Dijous, 26 de maig, presentació a Gandia de dos treballs inèdits de Joan Fuster

22 05 2016

L’ACTE TINDRÀ LLOC A LES 20,00 HORES A LA CASA DE CULTURA MARQUÉS DE GONZÁLEZ DE QUIRÓS (PASSEIG DE LES GERMANIES, 13).

 

Acte_III_Bona_NovaL’obra de Joan Fuster continua despertant l’interés dels lectors. En dóna fe la recuperació de dos textos inèdits seus de l’any 1952. Es tracta de l’assaig Les idees religioses i l’existencialisme en el teatre modern i de la traducció de l’obra de Paul Claudel, L’Annonce faite à Marie, representada a Sueca sota el títol de La bona nova a Maria, l’11 d’octubre de 1952. Els dos escrits s’emmarquen en les festes de la coronació de la Mare de Déu de Sales, patrona de la ciutat natal de l’escriptor.

El volum que recull les obres conté un estudi introductori de Francesc Pérez i Moragón i un apèndix documental amb fotografies de la representació a Sueca i dels mecanoscrits, que revelen les nombroses correccions que va patir l’obra teatral. La bona nova a Maria ha requerit un minuciós treball dels curadors Santi Vallés i Pérez i Moragón.

Després de les presentacions a València, Sueca i l’Alcúdia, ara li toca el torn a Gandia. La Casa de la Marquesa acollirà un acte que comptarà amb la participació dels responsables de l’edició i del crític literari i membre del patronat de l’IEC Alfons el Vell, Enric Ferrer Solivares. Clouran la presentació les actrius Dolors Palonés i Joana Sales, que faran una lectura dramatitzada d’un fragment de l’acte tercer de La bona nova a Maria.

 

Foto: L’Annonce faite à Marie en polonés. Muntatge de Lembit Peterson, 2012.





El periòdic ‘L’Alcúdia 752’ es fa ressò de la presentació dels dos textos inèdits de Fuster

4 05 2016

Alcúdia (2)

L’Alcúdia 752, publicació mensual de l’Ajuntament de l’Alcúdia, es fa ressò de la presentació en la Casa de la Cultura, el passat 8 d’abril, del volum que recull dos treballs inèdits de Fuster: l’assaig Les idees religioses i l’existencialisme en el teatre modern i la traducció de La bona nova a Maria, de Paul Claudel.

[Cliqueu sobre la imatge per a llegir la notícia. L’Alcúdia 752, abril del 2016, p. 26].





Càlida acollida de l’Alcúdia als treballs inèdits de Joan Fuster

11 04 2016

LA TRADUCCIÓ DE LA BONA NOVA A MARIA, DE PAUL CLAUDEL, I L’ASSAIG LES IDEES RELIGIOSES I L’EXISTENCIALISME EN EL TEATRE MODERN DESPERTEN L’INTERÉS DEL PÚBLIC ALCUDIENC PER AQUESTS TREBALLS DE JOVENTUT DE L’ESCRIPTOR DE SUECA

PRAlcudia06

L’edició dels dos treballs inèdits de Joan Fuster, escrits en 1952, i l’excel·lent resposta de crítica i públic, renoven l’interés pel cèlebre escriptor valencià. L’acte de presentació a la Casa de la Cultura de l’Alcúdia és una mostra fefaent de la capacitat de convocatòria que suscita el descobriment d’uns textos ben singulars, redactats al caliu de les Festes de la Coronació de la Mare de Déu de Sales.

PRAlcudia08Un bon grapat d’amics i admiradors de Joan Fuster assistiren el divendres passat a la presentació del volum: Manolo Boix, artista plàstic i amic de Fuster; Ramon Trullenque, metge, professor i xofer de Fuster durant un temps; Teresa i Matilde Bausset, filles del millor amic de Fuster a l’Alcúdia, Josep Lluís Bausset;  Francesc Martínez Gallego, catedràtic d’història de la comunicació; els filòlegs Rosanna Pasqual, Joan Maria Furió i Ximo Juan-Mompó; els escriptors Vicent Nàcher i Josep Millo; el pintor Ximo Gascón; l’exalcalde Robert Martínez Correcher; la regidora Oreto Trescolí o el primer tinent d’alcalde Paco Sanz formaven part del nombrós públic present en l’acte.

El regidor de Cultura, Toni Benavent, exercí de presentador dels dos participants, Agustí Colomer, director de la col·lecció Rent, de literatura religiosa contemporània, i Santi Vallés, curador de l’edició dels textos. L’alcalde Andreu Salom adreçà unes paraules als assistents subratllant l’interés per acollir aquestes obres inèdites de Fuster, persona estretament vinculada a l’Alcúdia per llaços d’amistat, i felicità Santi Vallés i l’editorial Denes per la publicació tan acurada de l’obra.

PRAlcudia11Tot seguit, Agustí Colomer contà fil per randa el procés de recerca del llibret de La bona nova a Maria i les vicissituds dels dos mecanoscrits de Les idees religioses i l’existencialisme en el teatre modern. Mostrà la seua satisfacció per l’edició d’uns textos que acrediten l’existència d’una literatura religiosa contemporània “que té la capacitat d’interpel·lar-nos, de dir moltes coses a l’home de hui”.

PRAlcudia05Santi Vallés, resseguint l’estudi introductori de Francesc Pérez i Moragón, va subratllar la importància de l’assaig de Fuster que anticipa moltes de les seues preocupacions com ara el “descrèdit de la realitat” en les arts plàstiques, el desencís de molts escriptors progressites respecte a la URSS o la llibertat de l’intel·lectual. La idea força de Les idees religioses... és l’existència d’una “literatura de la condició humana” comuna a autors de teatre religiós de diferent caire, com Claudel, Shaw o Eliot, i a escriptors existencialistes com Sartre o Camus.

PRAlcudia04L’acte de presentació a l’Alcúdia finalitzà amb la lectura dramatitzada d’un fragment de La bona nova a Maria. Inma Martínez Torró i Pino Díaz Cuyàs, de l’associació d’espectadors d’arts escèniques La Butaca, posaren veu a Violana i Mara en un dels diàlegs més intensos i bells de l’obra de Paul Claudel.

PRAlcudia07PRAlcudia10PRAlcudia03

 

 

 

Fotografies: Toni Martínez





El pròxim divendres, 8 d’abril, l’Alcúdia acollirà la presentació del llibre amb textos de Joan Fuster i de Paul Claudel

3 04 2016

SANTI VALLÉS I AGUSTÍ COLOMER PRESENTARAN A LES 20.00 HORES, A LA CASA DE LA CULTURA DE L’ALCÚDIA, EL VOLUM NÚM. 14 DE LA COL·LECCIÓ RENT (EDITORIAL DENES)

 

Joan Fuster 1952 (2)Paul Claudel

 

Després de València i Sueca, l’Alcúdia será la pròxima ciutat que acollirà la presentació del volum que conté dos treballs inèdits de Joan Fuster: l’assaig Les idees religioses i l’existencialisme en el teatre modern, i la traducció de l’obra de teatre de Paul Claudel, La bona nova a Maria, representada a Sueca l’11 d’octubre del 1952. L’acte comptarà amb les intervencions de l’alcalde de l’Alcúdia, Andreu Salom, del regidor de Cultura, Toni Benavent, del director de la col·lecció Rent, Agustí Colomer, i del curador de l’obra, Santi Vallés. Les actrius Pino Díaz i Inma Martínez Torró, del grup La Butaca, clouran la presentació amb una lectura dramatitzada d’un fragment de La bona nova a Maria.

 

 





Ha mort el nostre amic Vicent Miquel i Diego

1 04 2016

Ha mort el nostre amic Vicent Miquel i Diego (La Nucia, 22 desembre 1939-València, 1 abril 2016), subscriptor de la col·leccio Rent, històric valencianista, activista per la litúrgia en valencià a l’església i fundador de la Unió Democràtica del País Valencià (UDPV). Descanse en pau.

Ací es pot vore el video que UDPV li va dedicar amb motiu de l’homenatge -celebrat a València en febrer de 2010- pels seus 70 anys.

 





‘Diürnitat sense nit del cos gloriós’

27 03 2016

FELICITEM LA PASQUA A TOTS ELS AMICS DE LA COL·LECCIÓ RENT DE LA MÀ D’UN DELS NOSTRES GRANS ESCRIPTORS: MARTÍ DOMÍNGUEZ BARBERÀ.

 

Resurrezione

 

“[…] Sobre un fondo de blau matiner i un paisatge pròxim de muntanyoles i arbredes, Crist, resurrecte, està sortint del sepulcre amb un majestuós silenci, el mateix silenci amb què s’obre un capoll o floreix un ametler; és un Crist de majestuós hieratisme, de vigorosa anatomia, no gosarem dir atlètica –el Miquelàngel de la Sixtina volà més baix– perquè pertany a estadis superiors als olímpics. Encara li mig cobreix el cos un blanc sudari, de rítmics plecs, caient-li del muscle i arreplegat per la mà esquerra, una mà blanca i foradada, mentre amb la dreta empunya l’asta del banderí del triomf –drap blanc creuat per dues barres vermelles– i el tòrax ens mostra, ja un poc seca, la ferida del costat. El peu esquerre està ja afermat damunt del cornisat vorell del sepulcre de marbre, rectangular com un dels nostres altars de dir Missa, el genoll cobert pel sudari, prompte al salt sense esforç. Quatre soldats dormen junt al sepulcre, asseguts en terra amb una dramàtica pesantor. Dos, els dels extrems, no es deixen veure el rostre: un amagant-lo entre les mans; l’altre, d’esquena. Els altres dos, un de cara, l’altre de perfil, recolzen la seua formidable dormida sobre el propi sepulcre, fent més fort el contrast dels seus ulls carregats de son fondíssima –son de cos de guàrdia– amb els ulls del Crist, que s’han obert fa poc però que ja mai sentiran son, eternament oberts, victòria sobre la mort, diürnitat sense nit del cos gloriós […]”

 

 Martí Domínguez Barberà, “Sansepolcro”, fragment del llibre inèdit Itàlia fora mà.

 Foto: “Resurrezione di Cristo” (1460), Piero della Francesca. Museo Civico di Sansepolcro





Dos libros inéditos de temática religiosa de Fuster se publican 64 años después (Levante-EMV. La Ribera. 08.02.2016)

12 02 2016

EL ESCRITOR E INVESTIGADOR ALCUDIANO SANTI VALLÉS CONSIGUE EDITAR EL ORIGINAL, PROLOGADO POR MORAGÓN.

 

libros-ineditos

A. Colomer, F. Pérez i Moragón i Santi Vallés

Eva Melero. Sueca.

Más de sesenta años después de que Joan Fuster (Sueca, 1922-1992) escribiera el ensayo «Les idees religioses i l’existencialisme en el teatre modern» y tradujera y adaptara la obra teatral «La bona nova a Maria», de Paul Claudel, ambos trabajos han pasado a formar parte de la letra impresa. Los textos del intelectual que entonces contaba con 30 años, inéditos hasta ahora, los ha reunido la colección Rent de la Editorial Denes.

«Son dos obras que coinciden en el tiempo, escritas en 1952 para la celebración de la Coronación de la Mare de Déu de Sales de Sueca», recuerda Santi Vallés, coeditor de ambas piezas. El trabajo editorial, prologado por Francesc Pérez Moragón, se presentó el pasado viernes en el Espai Joan Fuster de la capital de la Ribera Baixa de la mano del propio Vallés y Agustí Colomer, director de la mencionada colección dedicada a literatura religiosa. El acto se celebró dentro de las «Tertúlies a ca Fuster» que organiza la Concejalía de Cultura del Ayuntamiento de Sueca.

Fuster había escrito un ensayo en castellano con el mismo título, «Las ideas religiosas y el existencialismo en el teatro moderno», con la finalidad crematística de ganar un premio instituido por el registrador de la propiedad y el Colegio de Notarios de Sueca. La versión valenciana no llegó a publicarse, afirma Vallés. «No tiene nada que ver con el del título en castellano, que está escrito a favor de las ideas en la línea del régimen de la época», observa. En cambio «este es un ensayo de reflexión crítica sobre las diferentes tendencias del teatro de base religiosa; más que de base religiosa, de la condición humana», aclara.

Por otro lado, con la traducción y adaptación de «La bona nova a Maria», de Paul Claudel, Fuster pretendía «poder representar teatro que fuera más allá del sainete». Para ello, eligió una obra de gran importancia en aquel momento. Se representó en la Placeta Fonda, en octubre de 1952, ante todas las autoridades locales.

«Ambos textos se retroalimentan», según el coeditor. «Por una parte el ensayo, sin pretenderlo Fuster, sirve de marco interpretativo de todas las corrientes existentes del mundo del teatro y del pensamiento, y que avanzan algunas ideas de lo que posteriormente Fuster expuso en otros libros como ‘El descrèdit de la realitat’, ‘Diccionari per a ociosos’, o todas las entradas que escribe en la ‘Literatura catalana contemporània’, sobre la reflexión de la crítica literaria», matizó.

Localización de los originales

«La obra de teatro es un mecanoscrito, del cual sabemos que no se escribió con la máquina de Fuster», explicó Vallés. Contiene anotaciones de cuatro manos diferentes, y ninguna corresponde al autor suecano. Estuvieron buscándola a instancia de Agustí Colomer, que ya hacía tiempo intentaba recuperarla. El propio Vallés intentó localizarla a partir de las pistas del Epistolari Joan Fuster-Vicenç Riera i Llorca. «Pudimos saber que se había hecho una grabación, se había representado en radio, pero no conseguimos localizar la cinta», recordó.

Finalmente apareció mientras buscaban una carta en el fondo de Agustí Alaman, en la Biblioteca Valenciana. Respecto al ensayo, hay una copia en la Casa Fuster, y otra que Manel Chaqués localizó en los años 70 en un mercadillo. «A partir de esas copias se pudo realizar la versión más íntegra de la obra», según Vallés.








Segueix

Get every new post delivered to your Inbox.