‘Déu, som nosaltres qui t’hem d’ajudar’

7 09 2014

Etty_Hillesum 

 

La darrera carta que envia a Christine van Nooten, el 7 de setembre de 1943, ens permet conèixer la data exacta de la deportació d’Etty amb la seva família. La mort a Auschwitz és datada el dia 30 novembre del mateix any. En aquesta carta de comiat, que comença amb una frase de la Bíblia que diu trobar a l’atzar: «El Senyor és el meu espai sagrat», continua dient: «Estic asseguda en un atapeït tren de mercaderies. El pare, la mare i Mischa estan en uns vagons més enllà. L’avís de la nostra deportació ha arribat de manera inesperada; ordre sobtada emesa des de la Haia. Ordre de la qual érem els únics i exclusius destinataris. Hem deixat el campament cantant.»

El testimoniatge d’Hillesum es relliga sempre a la presència de Déu en la seva vida, més el leitmotiv que «testifica» que la vida és bella, i l’assumpció clara que «Ell» no és el responsable d’aquest infern dantesc: «Estic disposada a tot, me n’aniré a qualsevol lloc del món, on Déu m’envie, i estic disposada a testificar, a cada situació i fins a la mort, que la vida és bella, que té sentit i que no és culpa de Déu, sinó nostra, que tot hagi arribat fins aquest punt.»

Podem dir que Hillesum, sense ser-ne conscient, fa uns raonaments de l’actitud de Déu en la història que s’assemblen als que emprarà després la teologia del «post extermini». Déu ha deixat de ser el «demiürg ordinador» de la història; ja no és un Déu amb un poder imparable, sinó que contempla més que mai la llibertat de les seves creatures. No ens trobem amb una teodicea de l’omnipotència divina, ans al contrari, una teodicea basada en la radical llibertat de les accions de l’home, malgrat que siguin accions assassines. Davant l’extermini dels éssers creats «a semblança seva» (Gènesi 1, 27) Déu se sent impotent i no actua. Ell ha creat per amor, aleshores nosaltres li hem de retornar amor, no destrucció. Això comporta una nova mirada sobre l’home i les seves accions. Si Déu ens va crear lliures pot intervenir en els nostres afers polítics? Em penso que no. És per això que Hillesum, de manera tranquil·la i sense cap mena de rancúnia, li diu a Déu que ell no té cap culpa de l’extermini. Déu no ha d’assumir la responsabilitat de les accions dels homes, que durant aquells anys es declinen a través d’una matança com mai no havia passat en la història. Déu no ens deurà cap explicació d’«allò» inenarrable que està passant, en tot cas, serem nosaltres qui haurem de retre-li compte de les nostres accions. Per això escriu: «I amb cada batec del meu cor tinc més clar que tu no ens pots ajudar, sinó que devem ajudar-te nosaltres a tu i que hem de defensar fins el final el lloc que ocupes en el nostre interior.» Si els homes han abandonat Déu, serà deure dels creients cercar-li una cabana perquè «Ell» hi pugui fer residència:

«A voltes, les persones em semblen cases amb les portes obertes. Entre, deambulo pels corredors i les habitacions. Cada casa està organitzada d’una manera un poc diferent i, tot i això, s’assemblen. Cada casa hauria de convertir-se en un habitatge dedicat a tu, Déu meu. I et prometo, et prometo que cercaré per a tu un estatge i una empara en la major part de cases que em sigui possible, Senyor […] N’hi ha tantes de buides, t’allotjaré en elles com un hoste d’honor. Perdona aquesta imatge gens subtil.»

Etty sap que ja mai tindrà ajuda o refugi dels altres, puix que els altres són indefensos, febles i fràgils com ella. Aquí comença a reconèixer que Déu també està sol i que nosaltres l’hem d’estimar. És un alt signe de maduresa en una noia de vint-i-vuit anys. Jo això ho he pensat als trenta-cinc, quan s’ha acabat la meva joventut.

Adrià Chavarria, Etty Hillesum, un ungüent per a tantes ferides, Rent 10, Denes, 2010.





‘Oh tu, Verge, gavina fugitiva!’

15 08 2014

Les ponts de la Seine. Marc Chagall. 1954

 

 

Aquesta nit d’agost és tanta nit…
D’on ve aquest baf mig agre d’alcavor?
(El cor creix com un pa, i té una aspror
de costra a penes -cor o pa no cuit,
 
rebel al solc que li assenyala el dit…)
Pa o vida a punt, o quasi a punt, Senyor.
Colgada al fem del cos, sent la grossor
del garrofí calent de l’esperit.
 
Oh tu, Verge, gavina fugitiva!
Solques la nit amb rella fluvial,
a tant d’estiu obrint-li tant de riu.
 
Aquesta nit d’agost pels ulls m’arriba,
a l’arrel dels sentits, la vegetal
tremolor d’ésser, ara, i ésser viu.
 
 
Vicent Andrés Estellés, ‘Poc temps després de la Nit d’Alba a Elx’, Déu entre les coses, Rent 6, Denes, 2009.




Rescensió a Qüestions de Vida Cristiana del llibre ‘Fer del món eucaristia”

16 07 2014

EL NÚMERO 248 DE LA REVISTA MONTSERRATINA REPRODUEIX UNA RESSENYA D’EMILIA BEA SOBRE EL LLIBRE D’OLIVIER CLÉMENT

Olivier_ClémentOlivier Clément (1921-2009) és, sens dubte, el pensador contemporani que més ha contribuït a donar a conéixer l’Ortodòxia en els països d’Occident. Amb un llenguatge poètic i simbòlic, amarat d’un profund sentit ecumènic, el teòleg francés ajuda l’Església a «respirar a través dels seus dos pulmons: Orient i Occident», en expressió afortunada de Sant Joan Pau II. Nascut a un petit poble occità, al si d’una família agnòstica, Olivier Clément coneix el cristianisme a través de dos grans teòlegs laics ortodoxos provinents de l’emigració russa –Vladímir Losski i Paul Evdokimov– i de les lectures de les obres de Nikolai Berdiàiev i Dostoievski. A l’edat de trenta anys es converteix i es bateja en l’Església Ortodoxa Russa. Professionalment es dedica a la docència tant en instituts de secundària, on imparteix l’assignatura d’Història, com en l’Institut de Teologia Ortodoxa Saint-Serge de París. És autor d’una trentena de llibres i de multitud d’articles de caràcter teològic, espiritual i històric.

Fer del món eucaristia recull cinc treballs publicats en el monogràfic que li va dedicar l’any 2009, amb motiu del seu traspàs, la revista francesa de l’Ortodòxia Contacts, de la qual en fou director. Alguns d’aquests treballs eren textos inèdits, mai publicats. Els articles van precedits d’un estudi introductori del professor de l’Institut Saint-Serge, Michel Stavrou. Sota el títol «Notes autobiogràfiques» es recullen reflexions inèdites de caràcter personal de l’autor en les quals narra diferents episodis autobiogràfics com ara la seua amistat amb el Papa Joan Pau II i amb el Patriarca Atenàgores. El treball «La força immensa de la Nativitat» ens acosta a la profunditat i bellesa de la litúrgia bizantina del temps de Nadal, la qual «insisteix en l’antinòmia que està en el cor de la Revelació: el Déu il·limitat es limita, la Paraula del Pare es fa infant petit, mut, gitat en una menjadora, entre animals». La narració «Una nit de Nadal» és un dels escassos textos de creació literària del teòleg francés, possiblement de caràcter autobiogràfic. «La salvació hui i el problema de l’esperança», recull una conferència de Clément impartida l’any 1973 en el centre ecumènic d’Hainaut (Bèlgica). Per últim, l’obra finalitza amb l’article que dóna títol al llibre. En paraules de l’autor, «fer del món eucaristia és necessitar, sense relativisme ni sincretisme, de tots els paisatges exteriors i interiors, de totes les cultures, de tot el que envolta l’home, sense altre criteri que la seua unió en Crist, verdader Déu i verdader home. Fer del món eucaristia és també, abans de res, quotidianament, saber descobrir la llum de Déu en el rostre dels altres. Car el cristianisme és la religió dels rostres.»

El llibre va precedit d’un pròleg del professor de la Universitat de València i prevere, August Monzon, en el qual descriu la influència espiritual d’Olivier Clément entre determinats cercles de cristians de València sensibles a l’ecumenisme i al diàleg fe-cultura. Fruit d’aquesta influència és la publicació en editorials valencianes d’alguns dels escassos textos de l’autor que tenim a l’abast en la nostra llengua: el llibre Tres pregàries. El Parenostre. La pregària a l’Esperit Sant. La pregària penitencial de sant Efrem (Saó, 1996) i l’obra que ara comentem. En paraules de Monzon, «Olivier Clément segueix testimoniant la força transformadora de la Resurrecció, ara des d’una comunió dels sants més lluminosa i activa».

QVC





‘Fer del món eucaristia’, d’Olivier Clément, a l’Església Ortodoxa de Barcelona

24 05 2014

CRÒNICA DE LA PRESENTACIÓ DE L’OBRA DEL TEÒLEG ORTODOX A LA PARRÒQUIA DE LA PROTECCIÓ DE LA MARE DE DÉU

 

Monzon_i_Colomer

 

El dimecres, 21 de maig del 2014, després de l’ofici de vespres, es va celebrar a l’Església Ortodoxa de Barcelona la presentació de la recopilació d’escrits del pensador francés Olivier Clément editats en la col·lecció Rent sota el títol Fer del món eucaristia. L’amfitrió de l’acte, el pare Martí Puche, rector de la Parròquia de la Protecció de la Mare de Déu (Patriarcat de Sèrbia), adreçà a tots els assistents unes paraules de benvinguda. Tot seguit, Maria Rosa Ocaña, delegada d’ecumenisme de la comunitat, presentà els participants en l’acte, subratllant els vincles amb València iniciats arran de la seua participació l’any 1998, com a presidenta de l’ACAT (Acció dels Cristians per l’Abolició de la Tortura) en un seminari sobre drets humans a la Facultat de Dret de la Universitat de València.

???????????????????????????????Agustí Colomer, director de la col·lecció Rent i traductor de l’obra amb Frédéric Fasquelle, agraí l’acollida i expressà la seua satisfacció per haver editat Olivier Clément, un autor «que unix magistralment en els seus escrits i en la seua vida, acció i contemplació, el sagrament del germà i el sagrament de l’altar. Ell sap transmetre com ningú el lligam indestriable entre ambdues dimensions i ho fa, a més, a través d’un llenguatge poètic i simbòlic d’innegable bellesa.» A continuació, va descriure el procés de traducció d’un passatge de l’obra -un comentari de Clément suscitat arran de l’Evangeli de Joan, 21- i evocà com la realitat quotidiana tenia l’empremta del Crist ressuscitat: «Olivier Clément és un mestre a l’hora de fer-nos comprendre el moll de l’os de l’existència». Per últim, descriví les característiques de la col·lecció i la singularitat i dificultats del panorama de l’edició en la nostra llengua al País Valencià, tot subratllant l’aposta decidida de l’Editorial Denes per a véncer els entrebancs i establir ponts de diàleg entre la fe i la llengua i cultura autòctona.

???????????????????????????????L’autor del pròleg de Fer del món eucaristia, el prevere de l’Oratori i professor de la Universitat de València, August Monzon, va narrar la simpatia i influència de la tradició ortodoxa entre determinats cercles de cristians valencians. «La lectura del llibre Qüestions sur l’home, editat per Ediciones Encuentro (Sobre el hombre), ens descobrí l’univers ortodox a través dels ulls d’un autor nascut al recer de la cultura laica occidental. A través d’ell hem pogut conéixer molts altres autors significatius del pensament ortodox com Vladímir Losski, Pavel Evdokimov o Santa Maria de París, sobre la qual va escriure Emilia Bea el llibre Maria Skobtsov, una emigrant morta als camps de concentració nazis, traduït al castellà i a l’italià, obra que vam tindre el goig de presentar en esta mateixa església. Clément ha fet de pont entre l’Orient i l’Occident cristià i ha reforçat els ciments tant del diàleg ecumènic com del diàleg interreligiós i amb l’agnosticisme contemporani.»

???????????????????????????????Per últim, prengué la paraula el pare Joan Garcia, vicari general del Patriarcat per a Espanya i Portugal, el qual va qualificar Fer del món eucaristia com «una petita joia», en el doble sentit, d’alegria i de vàlua de l’obra, per poder tenir al nostre abast aquests escrits -molts d’ells inèdits- del singular pensador ortodox. El pare Joan contà la seua relació personal amb Clément, una relació nascuda fa més de quatre dècades amb motiu de la constitució de la comunitat ortodoxa de Barcelona, moment en el qual «el seu savi consell fou decisiu». Els contactes foren continus, tant a través de l’Institut de Teologia Ortodoxa Saint Serge de París, com en les trobades amicals a Barcelona i a la casa de Clément a Occitània. També fou recordada la seua assistència a Barcelona a l’acte de presentació, com a curador de l’obra, del número 46 de la Col·lecció Clàssic del Cristianisme, L’Església és una, d’Aleksei Khomiakov i Els fonaments espirituals de la vida, de Vladímir Soloviov.

Precisament, entre el públic assistent hi era el Dr. Sebastià Janeras, director de la col·lecció Clàssics del Cristianisme i responsable del Seminari de l’Orient Cristià de la Facultat de Teologia de Catalunya. També assistiren a l’acte el pare caputxí Joan Botam, president del Centre Ecumènic de Catalunya; el director general d’Afers Religiosos de la Generalitat de Catalunya, Enric Vendrell; el president de l’Acció dels Cristians per l’Abolició de la Tortura, Emili Chalaux; el pare claretià Anton Maria Villarubias, especialista en l’Església Copta, i l’escriptor Josep Oton, especialista en Simone Weil i autor de diferents estudis al voltant del diàleg entre el cristianisme i el món contemporani.

???????????????????????????????

 Enric Vendrell, Emili Chalaux, P. Joan Botam, Sebastià Janeras i P. Joan Garcia

???????????????????????????????

P. Martí Puche

???????????????????????????????

Maria Rosa Ocaña

Fotografies: José Santos

 

 

 





Pròxima presentació a Barcelona del llibre d’Olivier Clément ‘Fer del món eucaristia’

16 05 2014

DIMECRES, 21 DE MAIG (19.45 h), A L’ESGLÉSIA ORTODOXA DE BARCELONA

 

Invitació Rent





Teresa Forcades i Emilia Bea en diàleg sobre Simone Weil

4 05 2014

Teresa Forcades i Emilia BeaEl dissabte 3 de maig, Emilia Bea va participar en el curs «Simone Weil, experiència mística i compromís social», organitzat i impartit per Teresa Forcades en el monestir de Sant Benet de Montserrat. Més de cinquanta persones assisteixen regularment, d’octubre a juny, a les sessions mensuals, que tenen com a lectura de referència el llibre Autobiografia espiritual i altres escrits de Marsella, de Simone Weil, editat com a número 3 de la col·lecció Rent, l’any 2008. La carta autobiogràfica de Simone Weil  al pare Perrin i els altres textos de l’autora recollits en aquest llibre serveixen de fil conductor per al desenvolupament del curs i constitueixen el principal material de treball individual i de reflexió conjunta en cadascuna de les sessions. Ens alegra comprovar la sintonia respecte al nostre projecte editorial tant per part de la directora del curs, Teresa Forcades, com per part dels alumnes, molts dels quals ens han felicitat pels títols de la nostra col·lecció.

 

 





‘A la vora del llac’

19 04 2014

 

Jesús resuscitat al llac de Tiberíades. Duomo di Monreale

 

 

Pensem en Crist ressuscitat a la vora del llac (Jn 21). Es tracta, per a mi, d’un dels textos més decisius de l’Evangeli, que em sembla que mostra allò que hi ha d’únic en el cristianisme. Un llac és ja un lloc molt significatiu: és un indret on el món es fa llis i reflex, espill ple de cel. L’home està cridat a pacificar el seu cor per a fer-ne un llac, com era el llac de Tiberíades en el temps que no era lloc de guerra sinó lloc on s’ha manifestat el Príncep de la pau. A la vora del llac es troba el Senyor ressuscitat i encén una foguera –segurament cal haver encés en alguna ocasió una foguera i saber l’olor i el color de les brases per a poder pensar en aquests texts–, i torra peix per als seus amics. No és que tinga ganes o necessitat de menjar peix, però no en menja només per a alimentar-se; en menja també per a compartir l’amistat; això té tota una altra significació. És això el que nosaltres estem cridats a desxifrar en la seua presència, en el resplendor del seu rostre. Nosaltres estem sempre vora el llac davant eixa foguera. Les coses que ens envolten són les paraules que Ell ens adreça, una Bíblia còsmica en la qual la Creu revela el sentit. El món està marcat pel signe de la Creu. Els primers cristians no feien creus, no representaven mai la creu, però la veien pertot arreu: la veien en el rostre de l’home, en la verticalitat de l’home que té els braços estesos, en el moviment de l’arbre, en el vol de l’ocell que estén les seues ales i que allarga el seu cos per a tallar l’aire. I nosaltres podríem veure-la fins i tot en les contradiccions que la física ha d’afrontar hui per a identificar l’essència mateixa de la matèria.

Olivier Clément, “La salvació hui i el problema de l’esperança”, Fer del món eucaristia, Rent núm. 13, Denes, 2013.








Follow

Get every new post delivered to your Inbox.