“Sobta llegir en Fuster, tot defensant la literatura catòlica i el seu ‘colpidor poder ofensiu’, que ‘no hi ha res més revolucionari que l’Evangeli'”

3 01 2016

JOAQUIM JUAN-MOMPÓ RESSENYA EL VOLUM 14 DE RENT AL NÚMERO 252 DE QÜESTIONS DE VIDA CRISTIANA.

 

XimoAquest llibre, editat a cura de Santi Vallés i Francesc Pérez Moragón (que també l’introdueix i aporta unes oportunes referències bibliogràfiques), recull dos textos inèdits de Joan Fuster, complementats amb 13 fotografies vàries, totes entranyables. Els uneix, com reconeix Pérez, una certa relació temàtica. I és que Fuster va aprofitar el badall que se li obria amb la celebració, l’octubre de 1952, d’unes festivitats literàries per la coronació de la Mare de Déu de Sales, patrona de Sueca, per a propiciar la traducció i representació de l’obra L’Annonce faite à Marie, de Paul Claudel, amb el títol de La bona nova a Maria, el mecanoscrit de la qual, extraviat fins fa poc, s’ha pogut localitzar a la Biblioteca Valenciana. A més, Fuster va guanyar el premi d’erudició amb l’assaig Las ideas religiosas y el existencialismo en el teatro moderno. El propòsit d’aquests dos textos era distint: amb Las ideas religiosas… –un «atac frontal contra l’existencialisme i una defensa exaltada de la religió catòlica»– aspirava a la modesta remuneració econòmica que comportava, però amb La bona nova… pretenia mostrar, davant l’auditori suecà, les possibilitats del teatre en valencià, que ultrapassaven les del pertinaç sainet. No han de patir, tanmateix, els lectors, car l’assaig que ressenyem no té res a veure amb Las ideas religiosas…; potser el treball premiat nasqué com a substitut de Les idees religioses i l’existencialisme en el teatre modern, intuint Fuster –o sabent-ho– que aquest escrit, poc ortodox i massa discrepant del pensament oficial, no complauria el jurat.

L’assaig Les idees religioses i…, datat el 25-IX-1952, tracta de la deshumanització de les arts i de la resposta subsegüent del teatre modern; l’home, per a Fuster, «no ha estat mai tan en perill com ara […] en la seua grandesa i en la seua misèria», amenaçat per «les depravacions dels poders socials», «la massificació», «la robotització», per la submissió a la tècnica i la ciència deslligades del control moral; heus ací per què Fuster acaba les seues paraules donant la benvinguda «a tots aquells que vénen en el nom de l’home». Amb eixe objectiu, ha repassat prèviament la nòmina d’autors i títols teatrals que tenen en comú –siguen pròxims o llunyans del cristianisme– la implicació en el que ell anomena la «literatura de la condició humana», en oposició als escriptors marxistes «d’obediència soviètica»: Claudel i L’Annonce; Sartre i Les mains sales, Les mouches, Le diable et le bon Dieu, Morts sans sépulture i La putain respectueuse; Shaw i Saint Joan; Eliot i Murder in the Cathedral; i Camus i Caligula, Les justes i L’Homme révolté; i encara hi hauria afegit S. de Beauvoire i G. Marcel. Sobta llegir en Fuster, tot defensant la literatura catòlica i el seu «colpidor poder ofensiu», que «no hi ha res més revolucionari que l’Evangeli». I meravella el coneixement de la producció i la crítica literàries i filosòfiques europees que, des de la Sueca de llavors, podia assolir un home tan jove.

Quant a La bona nova a Maria, exemple de teatre catòlic, tracta el tema d’elecció i la redempció. Fuster hi va veure la possibilitat d’oferir als seus veïns el drama més perfecte –i també el menys teatral, més lectura que representació– dels produïts per Claudel. Ja hem dit què es proposava amb aquesta iniciativa. Diverses vegades intentà portar-la a escena fora del seu poble, però la censura franquista ho va frustrar.

 Joaquim Juan-Mompó

Anuncis




Dos clàssics del segle XX -Estellés i Silone- a Benifaió

14 04 2011

LA COL·LECCIÓ RENT ENCETA LA PROGRAMACIÓ CULTURAL DE LA BIBLIOTECA PÚBLICA MUNICIPAL DE BENIFAIÓ

El passat dimecres, 13 d’abril, les noves instal·lacions de la Biblioteca Pública Municipal de Benifaió acolliren el primer acte de la programació cultural del centre. Entre el públic assistent, que omplia la planta baixa de l’edifici, es trobava l’alcaldessa de Benifaió, Amparo Arcís, la regidora de Cultura, Mercedes Gómez, i representants dels tres grups municipals (PP, PSOE i Bloc). El bibliotecari municipal, Francesc Fort, assenyalà que, amb la presentació d’estos dos llibres de l’editorial Denes, la biblioteca encetava una línia d’actuació que expressa la voluntat d’obrir les portes i acollir qualsevol iniciativa que afavorisca el foment de la lectura. Tot seguit presentà els tres participants en l’acte.

Agustí Colomer, director de la col·lecció Rent, agraí a la regidoria de Cultura de l’Ajuntament -i especialment a Francesc Fort- la receptivitat i l’interés que han tingut en l’organització de la presentació de l’antologia de poesia religiosa d’Estellés, Déu entre les coses,  i de la novel·la d’Ignazio Silone, Severina: “hui presentem ací dos primeres figures de la literatura italiana i valenciana per als quals l’element religiós esdevé fonamental. Tanmateix, de vegades passa, com en el cas d’Estellés, que, sorprenentment, es desconeix este aspecte. Però si fem una lectura atenta del poeta de Burjassot ens adonarem que el gran poeta de la pàtria, el gran poeta de l’amor carnal, és també un excel·lent poeta religiós”.

El professor Abelard Saragossà subratllà l’interés lingüístic de la poesia de Vicent Andrés Estellés, que aconseguix arribar a la síntesi d’un valencià digne i popular alhora. Tot seguit recità una selecció de poemes de Déu entre les coses, parant l’atenció en aspectes com l’originalitat de les imatges que fa servir el poeta de Burjasssot: “Amic, Déu és una sèquia / Quin goig capbussar-se en Déu”. “Davant la Seu”, “Crepuscle” o el conegut “A sant Vicent Ferrer” foren alguns dels poemes escollits pel professor Saragossà. També recità el poema “Jo he amat els meus pares, he amat els meus germans”, que es clou amb el vers “He amat la Mort perquè ella m’ha fet amar molt més”, sobre el qual comenta Enric Ferrer, curador de l’antologia: “la pregunta sobre la mort és, en definitiva, la pregunta sobre el sentit de la vida. Amor i Mort van plegats: voldríem que la persona estimada no morira mai. L’amor postula un més enllà de la mort.”

Per últim, Joaquim Juan-Mompó, traductor de Severina, féu un esbós biogràfic de la figura del novel·lista i polític italià, Ignazio Silone, que patí moltes dificultats al llarg de la vida. Orfe arran d’un terratrèmol, fou acollit per don Orione, un capellà amb una forta sensibilitat social. La consciència de les injustícies que patien els llauradors del mezzogiorno italià al principi del segle XX, acostaren Silone al socialisme, esdevenint un dels fundadors del Partit Comunista. Tanmateix, el coneixement directe de l’estalinisme el fan abandonar el partit. Refugiat a Suïssa per la impossibilitat de tornar a la Itàlia feixista de Mussolini i aïllat dels seus antics companys comunistes fa servir la literatura per a expressar, a través dels personatges de les seues novel·les, la denúncia de les injustícies, en la línia d’un socialisme d’inspiració cristiana: “sóc un cristià sense Església i un socialista sense partit”. Juan-Mompó va explicar que “el personatge de Severina -una monja que abandona la vida monàstica per fidelitat a la pròpia consciència-  representa la soledat de les persones que, com el mateix Silone, abandonen les institucions per fidelitat a la pròpia consciència. Tanmateix, Silone no és un escriptor pessimista. I això és percep en l’argument de la novel·la: si unes portes es tanquen, se n’obrin unes altres. De fet, el títol original de l’obra és ben significatiu: L’esperança de sor Severina“. Per últim, Joaquim Juan-Mompó va comentar els criteris de la traducció i recomanà al públic assistent la lectura d’esta novel·la pòstuma d’un dels més grans novel·listes italians del segle XX. 





Silone i Estellés a la Biblioteca Pública Municipal de Benifaió

7 04 2011

PRESENTACIÓ DE LA NOVEL·LA SEVERINA I DE L’ANTOLOGIA DE POESIA RELIGIOSA DÉU ENTRE LES COSES

 

El pròxim dimecres, 13 d’abril, a les 19.30 hores, les noves dependències de la Biblioteca Municipal de Benifaió (Sta. Bàrbara, 42) acolliran la presentació de dos dels títols més significatius de la col·lecció Rent, de  literatura religiosa en valencià,  que edita Denes.

Joaquim Juan-Mompó, traductor de la novel·la Severina d’Ignazio Silone,  glossarà la personalitat del cèlebre  novel·lista italià i les característiques de la versió valenciana de l’obra pòstuma de l’escriptor de l’Aquila.

Així mateix, el professor Abelard Saragossà, president de Taula de Filologia Valenciana, analitzarà l’antologia de poesia religiosa Déu entre les coses de Vicent Andrés Estellés, elaborada per l’escolapi i crític literari Enric Ferrer Solivares.

En l’acte intervendran també Francesc Fort, director de la Biblioteca Pública Municipal i Agustí Colomer, director de la col·lecció Rent.





Rent presenta “Severina”, d’Ignazio Silone, a la Fira del Llibre

26 04 2010

LA COL·LECCIÓ ‘GERMANA’ DE RENT “PREGAR AMB ELS FILLS I ELS NÉTS” VEU LA LLUM AMB ELS DOS PRIMERS TÍTOLS

El passat 23 d’abril, Sant Jordi i Dia del Llibre, l’Editorial Denes va presentar en el marc de la Fira del Llibre les últimes novetats de la Col·lecció Rent: Pensaments per a Giulia. Antologia, de Giuseppe Capograssi; Déu entre les coses. Antologia de poesia religiosa, de Vicent Andrés Estellés; i el primer llibre d’enguany, Severina, una novel·la d’Ignazio Silone. A més, es va presentar la col·lecció “germana” de Rent “Pregar amb els fills i els néts”, llibres il·lustrats per a llegir amb els més xicotets de la casa. Durant l’acte, també es presentaren els volums més recents d’”Edicions de la Guerra”, la col·lecció de poesia de Denes que obté tanta acceptació per part del públic i crítica.

Severina, d’Ignazio Silone -pseudònim de Secondino Tranquilli (Pescina, 1900-Ginebra, 1978)-, un dels escriptors italians més llegits i traduïts del segle XX, és una novel·la que esdevé el testament literari d’este gran novel·lista. La traducció és de Joaquim Juan-Mompó, que la va presentar en l’acte de la Fira, i la part introductòria és obra dels professors Giulia P. Di Nicola i Attilio Danese.

En esta obra, Silone evoca en la protagonista de l’obra –inconformista, desconfiada del poder, tenaç i fraternal- la seua admiració per la filòsofa francesa Simone Weil. En Severina, els temes lligats al cristianisme –semnpre presents en el gran novel·lista- esdevenen centrals a la llum entre el dilema entre obediència i consciència. Severina és l’esperança en una revolució moral capaç de renovar i salvar la humanitat.

Per a Silone, l’esperança és el principal vestigi cristià en un món que ha perdut la fe i ha renegat de la caritat; una virtut de resistència, que apareix com el moment religiós de la consciència laica.

Ignazio Silone als 17 anys inicia l’activitat política en les files socialistes i contribueix a fundar en 1921 el Partit Comunista. Sota el feixisme, esdevé un activista clandestí, tant a Itàlia com a l’estranger. En 1930, en l’època de les porgues stalinistes, abandona el partit i passa a estar sota sospita tant dels comunistes com dels feixistes. L’allunyament del comunisme li fa repensar la seua identitat com a “cristià sense Església i socialista sense partit”. Refugiat a Suïssa escriu, entre altres, l’assaig L’escola dels dictadors i les novel·les Fontamara o Pa i vi, que li reportaran fama internacional com a escriptor compromés. En la seua fructífera activitat literària dels últims anys destaquen El secret de Luca, Eixida d’emergència, L’aventura d’un pobre cristià i Severina.

Abans, Agustí Colomer, director de la Col·lecció Rent va presentar els dos llibres anteriors -5 i 6 de la col·lecció- Pensaments per a Giulia i Déu entre les coses. L’acte va contar amb la intervenció de l’editor Francesc Ferrer.

COL·LECCIÓ “PREGAR AMB ELS FILLS I ELS NÉTS”

Amb l’expressiu títol “Pregar amb els fills i els néts”, el professor Francesc Aracil -il·lustrador, pintor i gravador- va presentar eixe mateix dia la nova col·lecció de l’editorial Denes dedicada a llibres per a xiquets. “Llibres il·lustrats a tot color per als més xicotets de la casa, llibres per a ser contats per part dels pares o dels iaios”, va especificar Aracil, que els ha il·lustrat. Els textos són obra del prevere Vicent Cardona.

És tracta d’una important iniciativa, excel·lent eina per a la transmissió de la fe en valencià, uns llibres molts atractius i senzills per educar cristianament els infants.

Els dos primers llibres de la nova col·lecció i que ja es troben al carrer porten per títol Gràcies per tantes coses i Els amics de Jesús (El senyal de la creu). Els propers estaran dedicats al Parenostre (Jesús m’ensenya a resar!) i a l’Avemaria (Maria, la mare).

Els llibres estan pensats, tal i com va dir l’il·lustrador, per a repassar en companyia dels xiquets i les xiquetes, comentar les il·lustracions, explicar què diuen els diferents personatges, “per ajudar-los en la iniciació del viure cristià”.