‘La poesia religiosa de Teodor Llorente’, per Josep A. Comes (Saó, març 2011)

26 04 2011

La secció ‘Llibres’ de la revista Saó, corresponent al número 357 (març 2011), dedica una plana a Lo foc sagrat de la fe. Antologia de poesia religiosa, de Teodor Llorente. Josep Antoni Comes, membre del consell de redacció de la revista degana en valencià, escriu una recensió a este volum de la Col·lecció Rent, on lloa no sols la conveniència de la publicació de l’antologia sinó també el treball de Rafael Roca, autor de la introducció i selecció del recull de poemes del patriarca de la Renaixença valenciana. Pel seu interés publiquem l’article sencer.

LA POESIA RELIGIOSA DE TEODOR LLORENTE, per Josep A. Comes (Saó, 357)

El llibret que té a les mans és la primera antologia que s’ha fet de la poesia religiosa de Teodor Llorente. És un treball de Rafael Roca, professor de la Universitat de València i un dels millors coneixedors de la vida i obra del coronat “poeta de València”. L’antologia va precedida d’una introducció d’unes 40 pàgines bones del tot. Hi conté un succinta biografia de l’erudit valencià on no sols podem assabentar-nos de les facetes periodística i literària de Llorente, sinó també de la seua activitat política, les publicacions i els homenatges retuts en vida. Amb tot, i lògicament, el gros de la introducció se l’endú l’anàlisi de les poesies. Una lírica escrita no per a teòlegs ni eclesiàstics, sinó destinada i protagonitzada per les capes més populars d’una societat encara, diríem, “de cristiandat”. També igual que la part més significativa de la literatura de la Renaixença, la poesia de Llorente gira entorn dels tres eixos coneguts, que s’entrellacen, es barregen i es confonen: Pàtria, Fe i Amor.

De la vintena de poesies religioses recollides, Rafa Roca ens en dóna el pedigrí de cadascuna. Un treball minuciós i fructífer sobre quan es van escriure i per quin motiu, on es publicaren per primera vegada, la mètrica emprada, les històries implícites o explícites de cada composició, etc. Tota aquesta acurada investigació ha dut també al compliador a rebutjar com a autèntics uns “Goigs a Nostra Senyora dels Desemparats”, que Lluís Guarner publicà com a tals en 1983.

Clou l’antologia amb dues composicions, “Cant darrer” i “Testament”, que Rafa Roca justifica sobradament perquè li ha semblat convenient situar-les en l’última posició. El lector s’adona també, sense un esforç especial, de l’encert del títol assignat a aquesta antologia. Cal felicitar l’Editorial Denes per aquesta bella manera de commemorar el primer centenari de la mort del patriarca de la Renaixença valenciana.





“Lo foc sagrat de la fe” enceta el centenari de Teodor Llorente

11 03 2011

L’ANTOLOGIA PREPARADA PER RAFAEL ROCA ENS ACOSTA A LA MILLOR POESIA RELIGIOSA DEL PATRIARCA DE LA RENAIXENÇA 

L’editorial Denes vol commemorar el centenari de Teodor Llorente (1836-1911) amb la publicació en la col·lecció Rent (núm. 9) de l’antologia de poesia religiosa titulada Lo foc sagrat de la fe. El curador de l’antologia és el professor de la Universitat de València, Rafael Roca, autor de múltiples estudis sobre el poeta i sobre la Renaixença, com ara Teodor Llorente, el darrer patriarca (2004), Teodor Llorente, líder de la Renaixença (2008), guardonat amb el Premi Ferran Soldevilla, i El valencianisme de la renaixença, premi d’assaig de la Mancomunitat de la Ribera Alta 2010, assaig que pròximament veurà la llum. L’editorial Denes també editarà enguany un estudi de Roca que arreplega totes les cròniques del centre excursionista de Lo Rat Penat, redactades pel propi Llorente.

Només aparéixer l’antologia, el diari Levante-EMV se n’ha fet ressò mitjançant els articles que li ha dedicat el periodista Paco Cerdà i el periodista i escriptor Vicent Josep Escartí. “La de Llorente -escriu Roca en l’estudi introductori- no és una lírica religiosa escrita per a teolègs ni per a elits eclesiàstiques. Ben al contrari, són versos destinats i protagonitzats per la gent senzilla, per aquelles persones que, com ara la seua mare, assisteixen a la missa d’alba. En aquest sentit, podem afirmar que ens trobem davant d’una lírica popularista, escrita amb la voluntat de connectar amb el pensament i els sentiments de les capes més populars de la societat”.

Josep Piera, un dels grans escriptors valencians contemporanis es preguntava recentment: “Per què no començar a resituar Teodor Llorente dignament en l’imaginari de la poesia valenciana, enguany que es commemora el primer centenari de la seua mort?” Amb la finalitat apuntada pel poeta de Beniopa, la col·lecció Rent publica l’antologia Lo foc sagrat de la fe: la poesia espiritual del millor Llorente a l’abast dels lectors del segle XXI.





‘Llorente, de nou’, tribuna de Vicent Josep Escartí (Levante-EMV)

10 03 2011

Vicent Josep Escartí torna a fer-se ressò de la nostra col·lecció. En esta ocasió, en una tribuna del diari Levante-EMV -a la secció en valencià Panorama-, parla sobre Lo foc sagrat de la fe. Antologia de poesia religiosa, de Teodor Llorente i que ha anat a cura d’un gran expert en el patriarca de la Renaixença valenciana, Rafa Roca.

Diu Vicent Josep Escartí sobre el volum de la Col·lecció Rent dedicat a Llorente:

…S’hi conté una selecció ajustada dels versos d’inspiració religiosa escrits per Teodor Llorente al llarg de la seua vida i és, ara com ara, la millor forma per a acostar-se a la religiositat del poeta…

… un estudi ric i mesurat del millor coneixedor de la seua obra, Rafael Roca…

Pots llegir l’article clicant damunt de la imatge o ací en format digital.





“El Déu més líric i valencià”, article de Paco Cerdà al diari Levante-EMV

13 02 2011

L’EDITORIAL DENES RECUPERA LA POESIA RELIGIOSA DE TEODOR LLORENTE I VICENT ANDRÉS ESTELLÉS

«Catòlic só, mas la fe no m’escalfa», escrivia al segle XV un sincer i sempitern enamorat Ausiàs March. El cavaller de Beniarjó també s’adreçà a Déu en el seu immens Cant espiritual, on es mostrava preocupat per si el seu «foll amor» el condemnava a l’infern. Si el més gran poeta valencià de tots els temps es preocupava de Déu, no anaven a ser menys els dos altres rapsodes que marcaren els segles XIX i XX de la poesia valenciana: Teodor Llorente i Vicent Andrés Estellés. Ara, l’editorial Denes -a través de la seua acurada col·lecció Rent- ofereix als lectors dues breus antologies de poesia religiosa que rescata els versos divins dels dos escriptors que han marcat la poesia valenciana moderna.

El volum més recent és Lo foc sagrat de la fe, una selecció de poemes religiosos de Teodor Llorente on la fe del mestre de la Renaixença valenciana s’hi representa «com un foc encés que escalfa la llar familiar i il·lumina els moments més trascendents i intensos de la vida» i que representa «un do sagrat que es transmet de pares a fills» perquè dota a les persones d’un «espai d’eternitat», segons resumeix Rafael Roca, que ha fet la tria dels poemes i ha escrit la introducció del llibre.

En l’any del centenari de la mort de Llorente, aquest llibre dóna una excel·lent fotografia de la poesia religiosa de qui fou considerat com el poeta de la pàtria, de la fe i de l’amor. Ací va un exemple: «Mentres al sol tu blanqueges, / barraqueta valenciana, / ardirà en nostres entranyes / lo sentiment de la Pàtria. Mentres enmig de València / alce el cap lo Micalet, / ardirà en nostres entranyes / lo foc sagrat de la fe. Mentres tos ulls, valenciana, / tinguen divins resplandors, / ardirà en nostres entranyes / la dolça flama d’Amor». Pàtria, fe i amor.

Menys fe que amor i pàtria li coneix el públic general a Estellés, el poeta que va cantar els millors «rebolcons entre besos i arraps» i que va assumir la veu d’un poble per a ser poble. Però entre els seus versos -excesius, deia ell- també hi ha una destacada producció de caire religiosa. Una bona part d’ells els recull Déu entre les coses, antologat per Enric Ferrer Solivares. És una poesia religiosa menys explícita que la de Llorente, però, com diu Ferrer Solivares, mostra «una sèrie de preguntes sobre el sentit de la vida, la presència del mal, el desig pertorbador, la mort, etc., que postulen respostes que parlen de salvació, d’esperança, de pregària, de virtuts o d’amor al proïsme». «És a dir, de tot allò que qüestiona l’ésser humà i el pot obrir a una realitat superior, trascendent», agrega. Ara bé: que ningú oblide que és el poeta del pimentó torrat i que no espere d’ell una gravetat formal de teules cap amunt. Hi ha prou amb una sola mostra del llibre. «Amic, Déu és una séquia. / Quin goig capbussar-se en Déu!».

GONÇAL VINYES, UN POETA DE L’ESPERANÇA AMB UNA MORT TRÀGICA EN 1936

A banda dels dos grans poetes valencians dels segles XIX i el XX, Denes també ha rescatat els versos religiosos del beat xativí Gonçal Vinyes Masip (1883-1936) en el llibre Sembrant la vida. Poesia i compromís, a cura d’Antoni López Quiles. A banda de la seua tasca com a capellà, Gonçal Vinyes desenvolupà un treball clau en la recerca històrica -fou cronista oficial de Xàtiva-, la investigació arqueològica o el periodisme -dirigí El obrero setabense. També fou un dels anomenats «poetes de l’esperança» compromés amb el valencianisme i les reivindicacions nacionals, que esguità els seus versos amb «elements parnassianistes o impressionistes». La seua mort, narrada a la introducció del llibre, va ser tràgica. «El dijous 10 de desembre del 1936 li comunicaren que havia d’anar al molí de Vallés a fer un inventari dels béns d’un propietari considerat facciós. Així ho va creure ell, però finalment, a les cinc de la vesprada va ser afusellat vora el pont de la carretera de Vallés». L’11 de març del 2001, ara farà una dècada, el papa Joan Pau II el beatificà.

Levante-El Mercantil Valenciano, 12 de febrer del 2011, p. 34