La col·lecció ‘Rent’ a Sant Pere del Vaticà i Sant Pere de Ginebra

21 09 2013

Segell catedral de Sant Pere de Ginebra

El proppassat 22 d’agost va ser donat a la biblioteca de la catedral de Saint-Pierre de Ginebra un exemplar del volum núm. 8 de “Rent”, Federalisme, personalisme, ecumenisme. La inspiració europea, del pensador personalista suís Denis de Rougemont (1906-1985). La iniciativa tenia una clara significació simbòlica, ja que Saint-Pierre va ser el centre des d’on la Reforma impulsada per Joan Calví (1509-1564) i adoptada per la ciutat de Ginebra s’estengué a França, Holanda, Escòcia i els EUA al llarg dels segles XVII I XVIII, i va contribuir decisivament a la gènesi de la modernitat.

A la catedral, vora la trona per a la predicació de la Paraula,  s’hi conserva la cadira on s’assentava el Reformador, que va reformular i institucionalitzar el moviment cristià protestant iniciat per Luter. Però Ginebra és també la seu del Consell Ecumènic de les Esglésies, organisme mundial constituït en 1948 i que aplega un gran nombre de comunitats cristianes d’orígens i tradicions teològiques molt diverses.

Denis de Rougemont, nascut a Neuchâtel, fou, precisament, un intel·lectual europeista de confessió reformada (calvinista) i alhora profundament ecumènic, que va saber enriquir el pensament personalista amb estes perspectives. El llibre està traduït i curat per Joan Alfred Martínez i Seguí, professor de Filosofia del Dret i Filosofia Política en la Universitat de València, que dedicà la seua tesi doctoral a la noció de “federalisme integral” de Rougemont i recentment ha sigut codirector del volum col·lectiu Soli Deo gloria, sobre Calví i la modernitat, publicat per la Universitat de València.

Segell de Sant Pere del Vaticà

Per altra banda, el 19 de setembre d’enguany es complixen tres anys de l’històric viatge del papa Benet XVI a Anglaterra, l’acte central del qual va ser la beatificació de l’universitari i teòleg John Henry Newman (1801-1890), líder del Moviment d’Oxford per a la renovació de l’Església anglicana, rebut després a l’Església catòlica romana, fundador dels Oratoris anglesos i de la Universitat Catòlica de Dublín i “Pare invisible del Concili Vaticà II” (Pau VI, seguint Jean Guitton).

De manera inusual, però ben significativa, esta beatificació no tingué lloc a Roma, sinó a Birmingham (amb presència valenciana, per cert). El papa teòleg volia expressar així el seu deute intel·lectual i espiritual amb Newman, així com l’actualitat dels seus plantejaments, on l’herència reformada es fon amb el pensament dels Sants Pares d’Orient i d’Occident en una síntesi catòlica original.

Amb eixe motiu, varen ser enviats des de València a l’Oratori de Birmingham dos exemplars del volum núm. 1 de la col·lecció “Rent” (En el món, però no del món. Selecció de sermons), u per al Sant Pare mateix i l’altre per a la biblioteca de l’Oratori. Heus-ne ací les respectives dedicatòries, signades per Salvador Albert (traductor), August Monzon (curador) i Agustí Colomer (director de la col·lecció), amb data d’1 de setembre del 2010, festa de la Mare de Déu del Puig:

I

Romano Pontifici Benedicto XVI, reverente ac laeto animo, beati Ioannis Henrici cardinalis Newman spiritum sequentes, humiliter affectissimeque dicamus. (Dediquem aquest volum a Benet XVI, bisbe de Roma, seguint l’esperit del qui fou cardenal, el beat Joan-Enric Newman: amb humilitat i molt d’afecte, amb reverència i alegria).

II

For the Library of the Birmingham Oratory, with deep appreciation to Blessed John Henry Newman and warm greetings to his Santa Comunità. (Per a la Biblioteca de l’Oratori de Birmingham, amb profund agraïment al beat Joan-Enric Newman i cordials felicitacions a la seua Congregació).

*      *     *

Els escrits de John Henry Newman i de Denis de Rougemont són rent d’unitat per a totes les Esglésies. Certament, Roma i Ginebra, mestres de vida cristiana i focus de civilització, es troben cada vegada més prop, a glòria de Déu i per a servei del món.

Anuncis




La revista ‘Oikumene’ es fa ressò de la presentació a Barcelona de ‘Federalisme, personalisme, ecumenisme’, de Denis de Rougemont

7 07 2013

EL NÚMERO 95 DE LA PUBLICACIÓ TRIMESTRAL DEL CENTRE ECUMÈNIC DE CATALUNYA INFORMA SOBRE L’ACTE CELEBRAT EL 27 DE MAIG PASSAT A LA LLIBRERIA CLARET

Centre Ecumènic de Catalunya

VIRTUALITATS DE LA REFORMA CALVINISTA

 

L’any 2009 es commemorà arreu del món el Vè centenari de Joan Calví (1509-1564). En part superat al nostre país el clima enrarit que estranyament no ens deixava captar les grans aportacions de la Reforma, era d’esperar que a hores d’ara un esdeveniment religiós i social d’aquesta rellevància no passaria desapercebut. I fou així, especialment a València. Gràcies a l’empenta del Grup d’investigació i cosmopolitisme del Departament de filosofia del dret, moral i política de la Universitat, durant els dies 16-18 de novembre de 2009 se celebraren en aquesta ciutat unes jornades internacionals d’alt nivell sobre “Calvinisme i Modernitat”. Com a fruit d’aquelles jornades, l’any 2010, a la col·lecció Rent, de l’editorial Denes, apareixia l’assaig “Federalisme, Personalisme, Ecumenisme – La inspiració europea”, de Denis Rougemont, cristià reformat suís, traducció, introducció i notes de Joan Alfred Martínez i Seguí, com oportunament informà Oikumene (n. 85, 2010, 10). Més endavant, el desembre d’aquest any passat, a cura del mateix Joan Alfred Martínez, d’August Monzon i d’Ana Colomer, Publicacions de la Universitat de València publicava “Soli Deo Gloria – El llegat de Joan Calví (1509-1564) i la construcció de la modernitat”, un volum de 375 pàgines que inclou, amb la introducció pertinent, les aportacions dels diversos col·laboradors de les jornades distribuïdes en sis blocs i un colofó. Finalment, d’ambdues unitats bibliogràfiques se’n féu la presentació a la sala Pere Casaldàliga de la Llibreria Claret, de Barcelona, el dia 27 de maig, amb intervencions de Joan Alfred Martínez, August Monzon, Joana Ortega i Joan Botam, com a moderador. De la Reforma en som tots hereus, digué el moderador. Per això, amb visió de present, com es desprengué de les sintonies manifestades pels presentadors, tant de bo que, fidels a les prioritats del Regne, reconciliats els uns amb els altres, els cristians siguem capaços de valorar als nostres dies les tradicions espirituals de les Esglésies.





Denis de Rougemont i el llegat de Calví a Barcelona

31 05 2013

CRÒNICA DE LA PRESENTACIÓ DELS LLIBRES FEDERALISME, PERSONALISME, ECUMENISME I SOLI DEO GLORIA, EL LLEGAT DE JOAN CALVÍ (1509-1564) I LA CONSTRUCCIÓ DE LA MODERNITAT

Presentació Denis de Rougemont a Barcelona

Joana Ortega, Joan Botam, August Monzon i Joan Alfred Martínez Seguí

El proppassat 27 de maig, 449é aniversari del traspàs de Joan Calví, el Reformador de Ginebra, una de les figures amb influència més decisiva en la història de la cristiandat i en la configuració del món actual, foren presentats a la Sala Casaldàliga de la cèntrica llibreria Claret, de Barcelona, dos llibres sobre la Reforma calvinista editats a València: el volum col·lectiu titulat Soli Deo gloria. El llegat de Joan Calví (1509-1564) i la construcció de la modernitat, coordinat per Joan Alfred Martínez, August Monzon i Ana Colomer (Publicacions de la Universitat de València, 2012), i el recull d’escrits de l’escriptor suís Denis de Rougemont Federalisme, personalisme, ecumenisme. La inspiració europea, traduït i curat per Joan Alfred Martínez ( col·lecció “Rent”, editorial Denes, 2010).

El solc traçat per Joan Calví ha marcat profundament la gènesi i el desenvolupament de la modernitat occidental. És per això que el llibre Soli Deo gloria figuren treballs pertanyents a àrees molt diverses. Podrien destacar-se les contribucions de Samuel Escobar, una excel·lent introducció a la vida i el pensament del Reformador, o de Miquel Almenara, sobre els dissidents valencians del s. XVI, així com la rigorosa revisió que fa Bernard Coster de les tesis de Max Weber sobre la relació entre calvinisme i capitalisme. Philippe Chareyre i Robert Darrigrand s’ocupen de l’oblidat impacte polític i literari del calvinisme en el Bearn. S’hi inclouen textos significatius, com el de la Comissió Mixta reformada-catòlica romana sobre la reconciliació de la memòria (1990) o la “Carta inacabada” del germà Roger de Taizé (2005).

Al s. XX  Karl Barth, en confrontació amb el nazisme, reiterà la permanent actualitat del Soli Deo gloria de la Reforma urgint a bastir una “societat responsable”, crítica sempre enfront de qualsevol poder. És aquesta línia la que han seguit altres pensadors contemporanis de tradició reformada: Jacques Ellul, Paul Ricoeur, Denis de Rougemont… D’aquest darrer, u dels principals teòrics i difusors de la moderna idea d’Europa, el volum núm. 8 de la col·lecció “Rent” arreplega tres textos, representatius de cada una de les etapes del seu pensament: “Definició de la persona” (1934), un assaig primerenc de fonamentació del personalisme;  “La part del diable” (1942-1944), escrit durant l’exili als EUA a tall d’advertència ètica a les democràcies; finalment, enmig de la crisi multidimensional que patim, resulta ben interessant el que ell anomena “La inspiració europea”, text de maduresa (1981) que entrelliga de manera original els conceptes de personalisme, federalisme i ecumenisme i dóna títol al volum.

Els dos llibres van ser presentats per Joan Alfred Martínez i August Monzon, membres del Grup d’Investigació sobre Personalisme i Cosmopolitisme de la Universitat de València, i comentats per Joana Ortega, de l’Església Evangèlica de Catalunya, directora de Lupa protestante, i el P. Joan Botam, caputxí, president del Centre Ecumènic de Catalunya. Per als assistents, catòlics, protestants i ortodoxos, l’acte esdevingué una petita paràbola de reconciliació: col·laboració mútua i intercanvi de dons.

Entre els assistents hi eren presents Felip Carmona, pastor de l’Església Evangèlica de Catalunya; Emili Chalaux, president de l’Acció dels Cristians per l’Abolició de la Tortura; Sebastià Janeras, director del Seminari de l’Orient Cristià, de Barcelona; Maria Rosa Ocaña, membre de l’Església Ortodoxa de Barcelona; el professor Josep Oton, estudiós de Simone Weil; i el professor Miquel Calzina, director del Centre d’Estudis Jordi Pujol.





Presentació a Barcelona de l’obra de Denis de Rougemont ‘Federalisme, personalisme, ecumenisme’

22 05 2013

LA LLIBRERIA CLARET ACOLLIRÀ L’ACTE EL PRÒXIM DILLUNS, 27 DE MAIG, A LES 19.00 HORES

 

federalisme_claret

 

La presentació del títol de Rent s’emmarca en una taula redona titulada “Virtualitats de la Reforma Calvinista”, en la qual es presentaran els llibres Federalisme, personalisme, ecumenisme, de Denis de Rougemont, editat per la col·lecció Rent de l’editorial Denes, i Soli Deo Gloria. El llegat de Joan Calví (1509-1564) i la construcció de la modernitat, editat per Publicacions de la Universitat de València.

En l’acte intervindran els professors de la Universitat de València i col·laboradors de Rent, Joan Alfred Martínez i Seguí (curador de les dos obres) i August Monzon (curador de Soli Deo Gloria) i la membre de l’Església Evangèlica de Catalunya, Joana Ortega. Moderarà l’acte Joan Botam, president del Centre Ecumènic de Catalunya.