‘Tast d’eternitat’ a la llar del poeta

1 02 2013

LA CASA NATALÍCIA DE JOAN VALLS ACULL LA PRESENTACIÓ DE L’ÚLTIM TÍTOL EDITAT PER LA COL·LECCIÓ RENT.

 

Vista general 1

 

El número 7 del carrer Sant Francesc d’Alcoi, on s’ubica el restaurant «La Llavor», fou la llar familiar on arribà al món el poeta alcoià Joan Valls i Jordà. Una placa commemorativa situada en la façana de l’immoble en dóna testimoni. En eixe espai tan significatiu, l’associació d’Amics de Joan Valls i l’editorial Denes presentaren el poemari Tast d’eternitat.

Agustí Colomer, director de la col·lecció Rent, va recordar que els primer llibres en valencià que van entrar a sa casa eren els de Joan Valls, poeta al qual admirava son pare. Tot seguit explicà el sentit de la col·lecció Rent, que té per objecte l’edició de les obres més significatives de la literatura religiosa contemporània, i justificà la incorporació de Valls al catàleg d’escriptors de la col·lecció entre els quals figuren noms ben significatius de la literatura del segle XX, com Vicent Andrés Estellés, Simone Weil o Ignazio Silone.

Tot seguit, intervingué Enric Ferrer Solivares, autor de la introducció a Tast d’eternitat, qui recordà les paraules dedicades a Joan Valls en la seua obra Literatura i societat. País Valencià, segle XX (Tres i Quatre, 1981) per a reflectir que, ja en vida del poeta, Joan Valls era un escriptor reconegut:

«Joan Valls, ben arrelat al seu Alcoi nadiu, és una de les veus més personalíssimes de la nostra poesia, tant pel seu llarg exercici poètic, com per la dignitat lingüística i estètica del seu ofici, sempre amatent als problemes humans i ben preocupat per la creixença del propi país, pregonament estimat.»

El pas del temps no ha vingut sinó a subratllar l’actualitat d’un autor del qual continuen editant-se les seues obres, com ho testimonien la reedició de La cançó de Mariola, a cura de Manel Rodríguez Castelló (Denes, 2007), o esta tercera edició de Tast d’eternitat.

 Vista general 2

Enric Ferrer convidà els assistents a descobrir l’estructura «ascensional» del llibre a partir de tres poemes representatius de cadascuna de les parts de l’obra. La primera, «De vida i somni», constitueix una baixada a l’infern de la condició humana caòtica, escindida entre la realitat i la il·lusió. És el temps de l’obertura al jo, al món, a Déu. Un jo que cerca l’arrelament en un món gris, dur, advers, però que també pot obrir-se a la bellesa i l’amor. Aquest món sembla un caos sense sentit, com un munt de deixalles d’algun naufragi. És per això que el poeta alçarà un crit a Déu.

La segona part del llibre, titulada «Cim de solituds», suggereix una etapa de purificació, d’interiorització de les dures experiències de la primera part. És el moment del silenci i de la solitud, de l’anàlisi, de la meditació que aspira a posar ordre en tot allò que s’ha viscut desordenadament i que ara s’hi veu des d’una nova perspectiva.

En la tercera part, «Crida del cel», el poeta juga amb el mot «besllum», que recorda que la visió directa de Déu no és total en l’home encara en camí cap al paradís o encontre definitiu. Arrelat l’home en el desig, no desapareix en el seu interior l’aspiració a la plenitud, a trobar Déu. Aquest sublim anhel, encara entre ombres, no fa desaparéixer la preocupació per la humanitat. Ara la visió de l’home és positiva, compassiva, com s’expressa en el poema «Déu entre les coses», al qual es donà lectura. Ha canviat la mirada, s’ha purificat. Ha arribat el temps de l’alegria, expressada en la naturalesa, en els ocells, en la música. És la joia del caminant que ha trobat Déu per la fe i l’ha reconegut en el convit del pa i del vi, en la gran festa de «la divina primavera» tal i com expressa el poema final, «Al·leluia en la sang», que tanca el llibre.

Entre els assistents a l’acte figuraven els familiars del poeta, el regidor de Política Lingüística de l’Ajuntament d’Alcoi, d’Esquerra Unida, Jordi Tormo; la regidora del Bloc-Compromís, Anna Serrano; l’arxiver-bibliotecari de l’Ajuntament d’Alcoi, Josep Lluís Santonja; el professor Jaume-Jordi Ferrando; i el rectors de les parròquies de Sant Maur i Sant Francesc, Vicent Balaguer, i Santa Rosa, Salvador Palomares. Vicent Romans excusà la seua participació en l’acte per raons personals sobrevingudes.

 Salvador Palomares i Vicent Balaguer

 

 


Accions

Information

Deixa un comentari

Please log in using one of these methods to post your comment:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s




%d bloggers like this: