Presentació de la novel·la “Un bri d’esperança” a la llibreria Fan Set

19 04 2019

 

 

Dimarts passat, 16 d’abril, tingué lloc a la llibreria Fan Set la presentació de la novel·la Un bri d’esperança. Sueca, 1952. La llibretera i escriptora Núria Cadenes mostrà la seua satisfacció per acollir la presentació d’esta obra, donà la benvinguda al nombrós públic assistent i presentà els tres participants en l’acte. Tot seguit, l’editora Núria Sendra, contà la seua experiència com a membre del jurat del Premi Soler i Estruch de narrativa curta, en el 62é Certamen literari Castellum Ripae. Subratllà la nombrosa quantitat de narracions presentades i la disputa final entre dos dels títols presentats. A la vista de la qualitat de les dos obres, acordaren publicar junt a la guardonada, Un bri d’esperança. Sueca, 1952, l’obra finalista, Tot és una llarga nit, de Joan Elies Andrés.

 

 

A continuació, prengué la paraula el director general de l’Institut Valencià de Cultura, Abel Guarinos, qui realitzà un perfil biogràfic de l’autor i contà l’estret lligam existent entre Un bri d’esperança i l’edició de La bona nova a Maria, publicada l’any 2014 en la col·lecció Rent de l’editorial Denes. Esta última obra, escrita pel dramaturg francés Paul Claudel i representada a Sueca l’any 1952, en la versió traduïda per Joan Fuster i dirigida per Francesc de Paula Burguera, constituïx el fil argumental de la novel·la. “El record d’aquella representació teatral és ben viu encara a Sueca. Quan em vaig casar, volia regalar als convidats el llibret de l’obra, però havia desaparegut. No es trobava enlloc. Em vaig alegrar moltíssim quan Agustí em va dir que l’havia trobat i Denes anava a editar-lo. Després organitzàrem la presentació a Sueca i d’allí sorgí la idea de tornar-la a representar. I així es va fer pel Taller de Teatre de Sueca, en el Nadal del 2016. Ara, a més del volum de l’obra, tenim la sort també de disposar d’esta novel·la que recrea tot aquell ambient d’aquella època i les vicissituds que hagueren de patir Fuster, Burguera i Fermí Cortés per poder-la representar”. Guarinos subratllà també que la novel·la arreplega un llenguatge natural, que fa versemblant els diàlegs, i es congratulà de la nombrosa presència d’expressions populars: “acabar com Camot”, “més templat que l’orgue de Sollana”, “cames ajudeu-me”, “mut i callosa, que ve la rabosa”, “avant va el carro”…

 

 

Agustí Colomer començà la seua intervenció amb unes sentides paraules sobre l’incendi que assolà la catedral de Notre Dame, un referent de la Cristiandat i de la cultura europea omnipresent. “Hui cal evocar eixe record especialment, ja que l’autor de La bona nova a Maria, Paul Claudel, experimentà la conversió en eixe espai que ara està abrusat per les flames”. Tot seguit explicà les circumstàncies que propiciaren la redacció de la novel·la i el sentiment que experimentà en el provés de creació: “Quan l’escrivia, se’m feien present unes paraules d’Alain Finkielkraut: ‘La cultura és l’art de fer societat amb els morts’. La cnsciència de ser hereu, el deure d’agraïment, un xicotet tribut a aquells valencians -com Burguera, Fuster, Cortés, Casp- que, a pesar de les dificultats que hagueren de patir, i, sobretot, de la indiferència de la gent (possiblement encara més dolorosa), vullgueren comprometre’s generosament per una llengua que ells dignificaren. I ho feren amb n acte senzill: una representació teatral en les festes del seu poble. Una acció que, en circumstàncies normals, no hauria passat de meritòria, però que en el context del franquisme dels anys cinquanta esdevenia gegantina.”

 

 

L’autor conclogué la seua intervenció amb una reflexió sobre els personatges de ficció que apareixen en la novel·la: “Un d’ells és eixa xiqueta menuda que ens interpel·la des de la coberta del llibre,  que representa l’esperança. És ella en realitat el fil conductor que mou als personatges del llibre, un fil com el d’Ariadna, que ens ajuda a fugir del Minotaure de l’oblit. Perquè no hi ha mur prou fort que no es bade si hi fiquem un bri d’esperança.”

Entre el nombrós públic assistent figuraven Judit i Conxa Burguera, filla i germana, respectivament, de Francesc de Paula Burguera, els acadèmics Àngel Calpe, Eduard Mira, Josep Palomero, Honorat Ros i Abelard Saragossà, i el dramaturg Rodolf Sirera.

 





La novel·la ‘Un bri d’esperança. Sueca, 1952’ recrea la representació de ‘La bona nova a Maria’

6 04 2019

 

Fa més de dos anys de l’últim post penjat al blog de Rent. Coincidia amb la reposició a Sueca, seixanta-quatre anys després, de La bona nova a Maria, l’obra teatral de Paul Claudel traduïda per Joan Fuster i dirigida per Francesc de Paula Burguera. La versió de Fuster i un assaig inèdit seu titulat Les idees religioses i l’existencialisme en el teatre modern, precedit d’una introducció de Francesc Pérez Moragón, integren el volum 14, l’últim llibre editat de la col·lecció Rent.

Ara tenim la satisfacció d’anunciar-vos que acaba d’aparéixer la novel·la Un bri d’esperança. Sueca, 1952, escrita pel director de la nostra col·lecció, Agustí Colomer. L’obra recrea el context històric i les vicissituds que patiren els artífexs de la representació de La bona nova a Maria. La novel·la fou guardonada amb el Premi Soler i Estruch 2018, i ha sigut publicada per Edicions del Bullent.

La presentació d’Un bri d’esperança. Sueca, 1952, tindrà lloc el pròxim 16 d’abril, a les 19.00 hores, a la Llibreria Fan Set (C/ Sant Ferran, 12, València). Hi intervindran l’editora Núria Sendra, el director de l’Institut Valencià de Cultura, Abel Guarinos i l’autor.