‘I la terra ofereix una cova a l’Inaccessible’

21 12 2013

Nativitat de Crist (s. VII-IX). Monestir de Santa Caterina. Muntanya del Sinaí.

Els himnes, rics i complexos, que la litúrgia bizantina (en realitat, no es dirà mai prou, siríaca-palestiniana) consagra a la festa de la Nativitat de Crist, insisteixen en l’antinòmia que està en el cor de la Revelació. El Déu il·limitat es limita, la Paraula del Pare es fa infant petit, mut, gitat en una menjadora, entre animals «sense paraula»:

Vós accepteu fer-vos infant petit,
Vós que adorneu el cel de constel·lacions;
Vós accepteu reposar en un pessebre amb animals,
Vós que, en la vostra mà, sosteniu els extrems de l’univers.
És així que es manifesta, oh Crist, la vostra compassió,
el vostre immens amor, Glòria a Vós!

I ja s’esbossa el descens als inferns, per a alliberar la creació:

Que el temor s’apodere dels inferns
car el Creador es fa cor de la seua creació.

Les tenebres de la cova, una cova que la icona de la festa representa com un abisme negre, afirmen aquest simbolisme. Els textos comparen els bolquers cenyits de l’infant –és així que es vestia als nounats– amb les benes mortuòries del Divendres Sant:

Embolcallat, deslliga les cadenes fortament nugades
dels nostres pecats.

Els mags (que l’Orient, a diferència de l’Occident, celebra al mateix temps que la Nativitat i que prefiguren les dones miròfores): ofereixen:

Or pur com a rei dels segles,
encens com a Déu de l’univers,
mirra, a Ell, l’Immortal,
com a un mort de tres dies.

Tota aquesta antinòmia de l’Inaccessible i de l’infant petit es resumeix en el bell poema de Romà el Melode, un fragment del qual subsisteix en el cànon de matines:

La Verge hui
infanta aquell que sobrepassa tots els éssers,
i la terra ofereix una cova a l’Inaccessible.
[…] Car ha nascut infant petit per nosaltres,
el Déu d’abans dels segles.
 

Olivier Clément, «La força immensa de la Nativitat», Fer del món eucaristia, col. Rent, Denes, 2013.

Anuncis




‘Fer del món eucaristia’, d’Olivier Clément, nou títol de Rent

19 12 2013

LA COL·LECCIÓ DE LITERATURA RELIGIOSA CONTEMPORÀNIA DE L’EDITORIAL DENES INCORPORA AL SEU CATÀLEG EL CÈLEBRE TEÒLEG ORTODOX FRANCÉS

Olivier Clément

Sota el títol Fer del món eucaristia la col·lecció Rent publica un conjunt de cinc articles d’Olivier Clément (1921-2009), un dels teòlegs contemporanis més suggerents, que fa servir, amb un marcat accent poètic, el llenguatge símbòlic del cristianisme oriental en un diàleg permanent amb el món modern. Olivier Clément és un autor ben estimat per tots els que fem posible la col·lecció Rent. En el pròleg del llibre, August Monzon dóna testimoni detallat d’aquesta influència que, en el nostre àmbit lingüístic i cultural, s’ha deixat sentir, de manera especial a València.

El llibre que ara s’edita recull cinc treballs de Clément (algun d’ells inèdits) de diferent naturalesa: l’article sobre el temps litúrgic de Nadal titulat «La força immensa de la Nativitat»; les anotacions de carácter personal «Notes autobiogràfiques»; els estudis teològics «La salvació hui i el problema de l’esperança» i «Fer del món eucaristia» -que dóna títol també al llibre; i, fins i tot, un de les escasses narracions escrites per l’autor: «Una nit de Nadal», al voltant d’un episodi -possiblement de carácter autobiogràfic- viscut a la Resistència.  El llibre va precedit per un estudi introductori de Michel Stavrou, professor de l’Institut de Teologia Ortodoxa Saint Serge de París, bon coneixedor de la personalitat i de l’obra de l’autor:

«Olivier Clément ha consagrat sa vida a transmetre a l’Occident, en un llenguatge renovat amb simplicitat i profunditat, les riqueses teològiques i espirituals de l’Orient cristià […] El seu paper ha estat realment crucial en la inculturació de la teologia ortodoxa a França. Va ser durant mig segle un ambaixador incansable del cristianisme oriental a nivell espiritual, cultural i teològic. Però la seua aportació brillà, més enllà de l’Ortodòxia, en el món intel·lectual occidental.»