Crònica de la presentació a Barcelona del llibre “Etty Hillesum, un ungüent per a tantes ferides”

8 06 2011

L’OBRA PÒSTUMA D’ADRIÀ CHAVARRIA DÓNA A CONÉIXER LA FIGURA DE L’ESCRIPTORA JUEUA HOLANDESA, ETTY HILLESUM.

Lorena Fuster, Emilia Bea, Fina Birulés, Maria Dolors Curto i Josefa Contijoch

L’acte se celebrà a l’Espai Mallorca. No podia ser d’altra manera. Era el marc en el qual Adrià Chavarria presentava, cada mes, el programa de l’AELC «Poesia i copes» en el qual un poeta consagrat donava a conéixer un altre novell. Era també el marc on en desembre del 2009, setmanes després del seu traspàs, se li tributà un homenatge pòstum. Josefa Contijoch fou l’amfitriona de la presentació, acuradament preparada per Abigaïl Monells, de l’Espai Mallorca.

La mare d’Adrià, Maria Dolors Curto, saludà i agraí la presència dels assistents, subratllant la dimensió de germanor cultural entre Catalunya, València i Mallorca que revestia l’acte: «Adrià, un escriptor català, veu publicada la seua obra pòstuma en una editorial valenciana, Denes, en un acte que se celebra aquí en l’Espai Mallorca, de tan grat record per al meu fill». L’àmbit cultural d’Adrià no es recloïa al Principat, ans es perllongava en tot el domini lingüístic, sentint una especial simpatia per Mallorca i pel País Valencià. Maria Dolors Curto agraí Emilia Bea, la curadora de l’obra, que poguera haver dut a terme «l’últim afany d’Adrià: rescatar la veu transcendent, per tant de temps silenciada, i encara a hores d’ara desconeguda, d’Etty Hillesum».

Tot seguit prengué la paraula Lorena Fuster, qui va recordar el tremp d’Adrià: «davant les apories, ell no plegava veles sinó que rescabalava els tresors amagats en els galions naufragats». També recordà que, en precipitar-se la malaltia, Adrià actuà de la mateixa manera que Etty Hillesum a l’hora de deixar per escrit el seu testimoni en el clima de barbàrie i persecució nazi: «la certesa de la mort urgeix l’escriptura». Adrià, com Etty, fa una escriptura poètica i concreta; una escriptura que davant la circumstància adversa, no té por; una escriptura que és capaç d’afirmar «i malgrat tot, la vida és bella».

Fina Birulés subratllà el paper decisiu que ha cobrat en les últimes dècades la literatura del testimoni. En eixe sentit afirmà que el llibre Etty Hillesum, un ungüent per a tantes ferides reflecteix una gran sintonia entre l’autor i la jove escriptora jueua. «Etty Hillesum, en les planes del seu Diari crea un solc; és una dona atreta per l’excés, per la intensitat. No és una dona passiva o reactiva. Etty va a la recerca de noves paraules. No vol sentir-se segura, el que vol és estar present. Basteix una teologia de l’ajuda a Déu. Déu no és responsable de l’extermini, Déu n’és la primera víctima. Hillesum parla de la necessitat d’ajudar a Déu. Quan prega, no demana, sinó que practica un discurs amorós».

En eixa mateixa línia, Emilia Bea cità un dels fragments més emotius del diari d’Etty reproduït en el llibre: «I amb cada batec del meu cor tinc més clar que tu no ens pots ajudar, sinó que devem ajudar-te nosaltres a tu i que hem de defensar fins el final el lloc que ocupes en el nostre interior.»

«L’intent de restaurar l’ètica i la fe en un món en el que ambdues semblen clausurades –afirmà Emilia Bea– és en Etty Hillesum la seua forma de resistir al mal. Una resistència que li permet dir, pocs dies abans de ser deportada a Auschwitz, que és produeixen molts miracles al llarg d’una vida i que la seua és una successió de miracles interiors. Jo crec que l’amistat també és un miracle, i d’aquest miracle de l’amistat, naix aquest acte i el llibre que hui presentem.»

Anuncis




Presentació a Barcelona del llibre d’Adrià Chavarria, “Etty Hillesum, un ungüent per a tantes ferides”.

4 06 2011

DIMARTS, 7 DE JUNY, A LES 19.30 HORES, A L’ESPAI MALLORCA (C/ DEL CARME 55)

 

L’Espai Mallorca, el centre cultural on se li va retre el merescut homenatge en desembre del 2009, serà l’amfitrió de la presentació de l’obra pòstuma d’Adrià Chavarria, Etty Hillesum, un ungüent per a tantes ferides.

És coneguda la mirada atenta que Chavarria fixava sobre la literatura femenina: Maria Mercè Marçal o Helena Valentí entre les de casa, o el conjunt de dones jueues per les quals sentia debilitat: Simone Weil, Hannah Arendt, Sarah Kofman o Etty Hillesum, a qui dedicà Adrià els seus últims esforços intel·lectuals. Ara, Emilia Bea ha enllestit el llibre que, després de la presentació a València, arriba a Barcelona. Hi participaran també un bon grapat d’amigues: Josefa Contijoch, Fina Birulés i Lorena Fuster.

Vos esperem!

 

«Etty Hillesum seria una d’aquelles dones del segle xx que han pensat a contracorrent. I en aquest sentit, la seva obra hauria de tenir un lloc preponderant en una genealogia literària femenina, existent al llarg dels segles, però amagada per una “tradició” que és bàsicament masculina. Cal reivindicar aquesta genealogia i insistir en la importància de la veu espiritual de les dones, en un ambient moltes vegades hostil. Aquestes dones sabien que enfront tenien un mur patriarcal que s’havia de franquejar i esquerdar, però van intuir que hi havia alguns basaments que no eren del tot sòlids. Alguns dels basaments són estantissos, el que passa és que els homes controlen el poder. Algunes d’aquestes dones van començar a fer escletxes contra aquest mur per a intentar “infiltrar” el seu pensament. Ho van haver de fer “a la contra”, però “a favor” d’una nova humanitat.»





Ressò del centenari de Simone Weil

23 03 2010

 

 

LA FIGURA SINGULAR DE LA FILÒSOFA FRANCESA SUSCITA NOVES PUBLICACIONS

 

València fou la ciutat capdavantera en commemorar el centenari del naixement, de Simone Weil (1909-1943) amb la celebració a la UIMP, en octubre de 2008, d’un seminari dirigit per la professora Emilia Bea, autora de la traducció i introducció de l’Autobiografia espiritual i altres escrits de Marsella, tercer volum de la col·lecció Rent (editorial Denes). Després de València, ciutats com ara Teramo, Barcelona, Nàpols o Angers organitzaren diverses jornades sobre l’escriptora. Ara acaba de veure la llum a l’editorial Trotta un llibre que recull les ponències del congrés de València, en edició a cura d’Emilia Bea, sota el títol Simone Weil, la conciencia del dolor y de la belleza.

 

Així mateix, la Revista del Col·legi Oficial de Doctors i Llicenciats en Filosofia i Lletres i en Ciències de Catalunya, ha dedicat el número de gener del 2010 a Simone Weil. El monogràfic conté articles de Josep Oton, Emilia Bea, Josefa Contijoch, Tomasso Greco i Adrià Chavarria, que va coordinar el número, un dels seus últims treballs abans del seu traspàs en octubre passat. Adrià Chavarria estava enllestint el llibre Etty Hillesum, un ungüent per a tantes ferides, que veurà la llum en el núm. 10 de la col·lecció Rent.





Crònica de l’homenatge a Adrià Chavarria

23 12 2009

 

L’ESPAI MALLORCA ACULL UN CENTENAR D’AMICS DE L’ESCRIPTOR

Presidits per un muntatge de fotografies d’Adrià Chavarria realitzat per Julián Castro, l’Espai Mallorca es quedà menut a l’hora d’acollir els amics que es van reunir en l’homenatge que se li va retre el dilluns, 21 de desembre, amb motiu del seu traspàs el passat 31 d’octubre. El local no podia ser més adient ja que és el marc que acull una de les iniciatives mampreses pel nostre amic: el programa “Poesia i copes”, consistent en el diàleg entre un poeta novell i un altre consagrat.

L’escriptor i filòleg barceloní, Ricard Mirabete, fou el primer en prendre la paraula, i subratllà l’interés d’Adrià per la literatura no institucionalitzada, pels àmbits de creació sobre els quals no se sol parar l’atenció, com la literatura feta per dones: Maria Mercè Marçal, Helena Valentí, Simone Weil, Hanna Arendt o Etty Hillesum són algunes de les autores que més captivaren l’atenció d’Adrià.

Tot seguit prengué la paraula la novel·lista i poetessa Josefa Contijoch, de l’Associació d’Escriptors en Llengua Catalana, que apuntà com un tret definitori de la personalitat d’Adrià el seu caràcter “refractari al poder, segurament -afirmà Contijoch- perquè aquest es troba lligat a la força”. Compartia eixa sensibilitat  amb la seua admirada Simone Weil, admiració, però, que no li impedia dissentir de l’actitud de Weil davant el judaisme. Josefa Contijoch parà esment en els procesos paral·lels que s’esdevingueren, però en sentit invers, entre Simone i Adrià: “Simone Weil era una jueva que volia fer-se cristiana i Adrià un catòlic que va voler morir jueu”.

La filòsofa Fina Birulés, recordà el seu deixeble Adrià quan assistia a les classes de la Universitat de Barcelona en companyia de la seua amiga Thaïs Cloquell, i tots dos la interpel·laven, àvids de coneixement. La relació professora-alumne es perllongà en el temps i mantingueren un estret contacte a través  del projecte d’una tesi sobre la guerra en Simone Weil i dels seminaris de Filosofia i Génere de la Universitat de Barcelona. Més enllà de les seues comunes afinitats intel·lectuals, Fina Birulés explicità l’amistat d’Adrià -que exercia curosament- i la seua gran generositat.

Ivan Favà, codirector de Rels, revista d’idees i cultura, i àmic de la infantesa, recordà emocionat la fundació de la revista un 4 de juliol, dia de la independència americana, com li agradava recordar a Adrià. “Rels era per a Adrià un acte de llibertat i d’autoafirmació”, un instrument per a mostrar als lectors realitats culturals i literàries que no havien merescut la suficient atenció de la crítica.

Per últim, l’amfitriona de l’acte, Abigail Monells, féu esment de l’afecte que sentia Adrià per l’Espai Mallorca i es va sentir molt satisfeta i agraïda perquè escollira el seu local per a l’activitat “Poesia i copes”, iniciativa que constituïa un estímul per als jóvens escriptors.

María Dolores Curto, mare d’Adrià Chavarria, agraí en nom propi i dels seus dos fills les mostres d’afecte i consideració rebudes des del traspàs del seu fill. Feu menció a tots aquells mitjans que, com el nostre blog de Rent, havien retut homenatge a Adrià. Evocà aspectes de la infantesa d’un xiquet de Tortosa, bo i innocent, que sempre estava pendent dels altres. Una obertura als altres recordada també per la seu amiga d’infantesa Lluïsa, que ens parlà d’un Adrià “que obria molts camins de diàleg  però que apreciava molt el silenci. La cèlebre frase de El petit príncep, de Saint Exupéry -“l’essencial és invisible als ulls”, definia bé la dimensió mística de l’Adrià.”

L’acte conclogué amb la lectura a càrrec de les seues amigues Thaïs Cloquell i Lorena Fuster d’uns fragments d’assajos d’Adrià. Tot seguit, diversos amics i amigues llegiren el seu poemari Remor de veus i el salm De profundis, que solia pregar el nostre escriptor.

Pròximament eixirà a la llum un llibre d’assaigs que tenia enllestit amb el títol La segona tradició. Estudis de literatura i filosofia, en l’editorial Lleonard Muntaner (editor de l’obra d’Helena Valentí La dona errant, a cura d’Adrià Chavarria). Així mateix, dins de la nostra col·lecció Rent (editorial Denes) es publicarà l’assaig inacabat Etty Hillesum, un ungüent per a tantes ferides.

Les col·laboracions d’Adrià Chavarria s’estenien per tot el domini lingüístic, amb una especial intensitat amb el País Valencià. L’any del centenari de Simone Weil va ser, en eixe sentit, especialment prolífic, amb un article en el monogràfic dedicat per la revista Saó a la filòsofa francesa, en el qual participaren, a més, Emilia Bea i Josep Oton, presents també a l’Espai Mallorca. Tots tres han col·laborat en el pròxim llibre de Trotta,  Simone Weil, la conciencia del dolor y de la belleza, fruït del congrés homònim celebrat a València l’octubre del 2008. Adrià també publicà al número d’octubre del 2009 de la revista Caràcters, dirigida per Juli Capilla, una recensió sobre Autobiografia espiritual i altres escrits de Marsella, de Simone Weil.

Agustí Colomer i Ivan Favà

Agustí Colomer