Francesc Ferrer Pastor, “de generació en generació”

EN EL DESÉ ANIVERSARI DEL TRASPÀS DEL FUNDADOR DE L’EDITORIAL DENES

El passat 10 de juliol es va complir el desé aniversari de la mort de Francesc Ferrer Pastor (la Font d’En Carròs, 1918 – València, 2000). El diari Levante se n’ha fet ressò en articles com ara els de Daniel Climent o Josep Miquel Bausset. Tots els que fem possible Rent, literatura religiosa en valencià, li devem el nostre agraïment, no sols pel fet de crear l’editorial Denes, al si de la qual ha vist la llum esta col·lecció, sinó també perquè Francesc Ferrer Pastor és per a nosaltres un referent clau, un model, en el diàleg entre fe i cultura. La seua tasca valencianista com a lexicògraf, com a impressor, com a nacionalista, naix d’un amor al seu poble amerat d’esperit evangèlic. Ell treballà de debò i incansablement per arrelar la llengua en la nostra Església i participà activament en la Comissió Interdiocesana de Textos Litúrgics i en La Paraula Cristiana. Tots els que fem Rent hem rebut el seu mestratge i el seu testimoni i volem ser dignes anelles de la cadena que, “de generació en generació”, ha unit Evangeli i compromís pel país. Ferrer Pastor sabé transmetre’ns allò més valuós que ell havia rebut i nosaltres, alhora, des de Rent, volem recrear eixe esperit que animà el seu itinerari vital.

El seu fill, Francesc Ferrer Escrivà, prengué el relleu com a impressor i editor, i ha consolidat Denes com una editorial de referència, no sols en l’esfera de la lingüística -on les obres lexicogràfiques de son pare continuen ensenyant any rere any a desenes de milers de valencians- sinó en molts altres àmbits: la pedagogia, l’assaig, la poesia… i, ara també, el llibre religiós, tant amb Rent com amb la nova col·lecció “Pregar amb els fills i els néts”.

La fotografia que hem triat palesa a la perfecció el verset del Magníficat bíblic, “de generació en generació”: un madur Ferrer Pastor esdevé la paret on es recolza el seu nét Francesc, president de la Fundació dedicada a la memòria del seu avi. Així ens sentim tots nosaltres, recolzats pel testimoni i per la intercessió de qui fóra -i és-, el nostre amic. 

“Sobre Adrià Chavarria”

LA REVISTA DE PENSAMENT L’ESPILL REPRODUEIX L’ARTICLE DE LA PROFESSORA EMILIA BEA EN EL QUE EVOCA LA FIGURA DE L’ASSAGISTA TORTOSÍ

 

El número 34 de la prestigiosa revista valenciana L’Espill, fundada per Joan Fuster, inclou un article d’homenatge al seu col·laborador Adrià Chavarria amb motiu del seu traspàs. L’últim treball que estava realitzant l’escriptor català era, precisament, el numero 10 de la nostra col·lecció Rent, titulat Etty Hillesum, un ungüent per a tantes ferides, l’edició del qual serà enllestida per la professora Emilia Bea, autora de l’article que reproduïm tot seguit i editora de l’Autobiografia espiritual i altres escrits de Marsella de Simone Weil (Rent, 3). La publicació del llibre d’Adrià Chavarria està prevista per a la pròxima Fira del Llibre de València, a l’abril del 2011.

“La llum de la caritat”

 

 

“Només si la nostra ànima és il·luminada per la llum de la caritat, només si la nostra ment és plena de la llum immaculada de la caritat, només llavors veiem la misèria, les condicions miserables de la població, i les reconeixem com a tals. D’altra banda, saber com viuen els hòmens, saber com pateixen els hòmens, saber com mengen i com no mengen els hòmens, és el primer exercici de la caritat, és la primera aplicació pràctica de la caritat, és la caritat entesa d’acord amb la seua funció fonamental: la de mirar al nostre voltant i veure la realitat de la vida, veure els altres, la pobresa dels altres, dels nostres «altres». No consisteixen sinó en això, la caritat i la moral.

Generalment, els hòmens no es veuen més que a si mateixos. I aquesta és la prova que veure és un acte de voluntat, i no pura i simple visió. Veure significa voler veure; veure significa veure el patiment, i patir. Vet ací per què tot es redueix a veure i a voler. Misteris de la naturalesa humana!”  

Giuseppe Capograssi, Pensaments per a Giulia

 

“La flama d’Isaïes”

 

“Tot Isaïes està ple de l’Esperit. Eixes són les aus del bosc; eixes, les flames del colossal incendi que dura segles… És l’ànima d’Isaïes ardent enmig del seu poble; és l’Esperit de Déu que espurneja com fogonades de claredat i salvació enmig de les idolatries i dels pecats de Jerusalem. Mentre Jerusalem dure, ja es diga Sió o Roma, Alexandria o Cartago, París o Nova York, Moscou o Buenos Aires, Londres o Singapur, viles grans o llocs menuts, la flama d’Isaïes continuarà espurnejant, plena d’actualitat.”

Martí Domínguez, Isaïes, profeta de Nadal

“Un licor ple de malenconia”

 

“Al capdavall, la realitat última és la Misericòrdia; l’esperança última és la Misericòrdia, i la frontera última de les coses és la Misericòrdia. Al fons de totes les angoixes de la vida, al fons de totes les insatisfaccions de la vida, al fons de tots els disgustos que cadascun dels nostres dies ens porta a mans plenes, al fons de totes les copes de vi que la vida ens dóna a beure, no hi ha pas amargor. L’amargor és a la superfície, perquè totes les coses de la vida són amargues a la superfície. Al fons hi ha la misericòrdia, hi ha l’esperança de Misericòrdia infinita que és l’antídot del verí, que ens tranforma el verí de la vida en un licor dolç, tot i que trist: un licor ple de malenconia i suau com una carícia.”

Giuseppe Capograssi, Pensaments per a Giulia

“En ells s’ha refugiat la veritat humana”

 

“Jo no ame els pobres per pietat, pare”, digué Severina, “com les dones protectores dels instituts de beneficència. Crec, en canvi, que ame els pobres, més encara que per un inexplicable sentiment de pertinença a ells, de fraternitat amb ells, principalment perquè en ells s’ha refugiat la veritat humana”.

Ignazio Silone, Severina

Los versos religiosos de V.A. Estellés, per Rafael Prats

 

LEVANTE-EMV / LA INMENSA MINORÍA 31 maig 2010

La primera vez que le vi, hará medio siglo o más, fue en el diario Las Provincias, en la Alameda, en donde ejerció de redactor-jefe. Si no recuerdo mal, se hallaba dentro de un despacho flanqueado por cristales. Le llevé un comentario sobre una película que había proyectado el Cine-Club Universitario. Se produjo una breve conversación: no sé exactamente qué me dijo, pero la guardo como muy cordial. Ya había publicado Ciutat a cau d’orella (1953).

«Però no disposem encara de paraules / per a dir certes coses. O no les volem dir»… «l’aire és ple de botelles amb missatges de nàufrags». La voz de Vicent Andrés Estellés (Burjassot, 1924-Valencia, 1993) era la voz de muchos jóvenes que hoy han rebasado ampliamente su cincuentario.

Le volví a ver mediada la década de los 70. Hablamos en valenciano. Había publicado el Llibre de meravelles (1971) y Recomane tenebres (1972). Era nuestro nuevo gran poeta.

Ahora, la Editorial Denes de Paiporta, en su colección Rent —a la que me referí en esta columna cuando inició su andadura, con libros de John H. Newman y Martí Domínguez—, colección dedicada a la literatura religiosa, publica su sexto volumen, Déu entre les coses, en el que los versos de nuestro poeta adquieren un protagonismo singular. El que le otorga su acento religioso. Para ello se ha contado con un especialista ineludible, Enric Ferrer Solivares, encargado de la selección de poemas y de la introducción. Se cuenta con una herramienta excelente para acceder a esta recopilación poética de tema religioso.

«-Toc toc./ -¿Qui és? –La Mort./ La Mort va descalça; cuan se’n va duu socs/ que van fent/…cloc…cloc…cloc…cloc…/ Toc toc./ -¿Qui és? -Toc toc./ -¿Qui és? -Toc toc./ -¿Qui és? / ¿Qui és? /¿Qui és? /… cloc… cloc… cloc… cloc …».

La idea de la muerte es uno de los principales ingredientes de la poesía religiosa de Andrés Estellés. La muerte suele ir unida a la idea divina, por aquello de la necesidad humana de buscar refugio ante el misterio.

En estos versos, el poeta se manifiesta con la humanidad que le caracteriza. De ahí que su religiosidad se exprese sin dogmas, más bien con dudas; sin demasiada retórica, ni ritual, ni solemne; sino más bien como «una epístola amb selleg d’urgència», que evidencia una voluntad por relacionarse con Dios, de manera personal, íntima: una religiosidad desprovista de aspectos superfluos.
La última vez que le vi fue paseando por la calle de las Barcas. Le acompañaba Manuel Sanchis Guarner. Marchaban sonrientes y me obsequiaron con sendos chascarrillos acerca del gótico.

iCAT fm recomana ‘Severina’, d’Ignazio Silone

Presentem el vídeo -a partir de l’àudio de Jordi Cervera a la secció de llibre d’iCAT fm- on es recomana el volum que fa 7 de la col·lecció Rent: Severina, d’Ignazio Silone.

Mística i política en el discurs femení contemporani

 CONFERÈNCIA D’EMILIA BEA SOBRE LA VEU I EL TESTIMONI DE SIS DONES DEL NOSTRE TEMPS

 

L’Aula Magna de la Universitat de València va acollir el passat dimarts, 25 de maig, la conferència de la professora Emilia Bea titulada “Mística i política en el discurs femení contemporani”. L’acte fou organitzat per l’associació Dones creients. Salud Piera presentà la conferenciant i advertí de la paradoxa que podria suscitar el títol en lligar dos conceptes que, a primera vista, poden semblar antagònics –mística i política. “Tanmateix –afirmà Salud- hem de superar els enganys que, de vegades, ens presenta el llenguatge. La mística, que tenim associada al cel, a allò que està dalt, està íntimament connectada, encara que no ho semble, a la política, a allò terrenal, a tot el que està ací baix. I bona prova la tindrem en sentir l’al·locució d’Emilia Bea”.

Salud Piera i Emilia Bea

La conferenciant agraí a l’associació de Dones creients l’oportunitat de parlar d’un tema tan suggerent com desconegut. Simone Weil, Maria Skobtsov, Etty Hillesum, Edith Stein, Dorothy Day i Maria Zambrano, a la manera de “tessel·les d’un mosaic”, il·lustraren el discurs al voltant de la mística i la política. “Pot establir-se una comunicació interna entre elles -afirmà Emilia Bea-, gràcies a un alé comú, a una força i, al mateix temps, una vulnerabilitat compartides, que desperten una sensació incomparable d’autenticitat i de profunda empatia davant el seus testimonis. Dones que van practicar en el nostre temps  una ‘mística d’ulls oberts’ o una ‘mística de la creació’, que les va conduir a una espiritualitat encarnada, a ser contemplatives en l’acció, a ser passives respecte a Déu i actives respecte als hòmens. L’encarnació de l’espiritual les feia sentir-se responsables del món. L’experiència de l’absolut no les va deixar tancades en el quietisme, l’apatia o la passivitat, sinó que van voler participar activament en l’escena pública amb una veu pròpia i interpel·lant.

La llum d’estos testimonis ens arriba a través de l’escriptura, que va ser en elles un autèntic instrument de resistència. La nuesa de la seua escriptura és la immediata traducció de la vida i mostra la correspondència entre acció i pensament, entre experiència i llenguatge. A través de l’escriptura van desafiar el món violent i opressiu. Enfront de la deshumanització del terror i la misèria, van empunyar l’arma de la ploma, l’única que els permetia lluitar contra l’enemic exterior –el poder que s’imposava inexorablement- i l’enemic interior de la desesperació. I cap d’elles va arribar a desesperar o a rendir-se, ni tan sols les que van viure en situacions-límit. Mai es van queixar pel seu patiment, que suportaven amb gran naturalitat, sinó pel patiment dels altres, contra el que sí es van indignar i oposar.”

Maria Skobtsov (Riga, 1891 – Ravensbrück, 1945)

“Si fórem autèntics cristians, portaríem tots l’estrela groga”

 Etty Hillesum (Middelburg, 1914 – Auschwitz, 1943)

“I manejaré esta delicada ploma com si fóra un martell i les meues paraules seran martellades amb les que arrancar la història del nostre destí i del fragment històric tal com és i mai abans va ser… Uns pocs han de sobreviure encara que només siga per a fer la crònica d’esta època”

Simone Weil (Paris, 1909-Ashford, 1943) 

“Tinc la sensació que un cop les autoritats temporals i espirituals han establert que una categoria d’homes queda al marge d’aquells la vida dels quals es considera que té valor, no hi ha res més natural per a l’home que matar”.

María Zambrano (Vélez-Málaga, 1904 – Madrid, 1991)

“El místic és un inconformista que no troba descans en cap part; la seua atenció va sempre més enllà del que té davant de si. És un verdader revolucionari”.

Edith Stein (Breslau, 1891 – Auschwitz, 1942)

“Des de fa setmanes, no només els jueus, sinó milers d’autèntics catòlics a Alemanya, i crec que en el món sancer, esperen i confien que l’Església de Crist alce la veu per a posar termini a aquest abús del nom de Crist.”

Dorothy Day (Nova York, 1897 – 1980)

“Quan meditem sobre la vida de Nostre Senyor estem meditant sobre la nostra. Déu es troba en el que sembla menut i sense importància. No mires arrere 1900 anys. Mira al nostre voltant hui.”

“Severina”, per Jordi Cervera (iCAT FM)

SEVERINA, UNA DE LES PECES FONAMENTALS DE L’OBRA D’IGNAZIO SILONE, ÉS LA NOVA INCORPORACIÓ AL CATÀLEG DE LA SINGULAR COL·LECCIÓ RENT DE TEXTOS RELIGIOSOS CONTEMPORANIS DE L’EDITORIAL DENES.

La col·lecció Rent de l’editorial Denes segueix un camí magnífic de qualitat i de propostes interessants. El seu catàleg s’enriqueix ara amb Severina, de l’italià Ignazio Silone.

Nascut a Pescina l’any 1900, es deia en realitat Secondino Tranquilli i va ser un destacat activista d’esquerres i un dels fundadors del Partit Comunista Italià, l’any 1921. Una mica desencantat i mal vist per les esquerres i per les dretes, va començar a reflexionar sobre la seva condició de cristià, un pensament que es reflecteix en la seva literatura.

La seva erudició i el seu compromís personal i social el van convertir en un autor seguit i molt llegit. En aquest sentit, a més de la seva posició política, defensava l’esperança com el gran vestigi cristià en un món sense fe. Severina, escrita l’any 1977, és una mostra de la fascinació de l’autor per la filòsofa Simone Weil i posa de manifest el canvi de paradigma mental de l’escriptor, que renuncia a la seva fe en la revolució política i se centra en l’esperança d’un canvi de paràmetres morals com l’única via per aconseguir un veritable canvi en el futur de la humanitat.

Severina, d’Ignazio Silone, un nou títol de la col·lecció Rent de l’editorial Denes.

Jordi Cervera (iCAT FM)