Presentació a Alcoi del llibre de Joan Valls i Jordà, ‘Tast d’eternitat’

26 01 2013

DIJOUS, 31 DE GENER, A LES 20.00 h., AL RESTAURANT “LA LLAVOR” (SANT FRANCESC, 7)

Joan Valls i Jordà

Tast d’eternitat, de Joan Valls i Jordà, l’últim títol que acaba de publicar la col·lecció Rent, es presentarà al públic a Alcoi el pròxim dijous, 31 de gener, a les 20.00 hores, en el restaurant “La Llavor”, ubicat en la casa natalícia del poeta, al carrer Sant Francesc núm. 7.

L’acte, organitzat per l’associació Amics de Joan Valls i l’editorial Denes, comptarà amb les intervencions de Vicent Romans (Amics de Joan Valls), Agustí Colomer (director de Rent) i Enric Ferrer Solivares (curador de l’obra).

«Després de la sotragada de la guerra, l’enfonsament de tants ideals polítics i socials, sense la possibilitat de canalitzar i expressar les seues inquietuds, apareixia la necessitat d’un arrelament, d’un referent amb la característica de permanència, d’estabilitat davant les envestides de la Història. Una actitud profundament humana: no viure sempre a la intempèrie, necessitat d’aixoplugar-se, de redescobrir la fermesa dels fonaments quan tot sembla afonar-se. El referent més immediat és la ciutat. Alcoi esdevindrà el seu centre vital, amb la seua llengua, amb les seues tradicions.  A la ciutat industrial, Joan Valls té fama contrastada de molt treballador, fins i tot amb ocupacions suplementàries que allarguen les monòtones jornades. La ciutat, però, on també, a poc a poc, serà reconegut per la seua obra literària.»

Enric Ferrer Solivares, de la Introducció a Tast d’eternitat, Denes, 2012





Invocació en la nit íntima

11 01 2013
 
 
Nit estelada sobre el Roine. Vincent van Gogh. 1888. Musée d'Orsay
 
 
 
És precís que envaixques la nostra petita òrbita,
aquest tros d’espai on respirem ton missatge,
la teua alta raó inspiradora,
el teu manament al·lucinant,
car la soledat ens socava,
ens encadena a aquesta superfícies tirànica
que diem terra-mare.
És precís que envaixques la nostra essencial angoixa primitiva,
oh, Déu de mans ardents entre la boira humana
que fermenta el món en son trist abandó.
¡És urgent, sí, és universalment precís!
Perquè hi ha zones d’absència en l’home
perquè hi ha cegueses com mars borrascoses,
perquè hi ha pútrids formiguers de traïció subterrània,
perquè proliferen bacils de cobdícia que l’home-element-escòria
conrea apassionadament
volent endoncir la rosa transitòria del seu regne,
volent gronxar el seu paradís transferible,
per a que sa descendència –fills o bells antílops regnants–
seguixca el curs de les tribus sensates
que alenen l’organitzada ditxa,
el bell-útil que rendeix son benefici:
la puntual amor pactada,
el vestit nou per a cada fruïció dita social
i el paper-moneda que graciosament
defeca la fada dels bons artilugis.
I és precís que penetres en aquesta selva,
oh, Déu,
com un vent encertat,
com un trasbals ferament radiant,
com un missatge de primigeni retrò,
i amb la infal·lible exactitud amb què jugues
en les teues embrionàries nebuloses.
Que ens estan minant el dubte, l’abandó
i aquesta lepra invisible de la desesperança.
 
Joan Valls, Tast d’eternitat, Denes, 2012