“En el reconeixement dels ‘altres’ hi ha implícita tota la moral i tota l’ètica”

13.III.1923.―Tothom que ha tractat, Giulia estimada, aquest home que s’ha arrogat el dret incommensurable de guiar un poble, diu que el separa dels altres un abisme, en el sentit que tothom que hi parla sent, per part seua, una mena de presa de distància, com si posara una gran barrera, com si se situara en una llunyania remota, infinita, incolmable.

Fet singular! Se’l veu seré, impenetrable, imbuït de l’enorme responsabilitat adquirida. Però l’important és una altra cosa, l’important és discernir si de veres aquest és un home que justifique un tal distanciament. L’essencial és discernir si posseeix de veres aquesta visió superior, aquesta orientació superior que hauria de guiar Itàlia cap a nous confins i cap a nous destins.

Això ho revelarà l’esdevenidor. El cert, però, és que fins ara sembla més aviat impenetrable a les exigències i al reconeixement dels altres. Sembla que per a ell els altres no existeixen, que no siga capaç de veure’ls, de veure que no són com ell i que han de ser escoltats pel govern d’una nació. Els altres! En el reconeixement dels «altres» hi ha implícita tota la moral i tota l’ètica; és una llei fonamental de la vida humana. I precisament en la política, que engloba totes les altres activitats humanes, aquest individu no concep la voluntat dels altres, no entén que hi haja els «altres».

Reflexionant sobre aquest cas ens adonem que democràcia i humilitat són tot u. La democràcia és un suprem valor religiós. Preguem, Giulia, perquè la història se salve. T’estime i et bese. I sóc tu, sempre.

Giuseppe Capograssi, Pensaments per a Giulia