EL NÚMERO 248 DE LA REVISTA MONTSERRATINA REPRODUEIX UNA RESSENYA D’EMILIA BEA SOBRE EL LLIBRE D’OLIVIER CLÉMENT
Olivier Clément (1921-2009) és, sens dubte, el pensador contemporani que més ha contribuït a donar a conéixer l’Ortodòxia en els països d’Occident. Amb un llenguatge poètic i simbòlic, amarat d’un profund sentit ecumènic, el teòleg francés ajuda l’Església a «respirar a través dels seus dos pulmons: Orient i Occident», en expressió afortunada de Sant Joan Pau II. Nascut a un petit poble occità, al si d’una família agnòstica, Olivier Clément coneix el cristianisme a través de dos grans teòlegs laics ortodoxos provinents de l’emigració russa –Vladímir Losski i Paul Evdokimov– i de les lectures de les obres de Nikolai Berdiàiev i Dostoievski. A l’edat de trenta anys es converteix i es bateja en l’Església Ortodoxa Russa. Professionalment es dedica a la docència tant en instituts de secundària, on imparteix l’assignatura d’Història, com en l’Institut de Teologia Ortodoxa Saint-Serge de París. És autor d’una trentena de llibres i de multitud d’articles de caràcter teològic, espiritual i històric.
Fer del món eucaristia recull cinc treballs publicats en el monogràfic que li va dedicar l’any 2009, amb motiu del seu traspàs, la revista francesa de l’Ortodòxia Contacts, de la qual en fou director. Alguns d’aquests treballs eren textos inèdits, mai publicats. Els articles van precedits d’un estudi introductori del professor de l’Institut Saint-Serge, Michel Stavrou. Sota el títol «Notes autobiogràfiques» es recullen reflexions inèdites de caràcter personal de l’autor en les quals narra diferents episodis autobiogràfics com ara la seua amistat amb el Papa Joan Pau II i amb el Patriarca Atenàgores. El treball «La força immensa de la Nativitat» ens acosta a la profunditat i bellesa de la litúrgia bizantina del temps de Nadal, la qual «insisteix en l’antinòmia que està en el cor de la Revelació: el Déu il·limitat es limita, la Paraula del Pare es fa infant petit, mut, gitat en una menjadora, entre animals». La narració «Una nit de Nadal» és un dels escassos textos de creació literària del teòleg francés, possiblement de caràcter autobiogràfic. «La salvació hui i el problema de l’esperança», recull una conferència de Clément impartida l’any 1973 en el centre ecumènic d’Hainaut (Bèlgica). Per últim, l’obra finalitza amb l’article que dóna títol al llibre. En paraules de l’autor, «fer del món eucaristia és necessitar, sense relativisme ni sincretisme, de tots els paisatges exteriors i interiors, de totes les cultures, de tot el que envolta l’home, sense altre criteri que la seua unió en Crist, verdader Déu i verdader home. Fer del món eucaristia és també, abans de res, quotidianament, saber descobrir la llum de Déu en el rostre dels altres. Car el cristianisme és la religió dels rostres.»
El llibre va precedit d’un pròleg del professor de la Universitat de València i prevere, August Monzon, en el qual descriu la influència espiritual d’Olivier Clément entre determinats cercles de cristians de València sensibles a l’ecumenisme i al diàleg fe-cultura. Fruit d’aquesta influència és la publicació en editorials valencianes d’alguns dels escassos textos de l’autor que tenim a l’abast en la nostra llengua: el llibre Tres pregàries. El Parenostre. La pregària a l’Esperit Sant. La pregària penitencial de sant Efrem (Saó, 1996) i l’obra que ara comentem. En paraules de Monzon, «Olivier Clément segueix testimoniant la força transformadora de la Resurrecció, ara des d’una comunió dels sants més lluminosa i activa».
You must be logged in to post a comment.