‘La bona nova a Maria’ en imatges, per Juan Gabriel Sanz

FOTOGRAFIES DE LA REPRESENTACIÓ PEL TALLER DE TEATRE DE SUECA, DIRIGIT PER CARLES ROYO, DE LA BONA NOVA A MARIA, DE PAUL CLAUDEL, EN TRADUCCIÓ I VERSIÓ DE JOAN FUSTER. SUECA, 29 DE DESEMBRE DEL 2016.

 

Pere de Craon (Vicent Baldoví) i Violana (Alícia Martí)

«La meua única muller serà eixa església, que trauré de la meua costella, com una Eva de pedra, en el son del dolor.»

 

«Adéu, Violana! Quantes coses he fet ja! Quantes coses em queden per fer i quantes coses per imaginar, a l’ombra de Déu!»

 

Annàs (Félix González) i Isabel (Àngels Vendrell)

«Estic cansat de ser feliç.»

 

Violana (Alícia Martí)

«Ah, que gran és el món i que a soles que hi som.»

 

Mara (Sandra Gisbert) i Violana (Alícia Martí)

«Ah, Violana! El meu fill! La meua xiqueta! És el seu cos tan suau! El seu cos petit!»

 

«Pobra germana! Plora! Plora! També ella ha tingut moltes penes! Pren, Mara!»

 

Violana (Alícia Martí), Annàs (Félix González) i Jaume (Adam Rubio)

«Tot el gran dolor del món, i l’Església partida en dos, i França, per la que Joana fon cremada viva, tot aquest gran dolor ella el va vore! I per això va besar en la boca aquell leprós, sabent lo que feia.»

 

Jaume (Adam Rubio), Annàs (Félix González) i Violana (Alícia Martí)

«Vull morir en braços de mon pare.»

 

Vicent Baldoví, Fèlix González, Alícia Martí, Sandra Gisbert, Àngels Vendrell i Adam Rubio

 

‘Estic cansat de ser feliç’

Rafa Colomar, Adam Rubio, Alícia Martí, Sandra Gisbert, Vicent Baldoví, Carles Royo, Santi Vallés, Agustí Colomer, Àngels Vendrell, Félix González i Martí Aguilar

 

Hi ha frases que condensen tot un món. Havia llegit en diverses ocasions el text de La bona nova a Maria, de Paul Claudel, però mai havia parat l’atenció en eixa frase: «Estic cansat de ser feliç». Ahir, a Sueca, en sentir-la en directe per boca de l’actor Félix González (Annàs), vaig caure en el compte que és una de les claus de l’obra, de l’autor i d’aquella «literatura de la condició humana» que reivindicava Joan Fuster en l’assaig Les idees religioses i l’existencialisme en el teatre modern. Una literatura que es rebel·la contra el conformisme burgés. En paraules de Fuster, «hi ha, en tota ella, un impuls ètic, redemptorista: i aquest és el millor senyal del seu revolucionarisme».

L’afany de redempció és el que impulsa Annàs a deixar-ho tot i peregrinar a Jerusalem, és el que anima el mestre d’obres Pere de Craon a construir una catedral, és el que impulsa Violana a besar al leprós Pere de Craon o a insuflar l’alé de vida a un cos inert. Les ferides del món convuls en el qual es desplega l’argument de La bona nova a Maria són la Guerra dels Cent Anys que assola França, el Cisma d’Occident que esgarra la Cristiandat i el mal infamant de la lepra. Aquella llunyana Edat Mitjana ens resulta, però, ben pròxima. I la insatisfacció dels personatges del drama de Claudel ens convida a prendre part davant dels drames que assolen el nostre món, com el clam dels refugiats d’Idomeni.

Fuster desvetla la profunditat de l’obra i el seu caràcter subversiu: «la vella doctrina catòlica, quan apareix algú capaç de llevar-li la crosta que la desídia i el confusionisme burgés li han deixat al damunt, recobra, amb la seua puresa essencial, un colpidor poder ofensiu. És curiós que els catòlics acomodaticis pretenguen silenciar o abandonar a l’oblit les veus feridores dels nous apòstols literaris de la religió. En definitiva, no hi ha res més revolucionari que l’Evangeli.»

Fa seixanta-quatre anys que Fuster redactà estes línies. Els mateixos anys que traduí i adaptà l’obra de Claudel, representada a Sueca per les festes de la Coronació de la Mare de Déu. Estes festes de Nadal, gràcies als esforços del director Carles Royo i el Taller de Teatre de Sueca, hem pogut fruir de nou amb la representació de l’obra. El Centre Bernat i Baldoví aplegà centenars de persones que ens commoguérem amb un muntatge sobri i digne. El llenguatge poètic profund i intens de Claudel arribà als espectadors amb una naturalitat que mereix de ser subratllada, imputable tant a la traducció de Fuster com a la interpretació dels actors. L’escenografia austera, el joc de llums i la selecció musical de caire popular medieval defugí de la grandiloqüència i optà per la senzillesa. Tot un encert. L’atenció requeia en els intèrprets: Alícia Martí (Violana), Vicent Baldoví (Pere de Craon), Sandra Gisbert (Mara), Àngels Vendrell (Isabel), Félix González (Annàs) i Adam Rubio (Jaume). S’agraïa també la contenció gestual dels actors, sàviament modulada, que evitava la desmesura. La direcció de Carles Royo, molt treballada, captà magistralment l’essència del text i centrà la representació en la força poètica dels diàlegs claudelians.

El Taller de Teatre de Sueca ha fet una magnífica labor de rescat. Aquell text que la censura franquista impedí representar a València i emetre per la Cadena SER, aquell text que s’extravià i que hem pogut editat en la col·lecció Rent de Denes, ha pogut tornar-se a representar a Sueca seixanta-quatre anys després. Un rescat que és mereixedor de donar-se a conéixer en altres indrets.

En nom de l’editor Francesc Ferrer, dels curadors de l’obra, Francesc Pérez i Moragón i Santi Vallés, i de tots els que fem possible Rent, vull agrair a l’Ajuntament de Sueca, al Taller de Teatre, a Abel Guarinos i, de manera especial, a Carles Royo, els esforços per dur a terme esta empresa. Tant de bo -com Annàs- no ens resignem a ser feliços i peregrinem a la recerca de nous reptes.

Agustí Colomer

Dijous 29 de desembre, representació a Sueca de ‘La bona nova a Maria’

Levante-El Mercantil Valenciano anuncia la representació de ‘La bona nova a Maria’

JOAN CARLES MARTÍ PUBLICA UN AMPLI REPORTAGE SOBRE LA RECUPERACIÓ DEL TEXT I LA PRÒXIMA REPRESENTACIÓ DE LA CÈLEBRE OBRA DE PAUL CLAUDEL EN VERSIÓ DE JOAN FUSTER

Si feu clic sobre el text podreu llegir la versió impresa. En els enllaços següents podreu accedir a la versió electrònica del diari:

http://www.levante-emv.com/cultura/2016/12/20/sueca-representa-bona-nova-maria/1506385.html

http://www.levante-emv.com/cultura/2016/12/20/obra-aparecio-biblioteca-valenciana/1506384.html

Levante-El Mercantil Valenciano, dimarts, 20 de desembre del 2016, p. 59

 

Paul Claudel ressona a l’Espai Fuster

CRÒNICA DE LA PRESENTACIÓ A SUECA DE DOS TREBALLS INÈDITS DE JOAN FUSTER: L’ASSAIG LES IDEES RELIGIOSES I L’EXISTENCIALISME EN EL TEATRE MODERN I LA TRADUCCIÓ LA BONA NOVA A MARIA, DE PAUL CLAUDEL

Quan Alícia Martí i Sandra Gisbert s’acostaren als faristols, el silenci envaí l’Espai Fuster. En un tres i no res les actrius del Taller de Teatre de Sueca deixaren les cadires del públic i ens transportaren al bosc frondós de Chevroche, als temps de la lluita que enlairà Joana d’Arc com una “bandera alçada en mig de França”.

Mara: Sóc jo, Violana.

Violana: Oh veu no sentida des de fa tant de temps! Sou vós, mare meua?

Al carrer de Sant Josep ressonaren de nou les veus que en un llunyà 11 d’octubre del 1952 declamaren el text de Paul Claudel, en versió de Joan Fuster, a la placeta Fonda de Sueca. Entre els assistents a les Tertúlies de ca Fuster del passat divendres, 5 de febrer, més d’un havia presenciat la representació històrica amb motiu de les festes de la coronació de la Mare de Déu de Sales. Seixanta anys després avivaren el record amb la lectura dramatitzada d’un fragment de l’acte tercer de La bona nova a Maria.

Mara: Sóc jo, Violana.

Violana: És la vostra veu, i pareix una altra. Deixeu-me atiar el foc, que fa molt de fred.

Fou només un breu tast de l’obra, cinc minuts a tot estirar. Però les actrius aconseguiren introduir-nos, des del primer diàleg, en la bellesa i profunditat del text de Paul Claudel. En acabar la lectura, un llarg aplaudiment tancà l’acte de les Tertúlies de ca Fuster dedicat a la presentació del volum núm. 14 de la col·lecció Rent de l’editorial Denes, que inclou dos treballs inèdits de Fuster: l’assaig Les idees religioses i l’existencialisme en el teatre modern i la traducció de l’obra de Paul Claudel, La bona nova a Maria.

El poeta Salvador Ortells presentà l’acte. Tot seguit, Agustí Colomer, director de Rent, i Santi Vallés, cocurador de l’obra amb Francesc Pérez i Moragón, explicaren amb detall diferents aspectes de l’edició d’aquests treballs, com ara les vicissituds que travessaren la recerca dels dos texts editats i l’interés per publicar-los en aquesta col·lecció de literatura religiosa contemporània; la importància de l’assaig Les idees religioses…, que anticipa moltes qüestions que tractarà posteriorment Fuster; les dificultats d’edició del text de La bona nova a Maria; o la transcendència d’aquesta obra en la dignificació del teatre valencià de la postguerra. La lectura dramatitzada tancà brillantment l’acte de presentació d’un llibre que ens ajuda a conéixer la lucidesa i profunditat d’un jove Joan Fuster, i recupera la memòria d’un fet ben singular en la història del teatre valencià com el que es va esdevindre a Sueca l’any 1952.

Entre el nombrós públic assistent, figurava, entre altres, l’alcaldessa de Sueca, Raquel Tamarit, el regidor de Cultura, Vicent Baldoví, el director de l’Espai Fuster, Francesc Pérez i Moragón, el cronista oficial de Sueca, Antoni Carrasquer, el director del Taller de Teatre de Sueca, Carles Royo, i el coordinador del Circuït Teatral de la Comunitat Valenciana, Abel Guarinos.

Divendres, 5 de febrer, tindrà lloc la presentació a Sueca de dos treballs inèdits de Joan Fuster

 

 

 

Sueca acollirà la presentació de l’últim títol de la col·lecció Rent, un volum que recull dos treballs inèdits de Joan Fuster: l’assaig Les idees religioses i l’existencialisme en el teatre modern i la traducció i adaptació de l’obra de Paul Claudel, L’Annonce faite à Marie, representada sota el títol La bona nova a Maria el 12 d’octubre de 1952  a la placeta Fonda de Sueca.

En l’acte de presentació intervindran Agustí Colomer, director de la col·lecció de literatura religiosa contemporània Rent (editorial Denes) i Santi Vallés, curador amb Francesc Pérez i Moragón de l’edició. Dues actrius del Taller de Teatre de Sueca faran una lectura dramatitzada d’un passatge de l’obra teatral traduïda per Fuster. La presentació tindrà lloc el divendres, 5 de febrer, a les 20,00 hores a l’Espai Joan Fuster (C/ Sant Josep 8, Sueca).