Rescensió a Qüestions de Vida Cristiana del llibre ‘Fer del món eucaristia”

EL NÚMERO 248 DE LA REVISTA MONTSERRATINA REPRODUEIX UNA RESSENYA D’EMILIA BEA SOBRE EL LLIBRE D’OLIVIER CLÉMENT

Olivier Clément (1921-2009) és, sens dubte, el pensador contemporani que més ha contribuït a donar a conéixer l’Ortodòxia en els països d’Occident. Amb un llenguatge poètic i simbòlic, amarat d’un profund sentit ecumènic, el teòleg francés ajuda l’Església a «respirar a través dels seus dos pulmons: Orient i Occident», en expressió afortunada de Sant Joan Pau II. Nascut a un petit poble occità, al si d’una família agnòstica, Olivier Clément coneix el cristianisme a través de dos grans teòlegs laics ortodoxos provinents de l’emigració russa –Vladímir Losski i Paul Evdokimov– i de les lectures de les obres de Nikolai Berdiàiev i Dostoievski. A l’edat de trenta anys es converteix i es bateja en l’Església Ortodoxa Russa. Professionalment es dedica a la docència tant en instituts de secundària, on imparteix l’assignatura d’Història, com en l’Institut de Teologia Ortodoxa Saint-Serge de París. És autor d’una trentena de llibres i de multitud d’articles de caràcter teològic, espiritual i històric.

Fer del món eucaristia recull cinc treballs publicats en el monogràfic que li va dedicar l’any 2009, amb motiu del seu traspàs, la revista francesa de l’Ortodòxia Contacts, de la qual en fou director. Alguns d’aquests treballs eren textos inèdits, mai publicats. Els articles van precedits d’un estudi introductori del professor de l’Institut Saint-Serge, Michel Stavrou. Sota el títol «Notes autobiogràfiques» es recullen reflexions inèdites de caràcter personal de l’autor en les quals narra diferents episodis autobiogràfics com ara la seua amistat amb el Papa Joan Pau II i amb el Patriarca Atenàgores. El treball «La força immensa de la Nativitat» ens acosta a la profunditat i bellesa de la litúrgia bizantina del temps de Nadal, la qual «insisteix en l’antinòmia que està en el cor de la Revelació: el Déu il·limitat es limita, la Paraula del Pare es fa infant petit, mut, gitat en una menjadora, entre animals». La narració «Una nit de Nadal» és un dels escassos textos de creació literària del teòleg francés, possiblement de caràcter autobiogràfic. «La salvació hui i el problema de l’esperança», recull una conferència de Clément impartida l’any 1973 en el centre ecumènic d’Hainaut (Bèlgica). Per últim, l’obra finalitza amb l’article que dóna títol al llibre. En paraules de l’autor, «fer del món eucaristia és necessitar, sense relativisme ni sincretisme, de tots els paisatges exteriors i interiors, de totes les cultures, de tot el que envolta l’home, sense altre criteri que la seua unió en Crist, verdader Déu i verdader home. Fer del món eucaristia és també, abans de res, quotidianament, saber descobrir la llum de Déu en el rostre dels altres. Car el cristianisme és la religió dels rostres.»

El llibre va precedit d’un pròleg del professor de la Universitat de València i prevere, August Monzon, en el qual descriu la influència espiritual d’Olivier Clément entre determinats cercles de cristians de València sensibles a l’ecumenisme i al diàleg fe-cultura. Fruit d’aquesta influència és la publicació en editorials valencianes d’alguns dels escassos textos de l’autor que tenim a l’abast en la nostra llengua: el llibre Tres pregàries. El Parenostre. La pregària a l’Esperit Sant. La pregària penitencial de sant Efrem (Saó, 1996) i l’obra que ara comentem. En paraules de Monzon, «Olivier Clément segueix testimoniant la força transformadora de la Resurrecció, ara des d’una comunió dels sants més lluminosa i activa».

Teresa Forcades i Emilia Bea en diàleg sobre Simone Weil

El dissabte 3 de maig, Emilia Bea va participar en el curs «Simone Weil, experiència mística i compromís social», organitzat i impartit per Teresa Forcades en el monestir de Sant Benet de Montserrat. Més de cinquanta persones assisteixen regularment, d’octubre a juny, a les sessions mensuals, que tenen com a lectura de referència el llibre Autobiografia espiritual i altres escrits de Marsella, de Simone Weil, editat com a número 3 de la col·lecció Rent, l’any 2008. La carta autobiogràfica de Simone Weil  al pare Perrin i els altres textos de l’autora recollits en aquest llibre serveixen de fil conductor per al desenvolupament del curs i constitueixen el principal material de treball individual i de reflexió conjunta en cadascuna de les sessions. Ens alegra comprovar la sintonia respecte al nostre projecte editorial tant per part de la directora del curs, Teresa Forcades, com per part dels alumnes, molts dels quals ens han felicitat pels títols de la nostra col·lecció.

 

 

‘Escrits de pau en temps de guerra’ a Qüestions de Vida Cristiana

EMILIA BEA RECENSIONA L’ANTOLOGIA D’ARTICLES DE LA PACIFISTA NORD-AMERICANA DOROTHY DAY

Emilia Bea Pérez. Dorothy Day, Escrits de pau en temps de guerra. Traducció i edició d’Ana Colomer. «Rent», 11, Denes, Paiporta, 2011, ps. 96.

Dorothy Day (Nova York, 1897-1980) és una de les personalitats més rellevants del catolicisme nord-americà del segle xx. Filla d’un periodista esportiu, des de ben jove s’aficiona a la literatura. A l’institut se li desperta la consciència social alhora que es distancia de l’Església episcopaliana a la qual pertanyia. Quan cursa estudis superiors a la Universitat d’Illinois, comença a freqüentar els ambients intel·lectuals d’esquerres i a col·laborar en el periòdic de la universitat. Posteriorment treballa en una publicació socialista de Nova York i es vincula al moviment sufragista. És empresonada i realitza una vaga de fam. A la presó torna a acostar-se a la Bíblia.

Dorothy Day descobreix que l’Església Catòlica és l’autèntica llar dels pobres i dels immigrants i, quan naix la seua filla Tamar, pren la decisió de rebre-hi el baptisme, fet que causà la separació de la seua parella i la incomprensió de molts dels antics companys. Dorothy se sent sola i prega per poder conciliar la seua vocació social i la religiosa. Aleshores coneix Peter Maurin, un francès lligat als moviments cristians radicals, que esdevindrà referent del personalisme comunitari als EUA. Tots dos funden el periòdic The Catholic Worker el maig de 1933, en plena gran depressió. Poc després, el periòdic dóna llum al moviment Catholic Worker, que crea cases d’acollida i granges comunitàries arreu del país.

La pobresa i la pau són temes recurrents en Dorothy Day. Escrits de pau en temps de guerra recull una antologia dels articles de temàtica pacifista publicats a The Catholic Worker en què analitza conflictes com ara la guerra civil espanyola, la segona guerra mundial o la guerra del Vietnam. La seua posició compromesa en favor de la pau li causà molt problemes entre els seus compatriotes i els seus coreligionaris. Tanmateix, sempre mantingué una fidelitat insubornable a la benaurança que proclama fills de Déu els qui treballen per la pau.

Qüestions de vida cristiana núm. 243, pp. 150-151

La revista francesa “Cahiers Simone Weil” es fa ressó del llibre d’Adrià Chavarria

L’OBRA ETTY HILLESUM, UN UNGÜENT PER A TANTES FERIDES APAREIX CITADA EN LA PUBLICACIÓ DE «L’ASSOCIATION POUR L’ÉTUDE DE LA PENSÉE DE SIMONE WEIL».

«Etty Hillesum, un ungüent per a tantes ferides [Paiporta (València), Editorial Denes, 2011, ISBN: 978-84-92768-63-9 (Col·lecció Rent), 93 p.] est unes ouvrage inachevé et posthume d’Adrià Chavarria, consacré en langue catalane à Etty Hillesum. Emilia Bea a établi le texte avec compétence, rigueur, émotion et dévouement, et elle l’a préfacé. Simone Weil ne pouvait qu’être présente dans ce livre, fût-ce dans la discrétion. C’est comme témoin du judéocide que l’auteur aborde la personne et l’oeuvre de Hillesum. D’où, par rapport à S. Weil, une certaine prévalance d’autres figures fémenines juives, telles que Hannah Arendt, Sarah Kofman et dans une moindre mesure Irène Nemirovski et Rachel Bespaloff. Simone Weil aurait-elle pris une plus grande place dans la partie du livre -la plus importante- que sa mort l’a empêché d’écrire? Nous ne le saurons jamais. Tout juste glisse-t-il (p. 81) sur une sitation de S. Weil qui fait réferénce à la décréation -“Dieu m’a donné l’être pour que je le lui rende” (OC VI 3, p. 184)- pour lui opposer sur ce point la théologie de la création de Etty Hillesum, usant par ailleurs d’une terminologie platonicienne familière à S. Weil: le gros animal (p. 86) et metaxu (p. 89). Quoi qu’il en soit, quoi qu’il aurait pu en être, le livre est riche déjà de se vouloir essentiellement centré sur la vocation de témoin qui fut, à tous les niveaux de l’humain comme à celui qui les trascende, celle de Etty Hillesum.»

Cahiers Simone Weil, Tome XXXIV, núm. 4, decembre 2011, p. 467.

Si voleu llegir la traducció en valencià feu clic ací baix:

“Etty Hillesum, un ungüent per a tantes ferides” entre els llibres recomanats del 2011

EL LLIBRE D’ADRIÀ CHAVARRIA, NÚMERO 10 DE LA COL·LECCIÓ RENT (EDITORIAL DENES), SELECCIONAT PER DIVERSES BIBLIOTEQUES

Ens complau comunicar a tots els amics de Rent, que el penúltim títol publicat en la nostra col·lecció, Etty Hillesum, un ungüent per a tantes ferides, obra pòstuma d’Adrià Chavarria (1972-2009), en edició a cura d’Emilia Bea, ha sigut seleccionat entre les 60 millors obres de narrativa de l’any 2011 per la Biblioteca Pública de València (La biblioteca pública sugiere: narrativa selección 2011). Així mateix, la Guia de lectura sobre Teologia Feminista, desembre del 2011, de la Biblioteca Horta-Can Mariner, de Barcelona, ha incorporat l’obra d’Adrià Chavarria en l’apartat “Biografies”.

Etty Hillesum, un ungüent per a tantes ferides, és el primer llibre que apareix en la nostra llengua sobre la jove escriptora jueua holandesa. En l’ambient terrible de persecució antisemita durant l’ocupació alemanya en la Segona Guerra Mundial, Etty Hillesum  (Middelburg, 1914 – Auschwitz, 1943) reflecteix, a través de les planes del seu Diari i de les seues cartes, un procés ben singular de creixement espiritual que, sense ignorar l’horror nazi, encara és capaç de contemplar i gaudir de la bellesa del món. Adrià Chavarria ens deixà com a últim llegat intel·lectual el seu assaig sobre Etty Hillesum, un estudi que revela la profunditat espiritual i la sensibilitat cap a la literatura femenina característiques de l’escriptor tortosí.

Crònica de la presentació a Barcelona del llibre “Etty Hillesum, un ungüent per a tantes ferides”

L’OBRA PÒSTUMA D’ADRIÀ CHAVARRIA DÓNA A CONÉIXER LA FIGURA DE L’ESCRIPTORA JUEUA HOLANDESA, ETTY HILLESUM.

Lorena Fuster, Emilia Bea, Fina Birulés, Maria Dolors Curto i Josefa Contijoch

L’acte se celebrà a l’Espai Mallorca. No podia ser d’altra manera. Era el marc en el qual Adrià Chavarria presentava, cada mes, el programa de l’AELC «Poesia i copes» en el qual un poeta consagrat donava a conéixer un altre novell. Era també el marc on en desembre del 2009, setmanes després del seu traspàs, se li tributà un homenatge pòstum. Josefa Contijoch fou l’amfitriona de la presentació, acuradament preparada per Abigaïl Monells, de l’Espai Mallorca.

La mare d’Adrià, Maria Dolors Curto, saludà i agraí la presència dels assistents, subratllant la dimensió de germanor cultural entre Catalunya, València i Mallorca que revestia l’acte: «Adrià, un escriptor català, veu publicada la seua obra pòstuma en una editorial valenciana, Denes, en un acte que se celebra aquí en l’Espai Mallorca, de tan grat record per al meu fill». L’àmbit cultural d’Adrià no es recloïa al Principat, ans es perllongava en tot el domini lingüístic, sentint una especial simpatia per Mallorca i pel País Valencià. Maria Dolors Curto agraí Emilia Bea, la curadora de l’obra, que poguera haver dut a terme «l’últim afany d’Adrià: rescatar la veu transcendent, per tant de temps silenciada, i encara a hores d’ara desconeguda, d’Etty Hillesum».

Tot seguit prengué la paraula Lorena Fuster, qui va recordar el tremp d’Adrià: «davant les apories, ell no plegava veles sinó que rescabalava els tresors amagats en els galions naufragats». També recordà que, en precipitar-se la malaltia, Adrià actuà de la mateixa manera que Etty Hillesum a l’hora de deixar per escrit el seu testimoni en el clima de barbàrie i persecució nazi: «la certesa de la mort urgeix l’escriptura». Adrià, com Etty, fa una escriptura poètica i concreta; una escriptura que davant la circumstància adversa, no té por; una escriptura que és capaç d’afirmar «i malgrat tot, la vida és bella».

Fina Birulés subratllà el paper decisiu que ha cobrat en les últimes dècades la literatura del testimoni. En eixe sentit afirmà que el llibre Etty Hillesum, un ungüent per a tantes ferides reflecteix una gran sintonia entre l’autor i la jove escriptora jueua. «Etty Hillesum, en les planes del seu Diari crea un solc; és una dona atreta per l’excés, per la intensitat. No és una dona passiva o reactiva. Etty va a la recerca de noves paraules. No vol sentir-se segura, el que vol és estar present. Basteix una teologia de l’ajuda a Déu. Déu no és responsable de l’extermini, Déu n’és la primera víctima. Hillesum parla de la necessitat d’ajudar a Déu. Quan prega, no demana, sinó que practica un discurs amorós».

En eixa mateixa línia, Emilia Bea cità un dels fragments més emotius del diari d’Etty reproduït en el llibre: «I amb cada batec del meu cor tinc més clar que tu no ens pots ajudar, sinó que devem ajudar-te nosaltres a tu i que hem de defensar fins el final el lloc que ocupes en el nostre interior.»

«L’intent de restaurar l’ètica i la fe en un món en el que ambdues semblen clausurades –afirmà Emilia Bea– és en Etty Hillesum la seua forma de resistir al mal. Una resistència que li permet dir, pocs dies abans de ser deportada a Auschwitz, que és produeixen molts miracles al llarg d’una vida i que la seua és una successió de miracles interiors. Jo crec que l’amistat també és un miracle, i d’aquest miracle de l’amistat, naix aquest acte i el llibre que hui presentem.»

Presentació a Barcelona del llibre d’Adrià Chavarria, “Etty Hillesum, un ungüent per a tantes ferides”.

DIMARTS, 7 DE JUNY, A LES 19.30 HORES, A L’ESPAI MALLORCA (C/ DEL CARME 55)

 

L’Espai Mallorca, el centre cultural on se li va retre el merescut homenatge en desembre del 2009, serà l’amfitrió de la presentació de l’obra pòstuma d’Adrià Chavarria, Etty Hillesum, un ungüent per a tantes ferides.

És coneguda la mirada atenta que Chavarria fixava sobre la literatura femenina: Maria Mercè Marçal o Helena Valentí entre les de casa, o el conjunt de dones jueues per les quals sentia debilitat: Simone Weil, Hannah Arendt, Sarah Kofman o Etty Hillesum, a qui dedicà Adrià els seus últims esforços intel·lectuals. Ara, Emilia Bea ha enllestit el llibre que, després de la presentació a València, arriba a Barcelona. Hi participaran també un bon grapat d’amigues: Josefa Contijoch, Fina Birulés i Lorena Fuster.

Vos esperem!

 

«Etty Hillesum seria una d’aquelles dones del segle xx que han pensat a contracorrent. I en aquest sentit, la seva obra hauria de tenir un lloc preponderant en una genealogia literària femenina, existent al llarg dels segles, però amagada per una “tradició” que és bàsicament masculina. Cal reivindicar aquesta genealogia i insistir en la importància de la veu espiritual de les dones, en un ambient moltes vegades hostil. Aquestes dones sabien que enfront tenien un mur patriarcal que s’havia de franquejar i esquerdar, però van intuir que hi havia alguns basaments que no eren del tot sòlids. Alguns dels basaments són estantissos, el que passa és que els homes controlen el poder. Algunes d’aquestes dones van començar a fer escletxes contra aquest mur per a intentar “infiltrar” el seu pensament. Ho van haver de fer “a la contra”, però “a favor” d’una nova humanitat.»

Crònica de la presentació a València del llibre “Etty Hillesum, un ungüent per a tantes ferides”

NOMBROSA ASSISTÈNCIA DE PÚBLIC EN LA PRESENTACIÓ DE L’ASSAIG PÒSTUM D’ADRIÀ CHAVARRIA

 

El Centre de Cultura Contemporània Octubre va acollir el passat dimarts, 24 de maig, la presentació de l’últim títol de la col·lecció Rent, Etty Hillesum. Un ungüent per a tantes ferides, obra de l’escriptor tortosí Adrià Chavarria.

El nombrós públic assistent a la presentació restà commogut per les reflexions recollides per Etty Hillesum (1914-1943) a les planes del seu diari, un dels cims de la literatura holandesa contemporània. La jove escriptora holandesa jueua morta a Auschwitz ens ha llegat una literatura de testimoni en estat pur, actes de resistència davant la manifestació del mal radical del nazisme. Etty Hillesum ens sorprén a l’hora de reflectir el seu creixement espiritual en un clima de barbàrie que no li impedeix percebre la bellesa de la vida enmig del dolor i del patiment; la plenitud de la realitat reservada a qui es lliura a l’altre amb amor.

Etty Hillesum, un ungüent per a tantes ferides ens arriba de la mà d’un jove escriptor recentment traspassat: Adrià Chavarria. L’assaig que es presentava era la seua obra pòstuma. Una obra que reflectia el seu interés per la literatura femenina contemporània i per la sensibilitat religiosa en el món modern. La mort d’Adrià als 36 anys i els seus lligams amb València feien especialment emotiu l’acte. Un bon grapat d’amics hi eren presents. L’escriptor i traductor Gustau Muñoz i la curadora del llibre, Emilia Bea, donaren compte en les seues intervencions, de la biografia intel·lectual d’Adrià Chavarria i de la importància de la literatura en Etty Hillesum com a instrument de resistència de l’autoritat femenina desarmada davant l’horror antisemita.

L’amfitrió de l’acte, Francesc Fontana, president d’Amistat Judeo-Cristiana, donà també la paraula a Catherine De Bos Roos, que narrà la dramàtica història patida per sa mare -una adolescent jueua holandesa  supervivent de l’extermini- que presencià la deportació de la seua família i la mort al camp d’Auschwitz, tal i com li passà a la pròpia Etty Hillesum i tota la seua família.

Per últim, Maria Dolors Curto, mare d’Adrià Chavarria, traslladà el seu agraïment a tots els assistents i afirmà que l’ambient viscut en la presentació constatava les bones amistats que el seu fill havia pogut conrear a la seua estimada València. La lectura del salm 130 (De profundis), que ella mateixa havia recitat en el primer aniversari del traspàs d’Adrià i que constitueix un nexe de germanor entre jueus i cristians, clogué un acte ple d’intensa emotivitat.

 

El pròxim dimarts, 7 de juny, a les 19.30 hores, l’Espai Mallorca  (C/ del Carme 55) acollirà a Barcelona la presentació d’Etty Hillesum, un ungüent per a tantes ferides, amb la participació de Josefa Contijoch, Fina Birulés, Lorena Fuster i Emilia Bea.

 

 

 

L’assaig d’Adrià Chavarria, “Etty Hillesum. Un ungüent per a tantes ferides”, veu la llum

L’OBRA PÒSTUMA DE L’ESCRIPTOR TORTOSÍ HA ESTAT CURADA PER LA PROFESSORA DE LA UNIVERSITAT DE VALÈNCIA EMILIA BEA

 

L’editorial Denes acaba de publicar el número 10 de la col·lecció Rent, de literatura religiosa, titulat Etty Hillesum. Un ungüent per a tantes ferides. Es tracta del primer assaig en la nostra llengua sobre l’escriptora jueua holandesa, autora del cèlebre Diari en el qual recull el seu creixement interior en un clima hostil de persecució, durant l’etapa d’ocupació nazi.

Etty Hillesum (Middelburg 1914 – Auschwitz 1943), en una situació extrema de barbàrie i deshumanització, encara confia en l’arribada d’un món nou, al qual només pot contribuir amb el testimoni de la seua escriptura i fent del seu cor un amagatall per a Déu. Aquests són els únics instruments de resistència de l’autoritat femenina desarmada representada per Etty Hillesum, que Adrià Chavarria vol reivindicar amb aquest assaig.

Per a l’autor, la lliçó més important d’aquest sorprenent procés espiritual serà la capacitat de percebre la bellesa de la vida enmig del dolor i del patiment: la plenitud de la realitat reservada a qui es lliura a l’altre amb amor. Un amor que té com a escenaris la ciutat d’Amsterdam i el camp de Westerbork on assumeix el destí comú del seu poble.

Etty Hillesum. Un ungüent per a tantes ferides és l’obra pòstuma d’Adrià Chavarria Curto (Tortosa 1972 – Barcelona 2009), professor de Secundària, crític literari, assagista i poeta. El seu traspàs es va produir quan es trobava redactant l’assaig sobre aquesta escriptora amb la qual sentia una gran afinitat pel seu lligam amb el judaisme. La curadora del llibre és la professora de la Universitat de València Emilia Bea, autora també del pròleg en el qual conta l’amistat amb Adrià -forjada a través de l’admiració per autores com Simone Weil, Hannah Arendt o Etty Hillesum-, i narra les vicissituds que ha patit l’elaboració del llibre.

“Sobre Adrià Chavarria”

LA REVISTA DE PENSAMENT L’ESPILL REPRODUEIX L’ARTICLE DE LA PROFESSORA EMILIA BEA EN EL QUE EVOCA LA FIGURA DE L’ASSAGISTA TORTOSÍ

 

El número 34 de la prestigiosa revista valenciana L’Espill, fundada per Joan Fuster, inclou un article d’homenatge al seu col·laborador Adrià Chavarria amb motiu del seu traspàs. L’últim treball que estava realitzant l’escriptor català era, precisament, el numero 10 de la nostra col·lecció Rent, titulat Etty Hillesum, un ungüent per a tantes ferides, l’edició del qual serà enllestida per la professora Emilia Bea, autora de l’article que reproduïm tot seguit i editora de l’Autobiografia espiritual i altres escrits de Marsella de Simone Weil (Rent, 3). La publicació del llibre d’Adrià Chavarria està prevista per a la pròxima Fira del Llibre de València, a l’abril del 2011.