‘Dues obres de Fuster de 1952′, article de Josep Miquel Bausset a ‘La Veu del País Valencià’ (21.IV.2015)

27 04 2015

 

bausset-1

 

Hui dimarts a les 7 de la vesprada, a València, a l’Octubre Centre de Cultura Contemporània, es presentaran dues obres de Joan Fuster, en un volum publicat per l’editorial Denes, en la col·lecció Rent. Són dos textos inèdits de Fuster en la seua vessant d’assagista i de traductor. Es tracta, per una part, de l’estudi, Les idees religioses i l’existencialisme en el teatre modern, i per l’altra, la versió de L’Annonce faite à Marie, de Paul Claudel, a la qual l’escriptor de Sueca posà com a títol, La bona nova a Maria.

L’octubre de 1952, per les festes de la coronació de la Mare de Déu de Sales, patrona de Sueca, Joan Fuster propicià la representació escènica, en valencià, de l’obra de Claudel. A més, escriví un breu assaig al certamen literari convocat amb motiu d’aquelles festes. Les dues actuacions de Fuster, com afirma Francesc Pérez i Moragón en la introducció d’aquest volum, “estigueren envoltades d’algunes circumstàncies que retraten molt bé l’època, en ple franquisme”.

La primera obra és un text mecanografiat, amb el títol, Les idees religioses i l’existencialisme en el teatre modern. Pel que fa a la traducció de l’obra de P. Claudel, aquest text veu ara la llum gràcies a la tenacitat de l’amic Agustí Colomer, que des de feia anys buscava un exemplar de la traducció de Joan Fuster de L’Annonce faite à Marie, per tal d’incorporar-la a la col·lecció que, amb entusiasme, dirigeix Francesc Ferrer i Escrivà, fill del benemèrit amic Francesc Ferrer Pastor. En la recerca d’aquesta obra de Claudel, Santi Vallés, a partir de la pista donada per Fuster en carta a Vicenç Riera i Llorca el 6 de juny de 1953 sobre la gravació que Ràdio València va fer de la representació de La bona nova a Maria, va tractar de localitzar la cinta magnetofònica als arxius de la cadena SER, tot i que sense cap resultat positiu. Va ser Agustí Colomer qui va trobar la còpia que s’ha fet servir en aquesta edició, dins el fons del músic i compositor Agustí Alaman i Rodrigo.

Entre els premis atorgats als Jocs Florals organitzats en honor de la Mare de Déu de Sales, Fuster en va guanyar un, Las ideas religiosas y el existencialismo en el teatro moderno. Aquest text, de set folis i en castellà, és, segons Francesc Pérez Moragón, un atac frontal contra l’existencialisme i una defensa exaltada de la religió catòlica, per la qual cosa, segons Pérez Moragón, l’objectiu de Fuster era aconseguir la modesta remuneració econòmica  que el guardó comportava.

Fuster, com defensa Pérez Moragón, adoptava un to quasi caricaturesc dels tòpics impulsats pel nacionalcatolicisme imperant. A banda del títol en castellà i de la referència temàtica, Las ideas religiosas y el existencialismo en el teatro moderno, no té res a vore amb Les idees religioses i l’existencialisme en el teatre modern que ara veu la llum. Per alguna raó que ignorem, com dedueix Pérez Moragón, Fuster preparà un escrit en valencià amb el mateix títol del que finalment presentà, i que és el que ara es publica en aquest volum de l’editorial Denes. A diferència d’aquell, aquest és més extens i d’una orientació distinta, i més d’acord amb el pensament de Fuster. Potser algú que formava part del jurat va aconsellar Joan Fuster substituir-lo, en vore que no seria guardonat, perquè oferia massa discrepàncies amb el pensament oficial. O va ser el mateix escriptor de Sueca qui, com una escenificació sarcàstica, com diu Pérez Moragon, va perpetrar en quatre grapats l’escrit més breu, ultracatòlic i antiexistencialista, però susceptible d’aconseguir el guardó i els diners que comportava.

Al contrari que aquella versió caricaturesca i en castellà, aquest estudi que ara veu la llum té una sèrie de qualitats que permeten considerar-lo ben interessant, segons Pérez Moragón, dins la producció inicial de Joan Fuster. En aquest assaig trobem alguns dels temes que ja interessaven a l’assagista de Sueca: el descrèdit de la realitat en les arts plàstiques, la consideració dels escriptors estalinistes com a revolucionaris coartats pel sistema que defensaven, i el desencís de molts escriptors progressistes respecte a l’URSS, la llibertat de l’intel·lectual, els canvis en les relacions socials impulsats pel desenvolupament tecnològic i altres qüestions semblants. L’objectiu de l’estudi era contraposar les idees d’alguns autors de teatre religiós, i aquella literatura que posava damunt l’escenari les idees pròpies del corrent  existencialista.

Llegeix la resta d’aquesta entrada »





La Vanguardia: ‘Ensayo y debut de un Joan Fuster inédito’

25 04 2015

DOS TEXTOS INÉDITOS DEL ENSAYISTA DE SUECA SALEN A LA LUZ SESENTA AÑOS DESPUÉS. AMBAS OBRAS ENRIQUECEN LA VISIÓN DEL QUE FUERA AUTOR DE NOSALTRES ELS VALENCIANS Y DE UNA VASTA OBRA FUNDAMENTAL PARA LA CULTURA VALENCIANA Y CATALANA

 

1002 (2)

 

Valencia. (redacción) Octubre de 1952, Sueca. Un joven Joan Fuster, acompañado de Francesc de Paula Burguera, saludan desde el escenario al público asistente a la representación de La bona nova a Maria, del dramaturgo francés Paul Claudel. Autoridades, vecinos y un nutrido grupo de escritores venidos de Valencia aplauden ante lo que es un hecho insólito para la época: la representación en valenciano de uno de las obras más celebradas del teatro europeo del momento.

Fuster, traductor, y Burguera, director de escena, observan impertérritos la reacción favorable de un público que corresponde con aplausos a los personajes y al elenco de actores que la han llevado a escena. Ante la imposibilidad de conseguir un ejemplar de la traducción de Pere Ribot y Ferran Canyameres, estrenada en Barcelona unos meses antes, Fuster se ve obligado a improvisar una traducción con el mismo título para eludir la acción de la censura.

Nos encontramos en el marco de los Juegos Florales en honor de la canonización de la Virgen de Sales, patrona de la población. Un espigado Fuster se ve recompensado por partida doble, ya que, coincidiendo con tal conmemoración, un jurado afín al Régimen decide premiar su ensayo Las ideas religiosas y el existencialismo en el teatro moderno. Se trata de una obra breve, una invectiva desmedida contra el existencialismo y a favor de las esencias patrias, que, tanto por el estilo como por el contenido, poco o nada tiene que ver con su otro ensayo homónimo en valenciano Les idees religioses i l’existencialisme en el teatre modern, un estudio crítico de la literatura europea del momento que Fuster había pensado presentar al citado certamen literario y que al final, por recomendación de Xavier Casp, decidió guardar en un cajón.

Estas y otras circunstancias sobre la vida y la obra del homenot de Sueca son las que se desprenden del estudio de Francesc Pérez Moragón, que acompaña la edición de estas dos obras hasta ahora inéditas de Fuster. De su publicación se ha hecho cargo la editorial Denes, en la colección “Rent” de literatura religiosa, gracias a la perseverancia del director de esta colección Agustí Colomer, que recuperó el mecanoscrito de La bona nova a Maria en un hallazgo fortuito entre los documentos del fondo del compositor y músico Agustí Alaman, así como a la mediación de Francesc Pérez Moragón y Manel Chaqués, que localizaron las dos versiones complementarias del citado ensayo.

“El ensayo, como estudio crítico, y la obra de teatro, como materialización de una de las manifestaciones más celebradas de lo que se conoce como literatura de la condición humana, se presentan como las dos caras de una misma moneda en la medida que el primero adelanta y sitúa en perspectiva las claves interpretativas del segundo”. Con estas afirmaciones, Santi Vallés, responsable de la edición de estas obras junto con Francesc Pérez Moragón, subraya la importancia de su difusión de manera conjunta porque “ofrece al lector la posibilidad de conocer de cerca las diferentes tendencias del teatro religioso contemporáneo (desde Claudel a Eliot pasando por Shaw) y de las posiciones enfrentadas de un existencialismo con voces tan dispares que van desde el infierno simbólico de Sartre a la esperanza de Camus en la salvación del hombre a partir de su sublevación moral”.

La Vanguardia, 23 d’abril del 2015. (Si voleu accedir a la versió electrònica, cliqueu ací).





Presentació a València de dues obres inèdites de Joan Fuster a la col·lecció Rent de l’editorial Denes

25 04 2015

DSCN0589

Agustí Colomer (director de Rent) i Santi Vallés (curador)

 

Dimarts, 21 d’abril, vam presentar a l’Octubre Centre de Cultura Contemporània el volum número 14 de la col·lecció Rent. Sempre és una satisfacció presentar un nou títol, però en aquesta ocasió adquiria un caràcter especial per a tots els que fem possible Rent. L’any 2007, quan s’estava gestant la col·lecció, una de les obres que es volia publicar era L’Annonce faite à Marie, de Paul Claudel, en la traducció que Fuster va realitzar per a la representació a Sueca l’11 d’octubre de 1952, amb motiu de les Festes de la Coronació de la Mare de Déu de Sales. La recerca del text fou molt costosa i implicà tot un conjunt de persones fins que, finalment, a les acaballes del 2013, es localitzà el mecanoscrit en el fons Agustí Alaman de la Biblioteca Valenciana. Francesc Pérez i Moragón, un dels millors especialistes en Joan Fuster, es va fer càrrec de l’estudi introductori i, en companyia del filòleg Santi Vallés, de preparar l’edició. Alhora, Pérez Moragón va suggerir l’edició d’un assaig inèdit de Joan Fuster, escrit per les mateixes dates, i que tractava sobre Les idees religioses i l’existencialisme en el teatre modern. Les dues obres es complementaven a la perfecció. Fou així com s’anà perfilant el volum doble especial que, a més de la introducció, recull un apèndix amb fotografies de la representació celebrada a Sueca i altres documents.

 

WDarreragral_ResolutionPlus

 

Ara, finalment, tots podem fruir de la lectura de La bona nova a Maria, una representació teatral que ha esdevingut tot un símbol de l’esforç per dignificar el teatre valencià de la postguerra i que presenta l’al·licient de ser el primer treball de traducció realitzat per Joan Fuster. Alhora, les planes de Les idees religioses i l’existencialisme en el teatre modern ens descobreixen el mestratge en el conreu de l’assaig literari d’un jove Fuster que encara no havia fet la trentena. Un Fuster que, com assenyala Pérez Moragón en la introducció, anticipa molts dels temes que tractarà en la seua fèrtil trajectòria literària –el descrèdit de la realitat en les arts plàstiques, la llibertat de l’intel·lectual, el desencís de molts escriptors progressistes respecte a la URSS…– i que confronta les idees d’alguns autors de teatre religiós (Claudel, Shaw o Eliot) i aquella literatura que posava damunt l’escenari les idees pròpies del corrent existencialista (Camus i Sartre), subratllant els punts de convergència que permeten parlar d’una «literatura de la condició humana». Dues obres, en definitiva, ben representatives de l’esperit que anima la col·lecció Rent: el diàleg entre la creació literària i la dimensió religiosa.

De tots aquests aspectes –i d’alguns més- tinguérem ocasió de parlar tots els qui ens reunírem en l’acte de presentació. Un acte en el qual estaven presents molts dels que han fet possible l’edició més coral de totes les que han vist la llum a la col·lecció Rent.

 

Wpublic02_ResolutionPlus

 

Wpublic01_ResolutionPlus

 





Dimarts, 21 d’abril, el Centre Octubre acollirà la presentació de dos textos inèdits de Joan Fuster

13 04 2015

LA COL·LECCIÓ RENT (EDITORIAL DENES) TRAU A LA LLUM, SEIXANTA ANYS DESPRÉS, UN ASSAIG I UNA TRADUCCIÓ DE L’ESCRIPTOR DE SUECA

 

Foto 01. Joan Fuster Alacant 1952El 21 d’abril, dimarts, a les 19.00 h, tindrà lloc a l’Aula 1 del Centre de Cultura Contemporània Octubre (c/ Sant Ferran 12, València), la presentació de l’últim volum de la col·lecció Rent, de literatura religiosa contemporània en valencià. El llibre recull dos textos inèdits de Joan Fuster: l’assaig Les idees religioses i l’existencialisme en el teatre modern, i la traducció de l’obra teatral L’Annonce faite à Marie, de Paul Claudel, sota el títol de La bona nova a Maria. Aquest volum doble, de caràcter extraordinari, conté un estudi introductori de Francesc Pérez i Moragón i un apèndix documental amb fotografies de la representació de l’obra teatral a Sueca l’11 d’octubre de 1952.

En l’acte intervindran Agustí Colomer, director de la col·lecció Rent, i Santi Vallés, curador, amb Francesc Pérez i Moragón, de l’edició dels textos.

Fotografia: Joan Fuster a Alacant, setembre de 1952. Casa Joan Fuster AFJF-1259





¡Al·leluia en la sang!

5 04 2015

Resurrezzione. Pericle Fazzini. Aula Nervi. Vaticà

 

¡Al·leluia en la sang! ¡Dringuen campanes!

Ja clareja l’albada a la sendera

i el Miracle en les ànimes humanes

és la fe que lluitant amb boires vanes

ha capit la divina primavera.

 

Joan Valls, Tast d’eternitat, col·lecció Rent 12, Editorial Denes, 3a ed., 2012.





Joan Alfred Martínez: ‘Unitat en la diversitat: la inspiració europea del valencianisme’

8 03 2015

ARTICLE A LA REVISTA CRESOL DEL CURADOR DEL LLIBRE DE DENIS DE ROUGEMONT, FEDERALISME, PERSONALISME, ECUMENISME. LA INSPIRACIÓ EUROPEA (Rent 8)

llibrerougemont[1]En 1975, en el tens tram final del tardofranquisme, davant la incertesa sobre el futur immediat, es publicà Salvació: Europa, obra del pensador suís Denis de Rougemont, en què es defenia “la unitat en la diversitat” com a idea motriu dels esforços europeistes. Hui com ahir, quan, enmig de les sufocants angúnies de la crisi socioecònomica actual, ens plantegem uns fonaments sòlids per a la democràcia, la justícia i la cohesió social, el desenvolupament econòmic i la supervivència del poble valencià com a nacionalitat històrica, estem abocats a un dilema semblant. No hi ha cap dubte. Ens movem assetjats per les amenaces involucionistes del creixent populisme ultradretà i patrioter, l’enervant escepticisme antieuropeu d’una part significativa de l’esquerra continental i les pulsions recentralitzadores dels estats nacionals, zelosos d’absorbir de nou sobirania tant del poder polític supraestatal com infraestatal.

Ara bé, per als valencianistes sincers, per als qui creuen en les bondats de l’autogovern nostrat, ja siguen nacionalistes, federalistes o fins i tot mers autonomistes, l’europeisme no pot deixar de ser una pregona i arrelada convicció, viscuda amb conscient gravetat a hores d’ara. No debades, s’hi juguem molt amb l’envit de les forces antieuropeistes. Llegeix la resta d’aquesta entrada »





‘El poder revelador i rebel·lador’

20 02 2015

 

Foto 01. Joan Fuster Alacant 1952

 

Ja ha perdut vigència aquella apreciació estesa per tot Europa immediatament després de la Guerra del 14, segons la qual l’art i la literatura, i més en concret l’art i la literatura que aleshores anaven definint-se, eren «cosa de joc». Una època que havia perdut de vista l’esteticisme wildeà, i que comptava entre les seues experiències una sèrie de commocions socials profundíssimes, semblà, per un moment, retornar a la gratuïtat en les creacions de l’esperit. Els crítics volien veure en l’«avantguardisme» una pura boutade. Alguns començaren a parlar de «deshumanització». Potser, en el fons, es temia creure en la virulència última que contenia aquell moviment heteròclit. En poesia, per exemple, s’arribà a l’abandó absolut de la lògica, a l’exaltació dels ingredients irracionals; en pintura dominà un agut sentiment de descrèdit de la realitat. Això, i molts altres símptomes més, en el mateix sentit, suposaven un atemptat contra les bases de la vella cultura occidental, tal com les havia fixades el Renaixement. Un instint de revolta, més o menys perfilat, s’ocultava als ulls de l’espectador entre la sorpresa i l’enginy que caracteritzaven les noves tendències. I és que, en realitat, l’artista, l’escriptor, no havien desertat de llur missió. L’art i la literatura que, com un estil nou, despertaven en la primera Postguerra europea, no eren més «cosa de joc» que l’art i la literatura de qualsevol altre temps. Jo crec que, a desgrat de les aparences, ho eren menys i tot. S’hi complia perfectament aquella llei exacta que ha subratllat André Gide: la irrevocable relació que existeix entre el valor d’un escriptor i la força revolucionària que l’anima (Retour de l’U.R.S.S., 1936; pàg. 79). Sempre, el gran escriptor ha jugat el paper de revulsiu. Amb independència del punt de partida de la seua ideologia —catòlic, protestant, ateu, de dreta, d’esquerra—, és el poder revelador i rebel·lador, és el «navegar contra corrent» allò que qualifica el literat. Almenys —precisa Gide— «en la nostra forma de societat».

Joan Fuster, Les idees religioses i l’existencialisme en el teatre modern, Denes, 2014.

Fotografia: Joan Fuster a Alacant, setembre de 1952. Casa Joan Fuster. AFJF-1259.








Follow

Get every new post delivered to your Inbox.