La revista ‘Oikumene’ es fa ressò de la presentació a Barcelona de ‘Federalisme, personalisme, ecumenisme’, de Denis de Rougemont

EL NÚMERO 95 DE LA PUBLICACIÓ TRIMESTRAL DEL CENTRE ECUMÈNIC DE CATALUNYA INFORMA SOBRE L’ACTE CELEBRAT EL 27 DE MAIG PASSAT A LA LLIBRERIA CLARET

VIRTUALITATS DE LA REFORMA CALVINISTA

 

L’any 2009 es commemorà arreu del món el Vè centenari de Joan Calví (1509-1564). En part superat al nostre país el clima enrarit que estranyament no ens deixava captar les grans aportacions de la Reforma, era d’esperar que a hores d’ara un esdeveniment religiós i social d’aquesta rellevància no passaria desapercebut. I fou així, especialment a València. Gràcies a l’empenta del Grup d’investigació i cosmopolitisme del Departament de filosofia del dret, moral i política de la Universitat, durant els dies 16-18 de novembre de 2009 se celebraren en aquesta ciutat unes jornades internacionals d’alt nivell sobre “Calvinisme i Modernitat”. Com a fruit d’aquelles jornades, l’any 2010, a la col·lecció Rent, de l’editorial Denes, apareixia l’assaig “Federalisme, Personalisme, Ecumenisme – La inspiració europea”, de Denis Rougemont, cristià reformat suís, traducció, introducció i notes de Joan Alfred Martínez i Seguí, com oportunament informà Oikumene (n. 85, 2010, 10). Més endavant, el desembre d’aquest any passat, a cura del mateix Joan Alfred Martínez, d’August Monzon i d’Ana Colomer, Publicacions de la Universitat de València publicava “Soli Deo Gloria – El llegat de Joan Calví (1509-1564) i la construcció de la modernitat”, un volum de 375 pàgines que inclou, amb la introducció pertinent, les aportacions dels diversos col·laboradors de les jornades distribuïdes en sis blocs i un colofó. Finalment, d’ambdues unitats bibliogràfiques se’n féu la presentació a la sala Pere Casaldàliga de la Llibreria Claret, de Barcelona, el dia 27 de maig, amb intervencions de Joan Alfred Martínez, August Monzon, Joana Ortega i Joan Botam, com a moderador. De la Reforma en som tots hereus, digué el moderador. Per això, amb visió de present, com es desprengué de les sintonies manifestades pels presentadors, tant de bo que, fidels a les prioritats del Regne, reconciliats els uns amb els altres, els cristians siguem capaços de valorar als nostres dies les tradicions espirituals de les Esglésies.