Els poemes de Vicent Andrés Estellés i Joan Valls ressonaren a l’Octubre CCC

DÉU EN LA VEU DELS NOSTRES POETES

La periodista Amàlia Garrigós va traure tot el suc a la saviesa de l’escriptor Enric Ferrer Solivares, curador de Déu entre les coses i Tast d’eternitat, en una bella entrevista-presentació sobre l’antologia espiritual de Vicent Andrés Estellés i el poemari de Joan Valls, publicats a la Col·lecció Rent.

Els nostres amics i col·laboradors, reunits a l’Octubre Centre de Cultura Contemporània, gaudiren de la presentació a València d’estos dos llibres de poemes, obra de dos dels grans poetes valencians del segle XX.

L’escolapi Enric Ferrer va desgranar al ritme de les preguntes i suggerències d’Amàlia Garrigós l’obra religiosa dels poetes de Burjassot i Alcoi. A més, durant l’acte s’escoltaren alguns poemes per part dels mateixos Ferrer i Garrigós, però també hi recitaren poemes Agustí Colomer, director de Rent; Vicent Anyó, filòleg i gendre d’Estellés; el professor Francesc Aracil; i el jove Marc Martínez que tornà a llegir ‘La vida contada a un nen del veïnat’, com ja ho va fer tres anys enrere al programa de ràdio que dirigia i presentava Amàlia Garrigós.

Rent presenta “Severina”, d’Ignazio Silone, a la Fira del Llibre

LA COL·LECCIÓ ‘GERMANA’ DE RENT “PREGAR AMB ELS FILLS I ELS NÉTS” VEU LA LLUM AMB ELS DOS PRIMERS TÍTOLS

El passat 23 d’abril, Sant Jordi i Dia del Llibre, l’Editorial Denes va presentar en el marc de la Fira del Llibre les últimes novetats de la Col·lecció Rent: Pensaments per a Giulia. Antologia, de Giuseppe Capograssi; Déu entre les coses. Antologia de poesia religiosa, de Vicent Andrés Estellés; i el primer llibre d’enguany, Severina, una novel·la d’Ignazio Silone. A més, es va presentar la col·lecció “germana” de Rent “Pregar amb els fills i els néts”, llibres il·lustrats per a llegir amb els més xicotets de la casa. Durant l’acte, també es presentaren els volums més recents d’”Edicions de la Guerra”, la col·lecció de poesia de Denes que obté tanta acceptació per part del públic i crítica.

Severina, d’Ignazio Silone -pseudònim de Secondino Tranquilli (Pescina, 1900-Ginebra, 1978)-, un dels escriptors italians més llegits i traduïts del segle XX, és una novel·la que esdevé el testament literari d’este gran novel·lista. La traducció és de Joaquim Juan-Mompó, que la va presentar en l’acte de la Fira, i la part introductòria és obra dels professors Giulia P. Di Nicola i Attilio Danese.

En esta obra, Silone evoca en la protagonista de l’obra –inconformista, desconfiada del poder, tenaç i fraternal- la seua admiració per la filòsofa francesa Simone Weil. En Severina, els temes lligats al cristianisme –semnpre presents en el gran novel·lista- esdevenen centrals a la llum entre el dilema entre obediència i consciència. Severina és l’esperança en una revolució moral capaç de renovar i salvar la humanitat.

Per a Silone, l’esperança és el principal vestigi cristià en un món que ha perdut la fe i ha renegat de la caritat; una virtut de resistència, que apareix com el moment religiós de la consciència laica.

Ignazio Silone als 17 anys inicia l’activitat política en les files socialistes i contribueix a fundar en 1921 el Partit Comunista. Sota el feixisme, esdevé un activista clandestí, tant a Itàlia com a l’estranger. En 1930, en l’època de les porgues stalinistes, abandona el partit i passa a estar sota sospita tant dels comunistes com dels feixistes. L’allunyament del comunisme li fa repensar la seua identitat com a “cristià sense Església i socialista sense partit”. Refugiat a Suïssa escriu, entre altres, l’assaig L’escola dels dictadors i les novel·les Fontamara o Pa i vi, que li reportaran fama internacional com a escriptor compromés. En la seua fructífera activitat literària dels últims anys destaquen El secret de Luca, Eixida d’emergència, L’aventura d’un pobre cristià i Severina.

Abans, Agustí Colomer, director de la Col·lecció Rent va presentar els dos llibres anteriors -5 i 6 de la col·lecció- Pensaments per a Giulia i Déu entre les coses. L’acte va contar amb la intervenció de l’editor Francesc Ferrer.

COL·LECCIÓ “PREGAR AMB ELS FILLS I ELS NÉTS”

Amb l’expressiu títol “Pregar amb els fills i els néts”, el professor Francesc Aracil -il·lustrador, pintor i gravador- va presentar eixe mateix dia la nova col·lecció de l’editorial Denes dedicada a llibres per a xiquets. “Llibres il·lustrats a tot color per als més xicotets de la casa, llibres per a ser contats per part dels pares o dels iaios”, va especificar Aracil, que els ha il·lustrat. Els textos són obra del prevere Vicent Cardona.

És tracta d’una important iniciativa, excel·lent eina per a la transmissió de la fe en valencià, uns llibres molts atractius i senzills per educar cristianament els infants.

Els dos primers llibres de la nova col·lecció i que ja es troben al carrer porten per títol Gràcies per tantes coses i Els amics de Jesús (El senyal de la creu). Els propers estaran dedicats al Parenostre (Jesús m’ensenya a resar!) i a l’Avemaria (Maria, la mare).

Els llibres estan pensats, tal i com va dir l’il·lustrador, per a repassar en companyia dels xiquets i les xiquetes, comentar les il·lustracions, explicar què diuen els diferents personatges, “per ajudar-los en la iniciació del viure cristià”.

Presentació dels llibres de Gonçal Vinyes i Giuseppe Capograssi a la llibreria Paulinas

SEMBRANT LA VIDA I PENSAMENTS PER A GIULIA, QUART I QUINT TÍTOL DE RENT

El dimecres 23 de setembre la llibreria Paulinas acollí la presentació dels dos últims títols de Rent (Denes). El director de la col·lecció, Agustí Colomer, i els curadors de les edicions, Antoni López i Manuel Lanusse, intervingueren en l’acte. Agustí Colomer subratllà els paral·lelismes existents entre els dos autors, que començaren a escriure en el període d’entreguerres, un moment especialment convuls de la història europea. “En eixe clima convuls, Vinyes i Capograssi no perden mai ni la serenitat ni l’esperança. Són hòmens de fe i confien, a pesar de les dificultats. La consciència de perill del propi Vinyes, que morirà màrtir, és explícita en algun dels seus poemes –“sent la gelor mortífera al meu voltant /eixe fred que a les ànimes va anquilosant”. Colomer enumerà els paral·lelismes existents entre el canonge de Xàtiva i el filòsof de Sulmona: “Els dos autors compartixen molts aspectes: la fe, l’amor a la cultura, la sensibilitat social i la inquietud literària. En tots dos, a més, la seua circumstància local -Xàtiva en Vinyes i Sulmona i Roma en Capograssi-, esdevenen paradigmes d’un missatge universal”.

Tot seguit va prendre la paraula el professor de la Universitat de València, mossén Antoni López Quiles, que es congratulà de l’evolució positiva dels estudis sobre la literatura religiosa de la Renaixença als nostres dies. “Arran d’un monogràfic que férem a la revista montserratina Qüestions de vida cristiana, l’any 1994, dedicat a l’Església i la cultura valenciana, un grup d’investigadors valencians encetàrem un procés de revisió ben interessant, que posava en valor la literatura religiosa del segle XX, tant per la seua importància sociolingüística –en mantindre la llengua en temps adversos-, com per la qualitat que assolixen alguns autors. Els noms de Xavier Casp, Martí Domínguez, Joan Valls o Vicent Andrés Estellés en són una bona mostra. Però també la nòmina de clergues ha fet aportacions significatives: Sorribes, Moscardó o Monçó són noms cabdals en la postguerra. I, mereixen una especial atenció l’anomenat grup de “poetes de l’esperança”, conjunt de preveres que compartixen uns mateixos referents estètics i un pensament comú que lliga valors cristians i valencianitat. Joaquim Garcia Girona, Francesc Martínez Miret, Eduard Genovés o Gonçal Vinyes són els caps visibles d’aquest grup”. Tot seguit Antoni López analitzà la singularitat de Vinyes, “que sobre una matriu romàntica d’arrel verdegariana incorpora elements parnassianistes i convertix la seua Xàtiva natal, en paradigma històric de la plenitud cristiana i nacional del poble valencià”. Finalitzada la seua intervenció, Francesc Aracil llegí el poema “La cançó de les aigües”.

A continuació, el jurista Manuel Lanusse, realitzà un esbós biogràfic de Giuseppe Capograssi, una personalitat de primera línia del catolicisme italià de la qual només coneixíem la seua important obra filosoficojurídica. Amb la publicació de l’antologia Pensaments per a Giulia, se’ns mostra el Capograssi més íntim i literari, que deixa transpuar també les seues idees socials i polítiques. “El filòsof de Sulmona, defensor com Jacques Maritain de l’equació cristianisme-democràcia, mai no simpatitzà amb les maneres feixistes ni assumiria cap compromís amb aquest règim totalitari.” Tot seguit, Manuel Lanusse explicà les característiques peculiars de l’obra, una antologia de les 1951 cartes que diàriament enviava a la seua promesa Giulia Ravaglia: “Capograssi, gairebé bloquejat en l’encontre directe amb Giulia, sobretot en allò tocant a l’amor, emprarà aquesta peculiar forma de comunicació amb Giulia a fi de trobar un canal per a l’expressió d’aquells sentiments i pensaments, no per alliberar-se’n, sinó per donar-los forma i precisar-los i, amb això, transmetre’ls a la persona estimada, amb el propòsit d’aconseguir un enriquiment mutu i de crear un espai de meditació comuna.” En acabar la seua alocució, Antoni Martínez va llegir el pensament escrit el 7 de maig de 1919.