Presentació de la novel·la “Un bri d’esperança” a la llibreria Fan Set

19 04 2019

 

 

Dimarts passat, 16 d’abril, tingué lloc a la llibreria Fan Set la presentació de la novel·la Un bri d’esperança. Sueca, 1952. La llibretera i escriptora Núria Cadenes mostrà la seua satisfacció per acollir la presentació d’esta obra, donà la benvinguda al nombrós públic assistent i presentà els tres participants en l’acte. Tot seguit, l’editora Núria Sendra, contà la seua experiència com a membre del jurat del Premi Soler i Estruch de narrativa curta, en el 62é Certamen literari Castellum Ripae. Subratllà la nombrosa quantitat de narracions presentades i la disputa final entre dos dels títols presentats. A la vista de la qualitat de les dos obres, acordaren publicar junt a la guardonada, Un bri d’esperança. Sueca, 1952, l’obra finalista, Tot és una llarga nit, de Joan Elies Andrés.

 

 

A continuació, prengué la paraula el director general de l’Institut Valencià de Cultura, Abel Guarinos, qui realitzà un perfil biogràfic de l’autor i contà l’estret lligam existent entre Un bri d’esperança i l’edició de La bona nova a Maria, publicada l’any 2014 en la col·lecció Rent de l’editorial Denes. Esta última obra, escrita pel dramaturg francés Paul Claudel i representada a Sueca l’any 1952, en la versió traduïda per Joan Fuster i dirigida per Francesc de Paula Burguera, constituïx el fil argumental de la novel·la. “El record d’aquella representació teatral és ben viu encara a Sueca. Quan em vaig casar, volia regalar als convidats el llibret de l’obra, però havia desaparegut. No es trobava enlloc. Em vaig alegrar moltíssim quan Agustí em va dir que l’havia trobat i Denes anava a editar-lo. Després organitzàrem la presentació a Sueca i d’allí sorgí la idea de tornar-la a representar. I així es va fer pel Taller de Teatre de Sueca, en el Nadal del 2016. Ara, a més del volum de l’obra, tenim la sort també de disposar d’esta novel·la que recrea tot aquell ambient d’aquella època i les vicissituds que hagueren de patir Fuster, Burguera i Fermí Cortés per poder-la representar”. Guarinos subratllà també que la novel·la arreplega un llenguatge natural, que fa versemblant els diàlegs, i es congratulà de la nombrosa presència d’expressions populars: “acabar com Camot”, “més templat que l’orgue de Sollana”, “cames ajudeu-me”, “mut i callosa, que ve la rabosa”, “avant va el carro”…

 

 

Agustí Colomer començà la seua intervenció amb unes sentides paraules sobre l’incendi que assolà la catedral de Notre Dame, un referent de la Cristiandat i de la cultura europea omnipresent. “Hui cal evocar eixe record especialment, ja que l’autor de La bona nova a Maria, Paul Claudel, experimentà la conversió en eixe espai que ara està abrusat per les flames”. Tot seguit explicà les circumstàncies que propiciaren la redacció de la novel·la i el sentiment que experimentà en el provés de creació: “Quan l’escrivia, se’m feien present unes paraules d’Alain Finkielkraut: ‘La cultura és l’art de fer societat amb els morts’. La cnsciència de ser hereu, el deure d’agraïment, un xicotet tribut a aquells valencians -com Burguera, Fuster, Cortés, Casp- que, a pesar de les dificultats que hagueren de patir, i, sobretot, de la indiferència de la gent (possiblement encara més dolorosa), vullgueren comprometre’s generosament per una llengua que ells dignificaren. I ho feren amb n acte senzill: una representació teatral en les festes del seu poble. Una acció que, en circumstàncies normals, no hauria passat de meritòria, però que en el context del franquisme dels anys cinquanta esdevenia gegantina.”

 

 

L’autor conclogué la seua intervenció amb una reflexió sobre els personatges de ficció que apareixen en la novel·la: “Un d’ells és eixa xiqueta menuda que ens interpel·la des de la coberta del llibre,  que representa l’esperança. És ella en realitat el fil conductor que mou als personatges del llibre, un fil com el d’Ariadna, que ens ajuda a fugir del Minotaure de l’oblit. Perquè no hi ha mur prou fort que no es bade si hi fiquem un bri d’esperança.”

Entre el nombrós públic assistent figuraven Judit i Conxa Burguera, filla i germana, respectivament, de Francesc de Paula Burguera, els acadèmics Àngel Calpe, Eduard Mira, Josep Palomero, Honorat Ros i Abelard Saragossà, i el dramaturg Rodolf Sirera.

 





Josep Palomero ressenya els dos inèdits de Joan Fuster

1 05 2015

logotipo

Les idees religioses i l’existencialisme en el teatre modern de Joan Fuster. Editorial; Denes Editorial, 2014. Pàgines 197.

El director de la col·lecció ‘Rent’ de l’Editorial Denes, Agustí Colomer, estava convençut que per alguna banda devia haver un exemplar el text perdut de la traducció de l’obra de Paul Claudel ‘L’Annonce faite à Marie’ (1912) que Joan Fuster va ‘dictar’ per a la representació que de ‘La bona nova a Maria’ es va fer a Sueca amb motiu de la coronació de la Mare de Déu de Sales el 1952. I així ha sigut. Gràcies a l’arqueologia literària i a la casualitat, s’ha trobat l’únic mecanoscrit que ha sobreviscut, en el llegat del músic Agustí Alamán de la  Biblioteca Valenciana, qui s’havia d’encarregar de la part musical de la representació que de la mateixa obra s’havia previst fer a València l’any següent. No va poder ser, perquè els censors no estaven tan tontos. A Sueca, passe, però València, poca broma, era una altra cosa.

El llibre conté un altre text, que és un assaig curt en què Fuster analitza de manera preclara, en aquella època remota i catacúmbica, la religiositat i l’existencialisme en el teatre modern. La introducció situa perfectament en aquell context els dos textos del jove assagista.

El Periódico Mediterráneo. Diumenge, 19 d’abril del 2015.





Ressenya de ‘Tast d’eternitat’ al diari Mediterráneo

9 07 2013

logotipo

L’ACADÈMIC JOSEP PALOMERO DEDICA UN DELS SEUS ‘COMENTARIS LITERARIS’ AL LLIBRE DE JOAN VALLS I JORDÀ

Enric Ferrer Solivares destaca en la seua excel.lent introducció el caràcter d’itinerari espiritual que té aquest llibre del poeta alcoià, i afirma que “poques vegades en la nostra poesia del segle XX ha aparegut amb tal força una visió dramàtica i esperançada de l’home”. De fet, el principal tema de l’obra del poeta d’Alcoi és la soledat de l’home, entesa com a una situació de desarrelament, de tristesa i d’abandó i com un motiu de puresa de l’individu aïllat. Els principals símbols que utilitza Valls són Déu i l’àngel, l’illa i la rosa, la natura i la infantesa, l’amor i la poesia, els quals, aliats amb la solitud del poeta, fan possible que aquest tinga fe en i confiança en l’eternitat, així com esperança en una mort acceptada.

La lírica de Joan Valls, densa i compacta, mereix un lloc d’honor entre els poetes valencians del segle XX. La seua extensa i rica producció poètica, potser injustament oblidada i marginada per la seua condició de perifèric, es distribueix en un total de 24 títols, entre el primer, ‘La cançó de Mariola’ (1947) i l’últim, l’antologia bilingüe titulada ‘Vint poemes’ (1990).

Josep Palomero, “Cuadernos”, el Periódico Mediterráneo, 21.04.2013, p. 8.

 

 





L’Acadèmia Valenciana de la Llengua dóna a conéixer la programació de l’Any Estellés

2 11 2012

L’Acadèmia Valenciana de la Llengua ha anunciat en la seua pàgina web l’inici de la pròxima edició de l’Escriptor de l’Any 2012-2013 dedicada a Vicent Andrés Estellés. El poeta de Burjassot pren el relleu a «Teodor Llorente, patriarca de la Renaixença», homenatjat en la darrera edició. Sota el títol «Vicent Andrés Estellés. Cronista de records i d’esperances» tindrà lloc del 28 de novembre fins al 17 de febrer, en el Centre del Carme, l’exposició comissariada per l’acadèmic Josep Palomero. Entre les iniciatives programades per l’AVL figura també «La València de Vicent Andrés Estellés. Mirada d’un poeta», un itinerari urbà guiat pel centre històric del Cap i Casal. Tota la informació al voltant d’estes iniciatives la podeu trobar en la pàgina web de l’AVL.

Vicent Andrés Estellés és un dels autors que tenim el privilegi de comptar en la col·lecció Rent, literatura religiosa contemporània en valencià. De la mà de l’antologia Déu entre les coses, a cura d’Enric Ferrer Solivares, Estellés ens revela la proximitat del Déu amic, del Déu de la vida, del Déu dels pobres i els humiliats: «No és un Déu per als grans moments de la història, per a ungir amb la seua presència els poderosos del món, o a uns escollits acuradament, en realitat “Déu està entre totes les coses”, també “entre les teues coses”.»





El Periódico Mediterráneo recomana ‘Autobiografia espiritual’

22 06 2009

El Periódico Me…21-06-2009L’escriptor i acadèmic Josep Palomero dedica un breu comentari literari a l’obra de la col·lecció Rent Autobiografia espiritual i altres escrits de Marsella, de Simone Weil, en El Periódico Mediterráneo de Castelló (21 juny 2009).

LA RECERCA DE LA VERITAT I LA LLUITA PER LA JUSTÍCIA, DUES CARES D’UNA MATEIXA EXIGÈNCIA
La filòsofa francesa d’origen jueu Simone Weil és coneguda pels seus escrits sobre la guerra en què barreja el seu misticisme amb una gran clarividència i originalitat respecte al pensament del seu temps. A mig camí entre el cristianisme radical i l’anarquisme, experimentà les dues condicions de vida del proletariat treballador treballant com a peó en Ranault i lluitant en la Guerra Civil com a brigadista internacional, així com en la Resistència francesa. Autobiografia espiritual forma part dels Escrits de Marsella, com els altres que, en traducció d’Emilia Bea publica Denes en la nova col·lecció Rent: L’amor a Déu i la desgràcia i Formes de l’amor implícit a Déu. JP