Obres

  • LES IDEES RELIGIOSES I L’EXISTENCIALISME EN EL TEATRE MODERN, Joan Fuster.
  • LA BONA NOVA A MARIA, Paul Claudel, en versió i adaptació de Joan Fuster.

Introducció de Francesc Pérez i Moragón. Edició a cura de Santi Vallés Casanoves i Francesc Pérez i Moragón.

Sueca, octubre de 1952. Les festes de la coronació de la Mare de Déu de Sales propicien una fita en la dignificació del teatre valencià de la postguerra: la representació a la placeta Fonda de la ciutat de L’Annonce faite à Marie, de Paul Claudel, pel Teatro de Cámara de la localitat. Francesc de Paula Burguera portadadirigeix el muntatge i Joan Fuster és l’autor de la traducció, titulada La bona nova a Maria. De la mà d’aquests dos jóvens valencianistes, que encara no havien fet la trentena, un públic heterogeni i popular pogué sentir en la seua pròpia llengua l’obra més significativa d’un dels grans escriptors francesos contemporanis.Alhora, la convocatòria d’uns jocs florals per a festejar l’efemèride estimula Joan Fuster a redactar l’estudi Les idees religioses i l’existencialisme en el teatre modern. Un text, però, que finalment no presentarà al certamen. L’escriptor confronta en aquest assaig les idees d’alguns autors de teatre religiós, cadascun dels quals representava alguna tendència distinta —Claudel, Shaw o Eliot—, i aquella literatura que posava damunt l’escenari les idees pròpies del corrent existencialista, igualment diversificat en dues perspectives tan separades com les de Sartre i Camus. Tots ells, però, participen d’allò que hom anomena «literatura de la condició humana».De les vicissituds d’aquests dos textos inèdits i del marc social angoixós i capritxós de censura prèvia que envoltà aquestes iniciatives de Joan Fuster, dóna compte l’estudi introductori de Francesc Pérez i Moragón que acompanya aquesta edició.

 

  • FER DEL MÓN EUCARISTIA

Olivier Clément
Pròleg d’August Monzon. Introducció de Michel Stavrou. Traducció d’Agustí Colomer i de Frédéric Fasquelle

L’escriptor Olivier Clément és una de les personalitats contemporànies més reconegudes de l’Església Ortodoxa. En els seus escrits, amb un marcat accentFerdelmónPortadaPR poètic, fa servir el llenguatge inusual de la teologia simbòlica i uneix magistralment els Pares d’Orient, la literatura i el pensament rus, el personalisme comunitari i un ecumenisme apassionat i honest, sense defugir dels reptes de la modernitat ni dels anomenats «mestres de la sospita» (Marx, Nietzsche, Freud).

Aquest llibre recull cinc escrits d’Olivier Clément que la revista francesa ortodoxa Contacts va publicar amb motiu del seu traspàs: La força immensa de la Nativitat, Notes autobiogràfiques, Una nit de Nadal, La salvació hui i el problema de l’esperança i Fer del món eucaristia. Aquest últim article dóna títol al present recull. En paraules de Clément:

«Fer del món eucaristia és necessitar, sense relativisme ni sincretisme, de tots els paisatges exteriors i interiors, de totes les cultures, de tot el que envolta l’home, sense altre criteri que la seua unió en Crist, verdader Déu i verdader home. Fer del món eucaristia és també, abans de res, quotidianament, saber descobrir la llum de Déu en el rostre dels altres. Car el cristianisme és la religió dels rostres.»

 

  • TAST D’ETERNITAT

Joan Valls i Jordà
Introducció d’Enric Ferrer Solivares.

portada tast.indd

Poques vegades en la nostra poesia del segle ha aparegut amb tanta força una visió dramàtica i alhora esperançada de l’home com en l’obra de Joan Valls. No es tracta d’unaantropologia còmoda, sinó en tensió: afirmació del jo, descobriment de la lluita interior, recerca de l’harmonia i pau. Tot viscut des d’una radical soledat.

Tast d’eternitat té el caràcter d’itinerari, és un viatge interior, una potent introspecció sobre la condició humana que no defuig la realitat social, amb un sentit ascensional que portarà a la glorificació.

Joan Valls no fa una aproximació metafísica a Déu, sinó que ens descobreix l’home amb un projecte vital, amb una història. L’ascensió no és una evasió de la societat humana; la salvació no és un afer individual. El poeta, en la seua «recerca de Déu», assumeix la veu dels hòmens, dels més humils (infants, ancians, treballadors) com una expressió de fraternitat humana i cristiana.

  • ESCRITS DE PAU EN TEMPS DE GUERRA

Dorothy Day
Traducció i edició d’Ana Colomer.

Dorothy Day, des de la radical senzillesa evangèlica i amb la veu potent dels profetes, denuncia els mals del segle xx: la guerra i la injustícia social, dues realitats estretament lligades. Escrits de pau en temps de guerra conté una selecció d’articles publicats a les planes de The Catholic Worker, que reflecteixen el compromís pacifista de la periodista i activista catòlica nord-americana.

La Guerra Civil Espanyola, la Segona Guerra Mundial o la Guerra del Vietnam són alguns dels conflictes que analitza en aquests textos. La seua posició compromesa i decidida en favor de la pau li causà molts problemes i incomprensions entre els seus compatriotes i els seus coreligionaris. Malgrat això, sempre mantingué una fidelitat insubornable a la benaurança que proclama fills de Déu els qui treballen per la pau.

  • ETTY HILLESUM. Un ungüent per a tantes ferides

Adrià Chavarria
Edició i pròleg d’Emilia Bea.

Etty Hillesum (1914-1943), amb una implacable sinceritatrespecte a si mateixa i amb la sola forçade la seua experiència de Déu, s’ha convertit en un referent per afrontar les qüestions filosòfiques i religioses que planteja el mal radical simbolitzat per Auschwitz. En una situació extrema de barbàrie i deshumanització, quan l’odi sembla tindre l’última paraula, ella encara confia en l’arribada d’un món nou, a imatge del bé pur que sent en el seu interior, i al qual només pot contribuir amb el testimoni de la seua escriptura i fent del seu cor un amagatall per a Déu. Aquests són els únics instruments de resistència de l’autoritat femenina desarmada, però no exempta d’armes simbòliques, representada per Etty Hillesum, que Adrià Chavarria vol reivindicar amb aquest assaig.

Per a l’autor, la lliçó més important d’aquest sorprenent procés espiritual serà la capacitat de percebre la bellesa de la vida enmig del dolor i del patiment: la plenitud de la realitat reservada a qui es lliura a l’altre amb amor. Un amor que té com a escenaris la ciutat d’Amsterdam i el camp de Westerbork on assumeix el destí comú del seu poble.

  • LO FOC SAGRAT DE LA FE. Antologia de poesia religiosa

Teodor Llorente
Introducció i selecció de Rafael Roca.

En la concepció patriarcal i espiritual de Teodor Llorente, la fe s’hi representa com un foc encés que escalfa la llar familiar i il·lumina els moments més transcendents i intensos de la vida, des del naixement fins a la defunció. Un do sagrat que es transmet de pares a fills i que cal preservar com la penyora santa que omple d’esperança i de sentit totes i cadascuna de les accions humanes, fins i tot la mort, ja que connecta les persones amb el passat i amb el futur i, com la lírica, les torna transcendents i immarcescibles, les situa en un espai d’eternitat. És així com, cent anys després de la defunció de Llorente, les seues poesies religioses continuen alenant el foc sagrat de la fe, transmetent els mateixos esperit i calidesa que els infongué el patriarca de la Renaixença valenciana.

.

  • FEDERALISME, PERSONALISME, ECUMENISME. La inspiració europea

Denis de Rougemont
Traducció i edició a cura de Joan Alfred Martínez i Seguí.

Denis de Rougemont forma part del moviment dels inconformistes dels anys trenta i és un dels autorsmés originals dela filosofia política contemporània. En la línia d’un federalisme integral d’arrel calvinista i proudhoniana, posa les bases d’una Europa «una i diversa», capaç de superar tant l’hegemonia dels estats nacionals com la visió mercantilista dominant.

Federalisme, personalisme, ecumenisme. La inspiració europea inclou una selecció de textos ben significatius de l’escriptor suís. L’antologia del llibre La part del Diable, escrit en 1942, subratlla la necessitat de reflexionar sobre el mal radical i la responsabilitat humana a partir de la terrible experiència dels totalitarismes del segle xx. L’assaig «Definició de persona» és un dels primers escrits de l’autor, on presenta la matriu filosòfica que inspira tot el seu pensament. Per últim, l’article «Federalisme, personalisme, ecumenisme», pertanyent a la seua etapa de maduresa, lliga magistralment aquests tres conceptes –polític, filosòfic i religiós– en una proposta suggerent a l’hora de superar l’actual crisi civilitzatòria.

  • SEVERINA

Ignazio Silone
Traducció de Joaquim Juan-Mompó. Introducció de Giulia P. Di Nicola i Attilio Danese.

Un dissabte al vespre un grupde treballadors celebra unaassemblea en el local sindical situat en la placeta de Sant Camil de Lelis de Civitella. Acabat l’acte esclata un avalot entre la policia i els treballadors a causa del qual mor un jove. Les autoritats sostenen que la policia no ha causat aquesta mort. Però, una jove monja, Severina, esdevé testimoni involuntari dels fets. A pesar de les fortes pressions que pateix, compareix a declarar i contradiu la versió oficial.

Severina esdevé el testament literari del gran novel·lista italià Ignazio Silone. L’escriptor evoca en la protagonista d’aquesta obra –inconformista, desconfiada del poder, tenaç i fraternal- la seua admiració per la filòsofa francesa Simone Weil. Si els temes lligats al cristianisme sempre han estat presents en l’autor, enSeverina esdevenen centrals a la llum del dilema entre obediència i consciència. Severina ja no expressa la fe en una revolució històrica, col·lectiva i política, sinó l’esperança en una revolució moral capaç de renovar i salvar la humanitat.

.

  • DÉU ENTRE LES COSES. Antologia de poesia religiosa

Vicent Andrés Estellés
Selecció i introducció d’Enric Ferrer Solivares

La presència de Déu en la poesia de Vicent Andrés Estellés és tan visible que no pot ser ignorada. Aquesta antologia n’és una bona mostra. Hi trobem actituds i conductes de caràcter religiós, suggerides per una sèrie de preguntes sobre el sentit de la vida, la presència del mal, el desig pertorbador, la mort… Preguntes a què el poeta s’enfronta esbossant uns versos que parlen de salvació, d’esperança, de pregària, de virtuts, d’amor al proïsme, és a dir, de tot allò que qüestiona l’ésser humà i el pot obrir a una realitat superior.

La cultura actual sembla haver debilitat la capacitat d’anamnesis, és a dir, la  possibilitat de connectar amb la veritat transcendent. S’ha estés una visió de l’home que pretén estalviar-li el límit, la mort, la creu de la història, la necessària convivència amb les preguntes intel·ligents, que obrin també a perspectives noves. Però, com els grans poetes, Estellés ens convida a anar més enllà del que és immediat i superficial a través d’una literatura que mostra la grandesa i la misèria del fet de ser home.

. 

  • PENSAMENTS PER A GIULIA. Antologia

Giuseppe Capograssi
Traducció i edició a cura de Manuel Lanusse Alcover

El jove Giuseppe Capograssi va escriure cada dia una carta a Giulia Ravaglia, la seua promesa, desdel 7 de desembre del 1918 fins al 17 de febrer del 1924, vespra del casament. El llarg epistolari fou editat amb posterioritat a la seua mort amb el títol de Pensieri a Giulia. Les cartes relaten la història d’un amor, una mena de diari quotidià, ple de reflexions, que revela les preocupacions, les pors i les esperances d’un home amb una profunda sensibilitat religiosa.

L’antologia recull setanta-quatre cartes que ens descriuen la seua personal visió del món, en un moment històric transcendental de la història italiana i europea, entre l’acabament de la Gran Guerra i la irrupció del feixisme. Ordenades seguint un criteri cronològic, les cartes mostren una constant meditació teològica que s’obri, progressivament, a l’àmbit de la reflexió eticosocial i, fins i tot, política, amb una referència implícita a esdeveniments històrics concrets, sobretot els que tenen a veure amb la crisi de l’Estat liberal i la puixança del totalitarisme.

.

  • SEMBRANT LA VIDA. Poesia i compromís

Gonçal Vinyes Massip
Edició a cura d’Antoni López i Quiles

Gonçal Vinyes Masip forma part del grup de preveres que, a partir de la Renaixença, realitzen una intensa activitat cultural de recuperació històrica. La recerca persistent en els arxius i el treball de camp arqueològic són els instruments d’investigació que fa servir per a descobrir la pròpia identitat històrica valenciana i en ella la pròpia identitat de l’Església. Vinyes, a més, eixampla la seua labor cultural en el periodisme i la poesia. És en eixe darrer camp, el de la creació poètica, on Vinyes destaca com a membre d’una generació de poetes que, inserits en un ambient social poc procliu als postulats literaris valencians i menys encara vinculats a la fe catòlica, treballen per a divulgar al poble valencià la confiança en la possibilitat de recuperar una societat que ells consideren més justa i més valenciana. A més de Vinyes, en formen part els preveres Miret i Genovés: són els “Poetes de l’Esperança”

Sembrant la vida. Poesia i compromís inclou les poesies aplegades sota el títol El poema de la terreta i altres composicions líriques representatives d’una poesia que, des d’una ineludible adscripció romàntica, pren en Vinyes una certa orientació parnassianista amb notes impressionistes, que el configuren amb un estil propi dins d’aquell grup dels “Poetes de l’Esperança”. El llibre inclou també un apèndix amb els articles en valencià que va publicar a El obrero setabense i al setmanari Acció.

.

  • AUTOBIOGRAFIA ESPIRITUAL I ALTRES ESCRITS DE MARSELLA

Simone Weil
Traducció i pròleg d’Emilia Bea

A Marsella, la ciutat dels exiliats, per la qual transiten milers de desarrelats fugint dels territoris ocupats pels alemanys, Simone Weil, víctima de la tragèdia del seu temps, viu, tanmateix, un període de gran creativitat i plenitud. En aquest escenari se situen els textos de la present edició: la carta adreçada al dominic Joseph-Marie Perrin i titulada Autobiografia espiritual i els assaigs L’Amor de Déu i la desgràcia i Formes de l’Amor implícit a Déu.

El centenari del naixement de Simone Weil, que se celebra el 2009, pot ser una bona ocasió per a llegir amb atenció els seus penetrants i commovedors escrits, que constitueixen una reflexió única sobre el dolor i la bellesa com a vies d’accés a Déu i clau de comprensió de la condició humana. Es tracta, com diu el pare Perrin, de les págines més belles que Simone Weil li va deixar i que són part del seu profund i sincer diàleg, centrat en les raons que la feien romandre en el “llindar” de l’Església malgrat haver experimentat un contacte real, de persona a persona, amb Crist.

.

  • ISAÏES, PROFETA DE NADAL

Martí Domínguez Barberà
A cura d’Agustí Colomer Ferrandiz

Isaïes, profeta de Nadal subratlla el deler de l’esperança messiànica que alberga el poble d’Israel. De la mà d’Isaïes resseguim el fil conductor de totes les apel·lacions dels profetes, el nucli de la història de la salvació: Déu vol que l’home es reconcilie amb ell i, reconciliant-se amb ell, ho faça també amb els germans.

Martí Domínguez ens acosta a la figura d’Isaïes a través de la recreació literària de l’esperit profètic. El llenguatge simbòlic característic dels profetes amera les planes del llibre i li confereix riquesa i plasticitat. L’ús freqüent de paradoxes dota de ritme a la narració i descriu el caràcter insòlit del cristianisme: un Déu que regna des de la creu.

En el centenari del naixement de l’escriptor veu la llum aquest text inèdit que expressa la seua destresa literària en el diàleg entre fe i cultura.

.

  • EN EL MÓN, PERÒ NO DEL MÓN. Selecció de sermons

John Henry Newman
Traducció de Salvador Albert i Móra. Introducció i notes d’August Monzon i Arazo

L’obra de John Henry Newman, extensa i profunda, fa que se’l considere un clàssic del pensament i de la llengua anglesa. Plasmada en gèneres diferents, fa referència a una sèrie de temes amb un denominador comú: la fe cristiana, entesa com a relació personal amb el Déu de Jesús en la comunió de l’Església.

Dins del conjunt d’escrits newmanians destaquen els seus sermons. De base bíblica i inspiració patrística, reflexionen una predicació caracteritzada per l’autenticitat i el zel apostòlic, que reïx a evitar els riscs simètrics dels sentimentalisme buit i de l’intelectual·lisme fred. El seu propòsit: formar en els oients el vertader caràcter crsitià, posant-los en comunicació real i concreta amb la Paraula de la vida i fent possible així la lliure resposta de cada consciència.

Aquesta selecció arreplega tres texts de l’època anglicana: Santedat i benaurança, el primer dels seus sermons parroquials, justament cèlebres: La transmissió personal de la veritat, pertanyent a la sèrie de sermons universitaris; i El comiat dels amics, el seu darrer i corprenedor sermó anglicà. De l’època catòlica, hem inclós La missió de sant Felip Neri, bella mostra del gran amor de Newman pel sant florentí i per la seua obra, l’Oratori..

 

 .

One response

20 04 2009



%d bloggers like this: