‘Dues obres de Fuster de 1952’, article de Josep Miquel Bausset a ‘La Veu del País Valencià’ (21.IV.2015)

27 04 2015

 

bausset-1

 

Hui dimarts a les 7 de la vesprada, a València, a l’Octubre Centre de Cultura Contemporània, es presentaran dues obres de Joan Fuster, en un volum publicat per l’editorial Denes, en la col·lecció Rent. Són dos textos inèdits de Fuster en la seua vessant d’assagista i de traductor. Es tracta, per una part, de l’estudi, Les idees religioses i l’existencialisme en el teatre modern, i per l’altra, la versió de L’Annonce faite à Marie, de Paul Claudel, a la qual l’escriptor de Sueca posà com a títol, La bona nova a Maria.

L’octubre de 1952, per les festes de la coronació de la Mare de Déu de Sales, patrona de Sueca, Joan Fuster propicià la representació escènica, en valencià, de l’obra de Claudel. A més, escriví un breu assaig al certamen literari convocat amb motiu d’aquelles festes. Les dues actuacions de Fuster, com afirma Francesc Pérez i Moragón en la introducció d’aquest volum, “estigueren envoltades d’algunes circumstàncies que retraten molt bé l’època, en ple franquisme”.

La primera obra és un text mecanografiat, amb el títol, Les idees religioses i l’existencialisme en el teatre modern. Pel que fa a la traducció de l’obra de P. Claudel, aquest text veu ara la llum gràcies a la tenacitat de l’amic Agustí Colomer, que des de feia anys buscava un exemplar de la traducció de Joan Fuster de L’Annonce faite à Marie, per tal d’incorporar-la a la col·lecció que, amb entusiasme, dirigeix Francesc Ferrer i Escrivà, fill del benemèrit amic Francesc Ferrer Pastor. En la recerca d’aquesta obra de Claudel, Santi Vallés, a partir de la pista donada per Fuster en carta a Vicenç Riera i Llorca el 6 de juny de 1953 sobre la gravació que Ràdio València va fer de la representació de La bona nova a Maria, va tractar de localitzar la cinta magnetofònica als arxius de la cadena SER, tot i que sense cap resultat positiu. Va ser Agustí Colomer qui va trobar la còpia que s’ha fet servir en aquesta edició, dins el fons del músic i compositor Agustí Alaman i Rodrigo.

Entre els premis atorgats als Jocs Florals organitzats en honor de la Mare de Déu de Sales, Fuster en va guanyar un, Las ideas religiosas y el existencialismo en el teatro moderno. Aquest text, de set folis i en castellà, és, segons Francesc Pérez Moragón, un atac frontal contra l’existencialisme i una defensa exaltada de la religió catòlica, per la qual cosa, segons Pérez Moragón, l’objectiu de Fuster era aconseguir la modesta remuneració econòmica  que el guardó comportava.

Fuster, com defensa Pérez Moragón, adoptava un to quasi caricaturesc dels tòpics impulsats pel nacionalcatolicisme imperant. A banda del títol en castellà i de la referència temàtica, Las ideas religiosas y el existencialismo en el teatro moderno, no té res a vore amb Les idees religioses i l’existencialisme en el teatre modern que ara veu la llum. Per alguna raó que ignorem, com dedueix Pérez Moragón, Fuster preparà un escrit en valencià amb el mateix títol del que finalment presentà, i que és el que ara es publica en aquest volum de l’editorial Denes. A diferència d’aquell, aquest és més extens i d’una orientació distinta, i més d’acord amb el pensament de Fuster. Potser algú que formava part del jurat va aconsellar Joan Fuster substituir-lo, en vore que no seria guardonat, perquè oferia massa discrepàncies amb el pensament oficial. O va ser el mateix escriptor de Sueca qui, com una escenificació sarcàstica, com diu Pérez Moragon, va perpetrar en quatre grapats l’escrit més breu, ultracatòlic i antiexistencialista, però susceptible d’aconseguir el guardó i els diners que comportava.

Al contrari que aquella versió caricaturesca i en castellà, aquest estudi que ara veu la llum té una sèrie de qualitats que permeten considerar-lo ben interessant, segons Pérez Moragón, dins la producció inicial de Joan Fuster. En aquest assaig trobem alguns dels temes que ja interessaven a l’assagista de Sueca: el descrèdit de la realitat en les arts plàstiques, la consideració dels escriptors estalinistes com a revolucionaris coartats pel sistema que defensaven, i el desencís de molts escriptors progressistes respecte a l’URSS, la llibertat de l’intel·lectual, els canvis en les relacions socials impulsats pel desenvolupament tecnològic i altres qüestions semblants. L’objectiu de l’estudi era contraposar les idees d’alguns autors de teatre religiós, i aquella literatura que posava damunt l’escenari les idees pròpies del corrent  existencialista.

Llegeix la resta d’aquesta entrada »

Anuncis




L’editorial Denes guanya el ‘Premi al millor llibre valencià 2011’

20 11 2012

LA TERRA INTERIOR I ALTRES POEMES, DE VICENT BERENGUER, ÉS L’OBRA GUARDONADA EN LA PRESENT EDICIÓ

Vicent Berenguer, Francesc Ferrer i Agustí Colomer

El monestir de Sant Miquel dels Reis ha estat el lloc on s’han lliurat els Premis de la Generalitat als millors llibres editats en el 2011. El Premi al llibre millor il·lustrat ha recaigut en l’obra Milano, de Media Vaca Ediciones, i el Premi al millor llibre valencià l’ha obtingut La terra interior i altres poemes, del nostre amic Vicent Berenguer, número 100 de la col·lecció de poesia de Denes, Edicions de la Guerra, fundada i dirigida per l’escriptor guardonat.

En el panorama editorial valencià el fet d’assolir cent títols en una col·lecció de poesia no passa a ningú desapercebut. Edicions de la Guerra és una de  les col·leccions de més èxit de l’editorial Denes i una referència obligada en la lírica de tot el nostre domini lingüístic. Vicent Berenguer va voler commemorar l’efemèride publicant un recull de la seua obra, reescrita per a l’ocasió. La terra interior i altres poemes inclou els poemaris La terra interior (1989), Imitació de la soledat (1990), L’home no confia en la ciutat (1996) i una recopliació diversa de poemes sota el títol Altres poemes (1996-2008). En el pròleg, Sam Abrams assenyala que l’obra de Berenguer «gira a l’entorn de tres temes essencials: la realitat física, l’alteritat, amb tota la seua càrrega emotiva i experiencial, i el món de les idees». El poeta i crític literari estatunidenc subratlla l’esperit vitalista de l’escriptor valencià i el realisme líric de caire reflexiu de la seua obra: «Berenguer ens procura el moll de l’os de l’experiència humana, recoberta d’uns detalls mínims que evoquin una època concreta».

Per a tots els qui fem possible la col·lecció Rent, Edicions de la Guerra ha estat, des del primer moment, la col·lecció de referència. Tant de bo poguérem assolir un dia el nivell i la longevitat de la nostra germana major centenària!

Enhorabona a Vicent Berenguer pel guardó obtingut, que fa justícia a la seua llarga trajectòria de poeta i de director literari. I enhorabona a Francesc Ferrer, editor compromés en la dura -i alhora gratificant- tasca de fer país.

Agustí Colomer





La Biblioteca de la Deportación incorpora “Etty Hillesum, un ungüent per a tantes ferides”

14 04 2012

La Biblioteca de la Deportación és una associació andalusa sense ànim de lucre, que té com a finalitat obtindre, conservar i transmetre tots aquells objectes (llibres, cartes, documents, etc.), que estiguen relacionats, directa o indirectament, amb la deportació de persones durant l’ocupació i domini nazi d’Europa.

El president de l’associació, Pablo García Gutiérrez, es va posar en contacte amb l’editorial Denes interessant-se pel llibre d’Adrià Chavarria, Etty Hillesum, un ungüent per a tantes ferides, núm. 10 de la col·lecció Rent, de literatura religiosa contemporània en valencià. El director de l’editorial Francesc Ferrer Escrivà va fer donació d’un exemplar de l’obra a esta associació.

La Biblioteca de la Deportació manté un interessant blog (http://bibliotecadeladeportacion.blogspot.com.es)  en el qual es pot accedir a una notable bibliografia agrupada en diferents temes: Auschwitz. Centro de exterminio; Bergen-Belsen, el último destino; Guettos: vida en la frontera de la muerte; Mauthausen-Gusen. Campo español; Buchenwald en la colina d’Ettersberg; Breendonk. la fosa de arena; Adolf Hitler: el rostro del mal; Cómplices de Hitler: entre la colaboración y la culpa; Iglesia y holocausto. Renacer de las cenizas; Dibujar el horror. El holocausto a través del trazo. El blog manté també un apartat en el qual dóna a conéixer les donacions i últimes novetats de la biblioteca. Etty Hillesum, un ungüent per a tantes ferides figura entre estes últimes, així com en l’apartat dedicat a Auschwitz.





Francesc Ferrer Pastor, “de generació en generació”

18 07 2010

EN EL DESÉ ANIVERSARI DEL TRASPÀS DEL FUNDADOR DE L’EDITORIAL DENES

El passat 10 de juliol es va complir el desé aniversari de la mort de Francesc Ferrer Pastor (la Font d’En Carròs, 1918 – València, 2000). El diari Levante se n’ha fet ressò en articles com ara els de Daniel Climent o Josep Miquel Bausset. Tots els que fem possible Rent, literatura religiosa en valencià, li devem el nostre agraïment, no sols pel fet de crear l’editorial Denes, al si de la qual ha vist la llum esta col·lecció, sinó també perquè Francesc Ferrer Pastor és per a nosaltres un referent clau, un model, en el diàleg entre fe i cultura. La seua tasca valencianista com a lexicògraf, com a impressor, com a nacionalista, naix d’un amor al seu poble amerat d’esperit evangèlic. Ell treballà de debò i incansablement per arrelar la llengua en la nostra Església i participà activament en la Comissió Interdiocesana de Textos Litúrgics i en La Paraula Cristiana. Tots els que fem Rent hem rebut el seu mestratge i el seu testimoni i volem ser dignes anelles de la cadena que, “de generació en generació”, ha unit Evangeli i compromís pel país. Ferrer Pastor sabé transmetre’ns allò més valuós que ell havia rebut i nosaltres, alhora, des de Rent, volem recrear eixe esperit que animà el seu itinerari vital.

El seu fill, Francesc Ferrer Escrivà, prengué el relleu com a impressor i editor, i ha consolidat Denes com una editorial de referència, no sols en l’esfera de la lingüística -on les obres lexicogràfiques de son pare continuen ensenyant any rere any a desenes de milers de valencians- sinó en molts altres àmbits: la pedagogia, l’assaig, la poesia… i, ara també, el llibre religiós, tant amb Rent com amb la nova col·lecció “Pregar amb els fills i els néts”.

La fotografia que hem triat palesa a la perfecció el verset del Magníficat bíblic, “de generació en generació”: un madur Ferrer Pastor esdevé la paret on es recolza el seu nét Francesc, president de la Fundació dedicada a la memòria del seu avi. Així ens sentim tots nosaltres, recolzats pel testimoni i per la intercessió de qui fóra -i és-, el nostre amic. 





Rent presenta “Severina”, d’Ignazio Silone, a la Fira del Llibre

26 04 2010

LA COL·LECCIÓ ‘GERMANA’ DE RENT “PREGAR AMB ELS FILLS I ELS NÉTS” VEU LA LLUM AMB ELS DOS PRIMERS TÍTOLS

El passat 23 d’abril, Sant Jordi i Dia del Llibre, l’Editorial Denes va presentar en el marc de la Fira del Llibre les últimes novetats de la Col·lecció Rent: Pensaments per a Giulia. Antologia, de Giuseppe Capograssi; Déu entre les coses. Antologia de poesia religiosa, de Vicent Andrés Estellés; i el primer llibre d’enguany, Severina, una novel·la d’Ignazio Silone. A més, es va presentar la col·lecció “germana” de Rent “Pregar amb els fills i els néts”, llibres il·lustrats per a llegir amb els més xicotets de la casa. Durant l’acte, també es presentaren els volums més recents d’”Edicions de la Guerra”, la col·lecció de poesia de Denes que obté tanta acceptació per part del públic i crítica.

Severina, d’Ignazio Silone -pseudònim de Secondino Tranquilli (Pescina, 1900-Ginebra, 1978)-, un dels escriptors italians més llegits i traduïts del segle XX, és una novel·la que esdevé el testament literari d’este gran novel·lista. La traducció és de Joaquim Juan-Mompó, que la va presentar en l’acte de la Fira, i la part introductòria és obra dels professors Giulia P. Di Nicola i Attilio Danese.

En esta obra, Silone evoca en la protagonista de l’obra –inconformista, desconfiada del poder, tenaç i fraternal- la seua admiració per la filòsofa francesa Simone Weil. En Severina, els temes lligats al cristianisme –semnpre presents en el gran novel·lista- esdevenen centrals a la llum entre el dilema entre obediència i consciència. Severina és l’esperança en una revolució moral capaç de renovar i salvar la humanitat.

Per a Silone, l’esperança és el principal vestigi cristià en un món que ha perdut la fe i ha renegat de la caritat; una virtut de resistència, que apareix com el moment religiós de la consciència laica.

Ignazio Silone als 17 anys inicia l’activitat política en les files socialistes i contribueix a fundar en 1921 el Partit Comunista. Sota el feixisme, esdevé un activista clandestí, tant a Itàlia com a l’estranger. En 1930, en l’època de les porgues stalinistes, abandona el partit i passa a estar sota sospita tant dels comunistes com dels feixistes. L’allunyament del comunisme li fa repensar la seua identitat com a “cristià sense Església i socialista sense partit”. Refugiat a Suïssa escriu, entre altres, l’assaig L’escola dels dictadors i les novel·les Fontamara o Pa i vi, que li reportaran fama internacional com a escriptor compromés. En la seua fructífera activitat literària dels últims anys destaquen El secret de Luca, Eixida d’emergència, L’aventura d’un pobre cristià i Severina.

Abans, Agustí Colomer, director de la Col·lecció Rent va presentar els dos llibres anteriors -5 i 6 de la col·lecció- Pensaments per a Giulia i Déu entre les coses. L’acte va contar amb la intervenció de l’editor Francesc Ferrer.

COL·LECCIÓ “PREGAR AMB ELS FILLS I ELS NÉTS”

Amb l’expressiu títol “Pregar amb els fills i els néts”, el professor Francesc Aracil -il·lustrador, pintor i gravador- va presentar eixe mateix dia la nova col·lecció de l’editorial Denes dedicada a llibres per a xiquets. “Llibres il·lustrats a tot color per als més xicotets de la casa, llibres per a ser contats per part dels pares o dels iaios”, va especificar Aracil, que els ha il·lustrat. Els textos són obra del prevere Vicent Cardona.

És tracta d’una important iniciativa, excel·lent eina per a la transmissió de la fe en valencià, uns llibres molts atractius i senzills per educar cristianament els infants.

Els dos primers llibres de la nova col·lecció i que ja es troben al carrer porten per títol Gràcies per tantes coses i Els amics de Jesús (El senyal de la creu). Els propers estaran dedicats al Parenostre (Jesús m’ensenya a resar!) i a l’Avemaria (Maria, la mare).

Els llibres estan pensats, tal i com va dir l’il·lustrador, per a repassar en companyia dels xiquets i les xiquetes, comentar les il·lustracions, explicar què diuen els diferents personatges, “per ajudar-los en la iniciació del viure cristià”.





El blog de Rent supera en el primer any les 6.000 visites

17 04 2009

blogrentA principis d’abril de l’any 2008, coincidint amb l’aparició dels dos primers títols de la col·lecció, es va posar en marxa el blog RENT, LITERATURA RELIGIOSA EN VALENCIÀ, destinat a anunciar totes les novetats que envolten el nostre projecte editorial. L’editor, Francesc Ferrer i el director de la col·lecció, Agustí Colomer, van voler apostar per l’ús de les noves tecnologies per tal de connectar amb major eficàcia amb els lectors. Les més de 6.000 connexions realitzades en el primer any de funcionament acrediten l’interés que ha despertat esta col·lecció entre el públic lector. Les seccions més visitades són “Obres”, “Subscriu-te” i “Què és Rent?” i els articles més llegits han sigut les recensions “Isaïes, profeta de Nadal”, d’Antoni López, publicada a Cresol, “Libros religiosos” de Rafael Prats, publicat al Levante-EMV i “Simone Weil, la passió per la veritat”, d’Emilia Bea, publicat al suplement Postada del diari Levante-EMV.

El gabinet de premsa subratlla la importància de la presència en internet aconseguida a través del blog, amb més de 30 pàgines web i blogs de tot el domini lingüístic, que s’han fet ressò de noticies de Rent. També mostra la seua satisfacció per la presència assolida en els mitjans més tradicionals, tant de ràdio i televisió (TV3, Algemesí televisió i Ràdio l’Om) com en l’àmbit de la premsa escrita: Levante-EMV, El País, Avui, El Mundo, Cresol, Saó, Serra d’Or, Caràcters, Lletres valencianes o El Punt.





Picassent acull la presentació d’Isaïes, profeta de Nadal

16 12 2008

En la conferència han participat Agustí Colomer, director de la col·lecció Rent i curador d’esta obra de Martí Domínguez Barberà; Artur Hernández, regidor de Cultura; i Vicent Cardona, rector de Sant Cristòfor de Picassent


rentwebtots2 colomerweb2

public02web1

public01web1

Desenes de veïns i veïnes de Picassent han participat en la presentació del llibre inèdit de Martí Domínguez Barberà Isaïes, profeta de Nadal, que ha tingut lloc a la Casa de la Cultura d’esta població de L’Horta. Es tracta del segon volum de la col·lecció Rent, dedicada a la literatura religiosa contemporània en valencià.

L’acte ha comptat amb la presència de l’autor de la introducció i curador de l’edició, Agustí Colomer; el rector de la parròquia de Sant Cristòfor i persona vinculada a l’àmbit de la cultura valenciana al si de l’Església a través de la revista Saó, Vicent Cardona; i el regidor de Cultura de Picassent, Artur Hernández.

Hernández ha expressat en la seua intervenció la necessitat de “fer normal” l’ús de la llengua en qualsevol àmbit de la cultura i la societat. En este cas, el món de l’Església no pot quedar de banda, ha afegit.

Per la seua banda, Cardona ha qualificat el naixement de la col·lecció Rent com una “iniciativa innovadora en el panorama editorial valencià”. Així, ha aprofitat per donar les “gràcies” d’este treballa al director de la col·lecció Agustí Colomer, i a l’editor Francesc Ferrer, responsable de l’editorial Denes.

En la seua conferència, Colomer, a l’igual que els seus companys de taula, ha tingut paraules de record per a Cristòfor Aguado. En este sentit, ha recordat que la col·lecció duu el nom de Rent, que era el mateix nom que la capçalera del butlletí de l’associació La Paraula Cristiana, dedicada a recuperar el valencià a l’Església. “Doncs, Cristòfor Aguado va ser membre actiu d’esta associació”, ha assegurat Colomer.

Durant la seua intervenció el curador d’esta obra de Martí Domínguez  –que data de 1965 i va restar inèdita- ha assenyalat que “este polifacètic escriptor del segle XX és un dels que millor conjumina el valencianisme d’inspiració cristiana”.

El director de Rent ha tingut paraules d’admiració per este gran valencianista que fou director de Las Provincias en un dels moment més dramàtics viscuts per la ciutat de València, com fou la “riuà” de 1957, quan va mantindre la dignitat de la ciutat amb un gran vessant cívic. Però, “també literari”, faceta en la que Colomer ha recordat obres de gran qualitat, algunes profundament religioses -des de diversos punts de vista- com No n’eren deu? o L’ullal, entre d’altres.

“Estic convençut que un dels objectius de Martí Domínguez amb l’Isaïes… era acostar el món de la Bíblia als valencians, en la línia del Concilic Vaticà II”, ha subratllat Colomer. Així, ha explicat que este autor, del que enguany s’ha complit el centenari del seu naixement, va traduir a un “valencià molt digne” les diverses cites bíbliques.

En acabar la conferència s’ha produït un interessant col·loqui en el que ha participat el públic assisten, entre els que hi havia persones que arribaren a conéixer la humanitat de Martí Domínguez, en este cas, com a director de la revista Valencia fruits.