‘Un bri d’esperança. Sueca, 1952’ a l’Espai Joan Fuster

Sueca, la ciutat on es desenvolupa bona part de l’argument d’Un bri d’esperança, acollí la presentació d’esta novel·la divendres passat. El lloc escollit no podia ser millor: l’Espai Joan Fuster, el centre de difusió de l’obra de l’escriptor suecà ubicat en la llar del cèlebre intel·lectual valencià.

El director del centre, Salvador Ortells, mostrà la seua satisfacció per presentar una obra que recrea el muntatge de la representació teatral a Sueca de La bona nova a Maria, de Paul Claudel, l’11 d’octubre de 1952, un esdeveniment històric en la dignificació del teatre valencià de postguerra protagonitzat per Joan Fuster i dos dels seus millors amics: Francesc de Paula Burguera i Fermí Cortés. En l’acte intervingueren l’editora Núria Sendra, el director del Institut Valencià de Cultura, Abel Guarinos i l’autor, Agustí Colomer. Entre el públic assistent estaven presents els curadors de l’edició de La bona nova a Maria, Francesc Pérez i Moragón i Santi Vallés, el musicòleg Ernest Gonzàlez Fabra, el periodista Antoni Martínez Vendrell, l’exregidor de Cultura de l’Ajuntament, Vicent Baldoví, el director de la Biblioteca, Antoni Carrasquer, el director del Taller de Teatre de Sueca, Carles Royo, i les actrius Alícia Martí i Àngels Vendrell, que interpretaren els papers de Violana i Isabel en la reposició de La bona nova a Maria celebrada el 29 de desembre del 2016, seixanta-quatre anys després de la primera representació a la placeta Fonda de Sueca.

En les diferents intervencions, tant dels membres de la taula com del públic, es posà de relleu els nombrosos fruits que ha donat la troballa del mecanoscrit de La bona nova a Maria, una manifestació més de la fertilitat i perdurabilitat de la tasca intel·lectual de Joan Fuster. L’obra -que es donava per perduda- es descobrí en la Biblioteca Valenciana el 13 d’octubre del 2013. Un any després el text veia la llum en la col·lecció Rent, de l’editorial Denes, en companyia de l’assaig inèdit de Fuster, Les idees religioses i l’existencialisme en el teatre modern, i d’un estudi introductori de Francesc Pérez i Moragón. El 6 de febrer del 2016 es va celebrar en la casa Fuster l’acte de presentació a Sueca del citat volum i es realitzà una lectura dramatitzada d’un fragment de La bona nova a Maria a càrrec dels membres del Taller de Teatre de Sueca, fet que animà el seu director, Carles Royo, a preparar el muntatge de l’obra en el Nadal del 2016. Ara, tres anys després de la reposició de l’obra, l’editorial Bullent ha publicat la novel·la d’Agustí Colomer Un bri d’esperança. Sueca, 1952, guardonada amb el premi Soler i Estruch, una narració que recrea els preparatius i la representació de l’obra de Paul Claudel amb motiu de les Festes de Coronació de la Mare de Deu de Sales, patrona de la ciutat.

L’autor expressà el goig que li feia trobar-se de nou en l’Espai Fuster, ja que fou arran de la presentació a Sueca del volum de La bona nova a Maria, on es gestà la idea d’escriure una novel·la que rememorara les vicissituds que patiren Fuster, Burguera i Cortés per dur a terme la seua empresa.

Santi Vallés, Francesc Pérez i Moragón, Agustí Colomer i Ernest Gonzàlez Fabra

 

Càlida acollida de l’Alcúdia als treballs inèdits de Joan Fuster

LA TRADUCCIÓ DE LA BONA NOVA A MARIA, DE PAUL CLAUDEL, I L’ASSAIG LES IDEES RELIGIOSES I L’EXISTENCIALISME EN EL TEATRE MODERN DESPERTEN L’INTERÉS DEL PÚBLIC ALCUDIENC PER AQUESTS TREBALLS DE JOVENTUT DE L’ESCRIPTOR DE SUECA

L’edició dels dos treballs inèdits de Joan Fuster, escrits en 1952, i l’excel·lent resposta de crítica i públic, renoven l’interés pel cèlebre escriptor valencià. L’acte de presentació a la Casa de la Cultura de l’Alcúdia és una mostra fefaent de la capacitat de convocatòria que suscita el descobriment d’uns textos ben singulars, redactats al caliu de les Festes de la Coronació de la Mare de Déu de Sales.

Un bon grapat d’amics i admiradors de Joan Fuster assistiren el divendres passat a la presentació del volum: Manolo Boix, artista plàstic i amic de Fuster; Ramon Trullenque, metge, professor i xofer de Fuster durant un temps; Teresa i Matilde Bausset, filles del millor amic de Fuster a l’Alcúdia, Josep Lluís Bausset;  Francesc Martínez Gallego, catedràtic d’història de la comunicació; els filòlegs Rosanna Pasqual, Joan Maria Furió i Ximo Juan-Mompó; els escriptors Vicent Nàcher i Josep Millo; el pintor Ximo Gascón; l’exalcalde Robert Martínez Correcher; la regidora Oreto Trescolí o el primer tinent d’alcalde Paco Sanz formaven part del nombrós públic present en l’acte.

El regidor de Cultura, Toni Benavent, exercí de presentador dels dos participants, Agustí Colomer, director de la col·lecció Rent, de literatura religiosa contemporània, i Santi Vallés, curador de l’edició dels textos. L’alcalde Andreu Salom adreçà unes paraules als assistents subratllant l’interés per acollir aquestes obres inèdites de Fuster, persona estretament vinculada a l’Alcúdia per llaços d’amistat, i felicità Santi Vallés i l’editorial Denes per la publicació tan acurada de l’obra.

Tot seguit, Agustí Colomer contà fil per randa el procés de recerca del llibret de La bona nova a Maria i les vicissituds dels dos mecanoscrits de Les idees religioses i l’existencialisme en el teatre modern. Mostrà la seua satisfacció per l’edició d’uns textos que acrediten l’existència d’una literatura religiosa contemporània “que té la capacitat d’interpel·lar-nos, de dir moltes coses a l’home de hui”.

Santi Vallés, resseguint l’estudi introductori de Francesc Pérez i Moragón, va subratllar la importància de l’assaig de Fuster que anticipa moltes de les seues preocupacions com ara el “descrèdit de la realitat” en les arts plàstiques, el desencís de molts escriptors progressites respecte a la URSS o la llibertat de l’intel·lectual. La idea força de Les idees religioses... és l’existència d’una “literatura de la condició humana” comuna a autors de teatre religiós de diferent caire, com Claudel, Shaw o Eliot, i a escriptors existencialistes com Sartre o Camus.

L’acte de presentació a l’Alcúdia finalitzà amb la lectura dramatitzada d’un fragment de La bona nova a Maria. Inma Martínez Torró i Pino Díaz Cuyàs, de l’associació d’espectadors d’arts escèniques La Butaca, posaren veu a Violana i Mara en un dels diàlegs més intensos i bells de l’obra de Paul Claudel.

 

 

 

Fotografies: Toni Martínez

La col·lecció Rent, protagonista a ‘El jardí de les delícies’ de Ràdio 9

PROFESSIONALS DE LA RÀDIO PÚBLICA VALENCIANA REALITZAREN UNES MAGNÍFIQUES INTERPRETACIONS DE LA POESIA DE VICENT ANDRÉS ESTELLÉS RECOLLIDA A DÉU ENTRE LES COSES

ESCOLTA ACÍ EL PROGRAMA COMPLET

La col·lecció Rent i, de forma especial, Vicent Andrés Estellés, a través de l’antologia de la seua poesia religiosa publicada al volum 6 titulat Déu entre les coses, va ser protagonista del programa “El jardí de les delícies” de Ràdio 9. Fou el passat Dissabte Sant (3 abril) quan els autors i els textos de la col·lecció s’escoltaren a les ones valencianes en un inoblidable programa que va dirigir i presentar la periodista Amàlia Garrigós, que hi posà tota la seua sensibilitat.

Un espai on van tindre cabuda unes magnífiques interpretacions radiofòniques de la poesia d’Estellés, a càrrec de professionals de la ràdio pública valenciana. Amàlia va entrevistar Agustí Colomer, director de la col·lecció, on també participaren un dels seus col·laboradors, Antoni Martínez, i el seu fill Marc -a qui la presentadora va fer debutar a la ràdio amb uns versos del poema “La vida contada a un xiquet del carrer”-.

Per als que no tingueren ocasió d’escoltar-lo i per als que volen recuperar una emissió molt bella, feta en unes dates tan entranyables per als cristians, hem penjat el programa complet dedicat a Rent.

“El jardí de les delícies” s’emet cada dissabte i diumenge a partir de les 10 h i és un programa intens i replet de cultura, rutes naturals, festes, tradicions i el millor espai dedicat a la música feta per valencians; i tot això amb una delicadesa pel conreu de la nostra llengua, el valencià.

Presentació dels llibres de Gonçal Vinyes i Giuseppe Capograssi a la llibreria Paulinas

SEMBRANT LA VIDA I PENSAMENTS PER A GIULIA, QUART I QUINT TÍTOL DE RENT

El dimecres 23 de setembre la llibreria Paulinas acollí la presentació dels dos últims títols de Rent (Denes). El director de la col·lecció, Agustí Colomer, i els curadors de les edicions, Antoni López i Manuel Lanusse, intervingueren en l’acte. Agustí Colomer subratllà els paral·lelismes existents entre els dos autors, que començaren a escriure en el període d’entreguerres, un moment especialment convuls de la història europea. “En eixe clima convuls, Vinyes i Capograssi no perden mai ni la serenitat ni l’esperança. Són hòmens de fe i confien, a pesar de les dificultats. La consciència de perill del propi Vinyes, que morirà màrtir, és explícita en algun dels seus poemes –“sent la gelor mortífera al meu voltant /eixe fred que a les ànimes va anquilosant”. Colomer enumerà els paral·lelismes existents entre el canonge de Xàtiva i el filòsof de Sulmona: “Els dos autors compartixen molts aspectes: la fe, l’amor a la cultura, la sensibilitat social i la inquietud literària. En tots dos, a més, la seua circumstància local -Xàtiva en Vinyes i Sulmona i Roma en Capograssi-, esdevenen paradigmes d’un missatge universal”.

Tot seguit va prendre la paraula el professor de la Universitat de València, mossén Antoni López Quiles, que es congratulà de l’evolució positiva dels estudis sobre la literatura religiosa de la Renaixença als nostres dies. “Arran d’un monogràfic que férem a la revista montserratina Qüestions de vida cristiana, l’any 1994, dedicat a l’Església i la cultura valenciana, un grup d’investigadors valencians encetàrem un procés de revisió ben interessant, que posava en valor la literatura religiosa del segle XX, tant per la seua importància sociolingüística –en mantindre la llengua en temps adversos-, com per la qualitat que assolixen alguns autors. Els noms de Xavier Casp, Martí Domínguez, Joan Valls o Vicent Andrés Estellés en són una bona mostra. Però també la nòmina de clergues ha fet aportacions significatives: Sorribes, Moscardó o Monçó són noms cabdals en la postguerra. I, mereixen una especial atenció l’anomenat grup de “poetes de l’esperança”, conjunt de preveres que compartixen uns mateixos referents estètics i un pensament comú que lliga valors cristians i valencianitat. Joaquim Garcia Girona, Francesc Martínez Miret, Eduard Genovés o Gonçal Vinyes són els caps visibles d’aquest grup”. Tot seguit Antoni López analitzà la singularitat de Vinyes, “que sobre una matriu romàntica d’arrel verdegariana incorpora elements parnassianistes i convertix la seua Xàtiva natal, en paradigma històric de la plenitud cristiana i nacional del poble valencià”. Finalitzada la seua intervenció, Francesc Aracil llegí el poema “La cançó de les aigües”.

A continuació, el jurista Manuel Lanusse, realitzà un esbós biogràfic de Giuseppe Capograssi, una personalitat de primera línia del catolicisme italià de la qual només coneixíem la seua important obra filosoficojurídica. Amb la publicació de l’antologia Pensaments per a Giulia, se’ns mostra el Capograssi més íntim i literari, que deixa transpuar també les seues idees socials i polítiques. “El filòsof de Sulmona, defensor com Jacques Maritain de l’equació cristianisme-democràcia, mai no simpatitzà amb les maneres feixistes ni assumiria cap compromís amb aquest règim totalitari.” Tot seguit, Manuel Lanusse explicà les característiques peculiars de l’obra, una antologia de les 1951 cartes que diàriament enviava a la seua promesa Giulia Ravaglia: “Capograssi, gairebé bloquejat en l’encontre directe amb Giulia, sobretot en allò tocant a l’amor, emprarà aquesta peculiar forma de comunicació amb Giulia a fi de trobar un canal per a l’expressió d’aquells sentiments i pensaments, no per alliberar-se’n, sinó per donar-los forma i precisar-los i, amb això, transmetre’ls a la persona estimada, amb el propòsit d’aconseguir un enriquiment mutu i de crear un espai de meditació comuna.” En acabar la seua alocució, Antoni Martínez va llegir el pensament escrit el 7 de maig de 1919.