‘El poble és menys idiota del que ells creuen’

5 07 2016

Placeta Fonda de Sueca 11 octubre de 1952

 

«La representació es féu a l’aire lliure, en una placeta del poble, sobre un cadafal de dos estatges i un decorat sintètic; li posàrem il·lustracions musicals de Bach, Händel i cançons populars catalanes. El resultat, llevat d’alguna falla del micròfons (ens foteren una escena), fou discret. El públic s’”empassà” l’obra i no mostrà cap estranyesa davant el llenguatge literari emprat pels actors. Açò últim, sobretot, és el que més content m’ha deixat. Tots els mercachifles del teatre valencià, que tant de mal han fet a la dignificació de l’escena vernacla i a la puresa de la llengua (jo no sé si és cert que el madrileñismo és conseqüència del género chico, però la corrupció lingüística i el descrèdit del valencià es deuen, en alguna dosi apreciable, al tracte que donen a la llengua els autors teatrals valencians), tots aquests senyors, dic, els hauria volgut veure jo a Sueca aquella nit: el poble “entra” dins la seua llengua dignificada naturalment; el poble és menys idiota del que ells creuen; li han donat sempre plebeisme, com si no fos capaç de res mes… Perdona tot açò: t’escric com si fosses un valencià que està al corrent dels prejuïns i de les estupideses del nostre ambient. El que t’he escrit quasi sense voler pot donar-te peu a imaginar com està el pati… A la representació de La bona nova, vingueren uns quants amics de València, alguns crítics teatrals, etc. Els actors (aficionats d’un Teatro de cámara incipient) s’han animat i és possible que encara facen alguna altra obra en valencià. És una llàstima que a València-ciutat no hi haja mitjans (un local i unes poques pessetes que ve a costar) per emprendre una petita campanya teatral a base d’un repertori selecte. La nostra obsessió és fer veure a la gent que “també” en valencià es poden veure coses “així”.»

 

Fragment de la carta de Joan Fuster a Vicenç Riera Llorca, Sueca, 25 d’octubre de 1952. Epistolari Joan Fuster-Vicenç Riera Llorca, ed. J. Pujadas i J. Ferrer, Curial, Barcelona, 1993

 

 

 





Paul Claudel i Joan Fuster a Gandia

11 06 2016

CRÒNICA DE LA PRESENTACIÓ A GANDIA (26.v.2016) DE L’ÚLTIM VOLUM DE LA COL·LECCIÓ RENT AMB DOS TREBALLS INÈDITS DE JOAN FUSTER: L’ASSAIG LES IDEES RELIGIOSES I L’EXISTENCIALISME EN EL TEATRE MODERN I LA TRADUCCIÓ I ADAPTACIÓ DE LA BONA NOVA A MARIA, DE PAUL CLAUDEL.

 

P1670696 (2)

Francesc Pérez i Moragón, Enric Ferrer Solivares i Santi Vallés

“Cabalós, forçut, implacable”. Així defineix Fuster, en Figures de temps, la personalitat de Paul Claudel. “Hi ha, als seus escrits, i en primer lloc, una efusió lingüística absolutament irreductible, esclat brutal de les repressions seculars de la llengua francesa -‘una peça meua traduïda’, afirmava, ‘és com una òpera sense música’-. I després, li basta un toc estremit sobre una escena o una imprecació, per a fer reviure, per un instant, la glòria ingènua d’una França de retaule o de miniatura”.

Eixa tendència a l’excés, eixa voluntat d’extremar les situacions al límit en la lluita entre el bé i el mal fou descrita magistralment pel pare Enric Ferrer Solivares. En la presentació de Gandia es va subratllar especialment l’empremta de la cultura francesa en Joan Fuster. L’assaig Les idees religioses i l’existencialisme en el teatre modern n’és un bon exemple: no només per l’atenció especial i profunda que Fuster dedica a Claudel, Sartre o Camus, sinó també per les citacions pertinents d’altres autors com els filòsofs Mounier o Marcel, o els escriptors Maurois, Bernanos o Mauriac. I aquesta familiaritat amb la cultura de l’altra banda dels Pirineus és perceptible ja en el jove Fuster quan escriu aquests treballs en  l’estiu-tardor de 1952, a punt de cumplir els trenta anys, en un moment històric gens procliu a la permeabilitat amb la literatura europea contemporània.

Francesc Pérez i Moragón, director de l’Espai Joan Fuster i autor de l’estudi introductori que precedeix el volum, va il·lustrar el clima de repressió cultural de l’època i la voluntat decidida de Fuster i els seus amics suecans, Fermí Cortés i Paco Burguera, per evitar la censura franquista i fer present el valencià com a llengua de cultura. Les festes de la coronació de la Mare de Déu de Sales, patrona de Sueca, van oferir als tres jóvens valencianistes una excel·lent oportunitat de dignificar la llengua. Paul Claudel, un autor gens sospitós als ulls del règim, els serví d’escut protector a l’hora de poder representar en públic, l’11 d’octubre de 1952 a la placeta Fonda de Sueca, La bona nova a Maria, potser l’obra més reeixida de l’escriptor gal.

Santi Vallés, curador amb Moragón del volum, explicà minuciosament les dificultats de l’edició del mecanoscrit de La bona nova a Maria, un text “de batalla”, escrit per a ser representat en un poble analfabet en la seua llengua, usat com a llibret pels actors i el director en els assajos i esmenat cal·ligràficament, si més no, per cinc mans diferents. Un text escrit a corre cuita, però que complí perfectament la seua missió, com ho testimonia la satisfacció de Fuster per la reacció del públic, conforme li ho confessà per carta al seu amic Vicenç Riera Llorca. Vallés finalitzà el seu parlament amb una explicació breu de l’argument de La bona nova a Maria i de les escenes precedents a l’acte tercer, aquell que s’encapçala amb l’emotiu i cru diàleg entre les dos germanes, Mara i Violana, narrat de manera excel·lent per les actrius Joana Sales i Dolors Palonés.

 

P1670708 (2)

Joana Sales i Dolors Palonés

 





Dijous, 26 de maig, presentació a Gandia de dos treballs inèdits de Joan Fuster

22 05 2016

L’ACTE TINDRÀ LLOC A LES 20,00 HORES A LA CASA DE CULTURA MARQUÉS DE GONZÁLEZ DE QUIRÓS (PASSEIG DE LES GERMANIES, 13).

 

Acte_III_Bona_NovaL’obra de Joan Fuster continua despertant l’interés dels lectors. En dóna fe la recuperació de dos textos inèdits seus de l’any 1952. Es tracta de l’assaig Les idees religioses i l’existencialisme en el teatre modern i de la traducció de l’obra de Paul Claudel, L’Annonce faite à Marie, representada a Sueca sota el títol de La bona nova a Maria, l’11 d’octubre de 1952. Els dos escrits s’emmarquen en les festes de la coronació de la Mare de Déu de Sales, patrona de la ciutat natal de l’escriptor.

El volum que recull les obres conté un estudi introductori de Francesc Pérez i Moragón i un apèndix documental amb fotografies de la representació a Sueca i dels mecanoscrits, que revelen les nombroses correccions que va patir l’obra teatral. La bona nova a Maria ha requerit un minuciós treball dels curadors Santi Vallés i Pérez i Moragón.

Després de les presentacions a València, Sueca i l’Alcúdia, ara li toca el torn a Gandia. La Casa de la Marquesa acollirà un acte que comptarà amb la participació dels responsables de l’edició i del crític literari i membre del patronat de l’IEC Alfons el Vell, Enric Ferrer Solivares. Clouran la presentació les actrius Dolors Palonés i Joana Sales, que faran una lectura dramatitzada d’un fragment de l’acte tercer de La bona nova a Maria.

 

Foto: L’Annonce faite à Marie en polonés. Muntatge de Lembit Peterson, 2012.





El periòdic ‘L’Alcúdia 752’ es fa ressò de la presentació dels dos textos inèdits de Fuster

4 05 2016

Alcúdia (2)

L’Alcúdia 752, publicació mensual de l’Ajuntament de l’Alcúdia, es fa ressò de la presentació en la Casa de la Cultura, el passat 8 d’abril, del volum que recull dos treballs inèdits de Fuster: l’assaig Les idees religioses i l’existencialisme en el teatre modern i la traducció de La bona nova a Maria, de Paul Claudel.

[Cliqueu sobre la imatge per a llegir la notícia. L’Alcúdia 752, abril del 2016, p. 26].





Càlida acollida de l’Alcúdia als treballs inèdits de Joan Fuster

11 04 2016

LA TRADUCCIÓ DE LA BONA NOVA A MARIA, DE PAUL CLAUDEL, I L’ASSAIG LES IDEES RELIGIOSES I L’EXISTENCIALISME EN EL TEATRE MODERN DESPERTEN L’INTERÉS DEL PÚBLIC ALCUDIENC PER AQUESTS TREBALLS DE JOVENTUT DE L’ESCRIPTOR DE SUECA

PRAlcudia06

L’edició dels dos treballs inèdits de Joan Fuster, escrits en 1952, i l’excel·lent resposta de crítica i públic, renoven l’interés pel cèlebre escriptor valencià. L’acte de presentació a la Casa de la Cultura de l’Alcúdia és una mostra fefaent de la capacitat de convocatòria que suscita el descobriment d’uns textos ben singulars, redactats al caliu de les Festes de la Coronació de la Mare de Déu de Sales.

PRAlcudia08Un bon grapat d’amics i admiradors de Joan Fuster assistiren el divendres passat a la presentació del volum: Manolo Boix, artista plàstic i amic de Fuster; Ramon Trullenque, metge, professor i xofer de Fuster durant un temps; Teresa i Matilde Bausset, filles del millor amic de Fuster a l’Alcúdia, Josep Lluís Bausset;  Francesc Martínez Gallego, catedràtic d’història de la comunicació; els filòlegs Rosanna Pasqual, Joan Maria Furió i Ximo Juan-Mompó; els escriptors Vicent Nàcher i Josep Millo; el pintor Ximo Gascón; l’exalcalde Robert Martínez Correcher; la regidora Oreto Trescolí o el primer tinent d’alcalde Paco Sanz formaven part del nombrós públic present en l’acte.

El regidor de Cultura, Toni Benavent, exercí de presentador dels dos participants, Agustí Colomer, director de la col·lecció Rent, de literatura religiosa contemporània, i Santi Vallés, curador de l’edició dels textos. L’alcalde Andreu Salom adreçà unes paraules als assistents subratllant l’interés per acollir aquestes obres inèdites de Fuster, persona estretament vinculada a l’Alcúdia per llaços d’amistat, i felicità Santi Vallés i l’editorial Denes per la publicació tan acurada de l’obra.

PRAlcudia11Tot seguit, Agustí Colomer contà fil per randa el procés de recerca del llibret de La bona nova a Maria i les vicissituds dels dos mecanoscrits de Les idees religioses i l’existencialisme en el teatre modern. Mostrà la seua satisfacció per l’edició d’uns textos que acrediten l’existència d’una literatura religiosa contemporània “que té la capacitat d’interpel·lar-nos, de dir moltes coses a l’home de hui”.

PRAlcudia05Santi Vallés, resseguint l’estudi introductori de Francesc Pérez i Moragón, va subratllar la importància de l’assaig de Fuster que anticipa moltes de les seues preocupacions com ara el “descrèdit de la realitat” en les arts plàstiques, el desencís de molts escriptors progressites respecte a la URSS o la llibertat de l’intel·lectual. La idea força de Les idees religioses... és l’existència d’una “literatura de la condició humana” comuna a autors de teatre religiós de diferent caire, com Claudel, Shaw o Eliot, i a escriptors existencialistes com Sartre o Camus.

PRAlcudia04L’acte de presentació a l’Alcúdia finalitzà amb la lectura dramatitzada d’un fragment de La bona nova a Maria. Inma Martínez Torró i Pino Díaz Cuyàs, de l’associació d’espectadors d’arts escèniques La Butaca, posaren veu a Violana i Mara en un dels diàlegs més intensos i bells de l’obra de Paul Claudel.

PRAlcudia07PRAlcudia10PRAlcudia03

 

 

 

Fotografies: Toni Martínez





El pròxim divendres, 8 d’abril, l’Alcúdia acollirà la presentació del llibre amb textos de Joan Fuster i de Paul Claudel

3 04 2016

SANTI VALLÉS I AGUSTÍ COLOMER PRESENTARAN A LES 20.00 HORES, A LA CASA DE LA CULTURA DE L’ALCÚDIA, EL VOLUM NÚM. 14 DE LA COL·LECCIÓ RENT (EDITORIAL DENES)

 

Joan Fuster 1952 (2)Paul Claudel

 

Després de València i Sueca, l’Alcúdia será la pròxima ciutat que acollirà la presentació del volum que conté dos treballs inèdits de Joan Fuster: l’assaig Les idees religioses i l’existencialisme en el teatre modern, i la traducció de l’obra de teatre de Paul Claudel, La bona nova a Maria, representada a Sueca l’11 d’octubre del 1952. L’acte comptarà amb les intervencions de l’alcalde de l’Alcúdia, Andreu Salom, del regidor de Cultura, Toni Benavent, del director de la col·lecció Rent, Agustí Colomer, i del curador de l’obra, Santi Vallés. Les actrius Pino Díaz i Inma Martínez Torró, del grup La Butaca, clouran la presentació amb una lectura dramatitzada d’un fragment de La bona nova a Maria.

 

 





Dos libros inéditos de temática religiosa de Fuster se publican 64 años después (Levante-EMV. La Ribera. 08.02.2016)

12 02 2016

EL ESCRITOR E INVESTIGADOR ALCUDIANO SANTI VALLÉS CONSIGUE EDITAR EL ORIGINAL, PROLOGADO POR MORAGÓN.

 

libros-ineditos

A. Colomer, F. Pérez i Moragón i Santi Vallés

Eva Melero. Sueca.

Más de sesenta años después de que Joan Fuster (Sueca, 1922-1992) escribiera el ensayo «Les idees religioses i l’existencialisme en el teatre modern» y tradujera y adaptara la obra teatral «La bona nova a Maria», de Paul Claudel, ambos trabajos han pasado a formar parte de la letra impresa. Los textos del intelectual que entonces contaba con 30 años, inéditos hasta ahora, los ha reunido la colección Rent de la Editorial Denes.

«Son dos obras que coinciden en el tiempo, escritas en 1952 para la celebración de la Coronación de la Mare de Déu de Sales de Sueca», recuerda Santi Vallés, coeditor de ambas piezas. El trabajo editorial, prologado por Francesc Pérez Moragón, se presentó el pasado viernes en el Espai Joan Fuster de la capital de la Ribera Baixa de la mano del propio Vallés y Agustí Colomer, director de la mencionada colección dedicada a literatura religiosa. El acto se celebró dentro de las «Tertúlies a ca Fuster» que organiza la Concejalía de Cultura del Ayuntamiento de Sueca.

Fuster había escrito un ensayo en castellano con el mismo título, «Las ideas religiosas y el existencialismo en el teatro moderno», con la finalidad crematística de ganar un premio instituido por el registrador de la propiedad y el Colegio de Notarios de Sueca. La versión valenciana no llegó a publicarse, afirma Vallés. «No tiene nada que ver con el del título en castellano, que está escrito a favor de las ideas en la línea del régimen de la época», observa. En cambio «este es un ensayo de reflexión crítica sobre las diferentes tendencias del teatro de base religiosa; más que de base religiosa, de la condición humana», aclara.

Por otro lado, con la traducción y adaptación de «La bona nova a Maria», de Paul Claudel, Fuster pretendía «poder representar teatro que fuera más allá del sainete». Para ello, eligió una obra de gran importancia en aquel momento. Se representó en la Placeta Fonda, en octubre de 1952, ante todas las autoridades locales.

«Ambos textos se retroalimentan», según el coeditor. «Por una parte el ensayo, sin pretenderlo Fuster, sirve de marco interpretativo de todas las corrientes existentes del mundo del teatro y del pensamiento, y que avanzan algunas ideas de lo que posteriormente Fuster expuso en otros libros como ‘El descrèdit de la realitat’, ‘Diccionari per a ociosos’, o todas las entradas que escribe en la ‘Literatura catalana contemporània’, sobre la reflexión de la crítica literaria», matizó.

Localización de los originales

«La obra de teatro es un mecanoscrito, del cual sabemos que no se escribió con la máquina de Fuster», explicó Vallés. Contiene anotaciones de cuatro manos diferentes, y ninguna corresponde al autor suecano. Estuvieron buscándola a instancia de Agustí Colomer, que ya hacía tiempo intentaba recuperarla. El propio Vallés intentó localizarla a partir de las pistas del Epistolari Joan Fuster-Vicenç Riera i Llorca. «Pudimos saber que se había hecho una grabación, se había representado en radio, pero no conseguimos localizar la cinta», recordó.

Finalmente apareció mientras buscaban una carta en el fondo de Agustí Alaman, en la Biblioteca Valenciana. Respecto al ensayo, hay una copia en la Casa Fuster, y otra que Manel Chaqués localizó en los años 70 en un mercadillo. «A partir de esas copias se pudo realizar la versión más íntegra de la obra», según Vallés.





Paul Claudel ressona a l’Espai Fuster

10 02 2016

CRÒNICA DE LA PRESENTACIÓ A SUECA DE DOS TREBALLS INÈDITS DE JOAN FUSTER: L’ASSAIG LES IDEES RELIGIOSES I L’EXISTENCIALISME EN EL TEATRE MODERN I LA TRADUCCIÓ LA BONA NOVA A MARIA, DE PAUL CLAUDEL

11actriusOK

Quan Alícia Martí i Sandra Gisbert s’acostaren als faristols, el silenci envaí l’Espai Fuster. En un tres i no res les actrius del Taller de Teatre de Sueca deixaren les cadires del públic i ens transportaren al bosc frondós de Chevroche, als temps de la lluita que enlairà Joana d’Arc com una “bandera alçada en mig de França”.

Mara: Sóc jo, Violana.

Violana: Oh veu no sentida des de fa tant de temps! Sou vós, mare meua?

Al carrer de Sant Josep ressonaren de nou les veus que en un llunyà 11 d’octubre del 1952 declamaren el text de Paul Claudel, en versió de Joan Fuster, a la placeta Fonda de Sueca. Entre els assistents a les Tertúlies de ca Fuster del passat divendres, 5 de febrer, més d’un havia presenciat la representació històrica amb motiu de les festes de la coronació de la Mare de Déu de Sales. Seixanta anys després avivaren el record amb la lectura dramatitzada d’un fragment de l’acte tercer de La bona nova a Maria.

Mara: Sóc jo, Violana.

Violana: És la vostra veu, i pareix una altra. Deixeu-me atiar el foc, que fa molt de fred.

12publicaplaudix

Fou només un breu tast de l’obra, cinc minuts a tot estirar. Però les actrius aconseguiren introduir-nos, des del primer diàleg, en la bellesa i profunditat del text de Paul Claudel. En acabar la lectura, un llarg aplaudiment tancà l’acte de les Tertúlies de ca Fuster dedicat a la presentació del volum núm. 14 de la col·lecció Rent de l’editorial Denes, que inclou dos treballs inèdits de Fuster: l’assaig Les idees religioses i l’existencialisme en el teatre modern i la traducció de l’obra de Paul Claudel, La bona nova a Maria.

04Agustí

El poeta Salvador Ortells presentà l’acte. Tot seguit, Agustí Colomer, director de Rent, i Santi Vallés, cocurador de l’obra amb Francesc Pérez i Moragón, explicaren amb detall diferents aspectes de l’edició d’aquests treballs, com ara les vicissituds que travessaren la recerca dels dos texts editats i l’interés per publicar-los en aquesta col·lecció de literatura religiosa contemporània; la importància de l’assaig Les idees religioses…, que anticipa moltes qüestions que tractarà posteriorment Fuster; les dificultats d’edició del text de La bona nova a Maria; o la transcendència d’aquesta obra en la dignificació del teatre valencià de la postguerra. La lectura dramatitzada tancà brillantment l’acte de presentació d’un llibre que ens ajuda a conéixer la lucidesa i profunditat d’un jove Joan Fuster, i recupera la memòria d’un fet ben singular en la història del teatre valencià com el que es va esdevindre a Sueca l’any 1952.

Entre el nombrós públic assistent, figurava, entre altres, l’alcaldessa de Sueca, Raquel Tamarit, el regidor de Cultura, Vicent Baldoví, el director de l’Espai Fuster, Francesc Pérez i Moragón, el cronista oficial de Sueca, Antoni Carrasquer, el director del Taller de Teatre de Sueca, Carles Royo, i el coordinador del Circuït Teatral de la Comunitat Valenciana, Abel Guarinos.

02Boro08Santiexplica06Agustí05public13santifirma10actriuscurt (2)





“Sobta llegir en Fuster, tot defensant la literatura catòlica i el seu ‘colpidor poder ofensiu’, que ‘no hi ha res més revolucionari que l’Evangeli'”

3 01 2016

JOAQUIM JUAN-MOMPÓ RESSENYA EL VOLUM 14 DE RENT AL NÚMERO 252 DE QÜESTIONS DE VIDA CRISTIANA.

 

XimoAquest llibre, editat a cura de Santi Vallés i Francesc Pérez Moragón (que també l’introdueix i aporta unes oportunes referències bibliogràfiques), recull dos textos inèdits de Joan Fuster, complementats amb 13 fotografies vàries, totes entranyables. Els uneix, com reconeix Pérez, una certa relació temàtica. I és que Fuster va aprofitar el badall que se li obria amb la celebració, l’octubre de 1952, d’unes festivitats literàries per la coronació de la Mare de Déu de Sales, patrona de Sueca, per a propiciar la traducció i representació de l’obra L’Annonce faite à Marie, de Paul Claudel, amb el títol de La bona nova a Maria, el mecanoscrit de la qual, extraviat fins fa poc, s’ha pogut localitzar a la Biblioteca Valenciana. A més, Fuster va guanyar el premi d’erudició amb l’assaig Las ideas religiosas y el existencialismo en el teatro moderno. El propòsit d’aquests dos textos era distint: amb Las ideas religiosas… –un «atac frontal contra l’existencialisme i una defensa exaltada de la religió catòlica»– aspirava a la modesta remuneració econòmica que comportava, però amb La bona nova… pretenia mostrar, davant l’auditori suecà, les possibilitats del teatre en valencià, que ultrapassaven les del pertinaç sainet. No han de patir, tanmateix, els lectors, car l’assaig que ressenyem no té res a veure amb Las ideas religiosas…; potser el treball premiat nasqué com a substitut de Les idees religioses i l’existencialisme en el teatre modern, intuint Fuster –o sabent-ho– que aquest escrit, poc ortodox i massa discrepant del pensament oficial, no complauria el jurat.

L’assaig Les idees religioses i…, datat el 25-IX-1952, tracta de la deshumanització de les arts i de la resposta subsegüent del teatre modern; l’home, per a Fuster, «no ha estat mai tan en perill com ara […] en la seua grandesa i en la seua misèria», amenaçat per «les depravacions dels poders socials», «la massificació», «la robotització», per la submissió a la tècnica i la ciència deslligades del control moral; heus ací per què Fuster acaba les seues paraules donant la benvinguda «a tots aquells que vénen en el nom de l’home». Amb eixe objectiu, ha repassat prèviament la nòmina d’autors i títols teatrals que tenen en comú –siguen pròxims o llunyans del cristianisme– la implicació en el que ell anomena la «literatura de la condició humana», en oposició als escriptors marxistes «d’obediència soviètica»: Claudel i L’Annonce; Sartre i Les mains sales, Les mouches, Le diable et le bon Dieu, Morts sans sépulture i La putain respectueuse; Shaw i Saint Joan; Eliot i Murder in the Cathedral; i Camus i Caligula, Les justes i L’Homme révolté; i encara hi hauria afegit S. de Beauvoire i G. Marcel. Sobta llegir en Fuster, tot defensant la literatura catòlica i el seu «colpidor poder ofensiu», que «no hi ha res més revolucionari que l’Evangeli». I meravella el coneixement de la producció i la crítica literàries i filosòfiques europees que, des de la Sueca de llavors, podia assolir un home tan jove.

Quant a La bona nova a Maria, exemple de teatre catòlic, tracta el tema d’elecció i la redempció. Fuster hi va veure la possibilitat d’oferir als seus veïns el drama més perfecte –i també el menys teatral, més lectura que representació– dels produïts per Claudel. Ja hem dit què es proposava amb aquesta iniciativa. Diverses vegades intentà portar-la a escena fora del seu poble, però la censura franquista ho va frustrar.

 Joaquim Juan-Mompó





‘Dos inèdits de Fuster’, crítica de Ramon Pla i Arxé al setmanari ‘El Temps’

14 06 2015

El_Temps

El crític literari Ramon Pla i Arxé es fa ressò de l’últim llibre editat de la col·lecció Rent a la secció «Galeria» del setmanari El Temps (9.06.2015). Per a Pla, Les idees religioses i l’existencialisme en el teatre modern és un assaig «certament recomanable per dues raons: perquè permet conèixer -idees, cultura, anàlisi- el millor Fuster, però, sobretot, perquè és una valuosa immersió en la cultura de la postguerra europea. ramon_pla_arxéQui el llegeixi no només entendrà què hi passava sinó, sobretot, coneixerà com ho vivien intel·ligències perspicaces i lliures com la de Fuster. La cultura i, alhora, la recepció de la cultura d’una sola tacada.

El text s’inicia amb una anàlisi del panorama cultural de la postguerra: s’havia arraconat l’avantguardisme al calaix de les boutades, diu, i havia retornat un art que mostrava, cada escriptor des de la seva perspectiva, què era l’home i com era el món en què vivia. Fuster distingeix entre dues propostes: la d’arrel marxista que ell liquida perquè “està subjecta a una disciplina que, pràcticament, és un servilisme”, i la que ell anomena “literatura de la condició humana”, que vol “inculcar a l’home una consciència concreta de la seua condició”. I precisa: “en catòlics, protestants, existencialistes o inclassificables, els camins per què discorre l’afany de remoció moral són, en realitat, els mateixos”. Fuster, que analitza l’obra de tres escriptors de matriu cristiana -Claudel, Bernard Shaw i Eliot- i dos d’afins a l’existencialisme i rodalia com Albert Camus i Jean-Paul Sartre. Fuster es revela com un home excepcionalment informat i com un analista minuciós. I conclou: “L’home, miserable i gran alhora, si ha de triomfar de les esclavituds que l’amenacen [‘l’Estat, l’opressió classista, les morals deficients o metafísiques, la pròpia degradació de l’home’]- serà per haver recobrat la força que dóna el coneixement de la seva pròpia condició”. Sintonia.»

Si voleu llegir la crítica completa feu clic ací.