‘Un bri d’esperança. Sueca, 1952’ a l’Espai Joan Fuster

2 12 2019

Sueca, la ciutat on es desenvolupa bona part de l’argument d’Un bri d’esperança, acollí la presentació d’esta novel·la divendres passat. El lloc escollit no podia ser millor: l’Espai Joan Fuster, el centre de difusió de l’obra de l’escriptor suecà ubicat en la llar del cèlebre intel·lectual valencià.

El director del centre, Salvador Ortells, mostrà la seua satisfacció per presentar una obra que recrea el muntatge de la representació teatral a Sueca de La bona nova a Maria, de Paul Claudel, l’11 d’octubre de 1952, un esdeveniment històric en la dignificació del teatre valencià de postguerra protagonitzat per Joan Fuster i dos dels seus millors amics: Francesc de Paula Burguera i Fermí Cortés. En l’acte intervingueren l’editora Núria Sendra, el director del Institut Valencià de Cultura, Abel Guarinos i l’autor, Agustí Colomer. Entre el públic assistent estaven presents els curadors de l’edició de La bona nova a Maria, Francesc Pérez i Moragón i Santi Vallés, el musicòleg Ernest Gonzàlez Fabra, el periodista Antoni Martínez Vendrell, l’exregidor de Cultura de l’Ajuntament, Vicent Baldoví, el director de la Biblioteca, Antoni Carrasquer, el director del Taller de Teatre de Sueca, Carles Royo, i les actrius Alícia Martí i Àngels Vendrell, que interpretaren els papers de Violana i Isabel en la reposició de La bona nova a Maria celebrada el 29 de desembre del 2016, seixanta-quatre anys després de la primera representació a la placeta Fonda de Sueca.

En les diferents intervencions, tant dels membres de la taula com del públic, es posà de relleu els nombrosos fruits que ha donat la troballa del mecanoscrit de La bona nova a Maria, una manifestació més de la fertilitat i perdurabilitat de la tasca intel·lectual de Joan Fuster. L’obra -que es donava per perduda- es descobrí en la Biblioteca Valenciana el 13 d’octubre del 2013. Un any després el text veia la llum en la col·lecció Rent, de l’editorial Denes, en companyia de l’assaig inèdit de Fuster, Les idees religioses i l’existencialisme en el teatre modern, i d’un estudi introductori de Francesc Pérez i Moragón. El 6 de febrer del 2016 es va celebrar en la casa Fuster l’acte de presentació a Sueca del citat volum i es realitzà una lectura dramatitzada d’un fragment de La bona nova a Maria a càrrec dels membres del Taller de Teatre de Sueca, fet que animà el seu director, Carles Royo, a preparar el muntatge de l’obra en el Nadal del 2016. Ara, tres anys després de la reposició de l’obra, l’editorial Bullent ha publicat la novel·la d’Agustí Colomer Un bri d’esperança. Sueca, 1952, guardonada amb el premi Soler i Estruch, una narració que recrea els preparatius i la representació de l’obra de Paul Claudel amb motiu de les Festes de Coronació de la Mare de Deu de Sales, patrona de la ciutat.

L’autor expressà el goig que li feia trobar-se de nou en l’Espai Fuster, ja que fou arran de la presentació a Sueca del volum de La bona nova a Maria, on es gestà la idea d’escriure una novel·la que rememorara les vicissituds que patiren Fuster, Burguera i Cortés per dur a terme la seua empresa.

Santi Vallés, Francesc Pérez i Moragón, Agustí Colomer i Ernest Gonzàlez Fabra

 





La biblioteca de Castelló acull la presentació de la novel·la “Un bri d’esperança. Sueca, 1952”

12 05 2019

 

Divendres passat, 10 de maig, la localitat riberenca de Castelló acollí la presentació de l’obra Un bri d’esperança. Sueca, 1952, guardonada amb el premi “Soler i Estruch” de narrativa curta, dins de la convocatòria de premis “Castellum Ripae” corresponent a l’any 2018. El marc de la presentació no pogué ser més idoni: la biblioteca pública del poble, que du el nom de Joan Fuster, un dels protagonistes de la novel·la. L’acte de presentació, presidit per l’alcalde, Óscar Noguera, comptà amb les intervencions de l’editora Núria Sendra, del cantautor i poeta, Rafa Estrada, i de l’autor, Agustí Colomer. L’editora expressà l’aposta per una novel·la que calia fer per recuperar un tros de la nostra història recent que, “com desgraciadament passa sovint, oblidem”. Rafa Estrada, que exercí com a membre del jurat, es congratulà de la quantitat i qualitat de les obres presentades al premi, i explicà el context tan dur i advers en el qual Fuster, Burguera i Cortés, juntament amb altres personatges, com Xavier Casp o Rafael Duyos, s’esforçaven per dignificar la llengua i la cultura valenciana. Per últim, l’autor recordà gratament l’acte de lliurament del premi, el passat 7 de setembre, “en un edifici tan singular i bell com el Mercat”, i reiterà l’agraïment al jurat, a l’ajuntament i a l’editorial del Bullent. Tot seguit, explicà les circumstàncies que propiciaren la redacció de la novel·la, vinculades a la troballa i l’edició del text de La bona nova a Maria l’any 2014.  Feu una descripció sucinta dels protagonistes i de l’argument de la novel·la i subratllà “com un acte tan innocent com era la representació de teatre en valencià en les festes d’un poble -que en circumstàncies normals, no passaria de meritori-, en el context del franquisme adquiria una dimensió gegantina. Era la prova que superava el reduccionisme que considerava el teatre valencià com a sinònim de sainet. Gràcies a la representació de La bona nova a Maria a Sueca, l’11 d’octubre del 1952, es demostrava que la nostra llengua servia per a traduir i representar el millor teatre contemporani d’un dels autors europeus més reconegut, el francés Paul Claudel“. Agustí Colomer conclogué la seua intervenció recordant la primera estrofa de la cançó “La paraula esperança”, de Rafa Estrada, (“La paraula esperança creix rere les petiteses / i té el poder de rentar-me les ferides”), uns versos que encaixen a la perfecció el missatge que vol transmetre Un bri d’esperança. “Efectivament -afirmà Colomer- a partir d’un fet petit, com ho era una representació teatral, creix eixa esperança que té el poder de rentar-nos les ferides de l’oblit, del menyspreu respecte a la nostra llengua i la nostra cultura”.

 

 

L’acte de presentació de la novel·la comptà amb una nombrosa assistència de públic, molts d’ells alumnes de l’Escola Pública d’Adults que havien treballat el text en el club de lectura de la mà del seu professor i director, Josep Vicent Martínez. Després d’un animat col·loqui entre els assistents i l’autor, l’alcalde mostrà la seua satisfacció per l’acollida que havia tingut la presentació i conclogué l’acte.

 





Presentació de la novel·la “Un bri d’esperança” a la llibreria Fan Set

19 04 2019

 

 

Dimarts passat, 16 d’abril, tingué lloc a la llibreria Fan Set la presentació de la novel·la Un bri d’esperança. Sueca, 1952. La llibretera i escriptora Núria Cadenes mostrà la seua satisfacció per acollir la presentació d’esta obra, donà la benvinguda al nombrós públic assistent i presentà els tres participants en l’acte. Tot seguit, l’editora Núria Sendra, contà la seua experiència com a membre del jurat del Premi Soler i Estruch de narrativa curta, en el 62é Certamen literari Castellum Ripae. Subratllà la nombrosa quantitat de narracions presentades i la disputa final entre dos dels títols presentats. A la vista de la qualitat de les dos obres, acordaren publicar junt a la guardonada, Un bri d’esperança. Sueca, 1952, l’obra finalista, Tot és una llarga nit, de Joan Elies Andrés.

 

 

A continuació, prengué la paraula el director general de l’Institut Valencià de Cultura, Abel Guarinos, qui realitzà un perfil biogràfic de l’autor i contà l’estret lligam existent entre Un bri d’esperança i l’edició de La bona nova a Maria, publicada l’any 2014 en la col·lecció Rent de l’editorial Denes. Esta última obra, escrita pel dramaturg francés Paul Claudel i representada a Sueca l’any 1952, en la versió traduïda per Joan Fuster i dirigida per Francesc de Paula Burguera, constituïx el fil argumental de la novel·la. “El record d’aquella representació teatral és ben viu encara a Sueca. Quan em vaig casar, volia regalar als convidats el llibret de l’obra, però havia desaparegut. No es trobava enlloc. Em vaig alegrar moltíssim quan Agustí em va dir que l’havia trobat i Denes anava a editar-lo. Després organitzàrem la presentació a Sueca i d’allí sorgí la idea de tornar-la a representar. I així es va fer pel Taller de Teatre de Sueca, en el Nadal del 2016. Ara, a més del volum de l’obra, tenim la sort també de disposar d’esta novel·la que recrea tot aquell ambient d’aquella època i les vicissituds que hagueren de patir Fuster, Burguera i Fermí Cortés per poder-la representar”. Guarinos subratllà també que la novel·la arreplega un llenguatge natural, que fa versemblant els diàlegs, i es congratulà de la nombrosa presència d’expressions populars: “acabar com Camot”, “més templat que l’orgue de Sollana”, “cames ajudeu-me”, “mut i callosa, que ve la rabosa”, “avant va el carro”…

 

 

Agustí Colomer començà la seua intervenció amb unes sentides paraules sobre l’incendi que assolà la catedral de Notre Dame, un referent de la Cristiandat i de la cultura europea omnipresent. “Hui cal evocar eixe record especialment, ja que l’autor de La bona nova a Maria, Paul Claudel, experimentà la conversió en eixe espai que ara està abrusat per les flames”. Tot seguit explicà les circumstàncies que propiciaren la redacció de la novel·la i el sentiment que experimentà en el provés de creació: “Quan l’escrivia, se’m feien present unes paraules d’Alain Finkielkraut: ‘La cultura és l’art de fer societat amb els morts’. La cnsciència de ser hereu, el deure d’agraïment, un xicotet tribut a aquells valencians -com Burguera, Fuster, Cortés, Casp- que, a pesar de les dificultats que hagueren de patir, i, sobretot, de la indiferència de la gent (possiblement encara més dolorosa), vullgueren comprometre’s generosament per una llengua que ells dignificaren. I ho feren amb n acte senzill: una representació teatral en les festes del seu poble. Una acció que, en circumstàncies normals, no hauria passat de meritòria, però que en el context del franquisme dels anys cinquanta esdevenia gegantina.”

 

 

L’autor conclogué la seua intervenció amb una reflexió sobre els personatges de ficció que apareixen en la novel·la: “Un d’ells és eixa xiqueta menuda que ens interpel·la des de la coberta del llibre,  que representa l’esperança. És ella en realitat el fil conductor que mou als personatges del llibre, un fil com el d’Ariadna, que ens ajuda a fugir del Minotaure de l’oblit. Perquè no hi ha mur prou fort que no es bade si hi fiquem un bri d’esperança.”

Entre el nombrós públic assistent figuraven Judit i Conxa Burguera, filla i germana, respectivament, de Francesc de Paula Burguera, els acadèmics Àngel Calpe, Eduard Mira, Josep Palomero, Honorat Ros i Abelard Saragossà, i el dramaturg Rodolf Sirera.

 





La novel·la ‘Un bri d’esperança. Sueca, 1952’ recrea la representació de ‘La bona nova a Maria’

6 04 2019

 

Fa més de dos anys de l’últim post penjat al blog de Rent. Coincidia amb la reposició a Sueca, seixanta-quatre anys després, de La bona nova a Maria, l’obra teatral de Paul Claudel traduïda per Joan Fuster i dirigida per Francesc de Paula Burguera. La versió de Fuster i un assaig inèdit seu titulat Les idees religioses i l’existencialisme en el teatre modern, precedit d’una introducció de Francesc Pérez Moragón, integren el volum 14, l’últim llibre editat de la col·lecció Rent.

Ara tenim la satisfacció d’anunciar-vos que acaba d’aparéixer la novel·la Un bri d’esperança. Sueca, 1952, escrita pel director de la nostra col·lecció, Agustí Colomer. L’obra recrea el context històric i les vicissituds que patiren els artífexs de la representació de La bona nova a Maria. La novel·la fou guardonada amb el Premi Soler i Estruch 2018, i ha sigut publicada per Edicions del Bullent.

La presentació d’Un bri d’esperança. Sueca, 1952, tindrà lloc el pròxim 16 d’abril, a les 19.00 hores, a la Llibreria Fan Set (C/ Sant Ferran, 12, València). Hi intervindran l’editora Núria Sendra, el director de l’Institut Valencià de Cultura, Abel Guarinos i l’autor.





‘La bona nova a Maria’ en imatges, per Juan Gabriel Sanz

2 01 2017

FOTOGRAFIES DE LA REPRESENTACIÓ PEL TALLER DE TEATRE DE SUECA, DIRIGIT PER CARLES ROYO, DE LA BONA NOVA A MARIA, DE PAUL CLAUDEL, EN TRADUCCIÓ I VERSIÓ DE JOAN FUSTER. SUECA, 29 DE DESEMBRE DEL 2016.

 

3_la-meua-unica-muller-sera-eixa-esglesia

Pere de Craon (Vicent Baldoví) i Violana (Alícia Martí)

«La meua única muller serà eixa església, que trauré de la meua costella, com una Eva de pedra, en el son del dolor.»

 

4_adeu-pere

«Adéu, Violana! Quantes coses he fet ja! Quantes coses em queden per fer i quantes coses per imaginar, a l’ombra de Déu!»

 

5_estic-cansat-de-ser-felic

Annàs (Félix González) i Isabel (Àngels Vendrell)

«Estic cansat de ser feliç.»

 

9_jo-no-faig-mal-a-ningu-volent-vos

Violana (Alícia Martí)

«Ah, que gran és el món i que a soles que hi som.»

 

16_es-el-seu-cos-tan-suau

Mara (Sandra Gisbert) i Violana (Alícia Martí)

«Ah, Violana! El meu fill! La meua xiqueta! És el seu cos tan suau! El seu cos petit!»

 

17_pren-mara

«Pobra germana! Plora! Plora! També ella ha tingut moltes penes! Pren, Mara!»

 

18_tot-el-gran-dolor-del-mon

Violana (Alícia Martí), Annàs (Félix González) i Jaume (Adam Rubio)

«Tot el gran dolor del món, i l’Església partida en dos, i França, per la que Joana fon cremada viva, tot aquest gran dolor ella el va vore! I per això va besar en la boca aquell leprós, sabent lo que feia.»

 

20_vull-morir-en-bracos-de-mon-pare

Jaume (Adam Rubio), Annàs (Félix González) i Violana (Alícia Martí)

«Vull morir en braços de mon pare.»

 

21_actors-saludant

Vicent Baldoví, Fèlix González, Alícia Martí, Sandra Gisbert, Àngels Vendrell i Adam Rubio

 





‘Estic cansat de ser feliç’

30 12 2016

la-bona-nova-a-maria-29-12-2016

Rafa Colomar, Adam Rubio, Alícia Martí, Sandra Gisbert, Vicent Baldoví, Carles Royo, Santi Vallés, Agustí Colomer, Àngels Vendrell, Félix González i Martí Aguilar

 

Hi ha frases que condensen tot un món. Havia llegit en diverses ocasions el text de La bona nova a Maria, de Paul Claudel, però mai havia parat l’atenció en eixa frase: «Estic cansat de ser feliç». Ahir, a Sueca, en sentir-la en directe per boca de l’actor Félix González (Annàs), vaig caure en el compte que és una de les claus de l’obra, de l’autor i d’aquella «literatura de la condició humana» que reivindicava Joan Fuster en l’assaig Les idees religioses i l’existencialisme en el teatre modern. Una literatura que es rebel·la contra el conformisme burgés. En paraules de Fuster, «hi ha, en tota ella, un impuls ètic, redemptorista: i aquest és el millor senyal del seu revolucionarisme».

L’afany de redempció és el que impulsa Annàs a deixar-ho tot i peregrinar a Jerusalem, és el que anima el mestre d’obres Pere de Craon a construir una catedral, és el que impulsa Violana a besar al leprós Pere de Craon o a insuflar l’alé de vida a un cos inert. Les ferides del món convuls en el qual es desplega l’argument de La bona nova a Maria són la Guerra dels Cent Anys que assola França, el Cisma d’Occident que esgarra la Cristiandat i el mal infamant de la lepra. Aquella llunyana Edat Mitjana ens resulta, però, ben pròxima. I la insatisfacció dels personatges del drama de Claudel ens convida a prendre part davant dels drames que assolen el nostre món, com el clam dels refugiats d’Idomeni.

Fuster desvetla la profunditat de l’obra i el seu caràcter subversiu: «la vella doctrina catòlica, quan apareix algú capaç de llevar-li la crosta que la desídia i el confusionisme burgés li han deixat al damunt, recobra, amb la seua puresa essencial, un colpidor poder ofensiu. És curiós que els catòlics acomodaticis pretenguen silenciar o abandonar a l’oblit les veus feridores dels nous apòstols literaris de la religió. En definitiva, no hi ha res més revolucionari que l’Evangeli.»

Fa seixanta-quatre anys que Fuster redactà estes línies. Els mateixos anys que traduí i adaptà l’obra de Claudel, representada a Sueca per les festes de la Coronació de la Mare de Déu. Estes festes de Nadal, gràcies als esforços del director Carles Royo i el Taller de Teatre de Sueca, hem pogut fruir de nou amb la representació de l’obra. El Centre Bernat i Baldoví aplegà centenars de persones que ens commoguérem amb un muntatge sobri i digne. El llenguatge poètic profund i intens de Claudel arribà als espectadors amb una naturalitat que mereix de ser subratllada, imputable tant a la traducció de Fuster com a la interpretació dels actors. L’escenografia austera, el joc de llums i la selecció musical de caire popular medieval defugí de la grandiloqüència i optà per la senzillesa. Tot un encert. L’atenció requeia en els intèrprets: Alícia Martí (Violana), Vicent Baldoví (Pere de Craon), Sandra Gisbert (Mara), Àngels Vendrell (Isabel), Félix González (Annàs) i Adam Rubio (Jaume). S’agraïa també la contenció gestual dels actors, sàviament modulada, que evitava la desmesura. La direcció de Carles Royo, molt treballada, captà magistralment l’essència del text i centrà la representació en la força poètica dels diàlegs claudelians.

El Taller de Teatre de Sueca ha fet una magnífica labor de rescat. Aquell text que la censura franquista impedí representar a València i emetre per la Cadena SER, aquell text que s’extravià i que hem pogut editat en la col·lecció Rent de Denes, ha pogut tornar-se a representar a Sueca seixanta-quatre anys després. Un rescat que és mereixedor de donar-se a conéixer en altres indrets.

En nom de l’editor Francesc Ferrer, dels curadors de l’obra, Francesc Pérez i Moragón i Santi Vallés, i de tots els que fem possible Rent, vull agrair a l’Ajuntament de Sueca, al Taller de Teatre, a Abel Guarinos i, de manera especial, a Carles Royo, els esforços per dur a terme esta empresa. Tant de bo -com Annàs- no ens resignem a ser feliços i peregrinem a la recerca de nous reptes.

Agustí Colomer





Dijous 29 de desembre, representació a Sueca de ‘La bona nova a Maria’

26 12 2016

cartell-de-la-bona-nova-a-maria