La col·lecció Rent, protagonista a ‘El jardí de les delícies’ de Ràdio 9

14 04 2010

PROFESSIONALS DE LA RÀDIO PÚBLICA VALENCIANA REALITZAREN UNES MAGNÍFIQUES INTERPRETACIONS DE LA POESIA DE VICENT ANDRÉS ESTELLÉS RECOLLIDA A DÉU ENTRE LES COSES

ESCOLTA ACÍ EL PROGRAMA COMPLET

La col·lecció Rent i, de forma especial, Vicent Andrés Estellés, a través de l’antologia de la seua poesia religiosa publicada al volum 6 titulat Déu entre les coses, va ser protagonista del programa “El jardí de les delícies” de Ràdio 9. Fou el passat Dissabte Sant (3 abril) quan els autors i els textos de la col·lecció s’escoltaren a les ones valencianes en un inoblidable programa que va dirigir i presentar la periodista Amàlia Garrigós, que hi posà tota la seua sensibilitat.

Un espai on van tindre cabuda unes magnífiques interpretacions radiofòniques de la poesia d’Estellés, a càrrec de professionals de la ràdio pública valenciana. Amàlia va entrevistar Agustí Colomer, director de la col·lecció, on també participaren un dels seus col·laboradors, Antoni Martínez, i el seu fill Marc -a qui la presentadora va fer debutar a la ràdio amb uns versos del poema “La vida contada a un xiquet del carrer”-.

Per als que no tingueren ocasió d’escoltar-lo i per als que volen recuperar una emissió molt bella, feta en unes dates tan entranyables per als cristians, hem penjat el programa complet dedicat a Rent.

“El jardí de les delícies” s’emet cada dissabte i diumenge a partir de les 10 h i és un programa intens i replet de cultura, rutes naturals, festes, tradicions i el millor espai dedicat a la música feta per valencians; i tot això amb una delicadesa pel conreu de la nostra llengua, el valencià.

Anuncis




La col·lecció Rent a l’emissora iCAT-FM

27 12 2009

L’emissora iCAT-FM, canal de cultura de Catalunya Ràdio, ha donat a conéixer recentment als seus oients la col·lecció Rent. iCAT-FM es caracteritza per compaginar el format musical amb talls breus de notícies culturals. Es pot sintonitzar a València en el 87.5 del dial de freqüència modulada i a la pàgina web www.icatfm.cat, que aporta molta informació addicional sobre els continguts de les emissions. En la secció “Llibres”, per exemple, es pot ampliar la relativa a la nostra col·lecció.

El responsable de literatura d’iCAT-FM és l’escriptor i periodista Jordi Cervera, autor d’un interessant blog que ha estat guardonat amb el premi al Millor Bloc de Cultura 2008 de Catalunya.

A partir del tall de veu d’iCAT-FM hem elaborat el present vídeo que se suma al canal Rent llibres de youtube.





‘Autobiografia espiritual’ de Weil a Lletres Valencianes

22 05 2009

25La revista literària que edita la Generalitat “Lletres Valencianes” dedica en el seu número 25 unes pàgines a Autobiografia espiritual i altres escrits de Marsella, de Simone Weil, tercer volum de la nostra col·lecció. En l’anterior número (24) ja es va fer ressò de l’aparició dels dos primers llibres de Rent.

A continuació es pot llegir l’article que apareix a l’apartat d’assajos signat per Víctor Cotllire.

AMB DÉU, PERÒ SENSE CIRIS
Víctor Cotlliure
Simone Weil (1909-1943) concentra, ella sola, moltes de les contradiccions espirituals del final de la modernitat. No debades va nàixer en una família jueva agnòstica, va fer la nostra guerra amb Durruti i diu que va sentir íntimament la veu de Crist.

D’algú que s’incorpora a la columna Durruti al front d’Aragó com a brigadista internacional per a lluitar contra l’amenaça de la clericalla feixista no esperaríem veure’l ara editat primorosament en una flamant col·lecció de literatura cristiana. L’editorial Denes, però, ha decidit obrir la seua nova sèrie d’obres pies –Rent– amb tres autors d’alguna manera heterodoxos: John Henry Newman (de qui publiquen En el món, però no del món), Martí Domínguez (autor d’Isaïes, profeta de Nadal) i la ja esmentada Simone Weil, de qui s’apleguen diferents textos sota el títol d’Autobiografia espiritual i altres escrits de Marsella.

LL25 pags 001-15LL25 pags 001-15

En realitat, la tria és encertada i molt estimulant. John Henry Newman (1801-1890), actualment postulat per a la canonització, va ser un convers de l’anglicanisme al catolicisme, un home molt influent al seu temps, les doctrines del qual tenen l’encant de la fermesa de sentir-se minoritari (catòlic entre anglicans) i creure’s en possessió d’una veritat punyent.

De Martí Domínguez (1908-1984), al seu torn, poc podem dir ja que el lector no conega. També ell resultà un «traïdor» per a la seua classe –la burgesia capitalina valenciana–, tot i que la seua única traïdoria va consistir a dir en veu alta el que molts pensaven sobre la relació del franquisme amb València després de la riuada del 57. La claredat li va valdre l’ostracisme, però també l’estima de diverses generacions de valencians no contaminats per les toxines doctrinals de la dictadura.

Simone Weil (1909-1943), en fi, és en ella mateixa un sismògraf sensible de les contradiccions ideològiques i espirituals de la primera meitat del segle XX (aquella que ens proporcionaria les històries de terror i de solidaritat més emotives que encara ara ens parlen). Al capdavall, sembla insòlit –i més en els temps que corren ara– tindre notícia d’un cristià que va lluitar fusell en mà contra el feixisme teocràtic i el nazisme pagà, o que se n’anara a treballar a una fàbrica per a conéixer de primera mà les condicions de la vida obrera (la dels anys 30!). Si una persona així ens vol parlar després de Crist, no hi ha dubte que, com a mínim, mereixerà ser escoltada.

Simone Weil creia sincerament que la representació de Déu i del poder mereixia una crítica radical. Per a ella el cristianisme no era res relacionat amb multituds embafoses a la plaça de Sant Pere, bisbes amb anells d’or a les dues mans i una parafernàlia espaterrant. La seua concepció del que era ser cristià es referia més bé a una experiència inefable, que l’hauria duta a la mística de no ser perquè, probablement, era massa intel·lectual. En les seues paraules: «Sabia molt bé que la meua concepció de la vida era cristiana i, per això, mai m’havia vingut al cap la idea d’entrar en el cristianisme. Tenia la impressió d’haver-hi nascut dins. Però afegir el dogma a aquesta concepció de la vida sense sentir-me obligada per una evidència, m’hauria semblat una falta de probitat» (de la carta al dominic Joseph-Marie Perrin).

Resulta cusiós que una persona amb aquestes vivències no arribara mai a ser batejada (amb la qual cosa va restar fora del «club» catòlic). En realitat, però, això té un sentit.Només des del llindar de la catedral es comprén bé la missa; només en els marges del Nou Testament s’entén completament el missatge. Sense aquesta reticència, segurament, hi ha beateria, però de cap manera pot haver religió.