Paul Claudel i Joan Fuster a Gandia

CRÒNICA DE LA PRESENTACIÓ A GANDIA (26.v.2016) DE L’ÚLTIM VOLUM DE LA COL·LECCIÓ RENT AMB DOS TREBALLS INÈDITS DE JOAN FUSTER: L’ASSAIG LES IDEES RELIGIOSES I L’EXISTENCIALISME EN EL TEATRE MODERN I LA TRADUCCIÓ I ADAPTACIÓ DE LA BONA NOVA A MARIA, DE PAUL CLAUDEL.

 

Francesc Pérez i Moragón, Enric Ferrer Solivares i Santi Vallés

“Cabalós, forçut, implacable”. Així defineix Fuster, en Figures de temps, la personalitat de Paul Claudel. “Hi ha, als seus escrits, i en primer lloc, una efusió lingüística absolutament irreductible, esclat brutal de les repressions seculars de la llengua francesa -‘una peça meua traduïda’, afirmava, ‘és com una òpera sense música’-. I després, li basta un toc estremit sobre una escena o una imprecació, per a fer reviure, per un instant, la glòria ingènua d’una França de retaule o de miniatura”.

Eixa tendència a l’excés, eixa voluntat d’extremar les situacions al límit en la lluita entre el bé i el mal fou descrita magistralment pel pare Enric Ferrer Solivares. En la presentació de Gandia es va subratllar especialment l’empremta de la cultura francesa en Joan Fuster. L’assaig Les idees religioses i l’existencialisme en el teatre modern n’és un bon exemple: no només per l’atenció especial i profunda que Fuster dedica a Claudel, Sartre o Camus, sinó també per les citacions pertinents d’altres autors com els filòsofs Mounier o Marcel, o els escriptors Maurois, Bernanos o Mauriac. I aquesta familiaritat amb la cultura de l’altra banda dels Pirineus és perceptible ja en el jove Fuster quan escriu aquests treballs en  l’estiu-tardor de 1952, a punt de cumplir els trenta anys, en un moment històric gens procliu a la permeabilitat amb la literatura europea contemporània.

Francesc Pérez i Moragón, director de l’Espai Joan Fuster i autor de l’estudi introductori que precedeix el volum, va il·lustrar el clima de repressió cultural de l’època i la voluntat decidida de Fuster i els seus amics suecans, Fermí Cortés i Paco Burguera, per evitar la censura franquista i fer present el valencià com a llengua de cultura. Les festes de la coronació de la Mare de Déu de Sales, patrona de Sueca, van oferir als tres jóvens valencianistes una excel·lent oportunitat de dignificar la llengua. Paul Claudel, un autor gens sospitós als ulls del règim, els serví d’escut protector a l’hora de poder representar en públic, l’11 d’octubre de 1952 a la placeta Fonda de Sueca, La bona nova a Maria, potser l’obra més reeixida de l’escriptor gal.

Santi Vallés, curador amb Moragón del volum, explicà minuciosament les dificultats de l’edició del mecanoscrit de La bona nova a Maria, un text “de batalla”, escrit per a ser representat en un poble analfabet en la seua llengua, usat com a llibret pels actors i el director en els assajos i esmenat cal·ligràficament, si més no, per cinc mans diferents. Un text escrit a corre cuita, però que complí perfectament la seua missió, com ho testimonia la satisfacció de Fuster per la reacció del públic, conforme li ho confessà per carta al seu amic Vicenç Riera Llorca. Vallés finalitzà el seu parlament amb una explicació breu de l’argument de La bona nova a Maria i de les escenes precedents a l’acte tercer, aquell que s’encapçala amb l’emotiu i cru diàleg entre les dos germanes, Mara i Violana, narrat de manera excel·lent per les actrius Joana Sales i Dolors Palonés.

 

Joana Sales i Dolors Palonés

 

Dijous, 26 de maig, presentació a Gandia de dos treballs inèdits de Joan Fuster

L’ACTE TINDRÀ LLOC A LES 20,00 HORES A LA CASA DE CULTURA MARQUÉS DE GONZÁLEZ DE QUIRÓS (PASSEIG DE LES GERMANIES, 13).

 

L’obra de Joan Fuster continua despertant l’interés dels lectors. En dóna fe la recuperació de dos textos inèdits seus de l’any 1952. Es tracta de l’assaig Les idees religioses i l’existencialisme en el teatre modern i de la traducció de l’obra de Paul Claudel, L’Annonce faite à Marie, representada a Sueca sota el títol de La bona nova a Maria, l’11 d’octubre de 1952. Els dos escrits s’emmarquen en les festes de la coronació de la Mare de Déu de Sales, patrona de la ciutat natal de l’escriptor.

El volum que recull les obres conté un estudi introductori de Francesc Pérez i Moragón i un apèndix documental amb fotografies de la representació a Sueca i dels mecanoscrits, que revelen les nombroses correccions que va patir l’obra teatral. La bona nova a Maria ha requerit un minuciós treball dels curadors Santi Vallés i Pérez i Moragón.

Després de les presentacions a València, Sueca i l’Alcúdia, ara li toca el torn a Gandia. La Casa de la Marquesa acollirà un acte que comptarà amb la participació dels responsables de l’edició i del crític literari i membre del patronat de l’IEC Alfons el Vell, Enric Ferrer Solivares. Clouran la presentació les actrius Dolors Palonés i Joana Sales, que faran una lectura dramatitzada d’un fragment de l’acte tercer de La bona nova a Maria.

 

Foto: L’Annonce faite à Marie en polonés. Muntatge de Lembit Peterson, 2012.

Ressenya de ‘Tast d’eternitat’ al diari Mediterráneo

L’ACADÈMIC JOSEP PALOMERO DEDICA UN DELS SEUS ‘COMENTARIS LITERARIS’ AL LLIBRE DE JOAN VALLS I JORDÀ

Enric Ferrer Solivares destaca en la seua excel.lent introducció el caràcter d’itinerari espiritual que té aquest llibre del poeta alcoià, i afirma que “poques vegades en la nostra poesia del segle XX ha aparegut amb tal força una visió dramàtica i esperançada de l’home”. De fet, el principal tema de l’obra del poeta d’Alcoi és la soledat de l’home, entesa com a una situació de desarrelament, de tristesa i d’abandó i com un motiu de puresa de l’individu aïllat. Els principals símbols que utilitza Valls són Déu i l’àngel, l’illa i la rosa, la natura i la infantesa, l’amor i la poesia, els quals, aliats amb la solitud del poeta, fan possible que aquest tinga fe en i confiança en l’eternitat, així com esperança en una mort acceptada.

La lírica de Joan Valls, densa i compacta, mereix un lloc d’honor entre els poetes valencians del segle XX. La seua extensa i rica producció poètica, potser injustament oblidada i marginada per la seua condició de perifèric, es distribueix en un total de 24 títols, entre el primer, ‘La cançó de Mariola’ (1947) i l’últim, l’antologia bilingüe titulada ‘Vint poemes’ (1990).

Josep Palomero, “Cuadernos”, el Periódico Mediterráneo, 21.04.2013, p. 8.

 

 

Els poemes de Vicent Andrés Estellés i Joan Valls ressonaren a l’Octubre CCC

DÉU EN LA VEU DELS NOSTRES POETES

La periodista Amàlia Garrigós va traure tot el suc a la saviesa de l’escriptor Enric Ferrer Solivares, curador de Déu entre les coses i Tast d’eternitat, en una bella entrevista-presentació sobre l’antologia espiritual de Vicent Andrés Estellés i el poemari de Joan Valls, publicats a la Col·lecció Rent.

Els nostres amics i col·laboradors, reunits a l’Octubre Centre de Cultura Contemporània, gaudiren de la presentació a València d’estos dos llibres de poemes, obra de dos dels grans poetes valencians del segle XX.

L’escolapi Enric Ferrer va desgranar al ritme de les preguntes i suggerències d’Amàlia Garrigós l’obra religiosa dels poetes de Burjassot i Alcoi. A més, durant l’acte s’escoltaren alguns poemes per part dels mateixos Ferrer i Garrigós, però també hi recitaren poemes Agustí Colomer, director de Rent; Vicent Anyó, filòleg i gendre d’Estellés; el professor Francesc Aracil; i el jove Marc Martínez que tornà a llegir ‘La vida contada a un nen del veïnat’, com ja ho va fer tres anys enrere al programa de ràdio que dirigia i presentava Amàlia Garrigós.

Déu en la veu dels nostres poetes

26 DE FEBRER, A LES 19.00 h, AL CENTRE DE CULTURA CONTEMPORÀNIA OCTUBRE

.

Tenim el goig d’anunciar-vos que el pròxim dimarts, 26 de febrer, a les 19.00 h, al Centre de Cultura Contemporània Octubre, tindrà lloc l’acte “Déu en la veu dels nostres poetes”, presentació dels llibres Tast d’eternitat, de Joan Valls, i Déu entre les coses, de Vicent Andrés Estellés. Hi intervindran la periodista Amàlia Garrigós i el crític literari Enric Ferrer Solivares, curador de les obres.

L’Acadèmia Valenciana de la Llengua dóna a conéixer la programació de l’Any Estellés

L’Acadèmia Valenciana de la Llengua ha anunciat en la seua pàgina web l’inici de la pròxima edició de l’Escriptor de l’Any 2012-2013 dedicada a Vicent Andrés Estellés. El poeta de Burjassot pren el relleu a «Teodor Llorente, patriarca de la Renaixença», homenatjat en la darrera edició. Sota el títol «Vicent Andrés Estellés. Cronista de records i d’esperances» tindrà lloc del 28 de novembre fins al 17 de febrer, en el Centre del Carme, l’exposició comissariada per l’acadèmic Josep Palomero. Entre les iniciatives programades per l’AVL figura també «La València de Vicent Andrés Estellés. Mirada d’un poeta», un itinerari urbà guiat pel centre històric del Cap i Casal. Tota la informació al voltant d’estes iniciatives la podeu trobar en la pàgina web de l’AVL.

Vicent Andrés Estellés és un dels autors que tenim el privilegi de comptar en la col·lecció Rent, literatura religiosa contemporània en valencià. De la mà de l’antologia Déu entre les coses, a cura d’Enric Ferrer Solivares, Estellés ens revela la proximitat del Déu amic, del Déu de la vida, del Déu dels pobres i els humiliats: «No és un Déu per als grans moments de la història, per a ungir amb la seua presència els poderosos del món, o a uns escollits acuradament, en realitat “Déu està entre totes les coses”, també “entre les teues coses”.»