La biblioteca de Castelló acull la presentació de la novel·la “Un bri d’esperança. Sueca, 1952”

12 05 2019

 

Divendres passat, 10 de maig, la localitat riberenca de Castelló acollí la presentació de l’obra Un bri d’esperança. Sueca, 1952, guardonada amb el premi “Soler i Estruch” de narrativa curta, dins de la convocatòria de premis “Castellum Ripae” corresponent a l’any 2018. El marc de la presentació no pogué ser més idoni: la biblioteca pública del poble, que du el nom de Joan Fuster, un dels protagonistes de la novel·la. L’acte de presentació, presidit per l’alcalde, Óscar Noguera, comptà amb les intervencions de l’editora Núria Sendra, del cantautor i poeta, Rafa Estrada, i de l’autor, Agustí Colomer. L’editora expressà l’aposta per una novel·la que calia fer per recuperar un tros de la nostra història recent que, “com desgraciadament passa sovint, oblidem”. Rafa Estrada, que exercí com a membre del jurat, es congratulà de la quantitat i qualitat de les obres presentades al premi, i explicà el context tan dur i advers en el qual Fuster, Burguera i Cortés, juntament amb altres personatges, com Xavier Casp o Rafael Duyos, s’esforçaven per dignificar la llengua i la cultura valenciana. Per últim, l’autor recordà gratament l’acte de lliurament del premi, el passat 7 de setembre, “en un edifici tan singular i bell com el Mercat”, i reiterà l’agraïment al jurat, a l’ajuntament i a l’editorial del Bullent. Tot seguit, explicà les circumstàncies que propiciaren la redacció de la novel·la, vinculades a la troballa i l’edició del text de La bona nova a Maria l’any 2014.  Feu una descripció sucinta dels protagonistes i de l’argument de la novel·la i subratllà “com un acte tan innocent com era la representació de teatre en valencià en les festes d’un poble -que en circumstàncies normals, no passaria de meritori-, en el context del franquisme adquiria una dimensió gegantina. Era la prova que superava el reduccionisme que considerava el teatre valencià com a sinònim de sainet. Gràcies a la representació de La bona nova a Maria a Sueca, l’11 d’octubre del 1952, es demostrava que la nostra llengua servia per a traduir i representar el millor teatre contemporani d’un dels autors europeus més reconegut, el francés Paul Claudel“. Agustí Colomer conclogué la seua intervenció recordant la primera estrofa de la cançó “La paraula esperança”, de Rafa Estrada, (“La paraula esperança creix rere les petiteses / i té el poder de rentar-me les ferides”), uns versos que encaixen a la perfecció el missatge que vol transmetre Un bri d’esperança. “Efectivament -afirmà Colomer- a partir d’un fet petit, com ho era una representació teatral, creix eixa esperança que té el poder de rentar-nos les ferides de l’oblit, del menyspreu respecte a la nostra llengua i la nostra cultura”.

 

 

L’acte de presentació de la novel·la comptà amb una nombrosa assistència de públic, molts d’ells alumnes de l’Escola Pública d’Adults que havien treballat el text en el club de lectura de la mà del seu professor i director, Josep Vicent Martínez. Després d’un animat col·loqui entre els assistents i l’autor, l’alcalde mostrà la seua satisfacció per l’acollida que havia tingut la presentació i conclogué l’acte.

 





Presentació de la novel·la “Un bri d’esperança” a la llibreria Fan Set

19 04 2019

 

 

Dimarts passat, 16 d’abril, tingué lloc a la llibreria Fan Set la presentació de la novel·la Un bri d’esperança. Sueca, 1952. La llibretera i escriptora Núria Cadenes mostrà la seua satisfacció per acollir la presentació d’esta obra, donà la benvinguda al nombrós públic assistent i presentà els tres participants en l’acte. Tot seguit, l’editora Núria Sendra, contà la seua experiència com a membre del jurat del Premi Soler i Estruch de narrativa curta, en el 62é Certamen literari Castellum Ripae. Subratllà la nombrosa quantitat de narracions presentades i la disputa final entre dos dels títols presentats. A la vista de la qualitat de les dos obres, acordaren publicar junt a la guardonada, Un bri d’esperança. Sueca, 1952, l’obra finalista, Tot és una llarga nit, de Joan Elies Andrés.

 

 

A continuació, prengué la paraula el director general de l’Institut Valencià de Cultura, Abel Guarinos, qui realitzà un perfil biogràfic de l’autor i contà l’estret lligam existent entre Un bri d’esperança i l’edició de La bona nova a Maria, publicada l’any 2014 en la col·lecció Rent de l’editorial Denes. Esta última obra, escrita pel dramaturg francés Paul Claudel i representada a Sueca l’any 1952, en la versió traduïda per Joan Fuster i dirigida per Francesc de Paula Burguera, constituïx el fil argumental de la novel·la. “El record d’aquella representació teatral és ben viu encara a Sueca. Quan em vaig casar, volia regalar als convidats el llibret de l’obra, però havia desaparegut. No es trobava enlloc. Em vaig alegrar moltíssim quan Agustí em va dir que l’havia trobat i Denes anava a editar-lo. Després organitzàrem la presentació a Sueca i d’allí sorgí la idea de tornar-la a representar. I així es va fer pel Taller de Teatre de Sueca, en el Nadal del 2016. Ara, a més del volum de l’obra, tenim la sort també de disposar d’esta novel·la que recrea tot aquell ambient d’aquella època i les vicissituds que hagueren de patir Fuster, Burguera i Fermí Cortés per poder-la representar”. Guarinos subratllà també que la novel·la arreplega un llenguatge natural, que fa versemblant els diàlegs, i es congratulà de la nombrosa presència d’expressions populars: “acabar com Camot”, “més templat que l’orgue de Sollana”, “cames ajudeu-me”, “mut i callosa, que ve la rabosa”, “avant va el carro”…

 

 

Agustí Colomer començà la seua intervenció amb unes sentides paraules sobre l’incendi que assolà la catedral de Notre Dame, un referent de la Cristiandat i de la cultura europea omnipresent. “Hui cal evocar eixe record especialment, ja que l’autor de La bona nova a Maria, Paul Claudel, experimentà la conversió en eixe espai que ara està abrusat per les flames”. Tot seguit explicà les circumstàncies que propiciaren la redacció de la novel·la i el sentiment que experimentà en el provés de creació: “Quan l’escrivia, se’m feien present unes paraules d’Alain Finkielkraut: ‘La cultura és l’art de fer societat amb els morts’. La cnsciència de ser hereu, el deure d’agraïment, un xicotet tribut a aquells valencians -com Burguera, Fuster, Cortés, Casp- que, a pesar de les dificultats que hagueren de patir, i, sobretot, de la indiferència de la gent (possiblement encara més dolorosa), vullgueren comprometre’s generosament per una llengua que ells dignificaren. I ho feren amb n acte senzill: una representació teatral en les festes del seu poble. Una acció que, en circumstàncies normals, no hauria passat de meritòria, però que en el context del franquisme dels anys cinquanta esdevenia gegantina.”

 

 

L’autor conclogué la seua intervenció amb una reflexió sobre els personatges de ficció que apareixen en la novel·la: “Un d’ells és eixa xiqueta menuda que ens interpel·la des de la coberta del llibre,  que representa l’esperança. És ella en realitat el fil conductor que mou als personatges del llibre, un fil com el d’Ariadna, que ens ajuda a fugir del Minotaure de l’oblit. Perquè no hi ha mur prou fort que no es bade si hi fiquem un bri d’esperança.”

Entre el nombrós públic assistent figuraven Judit i Conxa Burguera, filla i germana, respectivament, de Francesc de Paula Burguera, els acadèmics Àngel Calpe, Eduard Mira, Josep Palomero, Honorat Ros i Abelard Saragossà, i el dramaturg Rodolf Sirera.

 





La novel·la ‘Un bri d’esperança. Sueca, 1952’ recrea la representació de ‘La bona nova a Maria’

6 04 2019

 

Fa més de dos anys de l’últim post penjat al blog de Rent. Coincidia amb la reposició a Sueca, seixanta-quatre anys després, de La bona nova a Maria, l’obra teatral de Paul Claudel traduïda per Joan Fuster i dirigida per Francesc de Paula Burguera. La versió de Fuster i un assaig inèdit seu titulat Les idees religioses i l’existencialisme en el teatre modern, precedit d’una introducció de Francesc Pérez Moragón, integren el volum 14, l’últim llibre editat de la col·lecció Rent.

Ara tenim la satisfacció d’anunciar-vos que acaba d’aparéixer la novel·la Un bri d’esperança. Sueca, 1952, escrita pel director de la nostra col·lecció, Agustí Colomer. L’obra recrea el context històric i les vicissituds que patiren els artífexs de la representació de La bona nova a Maria. La novel·la fou guardonada amb el Premi Soler i Estruch 2018, i ha sigut publicada per Edicions del Bullent.

La presentació d’Un bri d’esperança. Sueca, 1952, tindrà lloc el pròxim 16 d’abril, a les 19.00 hores, a la Llibreria Fan Set (C/ Sant Ferran, 12, València). Hi intervindran l’editora Núria Sendra, el director de l’Institut Valencià de Cultura, Abel Guarinos i l’autor.