fa Bernard Coster de les tesis de Max Weber sobre la relació entre calvinisme i capitalisme. Philippe Chareyre i Robert Darrigrand s’ocupen de l’oblidat impacte polític i literari del calvinisme en el Bearn. S’hi inclouen textos significatius, com el de la Comissió Mixta reformada-catòlica romana sobre la reconciliació de la memòria (1990) o la “Carta inacabada” del germà Roger de Taizé (2005).

Al s. XX  Karl Barth, en confrontació amb el nazisme, reiterà la permanent actualitat del Soli Deo gloria de la Reforma urgint a bastir una “societat responsable”, crítica sempre enfront de qualsevol poder. És aquesta línia la que han seguit altres pensadors contemporanis de tradició reformada: Jacques Ellul, Paul Ricoeur, Denis de Rougemont… D’aquest darrer, u dels principals teòrics i difusors de la moderna idea d’Europa, el volum núm. 8 de la col·lecció “Rent” arreplega tres textos, representatius de cada una de les etapes del seu pensament: “Definició de la persona” (1934), un assaig primerenc de fonamentació del personalisme;  “La part del diable” (1942-1944), escrit durant l’exili als EUA a tall d’advertència ètica a les democràcies; finalment, enmig de la crisi multidimensional que patim, resulta ben interessant el que ell anomena “La inspiració europea”, text de maduresa (1981) que entrelliga de manera original els conceptes de personalisme, federalisme i ecumenisme i dóna títol al volum.

Els dos llibres van ser presentats per Joan Alfred Martínez i August Monzon, membres del Grup d’Investigació sobre Personalisme i Cosmopolitisme de la Universitat de València, i comentats per Joana Ortega, de l’Església Evangèlica de Catalunya, directora de Lupa protestante, i el P. Joan Botam, caputxí, president del Centre Ecumènic de Catalunya. Per als assistents, catòlics, protestants i ortodoxos, l’acte esdevingué una petita paràbola de reconciliació: col·laboració mútua i intercanvi de dons.

Entre els assistents hi eren presents Felip Carmona, pastor de l’Església Evangèlica de Catalunya; Emili Chalaux, president de l’Acció dels Cristians per l’Abolició de la Tortura; Sebastià Janeras, director del Seminari de l’Orient Cristià, de Barcelona; Maria Rosa Ocaña, membre de l’Església Ortodoxa de Barcelona; el professor Josep Oton, estudiós de Simone Weil; i el professor Miquel Calzina, director del Centre d’Estudis Jordi Pujol.





Presentació a Barcelona de l’obra de Denis de Rougemont ‘Federalisme, personalisme, ecumenisme’

22 05 2013

LA LLIBRERIA CLARET ACOLLIRÀ L’ACTE EL PRÒXIM DILLUNS, 27 DE MAIG, A LES 19.00 HORES

 

federalisme_claret

 

La presentació del títol de Rent s’emmarca en una taula redona titulada “Virtualitats de la Reforma Calvinista”, en la qual es presentaran els llibres Federalisme, personalisme, ecumenisme, de Denis de Rougemont, editat per la col·lecció Rent de l’editorial Denes, i Soli Deo Gloria. El llegat de Joan Calví (1509-1564) i la construcció de la modernitat, editat per Publicacions de la Universitat de València.

En l’acte intervindran els professors de la Universitat de València i col·laboradors de Rent, Joan Alfred Martínez i Seguí (curador de les dos obres) i August Monzon (curador de Soli Deo Gloria) i la membre de l’Església Evangèlica de Catalunya, Joana Ortega. Moderarà l’acte Joan Botam, president del Centre Ecumènic de Catalunya.





9 d’octubre, festivitat de Joan Enric Newman, dia nacional valencià

9 10 2012

Quan presentàrem la col·lecció Rent en el Centre de Cultura Contemporània Octubre, en el mes d’abril del 2008, el primer llibre que traguérem a la llum era una selecció de sermons  de l’escriptor anglés John Henry Newman que titulàrem En el món, però no del món. L’elecció de l’autor i del títol no foren innocents: «En el món, però no del món» era el títol d’un sermó predicat per Newman en el funeral del seu amic James Robert Hope-Scott, advocat emparentat amb Walter Scott. En la introducció del llibre, el curador, August Monzon, indica: «Com fa veure el teòleg Jon Sobrino, el seu significat podria formular-se altrament: hem de ser “mundanals” -ben atents i compromesos amb les realitats materials i històriques d’aquest món-, però no “mundans” -deixant-nos absorbir i posseir per estes realitats, atrapats en la xàrcia d’egoismes i interessos que el quart Evangeli anomena “el pecat del món”.»

Una declaració de principis que deixava clara la voluntat de la nova col·lecció de l’editorial Denes: fer palés el diàleg entre l’Evangeli i la cultura pròpia dels valencians en totes les manifestacions de la creació literària: assaig, narrativa, poesia, gènere epistolar, homilètica…

El 19 de setembre del 2010, Benet XVI proclamà beat John Henry Newman a la ciutat de Birmingham i fixà la festivitat el dia 9 d’octubre, data de la seua recepció en l’Església Catòlica en l’any 1845. Ha vingut a coincidir així la diada nacional dels valencians amb la festivitat de Newman, una bella coincidència que ens esperona a continuar treballant per a editar un conjunt d’obres que reuneixen els valors estètics, culturals i espirituals d’uns escriptors que mostren en les seues creacions la bellesa i la profunditat d’un humanisme alhora arrelat i transcendent.

Si féu clic ací podeu accedir al vídeo de presentació del llibre En el món, però no del món.

Bona diada!





‘Qüestions de vida cristiana’ es fa ressò del llibre d’Adrià Chavarria sobre Etty Hillesum

22 06 2012

AUGUST MONZON RECENSIONA ETTY HILLESUM, UN UNGÜENT PER A TANTES FERIDES EN EL NÚM. 242 DE LA PRESTIGIOSA REVISTA EDITADA PER PUBLICACIONS DE L’ABADIA DE MONTSERRAT I LA FUNDACIÓ JOAN MARAGALL

Adrià Chavarria, Etty Hillesum. Un ungüent per a tantes ferides. Edició i pròleg d’Emilia Bea, Denes, Paiporta, 2011 (col·lecció «Rent», núm. 10), ps. 96.

Aquesta bella aproximació a Etty Hillesum, jueua holandesa morta a Auschwitz el 1943, als vint-i-nou anys, és obra pòstuma del també jove poeta, crític literari i assagista Adrià Chavarria (1972-2009), en la qual va treballar amb entusiasme durant els seus darrers mesos, quan la seua vinculació amb el judaisme s’anava fent més profunda. L’Adrià havia simpatitzat amb el projecte de «Rent», que es proposa donar a conéixer la literatura religiosa dels ss. xix i xx, i des de València recordem amb afecte la seua bonhomia i infància espiritual, que el feia ser lliure respecte de les modes i refractari als poders.

L’escriptor tortosí havia descobert en els escrits d’Etty Hillesum la màxima expressió de «l’autoritat femenina desarmada» al bell mig de la violència totalitària més monstruosa. Al llarg d’un itinerari vital gens convencional ni modèlic, la jove jueua es deixa trobar pel Déu de la Bíblia, un Déu desarmat i impotent –«som nosaltres qui t’hem d’ajudar»– que tanmateix la fa assumir lliurement el destí del seu poble, viure l’infern dels camps sense odi ni ressentiment –àdhuc celebrant la bellesa de la vida– i escriure els seus diaris com un acte de resistència anamnètica. Emilia Bea ha reeixit a fer-nos arribar aquest llegat impagable, en prologar-lo i editar-lo acuradament i amb tanta estima.

 August Monzon i Arazo – Universitat de València

Qüestions de vida cristiana núm. 242, abril 2012, pp. 146-147