La col·lecció ‘Rent’ a Sant Pere del Vaticà i Sant Pere de Ginebra

21 09 2013

Segell catedral de Sant Pere de Ginebra

El proppassat 22 d’agost va ser donat a la biblioteca de la catedral de Saint-Pierre de Ginebra un exemplar del volum núm. 8 de “Rent”, Federalisme, personalisme, ecumenisme. La inspiració europea, del pensador personalista suís Denis de Rougemont (1906-1985). La iniciativa tenia una clara significació simbòlica, ja que Saint-Pierre va ser el centre des d’on la Reforma impulsada per Joan Calví (1509-1564) i adoptada per la ciutat de Ginebra s’estengué a França, Holanda, Escòcia i els EUA al llarg dels segles XVII I XVIII, i va contribuir decisivament a la gènesi de la modernitat.

A la catedral, vora la trona per a la predicació de la Paraula,  s’hi conserva la cadira on s’assentava el Reformador, que va reformular i institucionalitzar el moviment cristià protestant iniciat per Luter. Però Ginebra és també la seu del Consell Ecumènic de les Esglésies, organisme mundial constituït en 1948 i que aplega un gran nombre de comunitats cristianes d’orígens i tradicions teològiques molt diverses.

Denis de Rougemont, nascut a Neuchâtel, fou, precisament, un intel·lectual europeista de confessió reformada (calvinista) i alhora profundament ecumènic, que va saber enriquir el pensament personalista amb estes perspectives. El llibre està traduït i curat per Joan Alfred Martínez i Seguí, professor de Filosofia del Dret i Filosofia Política en la Universitat de València, que dedicà la seua tesi doctoral a la noció de “federalisme integral” de Rougemont i recentment ha sigut codirector del volum col·lectiu Soli Deo gloria, sobre Calví i la modernitat, publicat per la Universitat de València.

Segell de Sant Pere del Vaticà

Per altra banda, el 19 de setembre d’enguany es complixen tres anys de l’històric viatge del papa Benet XVI a Anglaterra, l’acte central del qual va ser la beatificació de l’universitari i teòleg John Henry Newman (1801-1890), líder del Moviment d’Oxford per a la renovació de l’Església anglicana, rebut després a l’Església catòlica romana, fundador dels Oratoris anglesos i de la Universitat Catòlica de Dublín i “Pare invisible del Concili Vaticà II” (Pau VI, seguint Jean Guitton).

De manera inusual, però ben significativa, esta beatificació no tingué lloc a Roma, sinó a Birmingham (amb presència valenciana, per cert). El papa teòleg volia expressar així el seu deute intel·lectual i espiritual amb Newman, així com l’actualitat dels seus plantejaments, on l’herència reformada es fon amb el pensament dels Sants Pares d’Orient i d’Occident en una síntesi catòlica original.

Amb eixe motiu, varen ser enviats des de València a l’Oratori de Birmingham dos exemplars del volum núm. 1 de la col·lecció “Rent” (En el món, però no del món. Selecció de sermons), u per al Sant Pare mateix i l’altre per a la biblioteca de l’Oratori. Heus-ne ací les respectives dedicatòries, signades per Salvador Albert (traductor), August Monzon (curador) i Agustí Colomer (director de la col·lecció), amb data d’1 de setembre del 2010, festa de la Mare de Déu del Puig:

I

Romano Pontifici Benedicto XVI, reverente ac laeto animo, beati Ioannis Henrici cardinalis Newman spiritum sequentes, humiliter affectissimeque dicamus. (Dediquem aquest volum a Benet XVI, bisbe de Roma, seguint l’esperit del qui fou cardenal, el beat Joan-Enric Newman: amb humilitat i molt d’afecte, amb reverència i alegria).

II

For the Library of the Birmingham Oratory, with deep appreciation to Blessed John Henry Newman and warm greetings to his Santa Comunità. (Per a la Biblioteca de l’Oratori de Birmingham, amb profund agraïment al beat Joan-Enric Newman i cordials felicitacions a la seua Congregació).

*      *     *

Els escrits de John Henry Newman i de Denis de Rougemont són rent d’unitat per a totes les Esglésies. Certament, Roma i Ginebra, mestres de vida cristiana i focus de civilització, es troben cada vegada més prop, a glòria de Déu i per a servei del món.





Article d’August Monzon a “Paraula” sobre John Henry Newman

11 09 2010

EL CURADOR D’EN EL MÓN, PERÒ NO DEL MÓN COMENTA LA PRÒXIMA BEATIFICACIÓ DEL TEÒLEG ANGLÉS

El text en format word figura ací:

Llegeix la resta d’aquesta entrada »





La influència espiritual de Newman a València

6 09 2010

EL PRÒXIM 19 DE SETEMBRE, A  ANGLATERRA, BENET XVI BEATIFICARÀ EL CARDENAL NEWMAN, PRIMER AUTOR PUBLICAT A LA COL·LECCIÓ RENT

En els últims anys s’ha deixat sentir la influència espiritual del cardenal Newman a València. La seua figura no era desconeguda entre els teòlegs valencians –monsenyor Rafael Sanus, per exemple, el tenia en molta estima–, però fora de cercles reduïts, poques persones sabien qui era John Henry Newman (1801-1890). Un dels trets més característics de la seua personalitat fou l’esperit de diàleg entre l’Església i la cultura contemporània, amb una inequívoca voluntat d’arrelament al lloc, tarannà que compartia amb sant Felip Neri (1515-1595). Per això, quan el teòleg anglés abandonà l’Església Anglicana i decidí ingressar en l’Església Catòlica, trobà recer en la Congregació de l’Oratori fundada pel sant florentí.

La creació del Centre Newman de València l’any 1985, de la mà del prepòsit de l’Oratori d’Albacete, el P. Ramon Mas, i del P. August Monzon, contribuí a difondre el seu coneixement entre els universitaris valencians. Al llarg de quinze anys, el Centre Newman dugué a terme reunions i eucaristies setmanals i realitzà múltiples activitats, com la publicació de la revista trimestral Newman. Idees, documents, estudis o les celebracions litúrgiques ecumèniques a la Capella de la Sapiència de la Universitat de València.

El Centre Newman sempre tingué una especial sensibilitat cap al món del llibre. En les reunions setmanals es comentaven obres doctrinals i litúrgiques i el mateix Centre s’encarregà de traduir i preparar l’edició del llibre El cor parla al cor, selecció de pensaments de Newman precedida d’un estudi del P. Jean Honoré. A més, l’entitat presentà diferents títols de la col·lecció “Clàssics del Cristianisme”, entre els quals, l’Apologia pro vita sua, de Newman.

Un altre oratorià ben estimat a València, el pare Tomàs-Vicent Tosca (1651-1723), autor del cèlebre plànol de la ciutat, donà nom a l’associació que  prengué el relleu del Centre Newman: el Centre Pare Tosca – Amics de l’Oratori, fundat l’any 2001, que continua la línia de diàleg entre l’Evangeli i la cultura valenciana i l’esperit ecumènic que inspirava la labor del Centre Newman.

L’influx de Newman també es deixa sentir en la col·lecció Rent. La seua obra, En el món, però no del món, fou el primer llibre que publicàrem. L’edició, a cura d’August Monzon, i traducció de Salvador Albert, president del Centre Pare Tosca, revela uns textos que mostren la saviesa teològica i la bellesa d’un dels mestres de la literatura anglesa del XIX, considerat per Pau VI, “el pare invisible del Concili Vaticà II”. Tots els qui fem Rent, ens congratulem de la pròxima beatificació de John Henry Newman i vos convidem a llegir la seua obra.