Paul Claudel ressona a l’Espai Fuster

CRÒNICA DE LA PRESENTACIÓ A SUECA DE DOS TREBALLS INÈDITS DE JOAN FUSTER: L’ASSAIG LES IDEES RELIGIOSES I L’EXISTENCIALISME EN EL TEATRE MODERN I LA TRADUCCIÓ LA BONA NOVA A MARIA, DE PAUL CLAUDEL

Quan Alícia Martí i Sandra Gisbert s’acostaren als faristols, el silenci envaí l’Espai Fuster. En un tres i no res les actrius del Taller de Teatre de Sueca deixaren les cadires del públic i ens transportaren al bosc frondós de Chevroche, als temps de la lluita que enlairà Joana d’Arc com una “bandera alçada en mig de França”.

Mara: Sóc jo, Violana.

Violana: Oh veu no sentida des de fa tant de temps! Sou vós, mare meua?

Al carrer de Sant Josep ressonaren de nou les veus que en un llunyà 11 d’octubre del 1952 declamaren el text de Paul Claudel, en versió de Joan Fuster, a la placeta Fonda de Sueca. Entre els assistents a les Tertúlies de ca Fuster del passat divendres, 5 de febrer, més d’un havia presenciat la representació històrica amb motiu de les festes de la coronació de la Mare de Déu de Sales. Seixanta anys després avivaren el record amb la lectura dramatitzada d’un fragment de l’acte tercer de La bona nova a Maria.

Mara: Sóc jo, Violana.

Violana: És la vostra veu, i pareix una altra. Deixeu-me atiar el foc, que fa molt de fred.

Fou només un breu tast de l’obra, cinc minuts a tot estirar. Però les actrius aconseguiren introduir-nos, des del primer diàleg, en la bellesa i profunditat del text de Paul Claudel. En acabar la lectura, un llarg aplaudiment tancà l’acte de les Tertúlies de ca Fuster dedicat a la presentació del volum núm. 14 de la col·lecció Rent de l’editorial Denes, que inclou dos treballs inèdits de Fuster: l’assaig Les idees religioses i l’existencialisme en el teatre modern i la traducció de l’obra de Paul Claudel, La bona nova a Maria.

El poeta Salvador Ortells presentà l’acte. Tot seguit, Agustí Colomer, director de Rent, i Santi Vallés, cocurador de l’obra amb Francesc Pérez i Moragón, explicaren amb detall diferents aspectes de l’edició d’aquests treballs, com ara les vicissituds que travessaren la recerca dels dos texts editats i l’interés per publicar-los en aquesta col·lecció de literatura religiosa contemporània; la importància de l’assaig Les idees religioses…, que anticipa moltes qüestions que tractarà posteriorment Fuster; les dificultats d’edició del text de La bona nova a Maria; o la transcendència d’aquesta obra en la dignificació del teatre valencià de la postguerra. La lectura dramatitzada tancà brillantment l’acte de presentació d’un llibre que ens ajuda a conéixer la lucidesa i profunditat d’un jove Joan Fuster, i recupera la memòria d’un fet ben singular en la història del teatre valencià com el que es va esdevindre a Sueca l’any 1952.

Entre el nombrós públic assistent, figurava, entre altres, l’alcaldessa de Sueca, Raquel Tamarit, el regidor de Cultura, Vicent Baldoví, el director de l’Espai Fuster, Francesc Pérez i Moragón, el cronista oficial de Sueca, Antoni Carrasquer, el director del Taller de Teatre de Sueca, Carles Royo, i el coordinador del Circuït Teatral de la Comunitat Valenciana, Abel Guarinos.