LXXV aniversari del traspàs de Gonçal Vinyes (1883-1936)

EL DIJOUS 10 DE DESEMBRE DE 1936, A LES CINC DE LA VESPRADA, FOU AFUSELLAT VORA EL PONT DE LA CARRETERA DE VALLÉS

El dia de Sant Jordi del 2009, els obradors gràfics de Grafisom acabaven d’imprimir el número 4 de la nostra col·lecció Rent. Es tractava del volum Sembrant la vida. Poesia i compromís, una recopilació dels poemes i d’alguns articles en valencià de Gonçal Vinyes, precedits d’un estudi introductori del curador, el professor Antoni López Quiles.

Hui, en complir-se el setanta-cinc aniversari de l’assassinat del canonge de Xàtiva, volem fer memòria de la seua figura i del seu testimoni cristià.

I per a fer-li un homenatge, res millor que sentir un dels poemes més bells, “La cançó de les aigües”, dedicat a la seua ciutat de Xàtiva.

 

Fent clic ací podreu accedir a les recensions publicades, actes de presentació i notícies aparegudes al voltant de l’edició de Sembrant la vida.

La foto que reproduïm de Gonçal Vinyes, inèdita fins ara, ens ha estat cedida amablement per Anna Martí, neboda-néta del poeta.

“El Déu més líric i valencià”, article de Paco Cerdà al diari Levante-EMV

L’EDITORIAL DENES RECUPERA LA POESIA RELIGIOSA DE TEODOR LLORENTE I VICENT ANDRÉS ESTELLÉS

«Catòlic só, mas la fe no m’escalfa», escrivia al segle XV un sincer i sempitern enamorat Ausiàs March. El cavaller de Beniarjó també s’adreçà a Déu en el seu immens Cant espiritual, on es mostrava preocupat per si el seu «foll amor» el condemnava a l’infern. Si el més gran poeta valencià de tots els temps es preocupava de Déu, no anaven a ser menys els dos altres rapsodes que marcaren els segles XIX i XX de la poesia valenciana: Teodor Llorente i Vicent Andrés Estellés. Ara, l’editorial Denes -a través de la seua acurada col·lecció Rent- ofereix als lectors dues breus antologies de poesia religiosa que rescata els versos divins dels dos escriptors que han marcat la poesia valenciana moderna.

El volum més recent és Lo foc sagrat de la fe, una selecció de poemes religiosos de Teodor Llorente on la fe del mestre de la Renaixença valenciana s’hi representa «com un foc encés que escalfa la llar familiar i il·lumina els moments més trascendents i intensos de la vida» i que representa «un do sagrat que es transmet de pares a fills» perquè dota a les persones d’un «espai d’eternitat», segons resumeix Rafael Roca, que ha fet la tria dels poemes i ha escrit la introducció del llibre.

En l’any del centenari de la mort de Llorente, aquest llibre dóna una excel·lent fotografia de la poesia religiosa de qui fou considerat com el poeta de la pàtria, de la fe i de l’amor. Ací va un exemple: «Mentres al sol tu blanqueges, / barraqueta valenciana, / ardirà en nostres entranyes / lo sentiment de la Pàtria. Mentres enmig de València / alce el cap lo Micalet, / ardirà en nostres entranyes / lo foc sagrat de la fe. Mentres tos ulls, valenciana, / tinguen divins resplandors, / ardirà en nostres entranyes / la dolça flama d’Amor». Pàtria, fe i amor.

Menys fe que amor i pàtria li coneix el públic general a Estellés, el poeta que va cantar els millors «rebolcons entre besos i arraps» i que va assumir la veu d’un poble per a ser poble. Però entre els seus versos -excesius, deia ell- també hi ha una destacada producció de caire religiosa. Una bona part d’ells els recull Déu entre les coses, antologat per Enric Ferrer Solivares. És una poesia religiosa menys explícita que la de Llorente, però, com diu Ferrer Solivares, mostra «una sèrie de preguntes sobre el sentit de la vida, la presència del mal, el desig pertorbador, la mort, etc., que postulen respostes que parlen de salvació, d’esperança, de pregària, de virtuts o d’amor al proïsme». «És a dir, de tot allò que qüestiona l’ésser humà i el pot obrir a una realitat superior, trascendent», agrega. Ara bé: que ningú oblide que és el poeta del pimentó torrat i que no espere d’ell una gravetat formal de teules cap amunt. Hi ha prou amb una sola mostra del llibre. «Amic, Déu és una séquia. / Quin goig capbussar-se en Déu!».

GONÇAL VINYES, UN POETA DE L’ESPERANÇA AMB UNA MORT TRÀGICA EN 1936

A banda dels dos grans poetes valencians dels segles XIX i el XX, Denes també ha rescatat els versos religiosos del beat xativí Gonçal Vinyes Masip (1883-1936) en el llibre Sembrant la vida. Poesia i compromís, a cura d’Antoni López Quiles. A banda de la seua tasca com a capellà, Gonçal Vinyes desenvolupà un treball clau en la recerca històrica -fou cronista oficial de Xàtiva-, la investigació arqueològica o el periodisme -dirigí El obrero setabense. També fou un dels anomenats «poetes de l’esperança» compromés amb el valencianisme i les reivindicacions nacionals, que esguità els seus versos amb «elements parnassianistes o impressionistes». La seua mort, narrada a la introducció del llibre, va ser tràgica. «El dijous 10 de desembre del 1936 li comunicaren que havia d’anar al molí de Vallés a fer un inventari dels béns d’un propietari considerat facciós. Així ho va creure ell, però finalment, a les cinc de la vesprada va ser afusellat vora el pont de la carretera de Vallés». L’11 de març del 2001, ara farà una dècada, el papa Joan Pau II el beatificà.

Levante-El Mercantil Valenciano, 12 de febrer del 2011, p. 34

El glatir de les paraules (“Sembrant la vida”, de Vinyes), recensió a Lletres Valencianes

EL NÚMERO 28 DE LLETRES VALENCIANES, REVISTA DEL LLIBRE VALENCIÀ, INCLOU UNA CRÍTICA DE PASQUAL MAS I USÓ A L’OBRA DE GONÇAL VINYES (SEMBRANT LA VIDA. POESIA I COMPROMÍS, A CURA D’ANTONI LÓPEZ QUILES)

El beat Gonçal Vinyes Masip (Xàtiva, 1883-Vallès, 1936) va desenvolupar una intensa labor cultural en el terreny de la recerca històrica, la investigació arqueològica, el periodisme –amb la direcció de El correo setabense– i la poesia. El llibre que ara presentem recull un bon exemple de la seua tasca literària.

[PER LLEGIR LA CRÍTICA, FES CLIC EN LES IMATGES]

El glatir de les paraules, per Pasqual Mas i Usó (Lletres Valencianes, 28)

“La cançó de les aigües”, homenatge a Xàtiva de Gonçal Vinyes, nou vídeo de Rent

.

El Canal de vídeos de la col·lecció Rent compta ja amb l’audiovisual del llibre Sembrant la vida, de Gonçal Vinyes. El text escollit és “La cançó de les aigües”, una de les peces que configura el “Poema de la terreta”, homenatge del poeta a la seua ciutat de Xàtiva. La velocitat i agilitat del poema transmet la força d’unes aigües que brollen de les muntanyes i davallen impetuoses al pla fins que la mà de l’home controla el seu curs per a delitar-se i proveir-se de “vida i salut”. La natura com a marc de la història i imatge de la transcendència. Xàtiva que, de la mà de Vinyes, esdevé, en paraules del curador Antoni López Quiles, símbol i “paradigma dels valencians”.

Mossén Gonçal Vinyes i Masip (1883-1936) és un digne representant del diàleg fe-cultura. Home fervorós, preocupat pels més desfavorits i sensible a la cultura autòctona al resorgiment de la qual contribuí com a historiador, periodista i poeta. Des de la direcció del setmanari catolicosocial El obrero setabense, recolzà les reivindicacions valencianistes. El 10 desembre del 1936 morí assassinat, sent beatificat l’any 2001. Sembrant la vida recull la seua obra poètica i periodística en valencià i trau a la llum un dels poetes més interessants de la literatura valenciana del segle XX.

Presentació dels llibres de Gonçal Vinyes i Giuseppe Capograssi a la llibreria Paulinas

SEMBRANT LA VIDA I PENSAMENTS PER A GIULIA, QUART I QUINT TÍTOL DE RENT

El dimecres 23 de setembre la llibreria Paulinas acollí la presentació dels dos últims títols de Rent (Denes). El director de la col·lecció, Agustí Colomer, i els curadors de les edicions, Antoni López i Manuel Lanusse, intervingueren en l’acte. Agustí Colomer subratllà els paral·lelismes existents entre els dos autors, que començaren a escriure en el període d’entreguerres, un moment especialment convuls de la història europea. “En eixe clima convuls, Vinyes i Capograssi no perden mai ni la serenitat ni l’esperança. Són hòmens de fe i confien, a pesar de les dificultats. La consciència de perill del propi Vinyes, que morirà màrtir, és explícita en algun dels seus poemes –“sent la gelor mortífera al meu voltant /eixe fred que a les ànimes va anquilosant”. Colomer enumerà els paral·lelismes existents entre el canonge de Xàtiva i el filòsof de Sulmona: “Els dos autors compartixen molts aspectes: la fe, l’amor a la cultura, la sensibilitat social i la inquietud literària. En tots dos, a més, la seua circumstància local -Xàtiva en Vinyes i Sulmona i Roma en Capograssi-, esdevenen paradigmes d’un missatge universal”.

Tot seguit va prendre la paraula el professor de la Universitat de València, mossén Antoni López Quiles, que es congratulà de l’evolució positiva dels estudis sobre la literatura religiosa de la Renaixença als nostres dies. “Arran d’un monogràfic que férem a la revista montserratina Qüestions de vida cristiana, l’any 1994, dedicat a l’Església i la cultura valenciana, un grup d’investigadors valencians encetàrem un procés de revisió ben interessant, que posava en valor la literatura religiosa del segle XX, tant per la seua importància sociolingüística –en mantindre la llengua en temps adversos-, com per la qualitat que assolixen alguns autors. Els noms de Xavier Casp, Martí Domínguez, Joan Valls o Vicent Andrés Estellés en són una bona mostra. Però també la nòmina de clergues ha fet aportacions significatives: Sorribes, Moscardó o Monçó són noms cabdals en la postguerra. I, mereixen una especial atenció l’anomenat grup de “poetes de l’esperança”, conjunt de preveres que compartixen uns mateixos referents estètics i un pensament comú que lliga valors cristians i valencianitat. Joaquim Garcia Girona, Francesc Martínez Miret, Eduard Genovés o Gonçal Vinyes són els caps visibles d’aquest grup”. Tot seguit Antoni López analitzà la singularitat de Vinyes, “que sobre una matriu romàntica d’arrel verdegariana incorpora elements parnassianistes i convertix la seua Xàtiva natal, en paradigma històric de la plenitud cristiana i nacional del poble valencià”. Finalitzada la seua intervenció, Francesc Aracil llegí el poema “La cançó de les aigües”.

A continuació, el jurista Manuel Lanusse, realitzà un esbós biogràfic de Giuseppe Capograssi, una personalitat de primera línia del catolicisme italià de la qual només coneixíem la seua important obra filosoficojurídica. Amb la publicació de l’antologia Pensaments per a Giulia, se’ns mostra el Capograssi més íntim i literari, que deixa transpuar també les seues idees socials i polítiques. “El filòsof de Sulmona, defensor com Jacques Maritain de l’equació cristianisme-democràcia, mai no simpatitzà amb les maneres feixistes ni assumiria cap compromís amb aquest règim totalitari.” Tot seguit, Manuel Lanusse explicà les característiques peculiars de l’obra, una antologia de les 1951 cartes que diàriament enviava a la seua promesa Giulia Ravaglia: “Capograssi, gairebé bloquejat en l’encontre directe amb Giulia, sobretot en allò tocant a l’amor, emprarà aquesta peculiar forma de comunicació amb Giulia a fi de trobar un canal per a l’expressió d’aquells sentiments i pensaments, no per alliberar-se’n, sinó per donar-los forma i precisar-los i, amb això, transmetre’ls a la persona estimada, amb el propòsit d’aconseguir un enriquiment mutu i de crear un espai de meditació comuna.” En acabar la seua alocució, Antoni Martínez va llegir el pensament escrit el 7 de maig de 1919.

Gonçal Vinyes i Giuseppe Capograssi, dos escriptors catòlics en temps convulsos

PRESENTACIÓ DE SEMBRANT LA VIDA I PENSAMENTS PER A GIULIA

L’editorial Denes presentarà en la llibreria Paulinas, el dimecres 23 de setembre, a les 19.00 hores, els dos últims títols de la col·lecció Rent: Sembrant la vida. Poesia i compromís, de Gonçal Vinyes, a cura d’Antoni López Quiles i l’antologia Pensaments per a Giulia, de Giuseppe Capograssi, traduïda i editada per Manuel Lanusse. Vinyes i Capograssi comparteixen una mateixa fe i la inquietud per encarnar-la en un moment històric convuls, com ho és el període d’entreguerres. Tots dos s’afanyen per fer una societat més justa, en la millor tradició de l’humanisme cristià.

Mossén Gonçal Vinyes realitzà una intensa labor pastoral entre la gent més desfavorida de Xàtiva. Alhora, desplegà una intensa activitat cultural com a historiador i periodista. Dirigí el setmanari catolicosocial El obrero setabense, des del qual recolzà les reivindicacions valencianistes. En desembre del 1936 morí assassinat, sent beatificat l’any 2001. Sembrant la vida recull la seua obra poètica i periodística en valencià i trau a la llum un dels poetes més interessants de la literatura valenciana del segle XX.

 

¿Eres jardí farcit d’essències ràncies

lloc de plaer, on deïdats gaudixen

a bon resguard de cobejoses ànsies

per forts gegants que, desvetlats, guarnixen

lo teu cercat?Oh, alcàsser ferm que recloguent princesa

 

¡Oh, alcàsser ferm que recloguent princesa

com l’auba, encís, al dolç conjur dormida

d’un ventíjol, que encoratjat la besa

i de cançó per clares fonts teixida

jaus encantat!

Sembrant la vida.  “Glatits del cor” 

  

Giuseppe Capograssi, filòsof del dret i membre de la Cort Constitucional italiana, és un dels noms més importants del pensament catòlic italià de la primera mitat del segle XX. Al llarg de set anys (1918-1924), escrigué una carta diària a la seua promesa, Giulia Ravaglia, on expressava les seues reflexions i sentiments: lectures diverses, passejades per Roma, les recialles de la Gran Guerra, la irrupció del feixisme… Les seus cartes –o, més pròpiament, pensaments- foren publicades a la seua mort i esdevenen peces d’una extraordinària bellesa literària i profunditat espiritual.

 

 

“La puresa del cel de Roma és, en certes hores, meravellosa; i si, després de fixar-s’hi, u hi pensa i en fa memòria, aquesta puresa li porta la imatge de la Resplendor invisible, de la resplendor de la Bellesa Increada, que omplia de llum el Paradís i la pupil·la de Dante. La llum resulta una cosa tan palesament immaterial, tan pura en la seua unitat i en el seu fulgor, que una imatge millor l’home —el pobre home condemnat a ordenar les seues idees i a expressar-les amb la crossa de les paraules i d’unes imatges que no són més que simples comparacions—, una imatge sensible millor que aquesta l’home no podria trobar-la a l’hora d’expressar l’essència i la visió de Déu.”

  Pensaments per a Giulia, 19 de desembre de 1919

 

‘Posdata’ recomana ‘Sembrant la vida’, de Gonçal Vinyes

LEVANTE-EMV / POSDATA / ANAQUEL 3 juliol 2009

El suplement cultural Posdata del diari valencià Levante-EMV torna a recomanar un llibre de Rent a la secció Anaquel. Es tracta del número 4 de la col·lecció dedicat a Gonçal Vinyes: Sembrant la vida. Poesia i compromís. Reproduïm la ressenya.

GONÇAL VINYES
Sembrant la vida. Poesia i compromís
DENES, PAIPORTA, 2009
Gonçal Vinyes formà part del grup de preveres que, a partir de la Renaixença, realitzà una intensa activitat cultural de recuperació històrica. Aquest llibre aplega les poesies d’El poema de la terreta i altres composicions per les quals formà part dels “Poetes de l’Esperança”; a més, inclou un apèndix amb els articles que Vinyes publicà a El obrero setabense i al setmanari Acció.

Gonçal Vinyes, gegant poeta de l’esperança, per Jaume Alba

CRESOL / FIGURES juny 2009

La revista Cresol, de la Unió Apostòlica del Clero, publica en el seu últim número un article de Jaume Alba –col·laborador habitual de Cristians.net– sobre l’últim llibre publicat a la col·lecció Rent: Sembrant la vida. Poesia i compromís, de Gonçal Vinyes. A continuació reproduïm l’article sencer.

GONÇAL VINYES, GEGANT POETA DE L’ESPERANÇA
El 10 de desembre de 1936 moria afusellat al pont de Vallés, a la comarca de La Costera, Gonçal Vinyes Masip (Xàtiva, 1883). L’11 de març de l’any 2001 fou beatificat pel papa Joan Pau II a la Plaça de Sant Pere de Roma. Dos dades importants en la biografia d’este prevere que va exercir la seua activitat pastoral a la seua ciutat natal de Xàtiva.

Els lectors de Cresol ja coneixen la figura d’este sacerdot dedicat a una intensa activitat devocional i social, així com d’investigació històrica i arqueológica. Però, també cultural, especialment, en l’àmbit de la poesia i la tasca periodística. Antoni López Quiles que l’ha qualificat com a “gegant poeta de l’esperança” ja ha donat compte en este mateixes planes d’un esboç de la figura de Vinyes (Cresol 69, octubre 2006).

Precisament, Antoni López és l’autor de la recopilació dels poemes i articles de Vinyes, que recull el llibre, que acaba de publicar la col·lecció Rent –igualment coneguda en estes mateixes planes- titulat Sembrant la vida. Poesia i compromís. És el volum 4 d’una col·lecció dedicada a la literatura religiosa en valencià que ja ha tret a la llum un assaig inèdit de Martí Domínguez i altres dos textos bàsics del cardenal Newman i de la pensadora Simone Weil. Una iniciativa que feia falta.

A la brillant introducció de Sembrant la vida, López Quiles diu de Vinyes que “es tracta d’un poeta que, inserit dins dels paràmetres d’aquell romanticisme, inherent a les reivindicacions nacionals, però que obre la seua lira compositiva a altres modalitats, de manera que esguita les seues peces d’elements parnassianistes o impressionistes, sense abandonar, tanmateix, la seua vinculació al patrimonialisme i, per eixa mateixa raó, sense deixar de ser un gran poeta d’esperança, obri les seues déus líriques a altres vies d’inspiració”.

Parlem d’un capellà que no va ser un cas únic. Gonçal Vinyes forma part del moviment estètic i ideològic que López Quiles ha identificat com “Poetes de l’esperança” i que està integrat per un grup de capellans com Francesc Martínez i Miret o Joaquim Garcia Girona, al seu cim.

¿I per qué resten “oblidats” estos autors? ¿Qué no tenien suficient qualitat per passar a ser ressenyats a les pàgines de la nostra literatura? ¿Es tracta tan sols de poetes que elaboraven una “literatura memor”? Res més lluny de la realitat. Durant les últimes dècades els analistes els han prestat escasa atenció seguint el “criteri negador” que els estudiosos han donat als creadors adscrits a la Renaixença, als “continuadors” de l’obra de Llorente o als persistents del “romanticisme”. Per este motiu és important la tasca d’investigadors que no es conformen amb repetir de forma mimètica els qualificatius assignats a determinades corrents o a segons quins autors. Si no que profundixen en l’obra d’estos escriptors i troben “versos suggeridors” que acosten la seua obra als tractats actuals de la literatura valenciana.

Sembrant la vida. Poesia i compromís no sols inclou les poesies aplegades sota el títol El poema de la terreta i altres composicions líriques, sinó que també recull un apèndix amb els articles en valencià que Vinyes va publicar a El obrero setabense i al setmanari Acció. Una tasca periodística que, segons López Quiles, “prosseguix la línia de reivindicar un passat associat al cristianisme que il·lumine un present, fins i tot en l’àmbit del nacionalisme, per al qual serà imprescindible el referent catòlic”.

Gonçal Vinyes, amb la seua mort violenta és, tal volta, reflex d’una època, la d’entre guerres, que tantes vides i obres va sacrificar. En este cas parlem d’un prevere que, junt a altres, dedicaren tota la seua vida a un treball de compromís pastoral i social, però que mai deixà de banda la recuperació cultural d’un poble, el seu, que estimà i sembrà… de vida.

El diari El País (Quadern) recomana ‘Sembrant la vida’

Quadern (22 maig 2009), el suplement cultural en valencià del diari El País torna a recomanar un llibre de Rent. En esta ocasió, en l’apartat sobre poesia, posa atenció en l’últim volum, el quart, que està dedicat a Gonçal Vinyes i que porta per títol Sembrant la vida. Poesia i Compromís. Reproduïm el text:

“SEMBRANT LA VIDA. Poesia i compromís és el subtítol d’aquest volum de la col·lecció Rent, dedicada a textos de temàtica religiosa. En aquest cas, es tracta d’un recull del sacerdot Gonçal Vinyes (Xàtiva, 1883-Vallés, 1936), afusellat al començament de la Guerra Civil, que va desenvolupar una intensa activitat de recuperación històrica i identitaria i va participar en el moviment de dignificació del valencià com a llengua de cultura. A més de poemes, el llibre inclou alguns dels articles que va publicar”.

El món cultural de Xàtiva a la presentació de ‘Sembrant la vida’, de Gonçal Vinyes

CELEBRAT A LA CASA DE LA CULTURA AMB LA INTERVENCIÓ D’AGUSTÍ COLOMER, ANTONI LÓPEZ QUILES I AGUSTÍ VENTURA

Com no podia ser d’altra manera, la presentació de Sembrant la vida. Poesia i compromís, que recull poesies i articles de Gonçal Vinyes i Masip, es va celebrar a la seua població natal, la històrica ciutat de Xàtiva. El lloc, el senyorial saló d’actes de la Casa de la Cultura, en el marc de les celebracions per la Fira del Llibre i amb un notable èxit de públic.

La presentació de l’acte va córrer a càrrec d’Agustí Colomer, director de la col·lecció Rent, on s’emmarca este quart volum. També hi participaren el curador de l’obra, el sacerdot i professor de la Universitat de València, Antoni López Quiles, i l’escriptor Agustí Ventura, cronista oficial de Xàtiva, càrrec que també va ocupar Gonçal Vinyes.

Agustí Colomer, director de Rent, i Antoni López, curador de l’obra.

En primer terme, Agustí Ventura, cronista oficial de Xàtiva.

L’acte, que va comptar amb l’inestimable col·laboració de Vicent Tortosa i els Amics de la Costera, va reunir unes desenes de persones interessades en conèixer l’obra i vida del beat xativí. Entre els assistents estaven Alfons Vila, acadèmic de l’AVL; el primer alcalde democràtic de Xàtiva Manuel Casesnoves, fill de Manuel Casesnoves i Adela Soldevila -el procés de beatificació dels quals s’ha iniciat recentment-, el rector Ximo Núñez, i el director de la Casa de la Cultura, Josep Sanchis, així com persones del món cultural valencià, cas de l’organista i musicòleg Vicent Ros, entre d’altres.

L’acte va registrar una assistència notable de públic.

Antoni López es va referir a la mort violenta de la persona de mossén Vinyes –va ser afusellat als pocs mesos d’esclatar la Guerra Civil per la seua condició de religiós- i a la “mort” per oblit en el panorama de les lletres valencianes per un “criteri negador” dels estudiosos de la literatura valenciana que bandejaren este i altres poetes com ell per procedir de la Renaixença i fer una lírica raquítica.

No obstant, este investigador va assegurar que l’obra poètica de Gonçal Vinyes –l’altra, la d’investigador arqueòleg i historiador sí que ha estat més reconeguda- té “un notable relleu”, amb total seguretat, i cal posar-la en el seu lloc adequat dintre del panorama literari.

Efectivament, López Quiles ha emmarcat a Vinyes en els paràmatres del romanticisme, inherent a les reivindicacions nacionals, i vinculat amb el patrimonialisme i amb elements parnassianistes o impressionistes. I sempre amb Xàtiva present a la seua obra. Gonçal Vinyes no hi estava sol, sinó que formava part d’un grup més gran d’escriptors, també religiosos, com Martínez Miret i Garcia Girona, que Antoni López ha denominat “poetes de l’esperança”.

Per la seua banda, Ventura va fer un esbós biogràfic de Gonçal Vinyes i va destacar també la seua estima per Xàtiva. Va parlar també de la seua faceta periodística al front d’El obrero setabense, setmanari vinculat a l’obrerisme catòlic.

De la mateixa manera, es va referir a la col·laboració de Vinyes amb mossén Alcover per a la confecció del diccionari Català-Valencià-Balear i va llegir part de la cita que el mallorquí dedica al canonge de la seu de Xàtiva pel tracte oferit durant la seua visita a esta comarca per a treballar en esta magna obra.

Igualment, va relatar que ell mateix va col·laborar amb la recuperació de material per a la documentació que es va remetre a Roma quan la beatificació de mossén Vinyes. Així va deixar constància de testimonis directes que parlaven de la bonhomia del sacerdot i la sorpresa que va causar la seua mort a Vallés, també a La Costera.

L’actual cronista oficial de Xàtiva, que ha publicat en diverses ocasions treballs sobre Gonçal Vinyes,  també es va lamentar que figures com esta s’han quedat en la frontera de la ratlla ideològica que solen traçar determinades persones: “així, jo mateix he hagut de defensar davant les dretes i davant les esquerres la figura de mossén Vinyes”, ha assegurar.

Ventura va aprofitar, finalment, la seua intervenció per reclamar dels investigadors una atenció més profunda als mitjans periodístics del primer terç del segle XX, com ara El obrero setabense, del que fou ànima Gonçal Vinyes. Precisament, Sembrant la vida. Poesia i compromís recull els articles que va publicar tant a El obrero setabense com al setmanari Acció, d’orientació demócratacristiana i valencianista.