El valencià Salvador Giménez, bisbe de Menorca, presenta ‘Lo foc sagrat de la fe’

A VALÈNCIA, AMB LA PARTICIPACIÓ DE RAFAEL ROCA, CURADOR DE L’ANTOLOGIA DE POESIA RELIGIOSA DE TEODOR LLORENTE, I AGUSTÍ COLOMER, DIRECTOR DE LA COL·LECCIÓ RENT

“Testament”, el poema que clou Lo foc sagrat de la fe. Antologia de poesia religiosa, ha servit de fil conductor als tres participants en l’acte de la presentació a València d’esta obra de Teodor Llorente. Una preciosa peça on l’escriptor i periodista descriu com vol que siga el seu soterrar. I, atenent les seues indicacions, així es va fer l’any 1911, en morir un 2 de juliol, a l’edat de 75 anys. A pocs dies de celebrar el primer centenari de la seua mort, els participants en la presentació evocaren les últimes voluntats del patriarca de la Renaixença, reseguint el fil d’esta excel·lent poesia que reflectix l’espiritualitat del poeta.

El saló “Bona Gent” dels Dominics va acollir la presentació del llibre, número 9 de la Col·lecció Rent, on es reuniren un grapat significatiu de persones com el besnét Juan Teodoro Corbín Llorente; l’exdirector de Las Provincias, Francisco Pérez Puche; el president d’UDPV, Vicent Miquel; la presidenta de l’Associació Ecumènica Internacional, Carmen Sarmiento; el president de la Comissió Llorente de l’AVL, Antoni Ferrando; així com professors universitaris, preveres i persones lligades al món cultural valencià.

Monsenyor Giménez no va dubtar en assenyalar que esta obra ha ajudat a “descobrir el gran creient que fou Llorente”. Abans, però, manifestà que es va alegrar en llegir a l’estudi introductori de Rafael Roca una menció de Llorente al llavors bisbe de Menorca, antecessor seu en la tasca pastoral de l’illa.

El prelat valencià afirmà que s’havia identificat en l’espiritualitat senzilla que reflectixen els versos de Llorente, on apareixen elements com la creu, el llibret de Missa, la devoció a la Verge, l’Eucaristia, l’austeritat de vida… En definitiva unes poesies on es troba “primer de tot, la fe”. Va elogiar, així mateix, la introducció a l’obra, que “anima a llegir Teodor Llorente, a qui Jacint Verdaguer qualificà com a eminent poeta”.

Per la seua banda, Rafael Roca va desxifrar els principals aspectes biogràfics de Teodor Llorente i va desgranar el poema “Testament”, que reflectix els tres eixos temàtics de la seua obra poètica: Pàtria, Fe, Amor. Roca va descriure la fe senzilla de Llorente que impregna els seus escrits, vàlida per a persones com la seua pròpia mare, de missa diària, amb una espiritualitat popular. El professor de la Universitat de València va exposar la influència dels poetes romàntics en Llorente i el mestratge del mallorquí Marià Aguiló. També va parar l’atenció en la concepció estrictament cultural de la Renaixença valenciana, defensada per qui fóra el seu “mestre i capdavanter”, allunyant-la d’una concepció més política. En paraules de Roca, esta decisió va contribuir a mantenir-la viva durant molts anys perquè a València les coses eren diferents que a Catalunya.

“Cent anys després de la defunció de Llorente –va afirmar Roca– les seues poesies religioses continuen alenant el foc sagrat de la fe, transmetent els mateixos esperit i calidesa que els infongué el patriarca de la Renaixença valenciana”. En la concepció patriarcal i espiritual de Llorente, la fe s’hi representa com un foc encés que escalfa la llar familiar i il·lumina els moments més transcendents i intensos de la vida, des del naixement fins a la defunció. La fe es un “do sagrat que es transmet de pares a fills i que cal preservar com la penyora santa que omple d’esperança i de sentit totes i cadascuna de les accions humanes, fins i tot la mort”.

Agustí Colomer, director de la Col·lecció Rent, va encetar l’acte recitant íntegrament el poema “Testament” i va reivindicar que no es pot recloure la literatura religosa valenciana al magnífic Segle d’Or. “També tenim, de la Renaixença fins els nostres dies, un notable nombre d’escriptors contemporanis que excel·lixen en l’àmbit de la literatura religiosa. La col·leccó Rent ha tingut la satisfacció de poder publicar obres d’esta mena, eixides de la ploma de noms com Martí Domínguez -director de Las Provincias en la postguerra-, el beat i màrtir Gonçal Vinyes, Vicent Andrés Estellés o l’autor a qui hui recordem, Teodor Llorente“.