El diari ‘Ara’ es fa ressò del llibre d’Olivier Clément ‘Fer del món eucaristia’

4 09 2016

ARA RENT

Dídac P. Lagarriga, responsable de la secció setmanal “Consciència d’ara”, diari Ara.




‘El poble és menys idiota del que ells creuen’

5 07 2016

Placeta Fonda de Sueca 11 octubre de 1952

 

«La representació es féu a l’aire lliure, en una placeta del poble, sobre un cadafal de dos estatges i un decorat sintètic; li posàrem il·lustracions musicals de Bach, Händel i cançons populars catalanes. El resultat, llevat d’alguna falla del micròfons (ens foteren una escena), fou discret. El públic s’”empassà” l’obra i no mostrà cap estranyesa davant el llenguatge literari emprat pels actors. Açò últim, sobretot, és el que més content m’ha deixat. Tots els mercachifles del teatre valencià, que tant de mal han fet a la dignificació de l’escena vernacla i a la puresa de la llengua (jo no sé si és cert que el madrileñismo és conseqüència del género chico, però la corrupció lingüística i el descrèdit del valencià es deuen, en alguna dosi apreciable, al tracte que donen a la llengua els autors teatrals valencians), tots aquests senyors, dic, els hauria volgut veure jo a Sueca aquella nit: el poble “entra” dins la seua llengua dignificada naturalment; el poble és menys idiota del que ells creuen; li han donat sempre plebeisme, com si no fos capaç de res mes… Perdona tot açò: t’escric com si fosses un valencià que està al corrent dels prejuïns i de les estupideses del nostre ambient. El que t’he escrit quasi sense voler pot donar-te peu a imaginar com està el pati… A la representació de La bona nova, vingueren uns quants amics de València, alguns crítics teatrals, etc. Els actors (aficionats d’un Teatro de cámara incipient) s’han animat i és possible que encara facen alguna altra obra en valencià. És una llàstima que a València-ciutat no hi haja mitjans (un local i unes poques pessetes que ve a costar) per emprendre una petita campanya teatral a base d’un repertori selecte. La nostra obsessió és fer veure a la gent que “també” en valencià es poden veure coses “així”.»

 

Fragment de la carta de Joan Fuster a Vicenç Riera Llorca, Sueca, 25 d’octubre de 1952. Epistolari Joan Fuster-Vicenç Riera Llorca, ed. J. Pujadas i J. Ferrer, Curial, Barcelona, 1993

 

 

 





Paul Claudel i Joan Fuster a Gandia

11 06 2016

CRÒNICA DE LA PRESENTACIÓ A GANDIA (26.v.2016) DE L’ÚLTIM VOLUM DE LA COL·LECCIÓ RENT AMB DOS TREBALLS INÈDITS DE JOAN FUSTER: L’ASSAIG LES IDEES RELIGIOSES I L’EXISTENCIALISME EN EL TEATRE MODERN I LA TRADUCCIÓ I ADAPTACIÓ DE LA BONA NOVA A MARIA, DE PAUL CLAUDEL.

 

P1670696 (2)

Francesc Pérez i Moragón, Enric Ferrer Solivares i Santi Vallés

“Cabalós, forçut, implacable”. Així defineix Fuster, en Figures de temps, la personalitat de Paul Claudel. “Hi ha, als seus escrits, i en primer lloc, una efusió lingüística absolutament irreductible, esclat brutal de les repressions seculars de la llengua francesa -‘una peça meua traduïda’, afirmava, ‘és com una òpera sense música’-. I després, li basta un toc estremit sobre una escena o una imprecació, per a fer reviure, per un instant, la glòria ingènua d’una França de retaule o de miniatura”.

Eixa tendència a l’excés, eixa voluntat d’extremar les situacions al límit en la lluita entre el bé i el mal fou descrita magistralment pel pare Enric Ferrer Solivares. En la presentació de Gandia es va subratllar especialment l’empremta de la cultura francesa en Joan Fuster. L’assaig Les idees religioses i l’existencialisme en el teatre modern n’és un bon exemple: no només per l’atenció especial i profunda que Fuster dedica a Claudel, Sartre o Camus, sinó també per les citacions pertinents d’altres autors com els filòsofs Mounier o Marcel, o els escriptors Maurois, Bernanos o Mauriac. I aquesta familiaritat amb la cultura de l’altra banda dels Pirineus és perceptible ja en el jove Fuster quan escriu aquests treballs en  l’estiu-tardor de 1952, a punt de cumplir els trenta anys, en un moment històric gens procliu a la permeabilitat amb la literatura europea contemporània.

Francesc Pérez i Moragón, director de l’Espai Joan Fuster i autor de l’estudi introductori que precedeix el volum, va il·lustrar el clima de repressió cultural de l’època i la voluntat decidida de Fuster i els seus amics suecans, Fermí Cortés i Paco Burguera, per evitar la censura franquista i fer present el valencià com a llengua de cultura. Les festes de la coronació de la Mare de Déu de Sales, patrona de Sueca, van oferir als tres jóvens valencianistes una excel·lent oportunitat de dignificar la llengua. Paul Claudel, un autor gens sospitós als ulls del règim, els serví d’escut protector a l’hora de poder representar en públic, l’11 d’octubre de 1952 a la placeta Fonda de Sueca, La bona nova a Maria, potser l’obra més reeixida de l’escriptor gal.

Santi Vallés, curador amb Moragón del volum, explicà minuciosament les dificultats de l’edició del mecanoscrit de La bona nova a Maria, un text “de batalla”, escrit per a ser representat en un poble analfabet en la seua llengua, usat com a llibret pels actors i el director en els assajos i esmenat cal·ligràficament, si més no, per cinc mans diferents. Un text escrit a corre cuita, però que complí perfectament la seua missió, com ho testimonia la satisfacció de Fuster per la reacció del públic, conforme li ho confessà per carta al seu amic Vicenç Riera Llorca. Vallés finalitzà el seu parlament amb una explicació breu de l’argument de La bona nova a Maria i de les escenes precedents a l’acte tercer, aquell que s’encapçala amb l’emotiu i cru diàleg entre les dos germanes, Mara i Violana, narrat de manera excel·lent per les actrius Joana Sales i Dolors Palonés.

 

P1670708 (2)

Joana Sales i Dolors Palonés

 





‘La inmensa minoría’

7 06 2016

L’EDITORIAL DENES PUBLICA UNA ANTOLOGIA D’ARTICLES DEL PERIODISTA RAFAEL PRATS RIVELLES, A CURA DE JOSÉ RICARDO SEGUÍ

 

portada (3) - copia

 

Quan la nostra col·lecció literària estava encara en bolquers,  el periodista Rafa Prats (València, 1943-2015) ens va dedicar una columna titulada “Libros religiosos”. Ho va fer en la seua secció “La inmensa minoría”. Era el 14 d’abril del 2008. Dos dies després presentàvem els dos primers volums de “Rent” en el Centre de Cultura Contemporània Octubre. Les paraules del periodista donaven el tret d’eixida a un nou projecte de l’editorial Denes. En aquells moments d’incertesa agraïrem de debò aquell article:

“En enero de 1959, cuando estudiaba el curso preuniversitario, Juan XXIII anunciaba el concilio Vaticano II que sería clausurado por Pablo VI en 1965. Eran tiempos de aggiornamento, de ponerse al día, también en materia religiosa. Así fue como alterné la lectura de libros de Unamuno, Ortega y Sartre, Hernández y Neruda, con algunos de la BAC, Biblioteca de Autores Cristianos nacida de la Editorial Católica y de la orientación de Ángel Herrera Oria…”

Com qui no vol, a través d’un record personal, Prats captava l’atenció del lector i anunciava el naixement de Rent, “una colección de literatura religiosa contemporánea, que comprende diferentes géneros: desde la narrativa y la poesía al ensayo y al teatro”. Temps després, el periodista ens dedicà un altre article –Los  versos religiosos de V. A. Estellés-, amb motiu de l’edició del número 6 de Rent, Déu entre les coses. Antologia de poesia religiosa, a cura d’Enric Ferrer Solivares.

Rafa Prats ja no està entre nosaltres, però una selecció dels seus millor articles se’ns ofereix en La inmensa minoría, un recull del periodista José Ricardo Seguí. El llibre va precedit de tres textos introductoris a cura de Juan Ángel Blasco, Román de la Calle i el mateix Seguí, i veu la llum en Denes, la nostra editorial, que aposta, una volta més, per la dignificació de la cultura valenciana. Aquell article que fa huit anys ens va donar carta de naturalesa com a col·lecció literària, cobra ara nova vida. “Libros religiosos” fou una de les tessel·les que Rafa Prats va anar acoblant pacientment, dilluns a dilluns, en el mosaic de La inmensa minoría, una obra que ara podem contemplar en tota la seua magnitud. Art i literatura en estat pur.





Dijous, 26 de maig, presentació a Gandia de dos treballs inèdits de Joan Fuster

22 05 2016

L’ACTE TINDRÀ LLOC A LES 20,00 HORES A LA CASA DE CULTURA MARQUÉS DE GONZÁLEZ DE QUIRÓS (PASSEIG DE LES GERMANIES, 13).

 

Acte_III_Bona_NovaL’obra de Joan Fuster continua despertant l’interés dels lectors. En dóna fe la recuperació de dos textos inèdits seus de l’any 1952. Es tracta de l’assaig Les idees religioses i l’existencialisme en el teatre modern i de la traducció de l’obra de Paul Claudel, L’Annonce faite à Marie, representada a Sueca sota el títol de La bona nova a Maria, l’11 d’octubre de 1952. Els dos escrits s’emmarquen en les festes de la coronació de la Mare de Déu de Sales, patrona de la ciutat natal de l’escriptor.

El volum que recull les obres conté un estudi introductori de Francesc Pérez i Moragón i un apèndix documental amb fotografies de la representació a Sueca i dels mecanoscrits, que revelen les nombroses correccions que va patir l’obra teatral. La bona nova a Maria ha requerit un minuciós treball dels curadors Santi Vallés i Pérez i Moragón.

Després de les presentacions a València, Sueca i l’Alcúdia, ara li toca el torn a Gandia. La Casa de la Marquesa acollirà un acte que comptarà amb la participació dels responsables de l’edició i del crític literari i membre del patronat de l’IEC Alfons el Vell, Enric Ferrer Solivares. Clouran la presentació les actrius Dolors Palonés i Joana Sales, que faran una lectura dramatitzada d’un fragment de l’acte tercer de La bona nova a Maria.

 

Foto: L’Annonce faite à Marie en polonés. Muntatge de Lembit Peterson, 2012.





El periòdic ‘L’Alcúdia 752’ es fa ressò de la presentació dels dos textos inèdits de Fuster

4 05 2016

Alcúdia (2)

L’Alcúdia 752, publicació mensual de l’Ajuntament de l’Alcúdia, es fa ressò de la presentació en la Casa de la Cultura, el passat 8 d’abril, del volum que recull dos treballs inèdits de Fuster: l’assaig Les idees religioses i l’existencialisme en el teatre modern i la traducció de La bona nova a Maria, de Paul Claudel.

[Cliqueu sobre la imatge per a llegir la notícia. L’Alcúdia 752, abril del 2016, p. 26].





Càlida acollida de l’Alcúdia als treballs inèdits de Joan Fuster

11 04 2016

LA TRADUCCIÓ DE LA BONA NOVA A MARIA, DE PAUL CLAUDEL, I L’ASSAIG LES IDEES RELIGIOSES I L’EXISTENCIALISME EN EL TEATRE MODERN DESPERTEN L’INTERÉS DEL PÚBLIC ALCUDIENC PER AQUESTS TREBALLS DE JOVENTUT DE L’ESCRIPTOR DE SUECA

PRAlcudia06

L’edició dels dos treballs inèdits de Joan Fuster, escrits en 1952, i l’excel·lent resposta de crítica i públic, renoven l’interés pel cèlebre escriptor valencià. L’acte de presentació a la Casa de la Cultura de l’Alcúdia és una mostra fefaent de la capacitat de convocatòria que suscita el descobriment d’uns textos ben singulars, redactats al caliu de les Festes de la Coronació de la Mare de Déu de Sales.

PRAlcudia08Un bon grapat d’amics i admiradors de Joan Fuster assistiren el divendres passat a la presentació del volum: Manolo Boix, artista plàstic i amic de Fuster; Ramon Trullenque, metge, professor i xofer de Fuster durant un temps; Teresa i Matilde Bausset, filles del millor amic de Fuster a l’Alcúdia, Josep Lluís Bausset;  Francesc Martínez Gallego, catedràtic d’història de la comunicació; els filòlegs Rosanna Pasqual, Joan Maria Furió i Ximo Juan-Mompó; els escriptors Vicent Nàcher i Josep Millo; el pintor Ximo Gascón; l’exalcalde Robert Martínez Correcher; la regidora Oreto Trescolí o el primer tinent d’alcalde Paco Sanz formaven part del nombrós públic present en l’acte.

El regidor de Cultura, Toni Benavent, exercí de presentador dels dos participants, Agustí Colomer, director de la col·lecció Rent, de literatura religiosa contemporània, i Santi Vallés, curador de l’edició dels textos. L’alcalde Andreu Salom adreçà unes paraules als assistents subratllant l’interés per acollir aquestes obres inèdites de Fuster, persona estretament vinculada a l’Alcúdia per llaços d’amistat, i felicità Santi Vallés i l’editorial Denes per la publicació tan acurada de l’obra.

PRAlcudia11Tot seguit, Agustí Colomer contà fil per randa el procés de recerca del llibret de La bona nova a Maria i les vicissituds dels dos mecanoscrits de Les idees religioses i l’existencialisme en el teatre modern. Mostrà la seua satisfacció per l’edició d’uns textos que acrediten l’existència d’una literatura religiosa contemporània “que té la capacitat d’interpel·lar-nos, de dir moltes coses a l’home de hui”.

PRAlcudia05Santi Vallés, resseguint l’estudi introductori de Francesc Pérez i Moragón, va subratllar la importància de l’assaig de Fuster que anticipa moltes de les seues preocupacions com ara el “descrèdit de la realitat” en les arts plàstiques, el desencís de molts escriptors progressites respecte a la URSS o la llibertat de l’intel·lectual. La idea força de Les idees religioses... és l’existència d’una “literatura de la condició humana” comuna a autors de teatre religiós de diferent caire, com Claudel, Shaw o Eliot, i a escriptors existencialistes com Sartre o Camus.

PRAlcudia04L’acte de presentació a l’Alcúdia finalitzà amb la lectura dramatitzada d’un fragment de La bona nova a Maria. Inma Martínez Torró i Pino Díaz Cuyàs, de l’associació d’espectadors d’arts escèniques La Butaca, posaren veu a Violana i Mara en un dels diàlegs més intensos i bells de l’obra de Paul Claudel.

PRAlcudia07PRAlcudia10PRAlcudia03

 

 

 

Fotografies: Toni Martínez