RTVE entrevista a Santi Vallés sobre els dos textos inèdits de Joan Fuster

5 05 2015

L’INFORMATIU DE LA COMUNITAT VALENCIANA COBREIX LA PRESENTACIÓ DEL VOLUM 14 DE RENT A OCTUBRE CENTRE DE CULTURA CONTEMPORÀNIA (EMISSIÓ 22.04.2015)

 

 





Ràdio Nacional d’Espanya entrevista Santi Vallés amb motiu de l’últim títol publicat de la col·lecció Rent (Editorial Denes)

5 05 2015

MIQUEL MARTÍNEZ ENTREVISTA A SANTI VALLÉS, CURADOR, AMB FRANCESC PÉREZ I MORAGÓN, DE L’EDICIÓ DE DOS TREBALLS INÈDITS DE JOAN FUSTER LES IDEES RELIGIOSES I L’EXISTENCIALISME EN EL TEATRE MODERN I LA BONA NOVA A MARIA

FOTOMN~1

 

L’entrevista, emesa en l’informatiu valencià de RNE del dia 5 de maig del 2015, la podeu sentir a partir del mínut 3’33”.





‘Les inquietuds religioses del jove Fuster’, article de Guillem F. Renard al ‘Levante-EMV’ (1.V.2015)

3 05 2015

«FRONT AL CONFORMISME BURGÉS ÉS L’HOME ALLÒ QUE S’HA DE DEFENSAR». HO VA DIR JOAN FUSTER EN DOS TEXTOS INÈDITS FINS ARA: LES IDEES RELIGIOSES I L’EXISTENCIALISME EN EL TEATRE MODERN I LA BONA NOVA A MARIA. FUSTER QUE NO S’ACABA MAI.

 

02051501La recuperació de dos textos perduts, però de ben coneguda existència, de Joan Fuster (Sueca 1922-1992) inèdits fins ara, Les idees religioses i l’existencialisme en el teatre modern i la seua versió de La bona nova a Maria, de Paul Claudel, i la seua encertada publicació amb bon criteri en la col·lecció Rent que edita Denes, és, sens dubte, tot un esdeveniment literari. Ha estat aquest, doncs, un treball de recerca, val a dir, on han participat moltes persones, d’entre les quals Francesc Pérez i Moragón, qui en dóna compte detallat tant del marc social, les vicissituds de la recerca, com de l’actitud opressora i capriciosa de la censura, al seu estudi introductori d’aquesta edició.

L’interés d’aquests dos textos és més que evident: d’entrada, tots dos varen ser escrits per Fuster l’any 1952, quan comptava trenta anys. Es tracta doncs de dos treballs fets per un jove Fuster, mentre es repensava el seu futur professional; per altra banda, l’extraordinari interés literari del text dramàtic de Paul Claudel, dramaturg de referència obligada de la literatura catòlica francesa contemporània, primera traducció llarga de Fuster i que ha significat un element clau, un referent, de la dignificació del valencià en ser representat a Sueca l’octubre de 1952, amb motiu de les festes de coronació de la Mare de Déu de Sales, fet que permeté una certa continuïtat del teatre en valencià. En una carta adreçada a Agustí Bartra, el 21 d’octubre de 1952, hi escriu: «He fet una adaptació al valencià d’una obra teatral de Claudel, que s’ha representat durant unes festes religioses a Sueca…» Pel que respecta a l’assaig, Fuster ens hi mostra ja el pes del seu bagatge cultural personal, la vasta erudició i la solvència d’un text marcat per les línies de pensament assagístiques pròpies que definiran tota la producció fusteriana posterior.

I, per si no fóra poc el pes dels dos textos de Fuster reunits en aquest llibre, Francesc Pérez i Moragón ens parla a la seua introducció sobre les variades vicissituds que travessà la recerca d’ambdues obres i les dificultats que trobà Fuster per adaptar el text de Claudel, extens i d’una riquesa aclaparadora, a un valencià digne i alhora entenedor per a un públic com el de Sueca de l’any 1952 i, al mateix temps, poder esquivar una censura hostil i infame. Tanmateix, Fuster no hi estigué a soles, tingué al seu costat al seu amic Francesc de Paula Burguera, qui dirigia el muntatge i que l’acompanyà al llarg de la traducció del text. Del caràcter d’improvisació i del poc de temps que comptà Fuster, n’és testimoni una anotació feta al final del text mecanografiat: «Acotatione copistae: Ja ens podem anar a dormir. A Déu, gràcies. Bona nit! Bona nit».

Llegeix la resta d’aquesta entrada »





Josep Palomero ressenya els dos inèdits de Joan Fuster

1 05 2015

logotipo

Les idees religioses i l’existencialisme en el teatre modern de Joan Fuster. Editorial; Denes Editorial, 2014. Pàgines 197.

El director de la col·lecció ‘Rent’ de l’Editorial Denes, Agustí Colomer, estava convençut que per alguna banda devia haver un exemplar el text perdut de la traducció de l’obra de Paul Claudel ‘L’Annonce faite à Marie’ (1912) que Joan Fuster va ‘dictar’ per a la representació que de ‘La bona nova a Maria’ es va fer a Sueca amb motiu de la coronació de la Mare de Déu de Sales el 1952. I així ha sigut. Gràcies a l’arqueologia literària i a la casualitat, s’ha trobat l’únic mecanoscrit que ha sobreviscut, en el llegat del músic Agustí Alamán de la  Biblioteca Valenciana, qui s’havia d’encarregar de la part musical de la representació que de la mateixa obra s’havia previst fer a València l’any següent. No va poder ser, perquè els censors no estaven tan tontos. A Sueca, passe, però València, poca broma, era una altra cosa.

El llibre conté un altre text, que és un assaig curt en què Fuster analitza de manera preclara, en aquella època remota i catacúmbica, la religiositat i l’existencialisme en el teatre modern. La introducció situa perfectament en aquell context els dos textos del jove assagista.

El Periódico Mediterráneo. Diumenge, 19 d’abril del 2015.





‘Dues obres de Fuster de 1952′, article de Josep Miquel Bausset a ‘La Veu del País Valencià’ (21.IV.2015)

27 04 2015

 

bausset-1

 

Hui dimarts a les 7 de la vesprada, a València, a l’Octubre Centre de Cultura Contemporània, es presentaran dues obres de Joan Fuster, en un volum publicat per l’editorial Denes, en la col·lecció Rent. Són dos textos inèdits de Fuster en la seua vessant d’assagista i de traductor. Es tracta, per una part, de l’estudi, Les idees religioses i l’existencialisme en el teatre modern, i per l’altra, la versió de L’Annonce faite à Marie, de Paul Claudel, a la qual l’escriptor de Sueca posà com a títol, La bona nova a Maria.

L’octubre de 1952, per les festes de la coronació de la Mare de Déu de Sales, patrona de Sueca, Joan Fuster propicià la representació escènica, en valencià, de l’obra de Claudel. A més, escriví un breu assaig al certamen literari convocat amb motiu d’aquelles festes. Les dues actuacions de Fuster, com afirma Francesc Pérez i Moragón en la introducció d’aquest volum, “estigueren envoltades d’algunes circumstàncies que retraten molt bé l’època, en ple franquisme”.

La primera obra és un text mecanografiat, amb el títol, Les idees religioses i l’existencialisme en el teatre modern. Pel que fa a la traducció de l’obra de P. Claudel, aquest text veu ara la llum gràcies a la tenacitat de l’amic Agustí Colomer, que des de feia anys buscava un exemplar de la traducció de Joan Fuster de L’Annonce faite à Marie, per tal d’incorporar-la a la col·lecció que, amb entusiasme, dirigeix Francesc Ferrer i Escrivà, fill del benemèrit amic Francesc Ferrer Pastor. En la recerca d’aquesta obra de Claudel, Santi Vallés, a partir de la pista donada per Fuster en carta a Vicenç Riera i Llorca el 6 de juny de 1953 sobre la gravació que Ràdio València va fer de la representació de La bona nova a Maria, va tractar de localitzar la cinta magnetofònica als arxius de la cadena SER, tot i que sense cap resultat positiu. Va ser Agustí Colomer qui va trobar la còpia que s’ha fet servir en aquesta edició, dins el fons del músic i compositor Agustí Alaman i Rodrigo.

Entre els premis atorgats als Jocs Florals organitzats en honor de la Mare de Déu de Sales, Fuster en va guanyar un, Las ideas religiosas y el existencialismo en el teatro moderno. Aquest text, de set folis i en castellà, és, segons Francesc Pérez Moragón, un atac frontal contra l’existencialisme i una defensa exaltada de la religió catòlica, per la qual cosa, segons Pérez Moragón, l’objectiu de Fuster era aconseguir la modesta remuneració econòmica  que el guardó comportava.

Fuster, com defensa Pérez Moragón, adoptava un to quasi caricaturesc dels tòpics impulsats pel nacionalcatolicisme imperant. A banda del títol en castellà i de la referència temàtica, Las ideas religiosas y el existencialismo en el teatro moderno, no té res a vore amb Les idees religioses i l’existencialisme en el teatre modern que ara veu la llum. Per alguna raó que ignorem, com dedueix Pérez Moragón, Fuster preparà un escrit en valencià amb el mateix títol del que finalment presentà, i que és el que ara es publica en aquest volum de l’editorial Denes. A diferència d’aquell, aquest és més extens i d’una orientació distinta, i més d’acord amb el pensament de Fuster. Potser algú que formava part del jurat va aconsellar Joan Fuster substituir-lo, en vore que no seria guardonat, perquè oferia massa discrepàncies amb el pensament oficial. O va ser el mateix escriptor de Sueca qui, com una escenificació sarcàstica, com diu Pérez Moragon, va perpetrar en quatre grapats l’escrit més breu, ultracatòlic i antiexistencialista, però susceptible d’aconseguir el guardó i els diners que comportava.

Al contrari que aquella versió caricaturesca i en castellà, aquest estudi que ara veu la llum té una sèrie de qualitats que permeten considerar-lo ben interessant, segons Pérez Moragón, dins la producció inicial de Joan Fuster. En aquest assaig trobem alguns dels temes que ja interessaven a l’assagista de Sueca: el descrèdit de la realitat en les arts plàstiques, la consideració dels escriptors estalinistes com a revolucionaris coartats pel sistema que defensaven, i el desencís de molts escriptors progressistes respecte a l’URSS, la llibertat de l’intel·lectual, els canvis en les relacions socials impulsats pel desenvolupament tecnològic i altres qüestions semblants. L’objectiu de l’estudi era contraposar les idees d’alguns autors de teatre religiós, i aquella literatura que posava damunt l’escenari les idees pròpies del corrent  existencialista.

Llegeix la resta d’aquesta entrada »





La Vanguardia: ‘Ensayo y debut de un Joan Fuster inédito’

25 04 2015

DOS TEXTOS INÉDITOS DEL ENSAYISTA DE SUECA SALEN A LA LUZ SESENTA AÑOS DESPUÉS. AMBAS OBRAS ENRIQUECEN LA VISIÓN DEL QUE FUERA AUTOR DE NOSALTRES ELS VALENCIANS Y DE UNA VASTA OBRA FUNDAMENTAL PARA LA CULTURA VALENCIANA Y CATALANA

 

1002 (2)

 

Valencia. (redacción) Octubre de 1952, Sueca. Un joven Joan Fuster, acompañado de Francesc de Paula Burguera, saludan desde el escenario al público asistente a la representación de La bona nova a Maria, del dramaturgo francés Paul Claudel. Autoridades, vecinos y un nutrido grupo de escritores venidos de Valencia aplauden ante lo que es un hecho insólito para la época: la representación en valenciano de uno de las obras más celebradas del teatro europeo del momento.

Fuster, traductor, y Burguera, director de escena, observan impertérritos la reacción favorable de un público que corresponde con aplausos a los personajes y al elenco de actores que la han llevado a escena. Ante la imposibilidad de conseguir un ejemplar de la traducción de Pere Ribot y Ferran Canyameres, estrenada en Barcelona unos meses antes, Fuster se ve obligado a improvisar una traducción con el mismo título para eludir la acción de la censura.

Nos encontramos en el marco de los Juegos Florales en honor de la canonización de la Virgen de Sales, patrona de la población. Un espigado Fuster se ve recompensado por partida doble, ya que, coincidiendo con tal conmemoración, un jurado afín al Régimen decide premiar su ensayo Las ideas religiosas y el existencialismo en el teatro moderno. Se trata de una obra breve, una invectiva desmedida contra el existencialismo y a favor de las esencias patrias, que, tanto por el estilo como por el contenido, poco o nada tiene que ver con su otro ensayo homónimo en valenciano Les idees religioses i l’existencialisme en el teatre modern, un estudio crítico de la literatura europea del momento que Fuster había pensado presentar al citado certamen literario y que al final, por recomendación de Xavier Casp, decidió guardar en un cajón.

Estas y otras circunstancias sobre la vida y la obra del homenot de Sueca son las que se desprenden del estudio de Francesc Pérez Moragón, que acompaña la edición de estas dos obras hasta ahora inéditas de Fuster. De su publicación se ha hecho cargo la editorial Denes, en la colección “Rent” de literatura religiosa, gracias a la perseverancia del director de esta colección Agustí Colomer, que recuperó el mecanoscrito de La bona nova a Maria en un hallazgo fortuito entre los documentos del fondo del compositor y músico Agustí Alaman, así como a la mediación de Francesc Pérez Moragón y Manel Chaqués, que localizaron las dos versiones complementarias del citado ensayo.

“El ensayo, como estudio crítico, y la obra de teatro, como materialización de una de las manifestaciones más celebradas de lo que se conoce como literatura de la condición humana, se presentan como las dos caras de una misma moneda en la medida que el primero adelanta y sitúa en perspectiva las claves interpretativas del segundo”. Con estas afirmaciones, Santi Vallés, responsable de la edición de estas obras junto con Francesc Pérez Moragón, subraya la importancia de su difusión de manera conjunta porque “ofrece al lector la posibilidad de conocer de cerca las diferentes tendencias del teatro religioso contemporáneo (desde Claudel a Eliot pasando por Shaw) y de las posiciones enfrentadas de un existencialismo con voces tan dispares que van desde el infierno simbólico de Sartre a la esperanza de Camus en la salvación del hombre a partir de su sublevación moral”.

La Vanguardia, 23 d’abril del 2015. (Si voleu accedir a la versió electrònica, cliqueu ací).





Presentació a València de dues obres inèdites de Joan Fuster a la col·lecció Rent de l’editorial Denes

25 04 2015

DSCN0589

Agustí Colomer (director de Rent) i Santi Vallés (curador)

 

Dimarts, 21 d’abril, vam presentar a l’Octubre Centre de Cultura Contemporània el volum número 14 de la col·lecció Rent. Sempre és una satisfacció presentar un nou títol, però en aquesta ocasió adquiria un caràcter especial per a tots els que fem possible Rent. L’any 2007, quan s’estava gestant la col·lecció, una de les obres que es volia publicar era L’Annonce faite à Marie, de Paul Claudel, en la traducció que Fuster va realitzar per a la representació a Sueca l’11 d’octubre de 1952, amb motiu de les Festes de la Coronació de la Mare de Déu de Sales. La recerca del text fou molt costosa i implicà tot un conjunt de persones fins que, finalment, a les acaballes del 2013, es localitzà el mecanoscrit en el fons Agustí Alaman de la Biblioteca Valenciana. Francesc Pérez i Moragón, un dels millors especialistes en Joan Fuster, es va fer càrrec de l’estudi introductori i, en companyia del filòleg Santi Vallés, de preparar l’edició. Alhora, Pérez Moragón va suggerir l’edició d’un assaig inèdit de Joan Fuster, escrit per les mateixes dates, i que tractava sobre Les idees religioses i l’existencialisme en el teatre modern. Les dues obres es complementaven a la perfecció. Fou així com s’anà perfilant el volum doble especial que, a més de la introducció, recull un apèndix amb fotografies de la representació celebrada a Sueca i altres documents.

 

WDarreragral_ResolutionPlus

 

Ara, finalment, tots podem fruir de la lectura de La bona nova a Maria, una representació teatral que ha esdevingut tot un símbol de l’esforç per dignificar el teatre valencià de la postguerra i que presenta l’al·licient de ser el primer treball de traducció realitzat per Joan Fuster. Alhora, les planes de Les idees religioses i l’existencialisme en el teatre modern ens descobreixen el mestratge en el conreu de l’assaig literari d’un jove Fuster que encara no havia fet la trentena. Un Fuster que, com assenyala Pérez Moragón en la introducció, anticipa molts dels temes que tractarà en la seua fèrtil trajectòria literària –el descrèdit de la realitat en les arts plàstiques, la llibertat de l’intel·lectual, el desencís de molts escriptors progressistes respecte a la URSS…– i que confronta les idees d’alguns autors de teatre religiós (Claudel, Shaw o Eliot) i aquella literatura que posava damunt l’escenari les idees pròpies del corrent existencialista (Camus i Sartre), subratllant els punts de convergència que permeten parlar d’una «literatura de la condició humana». Dues obres, en definitiva, ben representatives de l’esperit que anima la col·lecció Rent: el diàleg entre la creació literària i la dimensió religiosa.

De tots aquests aspectes –i d’alguns més- tinguérem ocasió de parlar tots els qui ens reunírem en l’acte de presentació. Un acte en el qual estaven presents molts dels que han fet possible l’edició més coral de totes les que han vist la llum a la col·lecció Rent.

 

Wpublic02_ResolutionPlus

 

Wpublic01_ResolutionPlus

 








Follow

Get every new post delivered to your Inbox.