La biblioteca de Castelló acull la presentació de la novel·la “Un bri d’esperança. Sueca, 1952”

12 05 2019

 

Divendres passat, 10 de maig, la localitat riberenca de Castelló acollí la presentació de l’obra Un bri d’esperança. Sueca, 1952, guardonada amb el premi “Soler i Estruch” de narrativa curta, dins de la convocatòria de premis “Castellum Ripae” corresponent a l’any 2018. El marc de la presentació no pogué ser més idoni: la biblioteca pública del poble, que du el nom de Joan Fuster, un dels protagonistes de la novel·la. L’acte de presentació, presidit per l’alcalde, Óscar Noguera, comptà amb les intervencions de l’editora Núria Sendra, del cantautor i poeta, Rafa Estrada, i de l’autor, Agustí Colomer. L’editora expressà l’aposta per una novel·la que calia fer per recuperar un tros de la nostra història recent que, “com desgraciadament passa sovint, oblidem”. Rafa Estrada, que exercí com a membre del jurat, es congratulà de la quantitat i qualitat de les obres presentades al premi, i explicà el context tan dur i advers en el qual Fuster, Burguera i Cortés, juntament amb altres personatges, com Xavier Casp o Rafael Duyos, s’esforçaven per dignificar la llengua i la cultura valenciana. Per últim, l’autor recordà gratament l’acte de lliurament del premi, el passat 7 de setembre, “en un edifici tan singular i bell com el Mercat”, i reiterà l’agraïment al jurat, a l’ajuntament i a l’editorial del Bullent. Tot seguit, explicà les circumstàncies que propiciaren la redacció de la novel·la, vinculades a la troballa i l’edició del text de La bona nova a Maria l’any 2014.  Feu una descripció sucinta dels protagonistes i de l’argument de la novel·la i subratllà “com un acte tan innocent com era la representació de teatre en valencià en les festes d’un poble -que en circumstàncies normals, no passaria de meritori-, en el context del franquisme adquiria una dimensió gegantina. Era la prova que superava el reduccionisme que considerava el teatre valencià com a sinònim de sainet. Gràcies a la representació de La bona nova a Maria a Sueca, l’11 d’octubre del 1952, es demostrava que la nostra llengua servia per a traduir i representar el millor teatre contemporani d’un dels autors europeus més reconegut, el francés Paul Claudel“. Agustí Colomer conclogué la seua intervenció recordant la primera estrofa de la cançó “La paraula esperança”, de Rafa Estrada, (“La paraula esperança creix rere les petiteses / i té el poder de rentar-me les ferides”), uns versos que encaixen a la perfecció el missatge que vol transmetre Un bri d’esperança. “Efectivament -afirmà Colomer- a partir d’un fet petit, com ho era una representació teatral, creix eixa esperança que té el poder de rentar-nos les ferides de l’oblit, del menyspreu respecte a la nostra llengua i la nostra cultura”.

 

 

L’acte de presentació de la novel·la comptà amb una nombrosa assistència de públic, molts d’ells alumnes de l’Escola Pública d’Adults que havien treballat el text en el club de lectura de la mà del seu professor i director, Josep Vicent Martínez. Després d’un animat col·loqui entre els assistents i l’autor, l’alcalde mostrà la seua satisfacció per l’acollida que havia tingut la presentació i conclogué l’acte.

 


Accions

Information

Deixa un comentari

Please log in using one of these methods to post your comment:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s




%d bloggers like this: