Enric Valor i el fet religiós

22 08 2011

LA COL·LECCIÓ RENT, LITERATURA RELIGIOSA EN VALENCIÀ, VOL ADHERIR-SE  A  L’HOMENATGE A L’ESCRIPTOR DE CASTALLA AMB MOTIU DEL CENTENARI DEL SEU NAIXEMENT

La xarxa cooperativa Un entre tants ha convocat un homenatge cibernètic a l’escriptor Enric Valor (1911-2000) amb motiu del centenari del seu naixement. El record de l’autor de les Rondalles resta ben viu en el cor dels valencians, com ha pogut apreciar-se en les múltiples iniciatives mampreses durant el present curs. Cal subratllar especialment, la designació com a Escriptor de l’Any 2010 -coincidint amb el deu aniversari de la seua mort- per l’Acadèmia Valenciana de la Llengua. Del catàleg corresponent a l’exposició Enric Valor, el valor de les paraules, organitzada per l’AVL, reproduïm la fitxa elaborada per Agustí Colomer, director de la col·lecció Rent, on es dona compte de la participació d’Enric Valor en la campanya en favor de la litúrgia en valencià i en la Comissió Interdiocesana de Textos Litúrgics, així com de la seua estreta amistat amb mossén Sorribes i el pare Riutort. Ens resulta ben grat recordar qui fóra gran amic del fundador d’esta editorial, Francesc Ferrer Pastor, en la qual han vist la llum les traduccions que Valor va realitzar de L’ingenu de Voltaire i Anys i Llegües de Gabriel Miró.

“Les esperances suscitades per la celebració del Concili Vaticà II (1962-1965) ultrapassaven els àmbits estrictament clericals i incidien directament en l’esfera de la societat civil. L’ús de les llengües vernacles en la litúrgia constituí una novetat en el culte catòlic, que fins aleshores feia servir exclusivament el llatí. El moviment valencianista estava ben atent a l’aggiornamento de l’Església i mostrava la seua simpatia pel Concili. És ben significatiu, per exemple, el tractament informatiu que va meréixer l’esdeveniment en les planes de la revista Valencia Cultural (1960-1964) editada per Josep Marí Montañana i dirigida per Vicent Badia i Marín. Llegeix la resta d’aquesta entrada »





En memòria del pare Vicent Faus

19 04 2010

Anava a celebrar missa -la missa de 9, en valencià-, a la parròquia de Sant Pasqual Bailon. Però abans visitava i ajudava les persones necessitades, perquè el pare Faus feia valdre, quotidianament, que el sagrament de l’altar és indestriable del sagrament del germà. I en eixe itinerari del germà a l’altar, un automòbil es creuà en el seu camí i li causà la mort. Una mort que precipità l’anada a la casa del Pare, que ell ja esperava per la greu malaltia que patia. Ara ha arribat a la Pàtria del Cel, després d’haver estimat profundament i dolorosament la seua pàtria valenciana.

Milers de xiquets i jóvens foren instruïts per este brau escolapi en l’amor a Déu i l’estima per la llengua, en un tot indestriable, perquè Crist tot ho relliga. Encara que es trobava fatigat per la malaltia i per tanta falta de sensibilitat en l’Església a l’hora d’encarnar l’evangeli en la nostra cultura, continuava ferm celebrant la missa dominical en valencià. I, fins i tot, albirà una miqueta d’esperança quan li passaren a signar –un dels primers- la carta a monsenyor Carles Osoro, arquebisbe de València, demanant l’aprovació dels textos litúrgics en valencià.

El pare Faus ens és ben pròxim per a tots els que fem la col·lecció Rent de literatura religiosa en valencià. L’editorial Denes volgué batejar esta col·lecció literària amb eixe nom com un homenatge als membres de l’associació “La Paraula Cristiana”, que publicaven el butlletí Rent: Martí Domínguez, Francesc Ferrer Pastor, Robert Moròder, Vicent Sorribes, Enric Ferrer… o el mateix pare Vicent Faus, del qual recordem encara la seua magnífica homilia en el funeral del fundador d’esta editorial, el seu bon amic Francesc Ferrer Pastor.

Que Déu aculla el pare Faus en el seu si i que, per la seua intercessió, la inculturació de la fe en la llengua i cultura valenciana, siga una realitat.

Agustí Colomer, director de Rent