‘Un bri d’esperança. Sueca, 1952’ a l’Espai Joan Fuster

Sueca, la ciutat on es desenvolupa bona part de l’argument d’Un bri d’esperança, acollí la presentació d’esta novel·la divendres passat. El lloc escollit no podia ser millor: l’Espai Joan Fuster, el centre de difusió de l’obra de l’escriptor suecà ubicat en la llar del cèlebre intel·lectual valencià.

El director del centre, Salvador Ortells, mostrà la seua satisfacció per presentar una obra que recrea el muntatge de la representació teatral a Sueca de La bona nova a Maria, de Paul Claudel, l’11 d’octubre de 1952, un esdeveniment històric en la dignificació del teatre valencià de postguerra protagonitzat per Joan Fuster i dos dels seus millors amics: Francesc de Paula Burguera i Fermí Cortés. En l’acte intervingueren l’editora Núria Sendra, el director del Institut Valencià de Cultura, Abel Guarinos i l’autor, Agustí Colomer. Entre el públic assistent estaven presents els curadors de l’edició de La bona nova a Maria, Francesc Pérez i Moragón i Santi Vallés, el musicòleg Ernest Gonzàlez Fabra, el periodista Antoni Martínez Vendrell, l’exregidor de Cultura de l’Ajuntament, Vicent Baldoví, el director de la Biblioteca, Antoni Carrasquer, el director del Taller de Teatre de Sueca, Carles Royo, i les actrius Alícia Martí i Àngels Vendrell, que interpretaren els papers de Violana i Isabel en la reposició de La bona nova a Maria celebrada el 29 de desembre del 2016, seixanta-quatre anys després de la primera representació a la placeta Fonda de Sueca.

En les diferents intervencions, tant dels membres de la taula com del públic, es posà de relleu els nombrosos fruits que ha donat la troballa del mecanoscrit de La bona nova a Maria, una manifestació més de la fertilitat i perdurabilitat de la tasca intel·lectual de Joan Fuster. L’obra -que es donava per perduda- es descobrí en la Biblioteca Valenciana el 13 d’octubre del 2013. Un any després el text veia la llum en la col·lecció Rent, de l’editorial Denes, en companyia de l’assaig inèdit de Fuster, Les idees religioses i l’existencialisme en el teatre modern, i d’un estudi introductori de Francesc Pérez i Moragón. El 6 de febrer del 2016 es va celebrar en la casa Fuster l’acte de presentació a Sueca del citat volum i es realitzà una lectura dramatitzada d’un fragment de La bona nova a Maria a càrrec dels membres del Taller de Teatre de Sueca, fet que animà el seu director, Carles Royo, a preparar el muntatge de l’obra en el Nadal del 2016. Ara, tres anys després de la reposició de l’obra, l’editorial Bullent ha publicat la novel·la d’Agustí Colomer Un bri d’esperança. Sueca, 1952, guardonada amb el premi Soler i Estruch, una narració que recrea els preparatius i la representació de l’obra de Paul Claudel amb motiu de les Festes de Coronació de la Mare de Deu de Sales, patrona de la ciutat.

L’autor expressà el goig que li feia trobar-se de nou en l’Espai Fuster, ja que fou arran de la presentació a Sueca del volum de La bona nova a Maria, on es gestà la idea d’escriure una novel·la que rememorara les vicissituds que patiren Fuster, Burguera i Cortés per dur a terme la seua empresa.

Santi Vallés, Francesc Pérez i Moragón, Agustí Colomer i Ernest Gonzàlez Fabra

 

Dos treballs inèdits de Joan Fuster a la col·lecció Rent

L’ASSAIG LES IDEES RELIGIOSES I L’EXISTENCIALISME EN EL TEATRE MODERN I LA TRADUCCIÓ I ADAPTACIÓ DE L’OBRA TEATRAL DE PAUL CLAUDEL, LA BONA NOVA A MARIA, VEUEN LA LLUM EN L’EDITORIAL DENES

La col·lecció Rent (editorial Denes) té el gust d’anunciar-vos l’aparició del núm. 14, un volum doble que recull dos textos inèdits de Joan Fuster: l’estudi Les idees religioses i l’existencialisme en el teatre modern (1952) i la versió i adaptació de la peça teatral La bona nova a Maria, de Paul Claudel, dirigida per Francesc de Paula Burguera i representada a la plaça Fonda de Sueca l’11 d’octubre de 1952, en el marc de les festes de la Coronació de la Mare de Déu de Sales, patrona de la ciutat.

Les obres van precedides d’un estudi introductori de Francesc Pérez i Moragón, especialista en la biografia i l’obra de Joan Fuster, en el qual detalla les vicissituds que van travessar els dos textos. Santi Vallés i Pérez Moragón són els responsables d’una edició que ha resultat molt dificultosa sobretot pel que fa a la versió mecanoscrita de La bona nova a Maria.

Gràcies a ells, i gràcies a la col·laboració desinteressada de moltes persones -especialment de l’escriptor Josep Palàcios i de l’arxiver i cronista de Sueca, Antoni Carrasquer-, els lectors tenen a l’abast unes obres inèdites que han vist la llum en la col·lecció Rent després d’un procel·lós itinerari del qual dóna compte Francesc Pérez i Moragón en la introducció.

L’editorial Denes ha fet un esforç especial per a presentar en un volum doble -i acompanyat d’un apèndix fotogràfic que inclou imatges de la representació- uns textos que enriqueixen el coneixement de la primera etapa de Joan Fuster. Un esforç al qual ha contribuït també l’Ajuntament de Sueca, la Casa Joan Fuster i la Càtedra Joan Fuster de la Universitat de València. A tots ells, moltes gràcies.

 

Representació de La bona nova a Maria. Sueca, 11 d’octubre de 1952.
Fotografies de Miguel Ángel López-Egea Martínez-Carrasco.
Casa Joan Fuster. AFJF-0054.