Fer del món eucaristia

LA SITUACIÓ DE PANDÈMIA QUE PATIM ENS IMPEDIX PARTICIPAR MATERIALMENT DE L’EUCARISTIA, PERÒ GRÀCIES A À PUNT, LA NOSTRA TELEVISIÓ PÚBLICA, PODEM FER-HO ESPIRITUALMENT CADA DIUMENGE A LES 9.55 HORES EN VALENCIÀ. ACÍ TENIU UNES PARAULES DEL TEÒLEG OLIVIER CLÉMENT QUE ENS CONVIDA A TOTS A “FER DEL MÓN EUCARISTIA”

 

Pregària del Papa Francesc urbi et orbi per la pandèmia del coronavirus (Roma, 27/III/2019)

 

Tant de bo si poguérem fer, en cada litúrgia eucarística, l’aprenentatge d’una relació radicalment renovada amb l’altre. El cos eucarístic de Crist és un espai infinit de llum, un espai on la mort ja no existeix més. Aleshores no tenim ja necessitat d’enemics per a projectar sobre ells la nostra angoixa, no tenim necessitat d’esclaus per a imaginar-nos que som petits déus. Allò que està lluny esdevé pròxim. L’altre existeix per fi. Sabeu el que els hòmens no han deixat de fer de l’home, particularment en el nostre segle. Matèria prima per als forns crematoris, cadàvers rígids, abandonats en la neu de la tundra, una plaqueta de fusta lligada al turmell. Cossos torturats i famolencs, consciències violades o ensopides. I la trista felicitat dels rics que es farten en l’obsessió secreta del no-res. Fer del món eucaristia és saber que tot home és diví, una icona de Déu davall les màscares i les cicatrius. Fer del món eucaristia és saber que tot home és Crist; «el nostre programa social és la Trinitat», deia un filòsof del segle passat. El nostre programa humà, senzillament. Cal que fem de les nostres esglésies autèntiques comunitats, invitacions a l’amistat, llocs on s’acull mútuament en la bellesa i el respecte perquè Déu mateix ens acull i es dóna en l’eucaristia i d’aquesta manera ens integra en el seu cos vivificador, deïficant, més enllà de tota sociologia… Correspon als laics portar el dinamisme trinitari a totes les situacions humanes, en l’amistat, en l’amor, en la societat. Fer del món eucaristia és necessitar, sense relativisme ni sincretisme, de tots els paisatges exteriors i interiors, de totes les cultures, de tot el que envolta l’home, sense altre criteri que la seua unió en Crist verdader Déu i verdader home. Fer del món eucaristia és també, abans de res, quotidianament, saber descobrir en instants la llum de Déu en el rostre dels altres. Car «el cristianisme és la religió dels rostres…».

 

Olivier Clément, Fer del món eucaristia, col. Rent, editorial Denes, pp. 87-88.

El diari ‘Ara’ es fa ressò del llibre d’Olivier Clément ‘Fer del món eucaristia’

Dídac P. Lagarriga, responsable de la secció setmanal “Consciència d’ara”, diari Ara.

Rescensió a Qüestions de Vida Cristiana del llibre ‘Fer del món eucaristia”

EL NÚMERO 248 DE LA REVISTA MONTSERRATINA REPRODUEIX UNA RESSENYA D’EMILIA BEA SOBRE EL LLIBRE D’OLIVIER CLÉMENT

Olivier Clément (1921-2009) és, sens dubte, el pensador contemporani que més ha contribuït a donar a conéixer l’Ortodòxia en els països d’Occident. Amb un llenguatge poètic i simbòlic, amarat d’un profund sentit ecumènic, el teòleg francés ajuda l’Església a «respirar a través dels seus dos pulmons: Orient i Occident», en expressió afortunada de Sant Joan Pau II. Nascut a un petit poble occità, al si d’una família agnòstica, Olivier Clément coneix el cristianisme a través de dos grans teòlegs laics ortodoxos provinents de l’emigració russa –Vladímir Losski i Paul Evdokimov– i de les lectures de les obres de Nikolai Berdiàiev i Dostoievski. A l’edat de trenta anys es converteix i es bateja en l’Església Ortodoxa Russa. Professionalment es dedica a la docència tant en instituts de secundària, on imparteix l’assignatura d’Història, com en l’Institut de Teologia Ortodoxa Saint-Serge de París. És autor d’una trentena de llibres i de multitud d’articles de caràcter teològic, espiritual i històric.

Fer del món eucaristia recull cinc treballs publicats en el monogràfic que li va dedicar l’any 2009, amb motiu del seu traspàs, la revista francesa de l’Ortodòxia Contacts, de la qual en fou director. Alguns d’aquests treballs eren textos inèdits, mai publicats. Els articles van precedits d’un estudi introductori del professor de l’Institut Saint-Serge, Michel Stavrou. Sota el títol «Notes autobiogràfiques» es recullen reflexions inèdites de caràcter personal de l’autor en les quals narra diferents episodis autobiogràfics com ara la seua amistat amb el Papa Joan Pau II i amb el Patriarca Atenàgores. El treball «La força immensa de la Nativitat» ens acosta a la profunditat i bellesa de la litúrgia bizantina del temps de Nadal, la qual «insisteix en l’antinòmia que està en el cor de la Revelació: el Déu il·limitat es limita, la Paraula del Pare es fa infant petit, mut, gitat en una menjadora, entre animals». La narració «Una nit de Nadal» és un dels escassos textos de creació literària del teòleg francés, possiblement de caràcter autobiogràfic. «La salvació hui i el problema de l’esperança», recull una conferència de Clément impartida l’any 1973 en el centre ecumènic d’Hainaut (Bèlgica). Per últim, l’obra finalitza amb l’article que dóna títol al llibre. En paraules de l’autor, «fer del món eucaristia és necessitar, sense relativisme ni sincretisme, de tots els paisatges exteriors i interiors, de totes les cultures, de tot el que envolta l’home, sense altre criteri que la seua unió en Crist, verdader Déu i verdader home. Fer del món eucaristia és també, abans de res, quotidianament, saber descobrir la llum de Déu en el rostre dels altres. Car el cristianisme és la religió dels rostres.»

El llibre va precedit d’un pròleg del professor de la Universitat de València i prevere, August Monzon, en el qual descriu la influència espiritual d’Olivier Clément entre determinats cercles de cristians de València sensibles a l’ecumenisme i al diàleg fe-cultura. Fruit d’aquesta influència és la publicació en editorials valencianes d’alguns dels escassos textos de l’autor que tenim a l’abast en la nostra llengua: el llibre Tres pregàries. El Parenostre. La pregària a l’Esperit Sant. La pregària penitencial de sant Efrem (Saó, 1996) i l’obra que ara comentem. En paraules de Monzon, «Olivier Clément segueix testimoniant la força transformadora de la Resurrecció, ara des d’una comunió dels sants més lluminosa i activa».

‘Fer del món eucaristia’, d’Olivier Clément, a l’Església Ortodoxa de Barcelona

CRÒNICA DE LA PRESENTACIÓ DE L’OBRA DEL TEÒLEG ORTODOX A LA PARRÒQUIA DE LA PROTECCIÓ DE LA MARE DE DÉU

 

 

El dimecres, 21 de maig del 2014, després de l’ofici de vespres, es va celebrar a l’Església Ortodoxa de Barcelona la presentació de la recopilació d’escrits del pensador francés Olivier Clément editats en la col·lecció Rent sota el títol Fer del món eucaristia. L’amfitrió de l’acte, el pare Martí Puche, rector de la Parròquia de la Protecció de la Mare de Déu (Patriarcat de Sèrbia), adreçà a tots els assistents unes paraules de benvinguda. Tot seguit, Maria Rosa Ocaña, delegada d’ecumenisme de la comunitat, presentà els participants en l’acte, subratllant els vincles amb València iniciats arran de la seua participació l’any 1998, com a presidenta de l’ACAT (Acció dels Cristians per l’Abolició de la Tortura) en un seminari sobre drets humans a la Facultat de Dret de la Universitat de València.

Agustí Colomer, director de la col·lecció Rent i traductor de l’obra amb Frédéric Fasquelle, agraí l’acollida i expressà la seua satisfacció per haver editat Olivier Clément, un autor «que unix magistralment en els seus escrits i en la seua vida, acció i contemplació, el sagrament del germà i el sagrament de l’altar. Ell sap transmetre com ningú el lligam indestriable entre ambdues dimensions i ho fa, a més, a través d’un llenguatge poètic i simbòlic d’innegable bellesa.» A continuació, va descriure el procés de traducció d’un passatge de l’obra -un comentari de Clément suscitat arran de l’Evangeli de Joan, 21- i evocà com la realitat quotidiana tenia l’empremta del Crist ressuscitat: «Olivier Clément és un mestre a l’hora de fer-nos comprendre el moll de l’os de l’existència». Per últim, descriví les característiques de la col·lecció i la singularitat i dificultats del panorama de l’edició en la nostra llengua al País Valencià, tot subratllant l’aposta decidida de l’Editorial Denes per a véncer els entrebancs i establir ponts de diàleg entre la fe i la llengua i cultura autòctona.

L’autor del pròleg de Fer del món eucaristia, el prevere de l’Oratori i professor de la Universitat de València, August Monzon, va narrar la simpatia i influència de la tradició ortodoxa entre determinats cercles de cristians valencians. «La lectura del llibre Qüestions sur l’home, editat per Ediciones Encuentro (Sobre el hombre), ens descobrí l’univers ortodox a través dels ulls d’un autor nascut al recer de la cultura laica occidental. A través d’ell hem pogut conéixer molts altres autors significatius del pensament ortodox com Vladímir Losski, Pavel Evdokimov o Santa Maria de París, sobre la qual va escriure Emilia Bea el llibre Maria Skobtsov, una emigrant morta als camps de concentració nazis, traduït al castellà i a l’italià, obra que vam tindre el goig de presentar en esta mateixa església. Clément ha fet de pont entre l’Orient i l’Occident cristià i ha reforçat els ciments tant del diàleg ecumènic com del diàleg interreligiós i amb l’agnosticisme contemporani.»

Per últim, prengué la paraula el pare Joan Garcia, vicari general del Patriarcat per a Espanya i Portugal, el qual va qualificar Fer del món eucaristia com «una petita joia», en el doble sentit, d’alegria i de vàlua de l’obra, per poder tenir al nostre abast aquests escrits -molts d’ells inèdits- del singular pensador ortodox. El pare Joan contà la seua relació personal amb Clément, una relació nascuda fa més de quatre dècades amb motiu de la constitució de la comunitat ortodoxa de Barcelona, moment en el qual «el seu savi consell fou decisiu». Els contactes foren continus, tant a través de l’Institut de Teologia Ortodoxa Saint Serge de París, com en les trobades amicals a Barcelona i a la casa de Clément a Occitània. També fou recordada la seua assistència a Barcelona a l’acte de presentació, com a curador de l’obra, del número 46 de la Col·lecció Clàssic del Cristianisme, L’Església és una, d’Aleksei Khomiakov i Els fonaments espirituals de la vida, de Vladímir Soloviov.

Precisament, entre el públic assistent hi era el Dr. Sebastià Janeras, director de la col·lecció Clàssics del Cristianisme i responsable del Seminari de l’Orient Cristià de la Facultat de Teologia de Catalunya. També assistiren a l’acte el pare caputxí Joan Botam, president del Centre Ecumènic de Catalunya; el director general d’Afers Religiosos de la Generalitat de Catalunya, Enric Vendrell; el president de l’Acció dels Cristians per l’Abolició de la Tortura, Emili Chalaux; el pare claretià Anton Maria Villarubias, especialista en l’Església Copta, i l’escriptor Josep Oton, especialista en Simone Weil i autor de diferents estudis al voltant del diàleg entre el cristianisme i el món contemporani.

 Enric Vendrell, Emili Chalaux, P. Joan Botam, Sebastià Janeras i P. Joan Garcia

P. Martí Puche

Maria Rosa Ocaña

Fotografies: José Santos

 

 

 

Pròxima presentació a Barcelona del llibre d’Olivier Clément ‘Fer del món eucaristia’

DIMECRES, 21 DE MAIG (19.45 h), A L’ESGLÉSIA ORTODOXA DE BARCELONA

 

‘A la vora del llac’

 

 

 

Pensem en Crist ressuscitat a la vora del llac (Jn 21). Es tracta, per a mi, d’un dels textos més decisius de l’Evangeli, que em sembla que mostra allò que hi ha d’únic en el cristianisme. Un llac és ja un lloc molt significatiu: és un indret on el món es fa llis i reflex, espill ple de cel. L’home està cridat a pacificar el seu cor per a fer-ne un llac, com era el llac de Tiberíades en el temps que no era lloc de guerra sinó lloc on s’ha manifestat el Príncep de la pau. A la vora del llac es troba el Senyor ressuscitat i encén una foguera –segurament cal haver encés en alguna ocasió una foguera i saber l’olor i el color de les brases per a poder pensar en aquests texts–, i torra peix per als seus amics. No és que tinga ganes o necessitat de menjar peix, però no en menja només per a alimentar-se; en menja també per a compartir l’amistat; això té tota una altra significació. És això el que nosaltres estem cridats a desxifrar en la seua presència, en el resplendor del seu rostre. Nosaltres estem sempre vora el llac davant eixa foguera. Les coses que ens envolten són les paraules que Ell ens adreça, una Bíblia còsmica en la qual la Creu revela el sentit. El món està marcat pel signe de la Creu. Els primers cristians no feien creus, no representaven mai la creu, però la veien pertot arreu: la veien en el rostre de l’home, en la verticalitat de l’home que té els braços estesos, en el moviment de l’arbre, en el vol de l’ocell que estén les seues ales i que allarga el seu cos per a tallar l’aire. I nosaltres podríem veure-la fins i tot en les contradiccions que la física ha d’afrontar hui per a identificar l’essència mateixa de la matèria.

Olivier Clément, “La salvació hui i el problema de l’esperança”, Fer del món eucaristia, Rent núm. 13, Denes, 2013.

‘Així va fundar la llibertat humana’

 

«Crist va refusar en el desert la temptació de la força i de la fascinació. Va refusar esdevenir el príncep d’aquest món, transformar les pedres en pa; va refusar els miracles màgics que haurien atret els hòmens cap a Ell. No va acceptar altra reialesa que la caricatura blasfematòria de la Passió: el ceptre de canya, la corona d’espines, la inscripció “ecce homo”: “heus ací l’home”, l’home màxim, l’home autèntic. Així va fundar la llibertat humana.»

Olivier Clément, «La salvació hui i el problema de l’esperança», Fer del món eucaristia, Rent núm. 13, Denes, 2013

 

‘El cristianisme no està fet de prohibicions: és foc, creació, il·luminació’ (Atenàgores)

 

«El patriarca Atenàgores em va marcat molt. En primer lloc, em va alliberar de la por. L’Església ortodoxa fou i esdevingué per a mi una immensa llum, però ben aviat em vaig adonar que molts ortodoxos es definien sobretot contra: essencialment contra l’Occident i contra el catolicisme. I contra altres ortodoxos que no ho eren, en tal o qual punt, al seu parer, i que s’afanyaven a qualificar d’“herètics”. En aquest núvol de “contres”, m’ofegava un poc perquè això no es corresponia gens amb la meua experiència. Atenàgores no ignorava els problemes. Però veia també tot el que hi ha de necessari i de positiu en l’alteritat de l’altre i sobretot la seua mirada, una mirada renovada sobre Crist. Car el misteri de Crist és un diamant de mil cares, i nosaltres tindrem necessitat, a través del temps i de l’espai, de milers de mirades per a contemplar-les.

En segon lloc, Atenàgores em va fer descobrir una espiritualitat senzilla i profunda de la vida quotidiana. Per a ell, el Déu inaccessible es va fer per “follia d’amor” infinitament pròxim, infinitament amical en la humanitat de Jesús. Sí, Déu es fa amic nostre, en ell tot és miracle: les estreles i les formigues, i sobretot els rostres. Entreveure, amb aquella alegria reconeixent, “l’oceà interior d’un mirada”, saludar, a la fi de l’hivern, la doxologia del primer arbre en flor, pregar i lluitar perquè, per la gràcia de la resurrecció, una situació històrica de mort esdevinga una “situació d’infantament”, llegir i meditar cada dia un capítol de l’Evangeli, heus ací alguns aspectes d’aquesta llum quotidiana.

L’home era gran, majestuós, ple alhora de noblesa i de tendresa. Estimava i beneïa els éssers jóvens, les jóvens parelles, els infants. Guardava de manera estricta les observances de la vida monàstica però, quan se li consultava sobre els detalls d’allò que calia fer o no fer, responia: “la meua labor no és donar lleis als hòmens, sinó recordar-los el sentit de la vida […]. El cristianisme no està fet de prohibicions: és foc, creació, il·luminació”.»

Olivier Clément, «Notes autobiogràfiques», Fer del món eucaristia, Denes, 2013

‘I la terra ofereix una cova a l’Inaccessible’

Els himnes, rics i complexos, que la litúrgia bizantina (en realitat, no es dirà mai prou, siríaca-palestiniana) consagra a la festa de la Nativitat de Crist, insisteixen en l’antinòmia que està en el cor de la Revelació. El Déu il·limitat es limita, la Paraula del Pare es fa infant petit, mut, gitat en una menjadora, entre animals «sense paraula»:

Vós accepteu fer-vos infant petit,

Vós que adorneu el cel de constel·lacions;

Vós accepteu reposar en un pessebre amb animals,

Vós que, en la vostra mà, sosteniu els extrems de l’univers.

És així que es manifesta, oh Crist, la vostra compassió,

el vostre immens amor, Glòria a Vós!

I ja s’esbossa el descens als inferns, per a alliberar la creació:

Que el temor s’apodere dels inferns

car el Creador es fa cor de la seua creació.

Les tenebres de la cova, una cova que la icona de la festa representa com un abisme negre, afirmen aquest simbolisme. Els textos comparen els bolquers cenyits de l’infant –és així que es vestia als nounats– amb les benes mortuòries del Divendres Sant:

Embolcallat, deslliga les cadenes fortament nugades

dels nostres pecats.

Els mags (que l’Orient, a diferència de l’Occident, celebra al mateix temps que la Nativitat i que prefiguren les dones miròfores): ofereixen:

Or pur com a rei dels segles,

encens com a Déu de l’univers,

mirra, a Ell, l’Immortal,

com a un mort de tres dies.

Tota aquesta antinòmia de l’Inaccessible i de l’infant petit es resumeix en el bell poema de Romà el Melode, un fragment del qual subsisteix en el cànon de matines:

La Verge hui

infanta aquell que sobrepassa tots els éssers,

i la terra ofereix una cova a l’Inaccessible.

[…] Car ha nascut infant petit per nosaltres,

el Déu d’abans dels segles.

 

Olivier Clément, «La força immensa de la Nativitat», Fer del món eucaristia, col. Rent, Denes, 2013.

‘Fer del món eucaristia’, d’Olivier Clément, nou títol de Rent

LA COL·LECCIÓ DE LITERATURA RELIGIOSA CONTEMPORÀNIA DE L’EDITORIAL DENES INCORPORA AL SEU CATÀLEG EL CÈLEBRE TEÒLEG ORTODOX FRANCÉS

Sota el títol Fer del món eucaristia la col·lecció Rent publica un conjunt de cinc articles d’Olivier Clément (1921-2009), un dels teòlegs contemporanis més suggerents, que fa servir, amb un marcat accent poètic, el llenguatge símbòlic del cristianisme oriental en un diàleg permanent amb el món modern. Olivier Clément és un autor ben estimat per tots els que fem posible la col·lecció Rent. En el pròleg del llibre, August Monzon dóna testimoni detallat d’aquesta influència que, en el nostre àmbit lingüístic i cultural, s’ha deixat sentir, de manera especial a València.

El llibre que ara s’edita recull cinc treballs de Clément (algun d’ells inèdits) de diferent naturalesa: l’article sobre el temps litúrgic de Nadal titulat «La força immensa de la Nativitat»; les anotacions de carácter personal «Notes autobiogràfiques»; els estudis teològics «La salvació hui i el problema de l’esperança» i «Fer del món eucaristia» -que dóna títol també al llibre; i, fins i tot, un de les escasses narracions escrites per l’autor: «Una nit de Nadal», al voltant d’un episodi -possiblement de carácter autobiogràfic- viscut a la Resistència.  El llibre va precedit per un estudi introductori de Michel Stavrou, professor de l’Institut de Teologia Ortodoxa Saint Serge de París, bon coneixedor de la personalitat i de l’obra de l’autor:

«Olivier Clément ha consagrat sa vida a transmetre a l’Occident, en un llenguatge renovat amb simplicitat i profunditat, les riqueses teològiques i espirituals de l’Orient cristià […] El seu paper ha estat realment crucial en la inculturació de la teologia ortodoxa a França. Va ser durant mig segle un ambaixador incansable del cristianisme oriental a nivell espiritual, cultural i teològic. Però la seua aportació brillà, més enllà de l’Ortodòxia, en el món intel·lectual occidental.»