iCat fm recomana “Déu entre les coses”, d’Estellés

L’emissora iCat fm, canal de cultura de Catalunya Ràdio, ha tornat a ocupar-se de la col·lecció Rent. En este cas per a recomanar el volum que recull diversos poemes de caire espiritual del gran poeta valencià Vicent Andrés Estellés i que duu per títol Déu entre les coses. Antologia de poesia religiosa.

L’autor de la crònica és l’escriptor i periodista Jordi Cervera, responsable de literatura d’iCat fm i autor d’un interessant blog molt guardonat.

La crònica es pot sintonitzar a València en el 87.5 del dial de freqüència modulada i a la pàgina web www.icatfm.cat, es pot consultar molta informació addicional sobre els continguts de les emissions.

Pel seu interés reproduïm el text de l’emissió sobre el llibre Déu entre les coses:

INFORMACIÓ SOBRE DÉU ENTRE LES COSES A ICAT FM

La col·lecció Rent de l’editorial Denes segueix el seu camí en l’exploració de textos religiosos contemporanis amb una peça ben singular, “Déu entre les coses. Antologia de poesia religiosa”, de Vicent Andrés Estellés.

El treball, que sorprèn i emociona, s’obre amb un pròleg d’Enric Ferrer Solivares que, a més, ha estat l’encarregat de fer la tria dels poemes. La sorpresa, arriba, és clar, perquè, com passa sovint, no coneixem de manera gaire profunda els nostres poetes, i en general es relaciona Estellés amb poemes de caràcter sensual i eròtic, la seva faceta més popular.

Però aquest llibre ens aporta una nova visió del poeta de Burjassot, una mirada que el situa com el que molts ja sabem que és, un gran poeta i un home preocupat per anar cercant la veritat i la puresa dels sentiments, siguin quins siguin, a travès dels seus versos. Aquests poemes que ha triat Ferrer s’interroguen sobre els dubtes i les veritats de l’home i ho fan des d’una perspectiva religiosa, cercant la salvació, defensant l’esperança, reflexionant sobre molts temes d’altra transcendència. Com diu el mateix poeta, “Penseu, Senyor, que el mal no està en nosaltres. Cau més enllà del nostre gust: als ossos”.

Déu entre les coses. Antologia de poesia religiosa, de Vicent Andrés Estellés. Una selecció d’Enric Ferrer Solivares que publica Denes dins la col·lecció Rent.

GRAN RESSÒ A INTERNET DE L’ANTOLOGIA RELIGIOSA D’ESTELLÉS

Igualment, a més de les informacions aparegudes a la premsa tradicional de paper –Levante-EMV i El País- el sisé llibre de la col·lecció Rent ha obtés un gran ressò mediàtic a la xarxa d’internet. Portals web i blogs s’han ocupat d’esta antologia de Vicent Andrés Estellés: El Punt, Pàgina26, Cristians.net, Flama.info, Picam.info, Agència Baleària o Catalunya Religió, en són una mostra representativa.

Déu entre les coses, llibre de poesia recomanat per El País (Quadern)

EL PAÍS / QUADERN 14 gener 2010

Poesia

Enric Ferrer Solivares ha fet el recull i l’estudi introductori d’aquesta antologia de la poesia religiosa de Vicent Andrés Estellés (Burjassot, 1924-València, 1993). “La presència de Déu en la poesia de Vicent Andrés Estellés”, escriu, “és tan visible que no pot ser ignorada”. Segons Ferrer, en la poesia del gran escriptor valencià “hi ha alguna cosa més que un contagi cultural del substrat religiós”. Un enfocament diferent, potser insòlit, de l’obra estellesiana.

“La religiosidad del poeta”, article del Levante-EMV sobre el nou llibre de RENT

El periòdic Levante-EMV es va fer ressò en la seua edició de l’11 de gener passat de la recent publicació de Déu entre les coses. Antologia de poesia religiosa, de Vicent Andrés Estellés, últim volum de la nostra col·lecció. Pel seu interés reproduïm la informació amb la fotografia que acompanyava el text (de l’arxiu del diari) on es veu al poeta a la seua ciutat natal, Burjassot.

LA RELIGIOSIDAD DEL POETA
LEVANTE-EMV (11 gener 2010)

La obra “Déu entre les coses. Antologia de poesia religiosa” pone de manifiesto el sentido trascendental de uno de los escritores valencianos más relevantes del s. XX.

“La presencia de Dios en la vida del escritor valenciano Vicent Andrés Estellés es tan visible que no puede ser ignorada”. Con esta premisa acaba de salir publicada Déu entre les coses. Antologia de poesia religiosa, con selección e introducción del sacerdote Enric Ferrer.

Esta antología -compuesta por 63 poemas de Estellés- es una muestra del sentido religioso del autor de Llibre de meravelles. Esta recopilación muestra actitudes y conductas de carácter religioso, que nacen del planteamiento de un conjunto de cuestiones sobre el sentido de la vida, la presencia del mal, el deseo perturbador o la muerte, elemento que tan presente estuvo siempre en la obra de Estellés. “Preguntas que a las que se enfrenta esbozando unos versos que hablan de la salvación, de la esperanza, de la plegaria, de virtudes, es decir, de todo aquello que cuestiona el ser humano”, explica Ferrer en la obra.

“La cultura actual parece haber debilitado la capacidad de la anamnesis, es decir, la posibilidad de conectar con la verdad trascendente. Se ha establecido una visión del hombre que pretende ahorrarle el límite, la muerte, la cruz de la historia, la necesaria convivencia con las preguntas inteligentes, que abren también perspectivas nuevas. Pero, como los grandes poetas, Estellés nos invita a ir más allá de lo que es inmediato y superficial, a través de una literatura que muestra la grandeza y la miseria del hecho de ser hombre”.

Para Ferrer, Estellés es uno poeta “con una gran cantidad de recursos, registros, niveles de pensamiento; sugiere más de lo que parece en un primera lectura; por debajo de una aparente facilidad, se esconde, en muchas ocasiones, un escrito culto, complejo, que hay que saborear poco a poco”. Sobre su lado más trascendente, asegura que “su temática humana y religiosa es bien extensa y profunda, no es un mero recurso cultural o un motivo marginal en su obra, sino que responde a experiencias y vivencias profundas”.

Estellés es uno de los poetas más relevantes del siglo XX y más reconocidos por público y crítica. Aunque ya comenzó a escribir en su adolescencia, su mayor y definitivo desarrollo literario no llegaría hasta la década de los 70.

RENT publica “Déu entre les coses”, una antologia de la poesia religiosa de Vicent Andrés Estellés

LA SELECCIÓ I L’ESTUDI INTRODUCTORI ÉS D’ENRIC FERRER SOLIVARES

L’editorial Denes ha publicat recentment Déu entre les coses, una antologia de la poesia religiosa de Vicent Andrés Estellés, un dels escriptors valencians més reconeguts per la crítica i pel públic. El recull i l’estudi introductori que acompanya esta antologia és obra d’Enric Ferrer Solivares, escolapi i expert en literatura valenciana.

Segons Ferrer Solivares “la presència de Déu en la poesia de Vicent Andrés Estellés és tan visible que no pot ser ignorada”. En la seua poesia “hi ha alguna més que un contagi cultural del substrat religiós”, ha afegit.

En la present antologia tenen cabuda actituds i conductes de caràcter religiós, “suggerides per una sèrie de preguntes sobre el sentit de la vida, la presència del mal, el desig pertorbador o la mort, entre d’altres. Preguntes a les que el poeta s’enfronta esbossant uns versos que parlen de salvació, d’esperança, de pregària, de virtuts, d’amor al proïsme, és a dir, de tot allò que qüestiona l’ésser humà i el pot obrir a una realitat superior”, ha assegurat l’autor de l’estudi introductori i de la compilació.

Igualment, Ferrer Solivares ha detallat que en la cultura actual “s’ha estés una visió de l’home que pretén estalviar-li el límit, la mort, la creu de la història, la necessària convivència amb les preguntes intel·ligents, que obrin també a perspectives noves. Però, com els grans poetes, Estellés ens convida a anar més enllà del que és immediat i superficial a través d’una literatura que mostra la grandesa i la misèria del fet de ser home”.

“La poesia estellesiana té un fibló que fereix, que fa despertar, que no deixa indiferent davant el dolor humà, davant de tantes ferides més o menys secretes”, ha anotat el curador d’esta antologia. Una obra poètica que es desenvolupa a partir d’un nucli fort, “amerat de trets existencials, religiosos i cívics, que respon a la seua poesia escrita des de finals dels anys 40 del segle passat, fins la gran eclosió del 1971”, ha expressat Ferrer Solivares.

En “Déu entre les coses” s’hi entreveuen diverses imatges de Déu, entre les que destaquen el “Déu de la immanència i transcendència, el Déu amic, el Déu fascinant i terrible, el Déu de la vida, el Déu de la infantesa, el Déu dels pobres i humiliats, el Déu en majestat; així com, el ressò significatiu de la religiositat popular”.

VICENT ANDRÉS ESTELLÉS

Vicent Andrés Estellés (Burjassot, 1924 – València, 1993) és un dels escriptors valencians més reconeguts per la crítica i pel públic. Començà a escriure teatre en la seua adolescència. Estudià periodisme a Madrid i en 1948 s’incorporà al diari Las Provincias, on arribà a ser cap de redacció. En 1953 publicà el seu primer llibre, Ciutat a cau d’orella, però el seu esclat literari es produí a partir de la dècada dels setanta, amb l’aparició del Llibre de meravelles (1971) i Recomane tenebres (1972), primer volum dels deu publicats fins ara de l’obra completa. Els seus llibres compten amb múltiples edicions i alguns dels seus poemes han assolit un gran ressò popular de la mà de cantautors com Ovidi Montllor. Ha obtingut guardons ben significatius, com el Premi d’Honor de les Lletres Catalanes (1978) i el Premi de les Lletres Valencianes (1984).

L’editorial Denes ha publicat també altres obres d’Estellés: el recull Obra periodística (2004), tres peces teatrals breus amb el títol Dos drames i una farsa (2002), i les traduccions castellanes, en edició bilingüe, dels poemaris 0 Primer libro de las églogas (2002) i Ciudad susurrada al oído (2003).

SISÉ VOLUM DE LA COL·LECCIÓ RENT

Amb Déu entre les coses. Antologia de poesia religiosa l’editorial Denes publica el sisé volum de la col·lecció Rent dedicada a traure a la llum la millor literatura religiosa contemporània, des del segle XIX fins els nostres dies, que alterna autors valencians i grans escriptors de la literatura universal.

Els anteriors títols –per ordre d’aparició- són: En el món, però no del món, selecció de sermons del cardenal John Henry Newman; Isaïes, profeta de Nadal, un inèdit de 1965 del polifacètic escriptor valencià Martí Domínguez Barberà; Autobiografia espiritual i altres escrits de Marsella, de la pensadora francesa Simone Weil; Sembrant la vida. Poesia i compromís, del poeta de Xàtiva, el beat Gonçal Vinyes; i Pensaments per a Giulia, antologia de les cartes del filòsof i jurista italià Giuseppe Capograssi a la seua promesa Giulia Ravaglia.

Vicent Andrés Estellés: “I bé, Senyor: avui estrenem any.”

 

 

DÉU ENTRE LES COSES. ANTOLOGIA DE POESIA RELIGIOSA DE VICENT ANDRÉS ESTELLÉS

 

L’editorial Denes acaba de publicar el volum núm. 6 de la col·lecció Rent, que conté l’antologia de poesia religiosa de Vicent Andrés Estellés titulada Déu entre les coses, a cura d’Enric Ferrer Solivares. Volem felicitar-vos l’any amb un tast del gran poeta valencià; es tracta d’un poema escrit, precisament, el dia de cap d’any.

 

“Ara, Senyor, només ara, si em fos

possible, ací, parlaríem d’açò,

d’allò, tots dos, asseguts i tranquils,

perquè ara sent el desig de parlar

amb un amic i he pensat, no sé com,

en Vós. No sé si açò és irreverent,

però és, Senyor, el que sent, el que pense,

i sé que a Vós no us sembla massa mal.

D’amic a amic, sempre es parla més clar.

No he contestat a totes vostres cartes,

però no fou mai per manca d’amor.

Si he d’ésser franc, us diré que ja em dóna

un no sé què contar sempre el mateix:

que açò, que això, que allò, la poca sort…

Sou bon Amic i no us fatiga oir-me,

però és que a mi si que em fatiga dir-ho…

A més a més, de vegades, un pensa

que amb els consells no es resolen les coses.

Car un, llavors, el que vol és eixir,

però no mai que li diguen que no

ho torne a fer, ni que allò li són mèrits

i que algun jorn patirà encara més.

Car un, Senyor, és així, de vegades,

i Vós deveu de saber-ho prou bé…

I bé, Senyor: avui estrenem any.

Ens posarem un any nou sobre els muscles

que farà joc amb açò o amb allò

que hom no coneix en la seua existència.

Però anirem una mica encollits

els que estrenem poques vegades roba…

A més a més, aleshores un pensa

que l’any aquest ja l’ha vestit un altre

-està runós en el coll i en els colzes-,

com si hi hagués quelcom rar en les mides

i un no pogués bellugar-se dins d’ell

(jo ja he dut anys vells, rebutjat per altres,

i sé prou bé el que passa llavors…)

I bé, Senyor: mercés per aquest any,

tantes mercés com dies l’hem de dur.

El portarem el millor que podrem;

però si no el poguéssem lluir…

 

Penseu Senyor, que el mal no està en nosaltres.

Cau més enllà del nostre gust: als ossos.”

 

 

Vicent Andrés Estellés

Déu entre les coses. Antologia de poesia religiosa

Selecció i introducció d’Enric Ferrer Solivares

Col·lecció Rent, 6

Editorial Denes

La col·lecció Rent a l’emissora iCAT-FM

L’emissora iCAT-FM, canal de cultura de Catalunya Ràdio, ha donat a conéixer recentment als seus oients la col·lecció Rent. iCAT-FM es caracteritza per compaginar el format musical amb talls breus de notícies culturals. Es pot sintonitzar a València en el 87.5 del dial de freqüència modulada i a la pàgina web www.icatfm.cat, que aporta molta informació addicional sobre els continguts de les emissions. En la secció “Llibres”, per exemple, es pot ampliar la relativa a la nostra col·lecció.

El responsable de literatura d’iCAT-FM és l’escriptor i periodista Jordi Cervera, autor d’un interessant blog que ha estat guardonat amb el premi al Millor Bloc de Cultura 2008 de Catalunya.

A partir del tall de veu d’iCAT-FM hem elaborat el present vídeo que se suma al canal Rent llibres de youtube.

Crònica de l’homenatge a Adrià Chavarria

 

L’ESPAI MALLORCA ACULL UN CENTENAR D’AMICS DE L’ESCRIPTOR

Presidits per un muntatge de fotografies d’Adrià Chavarria realitzat per Julián Castro, l’Espai Mallorca es quedà menut a l’hora d’acollir els amics que es van reunir en l’homenatge que se li va retre el dilluns, 21 de desembre, amb motiu del seu traspàs el passat 31 d’octubre. El local no podia ser més adient ja que és el marc que acull una de les iniciatives mampreses pel nostre amic: el programa “Poesia i copes”, consistent en el diàleg entre un poeta novell i un altre consagrat.

L’escriptor i filòleg barceloní, Ricard Mirabete, fou el primer en prendre la paraula, i subratllà l’interés d’Adrià per la literatura no institucionalitzada, pels àmbits de creació sobre els quals no se sol parar l’atenció, com la literatura feta per dones: Maria Mercè Marçal, Helena Valentí, Simone Weil, Hanna Arendt o Etty Hillesum són algunes de les autores que més captivaren l’atenció d’Adrià.

Tot seguit prengué la paraula la novel·lista i poetessa Josefa Contijoch, de l’Associació d’Escriptors en Llengua Catalana, que apuntà com un tret definitori de la personalitat d’Adrià el seu caràcter “refractari al poder, segurament -afirmà Contijoch- perquè aquest es troba lligat a la força”. Compartia eixa sensibilitat  amb la seua admirada Simone Weil, admiració, però, que no li impedia dissentir de l’actitud de Weil davant el judaisme. Josefa Contijoch parà esment en els procesos paral·lels que s’esdevingueren, però en sentit invers, entre Simone i Adrià: “Simone Weil era una jueva que volia fer-se cristiana i Adrià un catòlic que va voler morir jueu”.

La filòsofa Fina Birulés, recordà el seu deixeble Adrià quan assistia a les classes de la Universitat de Barcelona en companyia de la seua amiga Thaïs Cloquell, i tots dos la interpel·laven, àvids de coneixement. La relació professora-alumne es perllongà en el temps i mantingueren un estret contacte a través  del projecte d’una tesi sobre la guerra en Simone Weil i dels seminaris de Filosofia i Génere de la Universitat de Barcelona. Més enllà de les seues comunes afinitats intel·lectuals, Fina Birulés explicità l’amistat d’Adrià -que exercia curosament- i la seua gran generositat.

Ivan Favà, codirector de Rels, revista d’idees i cultura, i àmic de la infantesa, recordà emocionat la fundació de la revista un 4 de juliol, dia de la independència americana, com li agradava recordar a Adrià. “Rels era per a Adrià un acte de llibertat i d’autoafirmació”, un instrument per a mostrar als lectors realitats culturals i literàries que no havien merescut la suficient atenció de la crítica.

Per últim, l’amfitriona de l’acte, Abigail Monells, féu esment de l’afecte que sentia Adrià per l’Espai Mallorca i es va sentir molt satisfeta i agraïda perquè escollira el seu local per a l’activitat “Poesia i copes”, iniciativa que constituïa un estímul per als jóvens escriptors.

María Dolores Curto, mare d’Adrià Chavarria, agraí en nom propi i dels seus dos fills les mostres d’afecte i consideració rebudes des del traspàs del seu fill. Feu menció a tots aquells mitjans que, com el nostre blog de Rent, havien retut homenatge a Adrià. Evocà aspectes de la infantesa d’un xiquet de Tortosa, bo i innocent, que sempre estava pendent dels altres. Una obertura als altres recordada també per la seu amiga d’infantesa Lluïsa, que ens parlà d’un Adrià “que obria molts camins de diàleg  però que apreciava molt el silenci. La cèlebre frase de El petit príncep, de Saint Exupéry -”l’essencial és invisible als ulls”, definia bé la dimensió mística de l’Adrià.”

L’acte conclogué amb la lectura a càrrec de les seues amigues Thaïs Cloquell i Lorena Fuster d’uns fragments d’assajos d’Adrià. Tot seguit, diversos amics i amigues llegiren el seu poemari Remor de veus i el salm De profundis, que solia pregar el nostre escriptor.

Pròximament eixirà a la llum un llibre d’assaigs que tenia enllestit amb el títol La segona tradició. Estudis de literatura i filosofia, en l’editorial Lleonard Muntaner (editor de l’obra d’Helena Valentí La dona errant, a cura d’Adrià Chavarria). Així mateix, dins de la nostra col·lecció Rent (editorial Denes) es publicarà l’assaig inacabat Etty Hillesum, un ungüent per a tantes ferides.

Les col·laboracions d’Adrià Chavarria s’estenien per tot el domini lingüístic, amb una especial intensitat amb el País Valencià. L’any del centenari de Simone Weil va ser, en eixe sentit, especialment prolífic, amb un article en el monogràfic dedicat per la revista Saó a la filòsofa francesa, en el qual participaren, a més, Emilia Bea i Josep Oton, presents també a l’Espai Mallorca. Tots tres han col·laborat en el pròxim llibre de Trotta,  Simone Weil, la conciencia del dolor y de la belleza, fruït del congrés homònim celebrat a València l’octubre del 2008. Adrià també publicà al número d’octubre del 2009 de la revista Caràcters, dirigida per Juli Capilla, una recensió sobre Autobiografia espiritual i altres escrits de Marsella, de Simone Weil.

Agustí Colomer i Ivan Favà

Agustí Colomer

Homenatge a Adrià Chavarria, 21 de desembre a l’Espai Mallorca de Barcelona

.

Clica damunt la imatge per fer-la gran

“La cançó de les aigües”, homenatge a Xàtiva de Gonçal Vinyes, nou vídeo de Rent

.

El Canal de vídeos de la col·lecció Rent compta ja amb l’audiovisual del llibre Sembrant la vida, de Gonçal Vinyes. El text escollit és “La cançó de les aigües”, una de les peces que configura el “Poema de la terreta”, homenatge del poeta a la seua ciutat de Xàtiva. La velocitat i agilitat del poema transmet la força d’unes aigües que brollen de les muntanyes i davallen impetuoses al pla fins que la mà de l’home controla el seu curs per a delitar-se i proveir-se de “vida i salut”. La natura com a marc de la història i imatge de la transcendència. Xàtiva que, de la mà de Vinyes, esdevé, en paraules del curador Antoni López Quiles, símbol i “paradigma dels valencians”.

Mossén Gonçal Vinyes i Masip (1883-1936) és un digne representant del diàleg fe-cultura. Home fervorós, preocupat pels més desfavorits i sensible a la cultura autòctona al resorgiment de la qual contribuí com a historiador, periodista i poeta. Des de la direcció del setmanari catolicosocial El obrero setabense, recolzà les reivindicacions valencianistes. El 10 desembre del 1936 morí assassinat, sent beatificat l’any 2001. Sembrant la vida recull la seua obra poètica i periodística en valencià i trau a la llum un dels poetes més interessants de la literatura valenciana del segle XX.

Recensió d’Adrià Chavarria a “Caràcters” sobre l’Autobiografia Espiritual de Simone Weil

 

 

                            “COMET PECAT D’ENVEJA”

Lentament el pensament de Simone Weil comença a ocupar un petit espai en les lletres catalanes. Crec que el seu és un llegat indispensable per trobar petites sortides a l’atzucac moral europeu de la primera meitat del segle XX. És impagable el mèrit de l’editorial Denes, des de la col·lecció “Rent (literatura religiosa en valencià)”, juntament amb l’esforç per difondre l’obra de Weil que fa la professora de dret de la Universitat de València, Emília Bea, al mateix temps traductora d’aquests assajos; aquest llibre és un recull de tres textos que van ser escrits a Marsella, entre els anys 1941 i 1942. Els textos traduïts són: “Autobiografia espiritual”, “L’amor a Déu i la desgràcia” i “Formes de l’amor implícit a Déu”.

El primer text és una carta a un amic: el dominic pare Perrin -primer editor d’uns assajos de Weil. A la vegada aquesta carta és un comiat a la vida mateixa, i de retruc a allò que creu que ha donat, pot donar i ja no pot donar com a creient cristiana. Weil no pot estar al costat d’una Església oficial que continua fent sentències condemnatòries i anatèmiques.

La por a escriure, la por a enfrontar-se a la “primera” realitat que pot ser l’escriptura -ja que a la vida quotidiana t’enganyen, deia Helena Valentí- no la compartia Simone Weil. Amb l’escriptura -no com a narradora sinó com a filòsofa- féu un intent per fixar i alhora fer empènyer la realitat cap a un present analitzat de manera radical; Europa s’hauria de banyar en un corrent místic. Aquest bany d’aigua és allò tan petit que és l’únic que salva. L’únic que guarirà. Etty Hillesum deia que volia ser un “ungüent per a tantes ferides”. Weil, que a causa de la duresa dels seus textos i del seu mateix caràcter no volia ser cap ungüent, aconsegueix, però, que els seus escrits es converteixin en un ungüent per als seus lectors, gairebé a setanta anys de la seva mort. Si més no, són unes anàlisis que critiquen la situació de la realpolitik de la França del seu temps. Weil sap que la política de les democràcies representatives i de les dictadures comunista i feixista havia arribat a un alt grau de degeneració política. Només d’aquesta manera es pot comprendre el seu “manual” de Londres (Els escrits de Londres i darreres cartes i L’arrelament). Treballant per al govern francès a l’exili de Londres, durant l’any 1943, escriu una mena de “manual polític” on reelabora de manera moralment molt alta el codi polític que ha pres cos des de la Revolució Francesa i que accepten gairebé tots els règims sense resistència -les “democràcies”, el comunisme i el feixisme.

Aquesta edició també compta amb un pròleg d’Emília Bea que, de manera ben sagaç, ens transmet el pensament més essencial de Simone Weil. Els textos traduïts formen part de l’edició conjunta d’uns articles que porten per nom A l’espera de Déu. Hi havia una edició catalana del llibre a Edicions 62 de l’any 1965, totalment introbable. Ara, aquesta edició valenciana recull els tres textos més essencials de l’esmentat recull.

L’”Autobiografia espiritual” és un text molt potent i ple de sinceritat. Escrit, però, amb un bisturí ben esmolat, ens descriu els motius pels quals no es batejà aquesta jueva que no ho volia ésser; “(…) comet pecat d’enveja”: fa referència a la crucifixió del Crist. Llàstima que no ens hi podem estendre.

Simone Weil va escriure en uns moments d’intempèrie. Des de la no rereguarda analitza amb profunditat les contradiccions de la política contemporània. Quants catedràtics de filosofia i d’una família benestant abandonen el seu treball per anar a treballar a una fàbrica i experimentar en carn viva el sofriment de l’opressió d’un obrer en una cadena industrial? Ben pocs. I això no és que la faci més “gran”. Però la fa ser una filòsofa, si més no, diferent. No tingué por d’”actuar”.

Adrià Chavarria

Caràcters núm. 49