La influència espiritual de Newman a València

6 09 2010

EL PRÒXIM 19 DE SETEMBRE, A  ANGLATERRA, BENET XVI BEATIFICARÀ EL CARDENAL NEWMAN, PRIMER AUTOR PUBLICAT A LA COL·LECCIÓ RENT

En els últims anys s’ha deixat sentir la influència espiritual del cardenal Newman a València. La seua figura no era desconeguda entre els teòlegs valencians –monsenyor Rafael Sanus, per exemple, el tenia en molta estima–, però fora de cercles reduïts, poques persones sabien qui era John Henry Newman (1801-1890). Un dels trets més característics de la seua personalitat fou l’esperit de diàleg entre l’Església i la cultura contemporània, amb una inequívoca voluntat d’arrelament al lloc, tarannà que compartia amb sant Felip Neri (1515-1595). Per això, quan el teòleg anglés abandonà l’Església Anglicana i decidí ingressar en l’Església Catòlica, trobà recer en la Congregació de l’Oratori fundada pel sant florentí.

La creació del Centre Newman de València l’any 1985, de la mà del prepòsit de l’Oratori d’Albacete, el P. Ramon Mas, i del P. August Monzon, contribuí a difondre el seu coneixement entre els universitaris valencians. Al llarg de quinze anys, el Centre Newman dugué a terme reunions i eucaristies setmanals i realitzà múltiples activitats, com la publicació de la revista trimestral Newman. Idees, documents, estudis o les celebracions litúrgiques ecumèniques a la Capella de la Sapiència de la Universitat de València.

El Centre Newman sempre tingué una especial sensibilitat cap al món del llibre. En les reunions setmanals es comentaven obres doctrinals i litúrgiques i el mateix Centre s’encarregà de traduir i preparar l’edició del llibre El cor parla al cor, selecció de pensaments de Newman precedida d’un estudi del P. Jean Honoré. A més, l’entitat presentà diferents títols de la col·lecció “Clàssics del Cristianisme”, entre els quals, l’Apologia pro vita sua, de Newman.

Un altre oratorià ben estimat a València, el pare Tomàs-Vicent Tosca (1651-1723), autor del cèlebre plànol de la ciutat, donà nom a l’associació que  prengué el relleu del Centre Newman: el Centre Pare Tosca – Amics de l’Oratori, fundat l’any 2001, que continua la línia de diàleg entre l’Evangeli i la cultura valenciana i l’esperit ecumènic que inspirava la labor del Centre Newman.

L’influx de Newman també es deixa sentir en la col·lecció Rent. La seua obra, En el món, però no del món, fou el primer llibre que publicàrem. L’edició, a cura d’August Monzon, i traducció de Salvador Albert, president del Centre Pare Tosca, revela uns textos que mostren la saviesa teològica i la bellesa d’un dels mestres de la literatura anglesa del XIX, considerat per Pau VI, “el pare invisible del Concili Vaticà II”. Tots els qui fem Rent, ens congratulem de la pròxima beatificació de John Henry Newman i vos convidem a llegir la seua obra. 

Anuncis




Roma obri la porta a la beatificació del cardenal Newman

11 07 2009

Benet XVI va aprovar el passat 3 de juliol el reconeixement del miracle que permetrà beatificar el cardenal John Henry Newman (1801-1890). El miracle reconegut és la curació inexplicable de Jack Sullivan, un diaca de 70 anys en Marshfield, prop de Boston, Massachussets, afligit d’una lesió incurable de la columna vertebral. La ceremònia de beatificació podria tindre lloc en el Wembley Stadium, durant la seua visita al Regne Unit l’any que ve.

newman[1]

Benet XVI és un admirador de John Henry Newman, el pensament del qual va conéixer en els anys quaranta a través del professor Theodor Haecker, un dels inspiradors del moviment d’oposició al nazisme “la Rosa Blanca” en la Universitat de Munic. En eixe moviment, de resistència moral pacífica contra Hitler, participaren jóvens  cristians catòlics i luterans, com els germans Hans i Sophie Scholl, executats pels nazis. El Sant Pare ha admirat sempre molt el pensament de Newman, que se centra en el diàleg entre fe i raó, un dels temes que més atrau l’esperit teològic inquiet de Joseph Ratzinger. La idea newmaniana del desenvolupament del dogma és una de les nocions claus de la teologia contemporània.

Els millors sermons de John Henry Newman, l’anomenat “pare invisible del Concili Vaticà II”, estan a l’abast dels lectors en l’antologia En el món, però no del món, de la col·lecció Rent (Editorial Denes), traduïts per Salvador Albert. En l’estudi introductori, el prevere i professor de la Universitat de València, August Monzon, assenyala que “la vida i l’obra de Newman han de ser llegides a partir d’aquesta pregunta fonamental: com afirmar simultàniament el món i Déu?”





Rent a la revista “Lletres Valencianes”

26 01 2009

lletres24La revista literària que edita la Generalitat “Lletres Valencianes” dedica en el seu número 24 un article d’Enric Ramiro a la col·lecció Rent, on es fa ressò dels dos primers llibres. A continuació es pot llegir l’article que apareix a l’apartat d’assajos.

CRISTIANISME VALENCIÀ D’HORITZONS IL·LIMITATS
Enric Ramiro

Sembla que siga una norma de la casa la quasi inexistència d’escrits en valencià en l’Església valenciana, tot i el contrasentit que això significa. Però no s’ha de confondre «jerarquia» amb «comunitat», i ara tenim dos llibres que són el principi d’una interessant col·lecció.

Si hi ha resistència en la resistència, possiblement siga el nucli valencianista de l’Església valenciana el seu representant més singular. Són un col·lectiu dinàmic, amb una llarga tradició i d’una gran vàlua intel·lectual, però disseminats i silenciats en la gran estructura catòlica del nostre país. Tanmateix, ara estem d’enhorabona davant l’edició d’una nova col·lecció que propasa l’agosarada editorial Denes.

En una època de croada i tendència a canviar els principis que va inspirar el Concili Vaticà II de Joan XXIII, la trajectòria de Pau VI i, inclús, la condemna a la guerra d’Iraq per part de Joan Pau II, ens trobem amb dos llibres que aporten aigua clara a la societat en general i més particularment al món cristià.

Article d'Enric Ramiro a "Lletres Valencianes" (núm. 24)

Article d'Enric Ramiro a "Lletres Valencianes" (núm. 24)

El primer d’ells és obra del cardenal John Henry Newman, amb el títol d’un sermó pronunciat el 1873 com a panegíric a un parent de Walter Scott. L’autor és tot un clàssic del XIX que recull el pensament d’aquest convers de l’anglicanisme que té oberta la causa per a la beatificació. Aquesta acurada selecció d’alguns dels seus cèlebres sermons són testimoni tant de la seua època anglicana, com de la catòlica i de la fase universitària. La traducción és de Salvador Albert i les notes i introducció són del professor de dret August Monzón. Aquest especialista en l’obra de Joan Lluís Vives ens fa un necessari apropament a l’autor i ens aporta una bibliografia d’escrit de Newman i sobre Newman en valencià.

En Isaïes, profeta de Nadal, la ploma de Martí Domínguez ens transmet l’esperança messiànica que alberga el poble d’Israel, potser tota una crida a altres indrets més propers. De la mà d’Isaïes resseguim les apel·lacions dels profetes i un missatge clar: «Déu vol que l’home es reconcilie amb ell i, reconciliant-se amb ell, ho faça també amb els germans».

La narració és plena de paradoxes, la qual cosa li dóna un ritme agradable al text i possibilita nombroses reflexions. En aquesta ocasió és el coordinador de la col·lecció, Agustí Colomer, jurista i el responsable d’un extens pròleg sobre la vida i obra de l’autor, així com d’una bibliografia de les obres de Martí Domínguez i d’estudis sobre ell. Segons el director de la col·lecció, aquest llibre pretén transmetre la profunditat de l’esperit profètic de l’anomenat primer profeta major, on tot l’esforç de l’autor algemesinenc es dirigeix a commoure el lector amb la figura gegantina del profeta.





‘En el món, però no del món’, a Serra d’Or

8 12 2008

La revista cultural catalana “Serra d’Or”, de Publicacions de l’Abadia de Montserrat, en el seu número del mes de novembre dedica fa una crítica del primer volum de la col·lecció Rent En el món, però no del món. Selecció de Sermons, de John Henry Newman.

ressenya-sdo1EL CARDENAL NEWMAN EN CATALÀ
John Henry Newman
En el món, però no del món. Selecció de sermons
Denes Editorial, Paiporta, 2008

Hem d’agrair a Denes Editorial que hagi iniciat la seva col·lecció “Rent” amb una breu però significativa antologia dels sermons del cardenal anglès John Henry Newman, en traducció de Salvador Albert i Móra i amb introducció i notes de l’especialista reconegut en Newman August Monzon i Arazo. En conjunt han estat triats tres textos de l’època anglicana de l’autor (Santedat i benaurança, La transmissió personal de la veritat i El comiat dels amics) i un altre de la seva època catòlica, quan s’havia adherit a l’Oratori de Sant Felip Neri i l’havia introduït a Anglaterra. Es tracta d’un llarg sermó precisament sobre sant Felip Neri i la seva missió, predicat en dues parts el 1850. Completa el volum una bibliografia ben escollida d’obres en català (“valencià-català” diuen els autors) que permet aprofundir sobre la vida i l’obra d’un dels homes més importants dins la història dels cristianisme europeu del segle XIX i que, d’una manera o una altra, pot ésser considerat “Pare invisible” del Concili Vaticà II.- G.B.

portada-sdo

Portada de “Serra d’Or” (nov. 2008) on s’ha publicat esta crítica del libre de Newman.





Com el rent en la pasta, per Josep A. Comes

22 07 2008

El cap de redacció de Saó, Josep Antoni Comes, tanca el número de juny d’esta revista valenciana amb un article dedicat al primer volum de la col·lecció Rent, En el món, però no del món, sermons de John Henry Newman. Comes qualifica la col·lecció de “seriosa, ben programada, de textos en valencià que ens acosten a la millor literatura d’inspiració cristiana des del segle XIX fins a hui”. A continuació, l’article complet.

SAÓ / ART I CULTURA juny 2008

L’editorial Denes ha iniciat la publicació d’una col·ecció de literatura religiosa contemporània sota el nom de Rent, de ressonàncies bíbliques i expressió d’una determinada manera de fer-se Església present al món, que és tot un auguri d’encert i de compromís pastoral i valencianitzador escaient.

En realitat, calia al país Valencià una col·lecció com aquesta: seriosa, ben programada, de textos en valencià que ens acosten a la millor literatura d’inspiració cristiana des del segle XIX fins a hui.

La col·lecció s’ha iniciat amb dos llibres, un d’autor estranger i l’altre valencià, i s’anuncia que aquesta alternança es mantindrà. Els volums tenen una extensió aproximada de 120 pàgines i van precedits d’una presentació de l’autor i de l’obra en qüestió.

Enceta la col·lecció el llibre En el món, però no del món, que recull quatre sermons de John Henry Newman, traduïts per Salvador Albert i Mora, i presentats en una esplèndida introducció d’August Monzon, que, a més de donar a conèixer la vida i l’obra del cardenal Newman i de situar-la en les coordenades socials i eclesials pertinents, acompanya el text de cada sermó amb notes a peu de pàgina molt il·lustratives.

Els quatre sermons han sigut triats de sermonaris distints; tots ells, però, reflecteixen les característiques pròpies d’aquest gegant del cristianisme modern: autenticitat personal i preocupació pastoral. Els dos primers, pronunciats sent encara prevere anglicà, van dirigits fonamentalment al món universitari d’Oxford, i invita els oients, la majoria jóvens de religiositat conservadora, a viure amb autenticitat la relació amb Déu ara i ací, no pensant sols en el més enllà. En el fons, ens anima a ser sants i a donar testimoniatge personal de la veritat enmig del món. Ho fa amb força i convicció. De fet, són unes exhortacions enèrgiques que ell, primer que ningú, se les va aplicar.

El tercer sermó és un dels més famosos i més voltes editat. Es tracta del seu darrer sermó com a anglicà, i el titula “El comiat dels amics”. A més dels coneixements teològics i bíblics que demostra posseir, Newman ensenya els oients a lloar Déu perquè, en definitiva, tot el que tenim és un do seu. Do de Déu ha sigut també el seu ministeri a la parròquia de Littlemore, prop d’Oxford,que ara finalitza per sempre. Les paraules finals de comiat són d’antologia.

La selecció clou amb un llarg sermó, ja sacerdot catòlic, dividit en dues parts, sobre sant Felip Neri i l’Oratori, en què dóna a conéixer la vida i l’obra d’aquest sant del Renaixement.

Llegeix la resta d’aquesta entrada »





Publicada en valencià una selecció de sermons del cardenal Newman

10 06 2008

El periòdic valencià de major audiència, Levante-EMV, està fent un seguiment exhaustiu a les obres de la col·lecció Rent. En el seu moment va ser Rafael Prats qui anuncià l’aparició de Rent; després es va fer ressó de l’inèdit de Martí Domínguez i de l’acte d’homenatge celebrat a Algemesí. Ara, ha destacat la publicació -per primera vegada en la nostra llengua- de la selecció de sermons de John Henry Newman. A més, esta especial atenció l’oferix en una de les seccions més estimades pels seus lectors: la que escrita en valencià i dedicada a la cultura, anomenada El Dau.

LEVANTE-EMV / EL DAU 10 juny 2008

L´editorial Denes ha recollit en un volum una selecció de sermons del cardenal John Henry Newman, sacerdot anglicà convertit al catolicisme en 1845. És la primera traducció en valencià de part de l´homilètica del qui està considerat «pare invisible» del Concili Vaticà II i que a finals d’any serà beatificat.

El llibre que recull quatre sermons de diferents èpoques de Newman es titula En el món, però no del món, està traduït per Salvador Albert i conté una introducció a la seua vida i obra a càrrec d´August Monzon, prevere i professor de Filosofia del Dret de la Universitat de València. L´edició, publicada dintre de la col·lecció Rent, dedicada a la literatura religiosa contemporània en valencià, és la primera anotada que es fa en el nostre domini lingüístic. Llegeix la resta d’aquesta entrada »





Llibres de literatura religiosa contemporània, per Manuel Lanusse

9 06 2008

Cresol, la revista de la Unió Apostòlica per als preveres de la diòcesi de València torna a dedicar una recenció a Rent. En este cas, Manuel Lanusse parla del primer dels llibres de la col·lecció: En el món, però, no del món. Selecció de sermons, de John Henry Newman.

CRESOL / CULTURA estiu 2008

Amb aquest suggerent títol, que interpel·la directament la condició mateixa del nostre viure com a cristians, enceta l’editorial Denes la col·lecció “Rent”, una aposta decidida i agosarada alhora per a donar a conéixer al públic en valencià el bo i millor de la literatura religiosa contemporània escrita en diferents gèneres: narrativa, poesia, assaig, teatre… L’encert ha estat doble per tal com, a banda d’establir una programació que alternant autors valencians al costat d’altres estrangers més o menys coneguts es vol compromesa amb la inculturació de la fe, ha escollit per a donar resposta a aquella qüestió principal suara referida una selecció de sermons de John Henry Newman (1801-1890), sens dubte un referent ja clàssic del pensament cristià i de la llengua anglesa, declarat Venerable en 1991 per Joan Pau II i actualment en procés de beatificació.

L’homilètica és, doncs, el gènere que inaugura el primer volum de “Rent”, i gràcies a la magnifica traducció de Salvador Albert el lector podrà comprovar el to elevat i no conformista que caracteritza l’espiritualitat newmaniana a partir d’aquest notable recull de sermons, anotats per primera vegada de la mà d’August Monzon, a càrrec del qual ha estat també l’estudi introductori que complix perfectament el propòsit de contextualizar l’obra de Newman i remarcar la seua vigència. La tria dels sermons, no cal dir-ho, és clarament intencionada i arreplega tres textos de l’època anglicana i un altre de l’època catòlica. Aquest últim, el més llarg del conjunt, amb el títol La missió de sant Felip Neri (1850), mostra la vocació oratoriana de Newman i oferix una reflexió ben a propòsit sobre el significat cristià del Renaixement de la qual hom pot extraure la idea que la identitat cristiana no s’ha d’afirmar necessàriament al preu de negar la modernitat —açò que de vegades sembla tan present en determinades lectures de la “nova evangelització” catòlica— sinó que, més aïna, el que convé és corregir-ne els dèficits i les apories.

De l’època anglicana s’hi arrepleguen, com hem dit, tres sermons: Santetat i benaurança (1826), el primer dels seus sermons parroquials, constantment reeditats i considerats unànimement unes peces bellíssimes de la literatura anglesa; La transmissió personal de la veritat (1832), pertanyent a la sèrie de sermons universitaris, i que aproxima Newman teològicament i filosòfica al personalisme; i El comiat dels amics (1843), l’últim dels sermons que Newman va predicar com a anglicà, després de la publicació del Tract 90, que culminà la seua etapa com a líder de l’anomenat Moviment d’Oxford i precipità el seu retir a Littlemore en un ambient caracteritzat per l’austeritat, la pregària i l’estudi, que el conduirien finalment a abraçar el catolicisme.

Llegeix la resta d’aquesta entrada »